Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12211episodis
Empanada Cultural del 1/12/2021 — Terror Molins 2021: contracultura, palmarès i comunitat; i My Childhood, My Country: 20 anys d’Afganistan - episode art
Empanada Cultural
1h

Empanada Cultural del 1/12/2021 — Terror Molins 2021: contracultura, palmarès i comunitat; i My Childhood, My Country: 20 anys d’Afganistan

Resum general del podcast Bloc 1 — Terror Molins 2021 (contracultura, palmarès i comunitat) Eix temàtic del festival: enguany el Terror Molins s’articula al voltant de la contracultura —moviments i veus als marges de la cultura oficial—, amb fanzine propi, homenatge a Arrebato (Zulueta) i focus en figures com Pere Portabella. • Edició híbrida amb 100% d’aforament i continuïtat del format online. • Rècords: més de 6.000 assistents, +11% vs. 2019, 89 films (docs, llarg i curts), 20 estrenes, 220 professionals, 80 convidats. • En paraules de Javier Roeda (director del festival), la contracultura és la creació i circulació cultural fora dels canals oficials. "Nosaltres som contracultura, no?" "Què passa quan la contracultura se vuelve cultura?" Comunitat i ambient: vivència molt propera entre públic, autors i premsa; connexions espontànies que deriven en entrevistes i trobades. Daniel Byers (director de Pen Umbra): "I think it was the best screening I’ve ever had of my film." Palmarès i destacats (amb valoració crítica) • Millor pel·lícula — In the Earth (Ben Wheatley): ecoterror pandèmic d’investigació en entorn natural; bogeria sensorial i personatges sòlids. • Coming Home in the Dark: guardons a direcció, guió i millor actriu. Thriller psicològic, cru i tens, amb subtext sobre abusos institucionals i component racial. Es retreu un ús de flashbacks que “explica massa”. • The Medium (millor fotografia): fals documental de metratge trobat sobre rituals i possessions. Tot i l’ofici visual, es critica la inconsistència formal del gènere i un tercer acte esperpèntic. • Secció Being Different: Masking Threshold (Àustria) — proposta radical en primera persona sobre un soroll persistent (tinnitus/white noise) i la deriva obsessiva d’un investigador. • Under Gods (Chino Moya): guanyadora de millor guió. Distopia de nines russes amb gran disseny visual, humor negre i “intrusos” que desestabilitzen microcosmos familiars. • Mencions: The Sadness (gore asiàtic desbocat); curt guanyador Sweet Mary, Where Did You Go (Rússia) — peça quasi sense diàleg, entre midsommar i el mite, d’impacte visual. • Panorama espanyol: Y todos arderán — valoració molt negativa (deriva cap a l’esperpent). • La pasajera (Raúl Cerezo i Fernando G. Gómez): road movie de BlaBlaCar amb tocs Carpenter, humor de l’"Espanya cañí" i un dispositiu musical icònic (passodobles en casset). Origen: una experiència real en un trajecte. Bloc 2 — My Childhood, My Country: 20 Years in Afghanistan (documental) Premissa: Phill Grabsky (amb Shoaib Sharifi) segueix durant 20 anys la vida de Mir (de nen a adult) per retratar l’evolució d’Afganistan: dels Budes de Bamiyan destruïts (2001) a la sortida dels EUA. • Estratègia narrativa: del macro (història recent d’Afganistan) al micro (vida d’un nen). • Mir passa de viure en coves com a desplaçat a convertir-se en càmera/periodista; el film integra imatges que ell mateix roda. • Tò diferent de la poesia d’“Les hirondelles de Kaboul”, però amb tragèdia latent i contrast entre jugar i sobreviure. "Si vols parlar d’un país, parla d’un individu" — el film aplica aquesta màxima de guió. Temes clau • Decepció i realpolitik: l’esperança inicial amb l’arribada dels EUA contrasta amb una sortida precipitada i insuficient. • La mirada periodística: risc constant, dilemes ètics i el paper dels mitjans en context de guerra (bombardejos “dobles” que apunten a periodistes). • Continuïtat autoral: s’emmarca en una “saga” prèvia — The Boy who Plays on the Buddhas of Bamiyan (2007) i The Boy Mir (2011)— ara sintetitzada en 90 minuts. • Distribució: ha passat per Seminci i Filmin; previsiblement tornarà a plataformes/mostres per temàtica i trajecte. "Veure des del sofà és fàcil; rodar-ho allà és arriscar la vida." Punts forts i idees clau Terror Molins 2021 • Contracultura com a eix: fanzine, Arrebato, Portabella. • Edició rècord i comunitat viva (premsa, autors, públic). • Palmarès amb propostes de ecoterror i thriller psicològic. • Debat obert sobre qualitat d’algunes peces i coherència formal del found footage. Documental Afganistan • 20 anys condensats a través de Mir: de nen a professional de la càmera. • Ètica del documental i la responsabilitat en la representació del dolor. • Context històric: Bamiyan, invasió 2001, retirada, precarietat i resistència quotidiana.

Veus Parròquia del 1/12/2021 — Consum responsable i drets humans: Comerç just, sobirania alimentària, banca ètica i residu zero (especial Nadal) - episode art
Veus Parròquia
29'

Veus Parròquia del 1/12/2021 — Consum responsable i drets humans: Comerç just, sobirania alimentària, banca ètica i residu zero (especial Nadal)

Idea central • Episodi dedicat a com consumir en clau de drets humans durant l’època nadalenca, connectant felicitat, publicitat i necessitats reals amb impactes socials i ambientals. "La dignitat inherent dels drets iguals i inalienables de tots els membres de la família humana és el fonament de la llibertat, la justícia i la pau en el món." Drets humans i consum Marc de referència • Recordatori de la Declaració Universal dels Drets Humans (ONU, 1948) i del deure de difusió i educació d’aquests drets. • Dades sobre població, producció d’aliments, malbaratament i fam per subratllar la desigualtat: mentre es llença menjar, milions de persones pateixen gana. Per què consumim? • Felicitat promesa per la publicitat (especialment en dates clau: Black Friday, Cyber Monday, Nadal, Reis, Halloween, Dies del Pare/Mare). • Emulació i pressió social, especialment en adolescents (roba de marca, estatus, viatges). • Compensació emocional (omplir carències amb compres). • Conclusió: el consum no garanteix felicitat. Segons Rojas Marcos, la felicitat prové de vincles afectius, pensament positiu, perdó, humor i diversificar fonts de satisfacció. Models de consum amb criteris de drets humans 1) Consum just: Comerç Just • Alternativa al comerç convencional per lluitar contra la pobresa i promoure el desenvolupament. • Criteris: preu just, transparència, rendició de comptes, prohibició d’explotació infantil, condicions laborals dignes, equitat de gènere, formació i respecte ambiental. • Identificació: segells com Fairtrade (logotip tipus yin-yang en blau i verd). 2) Consum sobirà: Sobirania alimentària • Dret dels pobles a definir polítiques agrícoles, ramaderes, pesqueres i laborals adequades al seu context, prioritzant l’ecologia i la cultura local (impulsat per FAO). • Denúncia de l’acaparament de terres i d’aigua per multinacionals i països, monocultius i homogeneïtzació alimentària. • Defensa dels béns comuns (aigua, terra, llavors), diversitat local, producte de quilòmetre zero i comerç local. 3) Consum ètic: diners amb valors • Evitar bancs i productes financers que donin suport a armes, pornografia, joc, vulneracions laborals o danys ambientals. • Prioritzar fons d’inversió ètics (amb microcrèdits i impacte social) i banca ètica (transparència, criteris socials i ambientals). 4) Consum responsable: triar amb informació • Escollir productes no només per preu i qualitat, sinó per l’impacte ambiental i la conducta empresarial. • Segells ambientals: EU Ecolabel (gira-sol d’estrelles de la UE). • Afegir austeritat, llibertat davant la publicitat i protecció del comerç local. "Comprar és sempre un acte moral, i no només econòmic." — Recordatori del magisteri de Benet XVI sobre el poder transformador del consumidor i les seves associacions. Eines i hàbits per canviar el consum Abans de comprar, pregunta’t • Ho necessito realment? • Quin és l’impacte social i ambiental del producte? • Hi ha alternatives més responsables? Etiqueta energètica (UE) • Nou escalat A–G per deixar espai a millores tecnològiques; inclou info sobre consum d’energia, aigua i altres paràmetres. Hàbits quotidians • Energia: comprar equips eficients, ajustar temperatures (AC i calefacció), evitar standby i apagats innecessaris. • Aigua: tancar aixetes, evitar vasos d’un sol ús i usos incorrectes del vàter. • Paper i feina: reduir, imprimir a dues cares, avançar cap a digitalització (signatura electrònica, certificats digitals). • Mobilitat: anar a peu o en transport compartit; opcions de lloguer/ús (bicicletes, motos) en lloc d’adquirir. Residus i economia circular • Objectiu: estil de vida Residu Zero (prioritzar prevenció i reparació per damunt del reciclatge). • Pràctiques: reparar, compartir/llogar (p. ex. vestit de boda), segona mà, intercanvi, evitar productes d’un sol ús i embalatges innecessaris, triar productes durables i reutilitzables. Ètica del consum digital i drets laborals • Reflexió sobre compres en línia i condicions dels riders: la responsabilitat del consumidor inclou evitar empreses que vulnerin drets laborals o humans. • Interdependència de drets: aigua potable, salut, treball, educació i medi ambient saludable com a base d’una vida digna. Governança i responsabilitats compartides • Cal una ciutadania informada, un estat que legisli i garanteixi drets, i un marc internacional de vigilància (comitès i informes) que vetlli pel seu compliment. • Alineació amb agendes globals (referència a la cimera de Glasgow): urgència de canviar el sistema alimentari i els hàbits de consum per persones i planeta. Tancament • Crida a actuar “en la mesura de les nostres forces” per un consum que promogui llibertat, justícia i pau.

← Torna a tots els podcasts