Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12211episodis
Club Alternatiu del 26/11/2021 - episode art
Club Alternatiu

Club Alternatiu del 26/11/2021

Fem que les nits de divendres i les tardes de diumenge sigui menys avorrida! Descobriment de novetats musicals i el millor entreteniment amb el millor equip. Ens escoltem? Amb Pau Sbert.

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 26/11/2021 — De Montserrat a Abacus: la vida de Ramon Moragas i Rosa Maria Pujador; Saxònia luterana i el llegat de Josep Xifré - episode art
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats
1h 30min

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 26/11/2021 — De Montserrat a Abacus: la vida de Ramon Moragas i Rosa Maria Pujador; Saxònia luterana i el llegat de Josep Xifré

Panorama general Episodi coral que combina la trajectòria espiritual, educativa i musical de Ramon Moragas i Rosa Maria Pujador amb dues seccions magazine: un viatge per la Saxònia alemanya lligada a Martí Luter i un perfil històric de l’indiano Josep Xifré. • Eix 1 — Montserrat i vida monacal: Ramon Moragas relata la seva formació a Montserrat, el paper de l’ajornamento del Concili Vaticà II i el conflicte intern que el portà a Sant Miquel de Cuixà (1965–1967) i, finalment, a penjar els hàbits. • Eix 2 — Educació i cooperativisme: de la mà de Rosa Sensat, Marta Mata i la cooperativa Abacus, Moragas fa de pont entre món eclesiàstic i renovació pedagògica. Rosa Maria Pujador explica la immersió lingüística pionera i l’activisme discret a l’Escola Talita en plena dictadura. • Eix 3 — Magazine cultural: recorregut per la Saxònia de Luter (Wittenberg, Dresden, etc.) i biografia crítica de Josep Xifré (porxos, hospital d’Arenys, finances catalanes del XIX i ombres de l’esclavisme). "Ajornamento significa posar-se al dia" — clau del discurs de renovació eclesial que marcà una generació de monjos. "No me haga aparejamientos extraños" — anècdota d’un inspector franquista a l’aula, que il·lustra la creativitat i resistència pedagògica. "Amèrica pels americans" — doctrina Monroe que empeny Xifré a reorientar els seus negocis i retorns. 1) Montserrat i la vida monacal de Ramon Moragas Formació i música • Entrada al monestir el 1941; set anys de filosofia i teologia fins a l’ordenació. • Integració al grup solista de cant gregorià i aprenentatge de clarinet per a la petita orquestra monàstica. • La música és fil conductor vital: direcció coral fins al 2017. Ajornamento i conflicte intern • El Concili Vaticà II i l’ajornamento inspiren un grup de monjos joves a promoure canvis. • Tensions a la comunitat; cartes a Roma; resposta disciplinària. • Trasllat a Sant Miquel de Cuixà (1965–1967) i sortida progressiva del grup del monestir. Abats Mercet i Escarré • Mercet: llarg mandat i duresa de la guerra i la postguerra. • Escarré: lideratge amb obertura intel·lectual, empenta i habilitat política; pilar del catalanisme espiritual del monestir en el franquisme. 2) De l’església a l’educació: Rosa Sensat, Abacus i la Fundació Xarxa cívica i cooperativa • Després de deixar l’hàbit, Moragas cerca feina: topa amb el retret de Jordi Pujol, però troba complicitat amb Marta Mata. • Neix Abacus des de Rosa Sensat per dotar les escoles de material pedagògic de qualitat. • Posteriorment, impulsa la Fundació Artur Martorell per sostenir econòmicament el moviment: mecenatge d’Antoni Tàpies (litografies) i Joan Miró (donatius i edicions); relacions institucionals i captació de fons. Rosa Maria Pujador: mestra, immersió i resistència • L’Escola Talita (Sarrià) com a laboratori de renovació: contes, música, teatre i metodologia activa. • Pràctica pionera d’immersió lingüística: de les dues pissarres (català/castellà) a l’escola íntegrament en català, acordada amb famílies treballadores. • Estratègies davant la inspecció franquista: senyal dels "dos llapis amb goma", cartelleria bilingüe de conveniència, reorganització ràpida de nens i nenes. • Religió com a vivència fora de l’aula amb catequesi de pares, i dins classe educació cívica i cultural. 3) Magazine: Saxònia luterana i Josep Xifré Saxònia: geografia de la Reforma i memòria de guerra • Ruta recomanada via Berlín: Wittenberg (95 tesis de Luter), Torgau, Erfurt, Eisenach (traducció bíblica; bressol de Bach), Dresden (bombardeig 1945), Meissen (porcellana), Görlitz (escenari cinematogràfic), Chemnitz (Karl-Marx-Stadt), Colditz (presó de guerra), Leipzig (universitat i mercats antics). • Apunt lingüístic: el sòrab (llengua eslava) és cooficial en zones de Saxònia i Brandenburg, però en perill d’extinció. Josep Xifré: llums i ombres d’un indiano • Fortuna a Cuba i EUA (plantacions, comerç; esment de tractes i context colonial) i retorn amb gran capital. • Llegat a Catalunya: Porxos d’en Xifré, Hospital d’Arenys, impuls a Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat, Banc de Barcelona, suport a Narcís Monturiol. • Vida privada transnacional (Nova York–París–Barcelona); muralles de Barcelona com a metàfora d’una ciutat constrenyida i en transformació. 4) Cloenda • Píndola irònica sobre la “estupidesa humana”. • Apunt final esportiu: el net Sergi Rosanes (Barça), talent marcat per lesions, i desig de futur. Idees clau • Ajornamento com a motor de canvi espiritual i institucional. • Cooperativisme educatiu (Abacus) i xarxa pedagògica (Rosa Sensat) per reconstruir l’escola catalana. • Resiliència cultural: llengua, música i pedagogy com a eixos de país. • Memòria crítica: viatges que il·luminen la història (Saxònia) i biografies amb clarobscurs (Xifré).

Empanada Cultural del 24/11/2021 — Terror Molins 2021, contracultura i palmarès; auge del cinema asiàtic; i Afganistan: 20 anys a través d’un documental - episode art
Empanada Cultural

Empanada Cultural del 24/11/2021 — Terror Molins 2021, contracultura i palmarès; auge del cinema asiàtic; i Afganistan: 20 anys a través d’un documental

Visió general de l’episodi Capítol centrat sobretot en el Festival de Terror de Molins de Rei 2021 (Terror Molins), amb una mirada a la seva temàtica anual —la contracultura—, la nova edició híbrida i un repàs del palmarès amb opinions crítiques. També hi ha una obertura que posa en context l’auge del cinema asiàtic a festivals internacionals i, en el tram final, un focus en el documental My Childhood, My Country: 20 Years in Afghanistan, que segueix 20 anys la vida d’un nen afganès. Bloc 1 — Terror Molins 2021: contracultura, xifres i palmarès Temàtica i esperit 2021: la contracultura • Definida (en paraules del director del festival, Javier Roeda) com els moviments, pràctiques i veus als marges de la cultura oficial. • El festival ho materialitza amb un fanzine temàtic, homenatges (p. ex. a Arrebato, de Zulueta) i connexions amb figures com Pere Portabella. "La contracultura... moviments i persones que creen al marge del que seria la cultura oficial" — Javier Roeda Format i rècords d’assistència • Edició presencial al 100% + mòdul online sense duplicar contingut: dos circuits complementaris. • Rècords: >6.000 assistents, +11% vs. 2019; 89 peces (llargs, docs, curts), 20 estrenes, 220 professionals, 80 convidats. • Sensació de comunitat i retrobament post-pandèmia. Palmarès i crítiques • Millor pel·lícula: In the Earth (Ben Wheatley). Ecoterror atmosfèric en clau de recerca científica en plena pandèmia. - • Fortaleses: personatges sòlids, bogeria progressiva i to de thriller eco; ecos d’Annihilation. • Direcció, guió i millor actriu: Coming Home in the Dark (James Ashcroft). - • Thriller psicològic neozelandès amb segrest-road movie, passats traumàtics i subtext racial. - • Punts forts: tensió sostinguda, interpretació de Daniel Gillies (Mandrake). - • Límits: alguns flashbacks innecessaris que “sobreexpliquen”. • Millor fotografia: The Medium (Banjong Pisanthanakun, prod. Na Hong‑jin). - • Valor fotogràfic: integració docu/ficció a l’inici. - • Crítica dura al segment found footage: incoherències formals i deriva esperpèntica final. - • Idea clau: proposta que hauria funcionat millor com a comèdia que no pas com a terror seriós. • Secció Being Different: Masking Threshold (proposta POV radical sobre un so constant obsessiu i experimentació domèstica). - • “Tour de force” de diàleg intern i recerca compulsa. • Millor guió: Undergods (Chino Moya). - • Estructura de nines russes: històries dins d’històries amb intrusos que desestabilitzen famílies i grups. - • Tò d’esperpent i comèdia negra, potència visual de videoclip i disseny de producció distingit. • Bloody Madness: The Sadness — gore extrem i virtuosisme d’efectes especials. • Millor curt: Sweet Mary, Where Did You Go — peça hipnòtica i gairebé sense diàleg, amb eco visual a Midsommar i aura de maledicció. Produccions espanyoles destacades • Y todos arderán — valoració molt negativa: esperpent, diàlegs febles, deriva de paròdia involuntària (comparada amb el pitjor de 30 monedas). • La pasajera (Raúl Cerezo, Fernando González Gómez) — road movie de BlaBlaCar amb esperit Carpenter i passodobles sonant al caset; eficient, sense pretensions. - • Origen real: anècdota amb una passatgera racista que va inspirar la premissa. Bloc 2 — L’auge del cinema asiàtic i el rol dels festivals Premis internacionals i onada asiàtica • Repassada fulminant a guardons: Cannes, Venècia, Berlinale, Sitges, San Sebastián. • Noms clau: Ryusuke Hamaguchi, Apichatpong Weerasethakul, i consolidació d’autories asiàtiques en circuits A. Asian Film Festival Barcelona (AFFBCN) • Concebut com a mosaic de narratives locals (Menene Gras): - • Descoberta de llocs, paisatges i identitats que altres mitjans no capten. - • Accés anual a cimera i emergència del cinema asiàtic sense “obsessió” pel calendari d’estrenes. Bloc 3 — Documental: Afganistan, 20 anys de vida filmada My Childhood, My Country: 20 Years in Afghanistan (Phil Grabsky, Shoaib Sharifi) • Seguiment de 20 anys (de nen a adult) de Mir Hussein, des de les coves de Bamiyan (després de la destrucció dels Budes) fins a Kabul. • Eix temàtic: infància en guerra, desplaçament, pobresa i construcció d’un ofici (periodista/càmera) en un context d’atemptats i inestabilitat política. "Si vols parlar d’un país, parla d’un individu" — el film encarna aquest principi amb Mir. Narrativa, ètica i producció • Estructura “boyhood documental”: creixement real en pantalla que reflecteix el país en paral·lel. • Dilemes: la càmera que documenta també exposa; fer-se periodista a Kabul és risc vital. • Context i genealogia: - • Precedents de Grabsky: The Boy who Plays on the Buddhas of Bamiyan (2007) i The Boy Mir (2011). - • L’última peça compila, actualitza i co-dirigeix amb Shoaib Sharifi, clau per rodar in situ. Idees clau • Contracultura com a brúixola curatorial: fanzine, homenatges i veus marginals. • Híbrid presencial-online que amplia públic i múscul professional. • Palmarès amb lectura crítica: quan el to i la forma (p. ex. found footage) no s’alineen, el resultat es ressent. • El cinema asiàtic segueix marcant ritme autoral i premis. • El documental com a memòria viva i espill d’un país, amb tensions ètiques inevitables. Frases destacades "Molins és la puresa del terror" — Daniel Byers (director del curt Penumbra) "El found footage exigeix coherència formal; si cau, cau tota la proposta" — Sobre The Medium "Quan t’estàs avorrint d’una història, Undergods et salta a la següent i la connecta" — Sobre l’estructura del film de Chino Moya

← Torna a tots els podcasts