Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12211episodis
M de Música del 20/12/2021 - episode art
M de Música

M de Música del 20/12/2021

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

l'Audició del 20/12/2021 - episode art
l'Audició

l'Audició del 20/12/2021

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Club Alternatiu del 17/12/2021 - episode art
Club Alternatiu

Club Alternatiu del 17/12/2021

Fem que les nits de divendres i les tardes de diumenge sigui menys avorrida! Descobriment de novetats musicals i el millor entreteniment amb el millor equip. Ens escoltem? Amb Pau Sbert.

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 17/12/2021 — De l’art a l’arquitectura: tecnologia, Sagrada Família, habitatge de protecció oficial i cooperació amb Arquitectes Sense Fronteres - episode art
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats
1h 30min

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 17/12/2021 — De l’art a l’arquitectura: tecnologia, Sagrada Família, habitatge de protecció oficial i cooperació amb Arquitectes Sense Fronteres

Panorama general Episodi centrat en la relació entre art, estètica, cultura i arquitectura, la trajectòria de l’arquitecte Carles Bonet i Pijuan, i la funció social de l’arquitectura a través de l’habitatge de protecció oficial i d’Arquitectes Sense Fronteres (ASF). També s’analitzen les tendències del segle XXI (tecnologia, prefabricació, normatives) i la política de finançament de la cooperació. "En resum, l'art és expressió i comunicació." • Definicions clau d’art, estètica i cultura com a marc conceptual. • Arquitectura com a disciplina tècnica, artística i pràctica, i el paper de l’arquitecte com a traductor de necessitats en espais habitables. • Trajectòria de Carles Bonet: vocació primerenca, especialització sanitària i obra destacada; defensa de l’especialització. • Segle XXI: predomini de la tecnologia i la precisió (exemple Sagrada Família), auge de la prefabricació, normatives més exigents i costoses. • Funció social: habitatge de protecció oficial (HPO) i gestió rigorosa de pressupostos (claus en mà, sense desviacions). • Arquitectes Sense Fronteres: fundació, principis (neutralitat política, religiosa i econòmica), drets humans com a marc (Article 25), estructura estatal. • Finançament de la cooperació: evolució del percentatge públic, biaixos polítics i casos territorials (Galícia, Andalusia, Catalunya, Mosambic). • Normativa catalana d’habitabilitat i accessibilitat: treball impulsat amb Carme Trilla, amb mínims per a accessibilitat universal als habitatges. Art, estètica i cultura: el marc de partida Conceptes fonamentals • L’art transforma materials, imatges, sons o paraules per transmetre idees i sentiments. • L’estètica (del grec, "sensació, percepció, sensibilitat") s’entén com allò relacionat amb les sensacions i la interpretació dels estímuls. • La cultura és la creació de valors, normes i béns; art i cultura van íntimament lligats. "L'obra d'art respon en cada moment a uns principis estètics vigents en un context cultural." Llistat d’arts i focus del dia • De les «7 arts» clàssiques s’amplia el ventall (fotografia, gastronomia, humor, televisió, còmic, ràdio...). • Avui, focus en la primera de les arts: l’arquitectura. Què és l’arquitectura i què fa l’arquitecte Disciplina i ofici • L’arquitectura és tècnica + art + pràctica; l’arquitecte projecta edificis i espais urbans i vetlla per la seva execució. • En sentit ampli, interpreta necessitats d’usuaris i les tradueix en formes habitables i construïbles. Carles Bonet: vocació, especialització i obra Vocació i formació • Vocació des de la infantesa; formació a l’ETSAB (Barcelona). Especialització i obra • Carrera en estudi propi, especialització sanitària (hospitals, mútues) i obra emblemàtica (p. ex. Hospital d’A-C P… de Sant Cugat). • Defensa la creixent especialització per la complexitat tècnica: no és el mateix un hospital que una escola. Arquitectura del segle XXI: tecnologia, estètica, prefabricació Predomini tecnològic amb ambició estètica • La tecnologia possibilita l’estètica: allò abans inviable estructuralment ara és factible. "Avui en dia no hi ha res impossible a nivell constructiu." • Normatives tèrmiques, acústiques i de seguretat molt exigents: incrementen costos però milloren qualitat i sostenibilitat. Prefabricació i casos pràctics • Tendència a prefabricació: més plantes, millor control de qualitat, eficiència i abaratiment relatiu. • Exemple Sagrada Família: formigó i peces prefabricades, encaix mil·limètric a gran alçada. "Porten uns petits forats... no es pot desviar un mil·límetre... això era impensable." Funció social: habitatge de protecció oficial i gestió Cooperativa i HPO (1992–2010) • Bonet s’incorpora com a arquitecte a una cooperativa d’habitatge d’un sindicat; adjudicacions de sòl via Incasòl; repte d’HPO de 80 m² útils a preu de mòdul. Metodologia de control de costos • Selecció rigorosa d’ofertes i contractes claus en mà. • Revisió tècnica exhaustiva d’estats de medicions i pressupostos. "No va haver cap obra que costés un euro més del que s'havia previst." Arquitectes Sense Fronteres (ASF): principis i organització Fundació i evolució • Naixement al Col·legi d’Arquitectes (Barcelona); estructura amb junta estatal i demarcacions (Catalunya, Madrid, Galícia, Andalusia, etc.). Missió i marcs • Principis de neutralitat: no entra en política, religió ni economia. • Objectiu: promoure desenvolupament humà, equitatiu i sostenible mitjançant la millora de l’habitabilitat i la defensa del dret a l’habitatge. "Tota persona té dret a un nivell de vida adequat... l’habitatge" (Article 25, DUDH). Finançament de la cooperació: de l’ambició a l’escassetat De percentatges alts a pressupostos minsos • Històricament, fins a un 7% del pressupost públic destinat a cooperació (mai completament assolit); disminució en època recent (fins a ~0,5–1%). Biaixos i geografia del finançament • Distribució desigual per comunitats: Galícia i Andalusia mantenen programes sòlids; Catalunya i Madrid, més febles. • Selecció de països amb interessos polítics (ex.: Mosambic) i dificultats d’accés per a projectes no alineats. Normativa d’habitabilitat i accessibilitat a Catalunya Lideratge tècnic i consens • Treball conjunt amb Carme Trilla (aleshores responsable d’Habitatge): definició de mínims d’habitabilitat i accessibilitat universal dins dels habitatges. • Mesures concretes: amplades de passadissos i portes, lavabos adaptats, recorreguts accessibles; revisió de paràmetres d’edificació per fer-los inclusius. Conclusions clau • L’arquitectura avui és impensable sense tecnologia, però aquesta serveix l’estètica, l’eficiència i la sostenibilitat. • La funció social és central: HPO ben gestionat i el treball d’ASF concreten el dret a l’habitatge. • La prefabricació i el compliment normatiu són vectors imprescindibles de qualitat. • El finançament de la cooperació condiciona l’abast dels projectes; cal estabilitat i criteris transparents per maximitzar l’impacte.

← Torna a tots els podcasts