
Music Club Selecció Migdia del 3/12/2021
Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.
Episodis etiquetats amb Altres

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Programa dedicat al món del Swing, amb Albert Abella i Diego Fontova

Programa musical amb l'Imanol Lòpez, Gerard Maynés i l'Amador Saiz

Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup Marc (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Xerrem de cinema, de les pel·lícules que us agraden, de les nostres, festivals, premis, pelis dolentes, de bones, etc. Amb Laia Vidal i Raúl N. Cortés.


Resum general del podcast Bloc 1 — Terror Molins 2021 (contracultura, palmarès i comunitat) Eix temàtic del festival: enguany el Terror Molins s’articula al voltant de la contracultura —moviments i veus als marges de la cultura oficial—, amb fanzine propi, homenatge a Arrebato (Zulueta) i focus en figures com Pere Portabella. • Edició híbrida amb 100% d’aforament i continuïtat del format online. • Rècords: més de 6.000 assistents, +11% vs. 2019, 89 films (docs, llarg i curts), 20 estrenes, 220 professionals, 80 convidats. • En paraules de Javier Roeda (director del festival), la contracultura és la creació i circulació cultural fora dels canals oficials. "Nosaltres som contracultura, no?" "Què passa quan la contracultura se vuelve cultura?" Comunitat i ambient: vivència molt propera entre públic, autors i premsa; connexions espontànies que deriven en entrevistes i trobades. Daniel Byers (director de Pen Umbra): "I think it was the best screening I’ve ever had of my film." Palmarès i destacats (amb valoració crítica) • Millor pel·lícula — In the Earth (Ben Wheatley): ecoterror pandèmic d’investigació en entorn natural; bogeria sensorial i personatges sòlids. • Coming Home in the Dark: guardons a direcció, guió i millor actriu. Thriller psicològic, cru i tens, amb subtext sobre abusos institucionals i component racial. Es retreu un ús de flashbacks que “explica massa”. • The Medium (millor fotografia): fals documental de metratge trobat sobre rituals i possessions. Tot i l’ofici visual, es critica la inconsistència formal del gènere i un tercer acte esperpèntic. • Secció Being Different: Masking Threshold (Àustria) — proposta radical en primera persona sobre un soroll persistent (tinnitus/white noise) i la deriva obsessiva d’un investigador. • Under Gods (Chino Moya): guanyadora de millor guió. Distopia de nines russes amb gran disseny visual, humor negre i “intrusos” que desestabilitzen microcosmos familiars. • Mencions: The Sadness (gore asiàtic desbocat); curt guanyador Sweet Mary, Where Did You Go (Rússia) — peça quasi sense diàleg, entre midsommar i el mite, d’impacte visual. • Panorama espanyol: Y todos arderán — valoració molt negativa (deriva cap a l’esperpent). • La pasajera (Raúl Cerezo i Fernando G. Gómez): road movie de BlaBlaCar amb tocs Carpenter, humor de l’"Espanya cañí" i un dispositiu musical icònic (passodobles en casset). Origen: una experiència real en un trajecte. Bloc 2 — My Childhood, My Country: 20 Years in Afghanistan (documental) Premissa: Phill Grabsky (amb Shoaib Sharifi) segueix durant 20 anys la vida de Mir (de nen a adult) per retratar l’evolució d’Afganistan: dels Budes de Bamiyan destruïts (2001) a la sortida dels EUA. • Estratègia narrativa: del macro (història recent d’Afganistan) al micro (vida d’un nen). • Mir passa de viure en coves com a desplaçat a convertir-se en càmera/periodista; el film integra imatges que ell mateix roda. • Tò diferent de la poesia d’“Les hirondelles de Kaboul”, però amb tragèdia latent i contrast entre jugar i sobreviure. "Si vols parlar d’un país, parla d’un individu" — el film aplica aquesta màxima de guió. Temes clau • Decepció i realpolitik: l’esperança inicial amb l’arribada dels EUA contrasta amb una sortida precipitada i insuficient. • La mirada periodística: risc constant, dilemes ètics i el paper dels mitjans en context de guerra (bombardejos “dobles” que apunten a periodistes). • Continuïtat autoral: s’emmarca en una “saga” prèvia — The Boy who Plays on the Buddhas of Bamiyan (2007) i The Boy Mir (2011)— ara sintetitzada en 90 minuts. • Distribució: ha passat per Seminci i Filmin; previsiblement tornarà a plataformes/mostres per temàtica i trajecte. "Veure des del sofà és fàcil; rodar-ho allà és arriscar la vida." Punts forts i idees clau Terror Molins 2021 • Contracultura com a eix: fanzine, Arrebato, Portabella. • Edició rècord i comunitat viva (premsa, autors, públic). • Palmarès amb propostes de ecoterror i thriller psicològic. • Debat obert sobre qualitat d’algunes peces i coherència formal del found footage. Documental Afganistan • 20 anys condensats a través de Mir: de nen a professional de la càmera. • Ètica del documental i la responsabilitat en la representació del dolor. • Context històric: Bamiyan, invasió 2001, retirada, precarietat i resistència quotidiana.

Idea central • Episodi dedicat a com consumir en clau de drets humans durant l’època nadalenca, connectant felicitat, publicitat i necessitats reals amb impactes socials i ambientals. "La dignitat inherent dels drets iguals i inalienables de tots els membres de la família humana és el fonament de la llibertat, la justícia i la pau en el món." Drets humans i consum Marc de referència • Recordatori de la Declaració Universal dels Drets Humans (ONU, 1948) i del deure de difusió i educació d’aquests drets. • Dades sobre població, producció d’aliments, malbaratament i fam per subratllar la desigualtat: mentre es llença menjar, milions de persones pateixen gana. Per què consumim? • Felicitat promesa per la publicitat (especialment en dates clau: Black Friday, Cyber Monday, Nadal, Reis, Halloween, Dies del Pare/Mare). • Emulació i pressió social, especialment en adolescents (roba de marca, estatus, viatges). • Compensació emocional (omplir carències amb compres). • Conclusió: el consum no garanteix felicitat. Segons Rojas Marcos, la felicitat prové de vincles afectius, pensament positiu, perdó, humor i diversificar fonts de satisfacció. Models de consum amb criteris de drets humans 1) Consum just: Comerç Just • Alternativa al comerç convencional per lluitar contra la pobresa i promoure el desenvolupament. • Criteris: preu just, transparència, rendició de comptes, prohibició d’explotació infantil, condicions laborals dignes, equitat de gènere, formació i respecte ambiental. • Identificació: segells com Fairtrade (logotip tipus yin-yang en blau i verd). 2) Consum sobirà: Sobirania alimentària • Dret dels pobles a definir polítiques agrícoles, ramaderes, pesqueres i laborals adequades al seu context, prioritzant l’ecologia i la cultura local (impulsat per FAO). • Denúncia de l’acaparament de terres i d’aigua per multinacionals i països, monocultius i homogeneïtzació alimentària. • Defensa dels béns comuns (aigua, terra, llavors), diversitat local, producte de quilòmetre zero i comerç local. 3) Consum ètic: diners amb valors • Evitar bancs i productes financers que donin suport a armes, pornografia, joc, vulneracions laborals o danys ambientals. • Prioritzar fons d’inversió ètics (amb microcrèdits i impacte social) i banca ètica (transparència, criteris socials i ambientals). 4) Consum responsable: triar amb informació • Escollir productes no només per preu i qualitat, sinó per l’impacte ambiental i la conducta empresarial. • Segells ambientals: EU Ecolabel (gira-sol d’estrelles de la UE). • Afegir austeritat, llibertat davant la publicitat i protecció del comerç local. "Comprar és sempre un acte moral, i no només econòmic." — Recordatori del magisteri de Benet XVI sobre el poder transformador del consumidor i les seves associacions. Eines i hàbits per canviar el consum Abans de comprar, pregunta’t • Ho necessito realment? • Quin és l’impacte social i ambiental del producte? • Hi ha alternatives més responsables? Etiqueta energètica (UE) • Nou escalat A–G per deixar espai a millores tecnològiques; inclou info sobre consum d’energia, aigua i altres paràmetres. Hàbits quotidians • Energia: comprar equips eficients, ajustar temperatures (AC i calefacció), evitar standby i apagats innecessaris. • Aigua: tancar aixetes, evitar vasos d’un sol ús i usos incorrectes del vàter. • Paper i feina: reduir, imprimir a dues cares, avançar cap a digitalització (signatura electrònica, certificats digitals). • Mobilitat: anar a peu o en transport compartit; opcions de lloguer/ús (bicicletes, motos) en lloc d’adquirir. Residus i economia circular • Objectiu: estil de vida Residu Zero (prioritzar prevenció i reparació per damunt del reciclatge). • Pràctiques: reparar, compartir/llogar (p. ex. vestit de boda), segona mà, intercanvi, evitar productes d’un sol ús i embalatges innecessaris, triar productes durables i reutilitzables. Ètica del consum digital i drets laborals • Reflexió sobre compres en línia i condicions dels riders: la responsabilitat del consumidor inclou evitar empreses que vulnerin drets laborals o humans. • Interdependència de drets: aigua potable, salut, treball, educació i medi ambient saludable com a base d’una vida digna. Governança i responsabilitats compartides • Cal una ciutadania informada, un estat que legisli i garanteixi drets, i un marc internacional de vigilància (comitès i informes) que vetlli pel seu compliment. • Alineació amb agendes globals (referència a la cimera de Glasgow): urgència de canviar el sistema alimentari i els hàbits de consum per persones i planeta. Tancament • Crida a actuar “en la mesura de les nostres forces” per un consum que promogui llibertat, justícia i pau.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.