Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12211episodis
Just Blues del 30/11/2021 - episode art
Just Blues

Just Blues del 30/11/2021

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

Cinema sense condicions del 30/11/2021 — L'escalera de Caracol, bandes sonores híbrides i la crítica a Spencer: del noir clàssic a la música de cinema digital - episode art
Cinema sense condicions
59'

Cinema sense condicions del 30/11/2021 — L'escalera de Caracol, bandes sonores híbrides i la crítica a Spencer: del noir clàssic a la música de cinema digital

Panorama general de l’episodi Un episodi d’alta cinefília que combina anàlisi de clàssics, crítica d’estrena i una masterclass sobre música per al cinema amb el compositor convidat Marcos JGR. Els punts més destacats: • Anàlisi profunda de L’escalera de Caracol (1945): context del film noir de postguerra, influència expressionista, fotografia de Nicholas Musuraca i el seu ús del so i el silenci. • Crítica a Spencer (Pablo Larraín): una visió poc entusiasta sobre el seu retrat psicològic de Diana i els seus recursos formals, amb comparatives suggerents. • Recomanació imperdible: "Sis dies corrents" de Neus Ballús, humor quotidià amb intel·ligència social. • Masterclass de bandes sonores: evolució cap a l’híbrid digital–orquestral, flux de treball modern (DAW, MIDI, orquestració amb Sibelius), col·laboració amb el sonidista i decisió artística de quan la música ha de aparèixer i quan ha de callar. "El silenci, en determinats moments, és la millor música —i és música." Clàssics i sensibilitat cinematogràfica • Reivindicació del cinema mut i de Fritz Lang ("La mujer en la luna") per la seva potència visual i rítmica. • Introducció musical del programa amb la BSO de Terra de Telers (2020, Joan Frank Charansonet): to lírico-romàntic i nostàlgic, adequat a l’època de les colònies tèxtils catalanes. Pel·lícula de la setmana: L’escalera de Caracol (Robert Siodmak, 1945) Context i gènere • Inserida en el noir de la postguerra (45–50): visió nihilista i pessimista de l’ésser humà. • Precedent vist com a influència del giallo i l’slasher posterior. "Aquesta és la pel·lícula que li hauria agradat fer a Hitchcock". Estètica i llenguatge cinematogràfic • Fotografia de Nicholas Musuraca: contrastos en blanc i negre, profunditat de camp, nitidesa compositiva. • Expressionisme alemany: mans emergint de l’ombra, distorsions de miralls, angles impossibles, contrapicats; creació de tensió psicològica. • Posada en escena d’interiors amb barroquisme formal: tràvelings laterals i seguiments per escales i passadissos que mantenen la tensió. So, música i silenci • Protagonista muda (no sorda): el film crea un “clima sonor” amb efectes i música que condicionen sense cridar l’atenció. • Ús magistral del silenci per amplificar l’angoixa i la subjectivitat. Thriller i narrativa • Joc de pistes i trampes (fang a les sabates, sospites creuades) com a mecànica essencial del thriller psicològic. • Seqüència icònica del soterrani (Blanche): terror suggerit, mans des de l’ombra; una lliçó de posada en escena. Repartiment i personatges • Interpretacions destacades: Dorothy McGuire, Ethel Barrymore, Rhonda Fleming (presència magnètica en un rol secundari). • Ambientació: casa gòtica, Nova Anglaterra (Vermont), principis del segle XX; arquitectura que justifica el títol i la geografia dramàtica. Fonts i filiacions • Basada en la novel·la d’Ethel Lina White ("Some Must Watch"). • Vinculacions retòriques amb Hitchcock; genealogia cap al giallo i l’slasher. • Curiositat: rol protagonista inicialment pensat per Ingrid Bergman (no prospera per pressupost). A cartellera Spencer (Pablo Larraín) — Visió crítica • Proposta centrada en l’estat psicològic de Diana durant un Nadal clau; no és biogràfica convencional. • Kristen Stewart: treball d’introspecció solvent, però el conjunt deixa sensació desconcertant i irregular. • Metàfores (Anna Bolena) i enemic “invisible” comparats amb la lògica de "Full Metal Jacket" (enemics fora de camp). Moments notables (fotografia oficial), però to desigual. "Si busqueu el relat del final de Diana, no és aquí." Recomanació imprescindible • "Sis dies corrents" (Neus Ballús): humor sobre la quotidianitat i els oficis; empatia i mirada social fina. "Que no se la perdi ningú." Masterclass: Música per al cinema amb Marcos JGR Evolució i llenguatge sonor • Transició cap a la fusió: orquestra + electrònica. L’electrònica aporta textures i flexibilitat que l’orquestra no pot assolir, i viceversa. • Referents: Hans Zimmer (dominància electrònica amb tocs orquestrals), James Horner (veus sintètiques integrades). Indústria, pressupostos i logística • Les grans produccions poden anar a orquestres senceres (p. ex. Londres), però la majoria de BSO actuals són digitals o híbrides. • Decisió funcional: gravar instruments reals quan el matís digital no arriba (p. ex. atacs de corda). L’experiència de sala vs. la llar • Reflexió pessimista sobre el futur de les sales: pantalles domèstiques creixen, però la pantalla gran i el so de cinema són insubstituïbles. "Ens estan atomitzant: veure cinema junts és compartir, encara que en silenci." Oïda, instint i fugir dels tòpics • No és tant “educació de l’oïda” com activar l’instint: evitar clixés (piano "romàntic" en escena d’amor) i buscar una lectura nova que aporti sentit. Procés creatiu i decisions dramàtiques • Lectura de guió i treball paral·lel al muntatge. • Escollir focus: personatge vs història de fons. Quan la imatge ja té força, millor silenci; quan és feble, música per elevar-la. Eines i flux de treball modern • Treball en DAW multipista; registres en MIDI; orquestració en Sibelius; rols diferenciats: compositor, arreglista, orquestrista i director d’orquestra. • Avantatges del digital: flexibilitat per ajustar a muntatge (allargar/retallar), retocar intensitats i textures. Col·laboració amb el sonidista i el diàleg • Evitar trepitjar-se: la música pot embrutar el diàleg si coincideix en freqüències; tria d’instruments per convivència tímbrica. • Assistència a mescles i retocs per claredat global del so. Vida entre projectes i col·laboració autoral • “Postpart” creatiu: necessitat de descompressió psicològica abans d’entrar en un altre univers. • Diàleg amb el director (p. ex. Agustí Villaronga): discrepar per argument dramàtic; una mateixa escena canvia radicalment amb músiques diferents. Projectes en curs • Pel·lícula sobre Dalí (dir. Joan Francia): rodatge previst a la primavera. • Audiollibres a Storytel amb Cinema Book Studios: camp sonor + música; veus: Robert Kessner i Gupli Sajota.

M de Música del 29/11/2021 - episode art
M de Música

M de Música del 29/11/2021

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

l'Audició del 29/11/2021 - episode art
l'Audició

l'Audició del 29/11/2021

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

← Torna a tots els podcasts