Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12211episodis
Empanada Cultural del 27/10/2021 — Especial Sitges 2021: Lamb triomfa, Nitram sacseja, Mona Lisa (millor música), Silent Night (Premi del Públic) i el noir de Limbo - episode art
Empanada Cultural
59'

Empanada Cultural del 27/10/2021 — Especial Sitges 2021: Lamb triomfa, Nitram sacseja, Mona Lisa (millor música), Silent Night (Premi del Públic) i el noir de Limbo

Resum de l’episodi Especial Empanada Cultural dedicat a Sitges 2021: una cobertura àgil basada en el palmarès (amb debat pels molts ex aequo), la crònica d’assistència al festival i una anàlisi de les cintes clau. El programa combina mirada crítica i entusiasme cinèfil, amb un fil conductor temàtic al voltant de la família, la maternitat, l’ecoterror, la telequinèsi i la representació del mal. Idees clau Lamb (Guanyadora): retrat sobri i simbòlic sobre la maternitat, el dol i la gran mare natura, amb to de folk horror i ecos de western. Nitram (Millor Direcció i Actor): biopic tens sobre la massacre de Port Arthur; lectura incòmoda per com «humanitza el monstre» i interpel·la la responsabilitat social; premis compartits d’interpretació amb Luzifer. The Innocents (Menció especial): nens amb poders com a metàfora del pas a l’adultesa i del mal no gestionat. Mona Lisa and the Blood Moon (Millor Música i film inaugural): mixtura pop-neon-electrònica; microcosmos nocturn a Nova Orleans; crítica a tòpics mediàtics (fals «primera dona que inaugura Sitges» recordant American Psycho 2000, Mary Harron). Silent Night (Millor guió i Premi del Públic): sàtira apocalíptica amb ressò pandèmic, mirada lúcida infantil i debat sobre eutanàsia. Limbo (Millor Fotografia): blanc-i-negre digital que renova el thriller de Hong Kong, entre neo-noir i sordidesa urbana. Debat: molts ex aequo «desllueixen» el palmarès i obren discussió sobre criteris de jurat. Leitmotiv 2021: homenatge a l’home llop, amb aullets i ecos dels Tres Porquets a sales. "Si un palmarés té sentit és perquè es prenen decisions fermes—even arriscades—i la resta ja jutjarà." Temes principals Lamb (Valdimar Jóhannsson) — Guanyadora Secció Oficial • Parella de grangers islandesos adopta una criatura; el film evita el truc del «gran gir» per construir personatges i atmosfera. • Referents: Otesánek (Jan Švankmajer), Eraserhead (Lynch); to de folk horror i aire de western rural. • Temes: maternitat, pèrdua, protecció/posseïment i ordre natural; simbolisme ecològic. • Premis: Pel·lícula, Direcció revelació (Citizen Kane) i Millor Actriu (Noomi Rapace, compartit). Nitram (Justin Kurzel) — Millor Direcció i Millor Actor (Caleb Landry Jones, ex aequo) • Relectura de la matança de Port Arthur (1996, Tasmània): denúncia de l’accés fàcil a armes i retrat psicològic sense moralisme. • «Humanitzar el monstre»: el film mostra factors socials/familiars i la responsabilitat col·lectiva sense eximir la culpa individual. • Estètica i posada en escena contingudes; moments domèstics i autoregistre en càmera que intensifiquen la incomoditat. Luzifer (Peter Brunner) — Interpretacions ex aequo (Franz Rogowski, Susanne Jensen) • Produïda per Ulrich Seidl; visió austera i tel·lúrica de la marginalitat a la muntanya; interpretacions extremes que, per alguns, haurien merescut els premis sense compartir. The Innocents (Eskil Vogt) — Menció especial • Bloc residencial noruec on nens descobreixen telequinèsi i jocs «invisibles» als adults. • Dilema: innocència vs. malícia, capacitat de dany sense consciència plena; eco de Brightburn però més ètic que «terror pur». Mona Lisa and the Blood Moon (Ana Lily Amirpour) — Millor Música i inauguració • BSO híbrida (de Dean Martin a electrònica) com a motor narratiu i d’ambient; microcosmos de neó i nits humides a Nova Orleans. • Protagonista: Jeon Jong-seo; amb Kate Hudson i Ed Skrein. Telequinèsi com a via de llibertat i crítica a l’explotació. • Correcció històrica: no és la primera dona que inaugura Sitges; ja ho va fer Mary Harron amb American Psycho (2000). Silent Night (Camille Griffin) — Millor guió i Premi del Públic • Sopar de Nadal en última nit de la humanitat (núvol tòxic); sàtira amb ecos pandèmics i app governamental d’eutanàsia. • Roman Griffin Davis (Jojo Rabbit) aporta la mirada escèptica i lúcida; aparició dels seus germans (família de la directora) en repartiment. The Trip (Tommy Wirkola) • Parella en crisi va a la cabana per… matar-se mútuament i cobrar l’assegurança; tot es complica amb tres fugitius. • Comèdia negra salvatge, ritme i inventiva gore-light; crowd-pleaser ideal de Sitges. Limbo (Soi Cheang) — Millor Fotografia • Blanc-i-negre digital «aplanat» que difumina cossos i brossa als suburbis de Hong Kong. • Thriller policial: persecucions magistrals, policia torturat (Gordon Lam) i assassí en sèrie; ressuscita el noir hongkonguès. • Complement: Hand Rolled Cigarette (amb Gordon Lam) sobre veterans abandonats i nova migració pakistanesa. Altres punts destacats Jurat i ex aequo • Jurat mediàtic (Alaska, Joaquín Reyes, Antonio Trasorras, Maria Lidón, Ali Abbasi, etc.). • Ex aequo abundants: alguns oients i els tertulians ho veuen com una diluïció del veredicte. Brigadoon i curts • Menys cobertura de Brigadoon; queixa per poca visibilitat dels curtmetratges a TV3 i en cròniques. Leitmotiv 2021 • Homenatge a l’home llop; aullets en sales i música dels Tres Porquets com a running gag. Logística Sitges • Entrades voladores, cues i «ull al mòbil» per rescats d’última hora; 30-40 pel·lícules en 10 dies per part de l’equip. Agenda i tancament • Esment a Last Night in Soho (Edgar Wright) i propera cobertura a Terror Molins.

Veus Parròquia del 27/10/2021 — Mossèn Javier Sobrevies: trajecte de metge a rector, El Petit Príncep, ecologia integral i l’Evangeli del doble manament - episode art
Veus Parròquia
28'

Veus Parròquia del 27/10/2021 — Mossèn Javier Sobrevies: trajecte de metge a rector, El Petit Príncep, ecologia integral i l’Evangeli del doble manament

Context i convidats • Programa: Paraula Viscuda (Ràdio d’Esbert), inici de curs amb el nou rector de la parròquia de Sant Just Desvern. • Interlocutors: Mossèn Javier Sobrevies (convidat), Montserrat Liró i Igna Santa Barba (conductores). Trajectòria del mossèn Perfil i biografia • Nascut a Barcelona, tercer de quatre germans; metge abans de la vocació sacerdotal. • Ordenat a Sant Boi (parròquia de Sant Antoni Maria Claret), després 8 anys a Castelldefels i, des del novembre passat, rector de Sant Just Desvern. • Al fil de la postpandèmia, recuperació de ritmes i activitats parroquials. Doble vocació (metge i mossèn) • Toquen la broma sobre "cura del cos i de l’ànima"; record d’un primer auxili a missa. • Idea clau: millor que hi hagi corresponsabilitat i persones formades en primers auxilis a la comunitat. El Petit Príncep (Antoine de Saint-Exupéry) Per què l’ha triat i record lector • Lector tardà (cap als 18 anys), en un estiu significatiu; lectura al tren que li deixa un impacte profund. • Lectura que esdevé cant a l’amistat i a la descoberta de l’altre. Mirada oberta i perspectives complementàries • El dibuix del "barret" que en realitat és una serp que s’ha empassat un elefant: metàfora de com veiem la realitat. • Missatge: visions diferents poden ser complementàries, no excloents. Cal ment oberta i respecte en el diàleg. "Una mateixa realitat pot tenir mirades diverses que es complementen." Responsabilitat i la casa comuna • Al seu planeta, el petit príncep cuida volcans, arrenca males herbes i té cura d’una flor: símbol de responsabilitat quotidiana. • Vincle amb l’ecologia integral del Papa Francesc (Laudato si’): Cura de la creació i de les generacions futures. Debat sobre interessos econòmics, carbó, contaminació, exportació de residus i desequilibris globals (Àfrica, Xina, Europa). Prudència amb previsions a llarg termini i exigència de rigor; record del forat de la capa d’ozó i l’evolució del discurs. • Idea clau: compromís personal i comunitari amb el planeta, més enllà d’eslògans. Viatge, desert i el pou amagat • A la Terra, el petit príncep es troba la serp i, al desert, descobreix un pou amagat: símbol de riquesa interior que sovint no es veu a primer cop d’ull. "Al desert, allò més bonic és que a vegades hi ha un pou amagat." La guineu: amistat i vincles • La guineu ensenya a fer amistat: exigeix temps, paciència i proximitat. • "Domesticar" entès com crear vincles; debat semàntic sobre el terme, preferint lligams amb respecte. "L’essencial és invisible als ulls." • Responsabilitat envers allò i aquells amb qui hem creat vincles. Evangeli i valors Lectura: el doble manament de l’amor (Mc 12,28-34) • "Estima Déu amb tot el cor... i estima el proïsme com a tu mateix". • Avaluat com a nucli moral: estimar impedeix fer mal, a la terra i a les persones. Connexions amb El Petit Príncep • Parallels entre amor, amistat, responsabilitat i cura: el llibre il·lustra valors evangèlics de vincle i responsabilitat. • Recordatori que el llibre és il·lustrat per l’autor i, tot i semblar infantil, parla als adults; lectura final emotiva sobre el retorn del petit príncep. Cloenda i avisos • Reemissió del programa el dissabte a les 11:30. Desig de continuïtat sense interrupcions per la Covid. • Agraïments i comiat a l’audiència. Idees clau • Responsabilitat: amb la fe, amb les persones i amb el planeta. • Perspectives complementàries: fugir de dicotomies i abraçar la complexitat. • Amistat i vincles: crear-los amb temps i respecte. • Amor a Déu i al proïsme: eix que orienta la vida personal i comunitària.

Just Blues del 26/10/2021 - episode art
Just Blues

Just Blues del 26/10/2021

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

Cinema sense condicions del 26/10/2021 — Hitchcock, cartellera d’estrenes i Sitges 2021: retorn post‑Covid de «Cinema Sense Condicions» - episode art
Cinema sense condicions

Cinema sense condicions del 26/10/2021 — Hitchcock, cartellera d’estrenes i Sitges 2021: retorn post‑Covid de «Cinema Sense Condicions»

Presentació i to del programa (post‑Covid) • Retorn a Ràdio Desvern amb format renovat: mitja hora d’actualitat + mitja hora temàtica i, de manera fixa, un “clàssic de la setmana”. • Reflexió inicial: precarietat de la producció durant la pandèmia (pressupostos i guions més febles) i auge de terror low‑cost. Clàssic de la setmana — «La sombra de una duda» (Alfred Hitchcock, 1943) Context i guió • Idea original atribuïda a Gordon McDonell; guió iniciat per Thornton Wilder i completat per Alma Reville (dona de Hitchcock), Sally Benson i el mateix Hitchcock a causa de la crida a files de Wilder. • Reivindicada sovint per Hitchcock com una de les seves favorites. Temes i lectures • Eix central: la dualitat i la corrupció sota la quotidianitat; el tiet Charlie (Joseph Cotten) i la neboda Charlie (Teresa Wright) comparteixen nom i un vincle ambigu. • Subtext autobiogràfic: mares autoritàries, culpa i angoixa; ecos personals de Hitchcock. • Paral·lelismes anticipats amb Psicosi: escales, picats/contrapicats, ombres i l’entrada de càmera a l’espai íntim. "Matamos lo que más amamos" — cita d’Oscar Wilde recordada a l’entrevista Hitchcock/Truffaut "Nosaltres serem els únics en saber tota la veritat" — la neboda al final, suggerint un vincle afectiu persistent amb el tiet criminal Posada en escena i elements tècnics • Composició i llum: blanc i negre de Joseph Valentine amb treball d’ombres i contrast exemplar. • Música: Dimitri Tiomkin. • Cameo: Hitchcock al tren (minut ~16), jugant a bridge. Debat: posada en escena clàssica vs tendències actuals i remakes • Defensa de la claredat espacial clàssica (plans generals, profunditat de camp, aire a l’enquadrament) vs l’actual proliferació de primers plans i càmera a l’espatlla. • Crítica a «A Star Is Born» (2018) per planificació confusa; temor a una «West Side Story» de remake massa mimètic. Record a la «Psicosis» de Gus Van Sant com a remake pla per pla sense valor afegit. Cartellera i estrenes «The French Dispatch» (Wes Anderson) • Anderson desplega el seu món híbrid (decorats artificials, mirades a càmera, tràvelings laterals, animació) amb homenatge al New Yorker i a França (ecos de Jacques Tati). • Capítols irregulars: el de l’“escriptor negre” resulta embolicat; el de Benicio del Toro i Léa Seydoux, el més reeixit. • Part gràfica: treball de Javi Aznárez (Cadaqués). Canvis d’aspect ratio constants. Recomanació de segon visionat (subtítols, rètols i veu en off saturen). «Madres paralelas» (Pedro Almodóvar) • Percepció de pas enrere respecte de «Dolor y gloria»: massa temes barrejats (memòria històrica, violació múltiple) i ritme irregular. «El buen patrón» (Fernando León de Aranoa) • Tono indecís entre sàtira i drama; situacions poc creïbles malgrat un Bardem solvent. Suggereixen que, en clau de comèdia berlanguiana, hauria funcionat millor. Apunt sobre comèdia popular • «Torrente» (1998): malgrat el to cutre‑costumista, el primer film de Santiago Segura tenia substrat social i timing satíric. Avanç del convidat de la setmana vinent • Pau Fernández (gestor cultural, disseny i indumentària): treballs per Liceu, TNC i Lliure. Al TNC (Sala Petita): «Jo, dona; a Lili Elbe» (dir. Marce de Carrasco), sobre la pionera història trans de Lili Elbe. Sitges 2021 — valoració i títols destacats Valoració general • Festival percebut com massificat i amb una programació on predomina un to fosc/nihilista. Enyor de la “selling power” clàssica (pols i factura industrial elegant) i cansament de “temps morts” i postmodernitat depressiva. Pel·lícula guanyadora • «Lamb» (Íslàndia/Polònia/Suècia): drama de dol amb toc mític (Noomi Rapace). Ambientació i suggeriment destacables, però percepció de “mitja pel·lícula” i ritme excessivament lent. Premis i mencions • Premi especial del jurat: «After Blue (Paradis Perdu)» — estètica que evoca «Barbarella»; proposta peculiar amb moments d’interès. • «The Innocents» (Eskil Vogt): nens amb telequinesi i descoberta identitària; sensible i inquietant; per als tertulians, la millor del festival. • «The Blazing World»: deliri visual amb coherència narrativa discutible; menció a Òpera Prima qüestionada. • «Execution» (Rússia): serial killer i descens als inferns policial; dura però redundant. • En positiu: «Veneziafrenia» (Álex de la Iglesia) i «Last Night in Soho» (Edgar Wright) com a peces més sòlides de factura; darrera aparició de Diana Rigg i lluïment d’Anya Taylor‑Joy.

← Torna a tots els podcasts