Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12211episodis
Just Blues del 2/11/2021 - episode art
Just Blues

Just Blues del 2/11/2021

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

Cinema sense condicions del 2/11/2021 — De “La mujer pantera” a “L’últim duel”: Val Lewton, l’efecte bus i conversa amb Pau Fernández sobre “Jo, dona. A Lili Elbe” - episode art
Cinema sense condicions
1h

Cinema sense condicions del 2/11/2021 — De “La mujer pantera” a “L’últim duel”: Val Lewton, l’efecte bus i conversa amb Pau Fernández sobre “Jo, dona. A Lili Elbe”

Panorama de l’episodi Programa dedicat al contrast entre un clàssic del cinema de terror elegant i suggerent i una superproducció històrica contemporània, rematat amb una entrevista creativa. Els punts forts: • Clàssic de la setmana: “La mujer pantera” (1942) — producció Val Lewton, estil suggerit i naixement de l’efecte bus; reflexions sobre ambigüitat i repressió sexual. • Estrena destacada: “L’últim duel” (Ridley Scott) — estructura tipus Rashomon, rigor històric i un duel final d’impacte. • Entrevista a Pau Fernández — procés creatiu de l’obra de Marta Carrasco “Jo, dona. A Lili Elbe”, escenografia, música i el paper del vestuari. • Debat final sobre postpandèmia i hàbits de consum: pes del terror i superherois, pèrdua de centralitat de la crítica, “fast culture”. Clàssic de la setmana: “La mujer pantera” (1942) Per què és clau • Produïda per Val Lewton (RKO), amb Jacques Tourneur a la direcció: la personalitat del productor marca la “fàbrica” visual i narrativa. • Elegància i ambigüitat: Lewton defuig mostrar el monstre i aposta per la suggerència, el so i l’ombra; quan l’estudi força a “ensenyar”, el to trontolla. • Temes subjacents: repressió sexual, gelosia i identitat projectada en el fantàstic. “La pel·lícula funciona perfectament mentre es belluga en aquest terreny de l’ambigüitat.” Innovacions i estil • Naixement de l’efecte bus: un sobresalt diegètic que substitueix l’atac del monstre per l’entrada sobtada d’un autobús. • Fotografia de Nicholas Musuraca: chiaroscuro, sofisticació i arrels de l’expressionisme alemany que anticipen el film noir. • Direcció sonora: sorolls, bramuls, petjades i silencis per construir el terror sense mostrar. Llegat i constel·lació Lewton • Directors vinculats: Jacques Tourneur, Robert Wise, Mark Robson. • Continuïtats i relectures: “The Curse of the Cat People” (Wise) com a obra autònoma; “El beso de la pantera” (Paul Schrader, 1982) amb càrrega eròtica, valorada com a fallida pels tertulians. • Altres títols destacats de Lewton: “La séptima víctima” (influència sobre l’escena de la dutxa de “Psycho”), “La isla de los muertos”, “El barco fantasma”. Cartellera actual: “L’últim duel” (Ridley Scott) Estructura i temes • Relat en tres capítols a l’estil Rashomon: tres punts de vista sobre una violació, amb la versió d’ella projectada com la més veraç. • Final a foc lent amb duel d’un realisme sonor i físic aclaparador. • Subtext: honor masculí vs. autonomia femenina; denúncia en un món amb l’Església i l’aristocràcia en contra. “El pla final d’ella és extraordinari… una mirada que ho diu tot.” Rigor històric i posada en escena • Fonts medievals: Froissart i les “Grans Cròniques de França” com a suport documental. • Economia feudal i jerarquies integrades al guió: delmes, recaptació, carruatges i logística, allunyant-se del decorativisme. • Vestuaris i complements sobriament versemblants; hiverns, neu i cromatisme fred que immersen en el segle XIV. • Marca Scott: hiperrealisme sonor (armes, cascs de cavall) i imatges inoblidables. Entrevista a Pau Fernández “Jo, dona. A Lili Elbe” (Marta Carrasco) • Gènesi inspirada per “The Danish Girl”: focus no narratiu sinó físic i emocional sobre el patiment del personatge en el trànsit. • Escenografia de fred nòridic i aiguamolls (Hammershøi, paisatgisme danès) amb un quadre giratori com a nucli visual. • Música eclèctica (de la javanesa a Juliette Gréco i Édith Piaf) triada per la càrrega dramàtica. • Impacte de la pandèmia en el recorregut; pas pel TNC i expectatives de gira (incloent Los Angeles) i premis. “L’obra entra directa com un bisturí: dissecció del patiment i la mirada social.” Procés creatiu, referents i vestuari • Fonts d’inspiració: història de l’art (prerafaelites, medievalisme), documents i iconografia per ancorar versemblança. • Opte per recreació fidel d’època si la dramatúrgia ho demana; eclèctica si la direcció ho proposa. • Concepció del vestuari: peça inerta fins que el cos l’activa; ha de servir la narrativa i integrar-se amb llum, so i escenografia. “El vestit no ha de sobrepassar l’obra: interessa la narrativa i el paquet escènic global.” Debat final: cultura i hàbits de consum • Després de la postpandèmia, s’espera recuperació amb creativitat reforçada; consciència del daltabaix i la necessitat de resistència cultural. • Tendències actuals: domini de terror i superherois al mercat. • Pèrdua de centralitat de la crítica tradicional; informació dispersa a internet i consum ràpid que penalitza ritmes lents. “Cultura no és Viquipèdia ni Google… si no se’t queda aquí, és fast food.” Recomanacions i preferències • Els tertulians destaquen la ciència-ficció i el cinema musical quan estan ben fets. • Reconeixement transversal al cinema clàssic i al poder d’unes imatges ben creades, siguin clàssiques o contemporànies.

Club Alternatiu del 29/10/2021 - episode art
Club Alternatiu

Club Alternatiu del 29/10/2021

Fem que les nits de divendres i les tardes de diumenge sigui menys avorrida! Descobriment de novetats musicals i el millor entreteniment amb el millor equip. Ens escoltem? Amb Pau Sbert.

← Torna a tots els podcasts