Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12211episodis
Empanada Cultural del 20/10/2021 — Sitges 2021: Lamb s’endú el palmarès; Nitram, ex aequo polèmics; Mona Lisa, The Innocents, Silent Night i el neo-noir de Limbo - episode art
Empanada Cultural
59'

Empanada Cultural del 20/10/2021 — Sitges 2021: Lamb s’endú el palmarès; Nitram, ex aequo polèmics; Mona Lisa, The Innocents, Silent Night i el neo-noir de Limbo

Context i to general "Tristesa: aquell que no ha pogut anar al Festival de Sitges." • El programa arrenca amb un to humorístic i autoirònic: en Pol admet la seva "tristesa" per no haver pogut assistir a Sitges 2021, mentre l’Adrià i en Carles hi han fet marató de cinema (fins a 37 pel·lícules). • Es remarca la dificultat logística del festival (entrades voladores, estar connectat constantment). • Es planteja la cobertura centrada en el palmarès, però amb mirada crítica: no tot el que guanya és el que més recomanen. • Queixa recurrent: excés d’ex aequo en les interpretacions; s’hi demana més decisió i menys repartiment de premis. • Leitmotiv de l’edició: l’home llop (aullits i referències sonores a projeccions), símbol que impregna la imatge del festival. La gran guanyadora: Lamb (Valdimar Jóhannsson) Per què destaca • Premi a Millor Pel·lícula; també Citizen Kane a direcció revelació i Millor Actriu per Noomi Rapace. • Conte rural islandès de to costumista i fantàstic: maternitat, dol i natura com a gran força moral. • Toca el “folk horror” amb ecos de western, stop motion de Švankmajer i ressons lynchians (sense dependre del “gran gir final”). • Tractament visual pausat i simbòlic; el paisatge i les “nits blanques” alimenten l’ambigüitat mitològica. Idees clau • Maternitat i possessió: la protecció parental versus el dret i l’ordre de la gran mare natura. • Ecoterror subtil: la natura es revela quan es traspassa un límit moral. • Impacte emocional sostingut més que no pas efectista. Direcció i interpretacions: Nitram (Justin Kurzel) i el debat ex aequo amb Luzifer Nitram (Millor Direcció + Millor Actor) • Justin Kurzel guanya Millor Direcció; Caleb Landry Jones rep Millor Actor (doblet que ja havia brillat a Cannes). • Drama psicològic sobre el tiroteig de Port Arthur (1996) a Tasmània: mirada incòmoda i humana al “monstre”. • Temes: facilitat d’accés a armes, responsabilitats difuses (família, societat, sistema), i la línia fràgil entre immaduresa emocional i violència. • Estil: Kurzel evita pontificar; suggereix causes i responsabilitats sense sentar càtedra, apostant per una empatia crítica que inquieta. Luzifer (Peter Brunner) i els ex aequo • Ex aequo a Millor Actor per Franz Rogowski i Millor Actriu per Susanne Jensen (producció d’Ulrich Seidl). • Vida eremítica en entorn alpí: interpretacions físiques, salvatges i torturades que alguns defensen com a més meritòries d’un premi únic. • Debat: el palmarès lluiria més amb decisions fermes que no pas compartint tants guardons. "Si un palmarès té sentit és perquè es prenen decisions fermes, fins i tot arriscades." Menció especial: The Innocents (Eskil Vogt) • Menció Especial del Jurat. • Infantesa i telequinesi en un entorn residencial noruec: jocs entre nens que esdevenen moralment ambigus i perillosos. • Mirada des dels patis i el bosc, lluny dels adults: fascinació i por davant poders no controlats. • Continuïtat autoral d’Eskil Vogt (guionista de Thelma): identitat, adolescència, poder i responsabilitat. Música i inauguració: Mona Lisa and the Blood Moon (Ana Lily Amirpour) • Premi a Millor Música i pel·lícula d’inauguració. • Nocturnitat, neó i electrònica: una “playlist” impecable que estructura escenes i personatges (la música com a eix de composició). • Fable pulp de llibertat amb poders telequinètics sota una “lluna de sang”; microcosmos de la nit entre outsiders (Jong-seo Jun, Kate Hudson, Ed Skrein). • Festiva, híbrida i lliure: aventura, humor negre i violència estilitzada. Guió i Premi del Públic: Silent Night (Camille Griffin) • Guanya Millor Guió i el Premi del Públic. • Sopar de Nadal en una vigília apocalíptica (núvol tòxic): comèdia negra íntima, d’esperit pandèmic i mirada familiar. • Sàtira social: una app governamental que recomana eutanàsia; el nen (Roman Griffin Davis) encarna l’escepticisme lúcid envers el relat oficial. • Guió àgil, coral i amb idees potents sobre informació, por i decisió moral. Diversió cafre: The Trip (Tommy Wirkola) • Segona més votada pel públic. • Parella en crisi que va a una cabana per… matar-se mútuament i cobrar l’assegurança; l’aparició de fugitius ho descontrola tot. • Comèdia negra molt efectiva: ritme, girs i química (Noomi Rapace i Aksel Hennie). Mirada asiàtica i fotografia: Limbo (Soi Cheang) • Millor Fotografia (Cheng Siu-Keung). • Neo-noir hongkonguès en blanc i negre digital: ciutat-escorxador de deixalles i misèria; persecucions i posada en escena magistrals. • Policial brutal i expressionista des d’una modernitat sòrdida; Gordon Lam colossal. • Connexions Focus Asia i ecos socials prolongats amb Hand Rolled Cigarette (postimperi britànic, exmilitars, supervivència i migracions). Jurat, seccions i apunts de festival • Jurat secció oficial: Alaska, Antonio Trasorras, Luna María Lidón, Joaquín Reyes i Alia Bassi (entre d’altres). • Brigadoon (menys cobert pels conductors) i queixa sobre la poca visibilitat dels curtmetratges (malgrat Meliès d’Argent i d’Or). • Referències internes i crònica de l’ambient Sitges (aullits, goril·la, música dels “Tres Porquets”). • Dards a TV3 per simplificacions en el seu minireportatge de seccions. Altres títols i cloenda • Esment a "Last Night in Soho" (Edgar Wright): recepció dividida, estrena imminent. • Es recorden festivals Terror Molins i Cardoterror com a segones oportunitats per veure títols destacats de Sitges. • Tancament amb to de comunitat, humor i promesa de més cobertura al calendari de tardor. Conceptes clau • Ex aequo: polèmica sobre el repartiment de premis interpretatius. • Telequinesi i infantesa: poder, responsabilitat i moralitat. • Ecoterror i folk horror: la natura com a força restitutiva i el camp com a espai liminal. • Neo-noir digital: ciutat, deixalla, cos i destí en el thriller hongkonguès. • Humanitzar el monstre: cinema que interroga causes i responsabilitats socials més que no pas jutjar en bloc.

Veus Parròquia del 20/10/2021 — Veus de la Parròquia: Homenatge a Joan Torres i Viver, Romeria a Montserrat, 25 anys de Joan Pere Polido i Història dels Sants Just i Pastor - episode art
Veus Parròquia
28'

Veus Parròquia del 20/10/2021 — Veus de la Parròquia: Homenatge a Joan Torres i Viver, Romeria a Montserrat, 25 anys de Joan Pere Polido i Història dels Sants Just i Pastor

Visió general Episodi estructurat en dues parts: notícies parroquials i història. La primera meitat recull tres temes destacats de comunitat; la segona aprofundeix en els orígens i el culte als nostres patrons, Sant Just i Sant Pastor, en el context romà de Complutum (Alcalá de Henares). Notícies de la parròquia 1) Homenatge a Joan Torres i Viver (pintor muralista) • Comiat multitudinari (7 de setembre, Catedral de Sant Feliu de Llobregat) per l’artista que va omplir d’obra religiosa esglésies del Baix Llobregat i Catalunya. • Trajectòria: ambient familiar artístic, estudis de belles arts, viatges formatius per Itàlia, França i Holanda; professorat i fundació del Cercle de Belles Arts a Sant Feliu. • Treball reconegut en pintures murals i vidrieres religioses d’estil net i harmònic; primer mural (1949) a Sant Agustí (Barcelona) i obres a Sant Just, Esplugues i altres. • A Sant Just d’Esvern (1952), a 23 anys, va pintar a la capella del Santíssim tres escenes: sacrifici de Melquisedec, Danieva i Sant Sopar (aquesta darrera, composició innovadora on Jesús serveix dret, pintada als anys 60 i substituint “Danieva”). • La tela de “Danieva” es va plegar i guardar; avui és a la Sala Terrés, pendent de restauració. La parròquia li ha fet missa de record i agraïment i ha repartit recordatoris amb les tres obres. 2) Romeria a Montserrat (2 d’octubre) • 41 participants en romeria d’un dia, pensada també per facilitar la participació de gent gran amb mobilitat reduïda. • Missa conventual (11 h) amb mossèn Xavier; lectura de la presentació de la parròquia i pregària final al Cambril (17 h) amb salms i la Salve Regina. • Coincidència amb la sortida de l’Hospitalitat de Ntra. Sra. de Lourdes (diòcesis de Barcelona, Sant Feliu i Terrassa); el bisbe Agustí presideix la missa del pelegrinatge (12 h). • Fragment clau llegit a Montserrat: "Volem que la pastoral sagramental, la pregària, el compromís social, de ser una església amb sortida, com diu el Papa Francesc, i la pau presideixin la nostra acció com a comunitat cristiana en el nostre poble i en el món." 3) 25 anys d’ordenació de Joan Pere Polido (12 d’octubre) • Celebració a la Catedral de Sant Feliu (festes de Sant Rarimi), presidida pel bisbe Agustí Cortés i amb Mons. Joan-Enric Vives i altres preveres. • Perfil: nascut el 1970; Teologia Moral (Facultat de Teologia de Catalunya) i màster en Doctrina Social de l’Església (UP Salamanca). Ordenat el 1996 pel cardenal Carles. • Ministeris: vicari a Sant Just d’Esvern i altres parròquies; posteriorment secretari del bisbe i avui secretari general, canceller, moderador de la cúria i delegat de pastoral vocacional de la diòcesi de Sant Feliu. • Vincle amb Sant Just: seminarista enviat el 1990 (mossèn Anton Roca); impuls dels escolans, confirmacions i vida juvenil; diaca (1995) a Santa Maria del Mar; primera missa a Sant Just. La comunitat el felicita i resa per ell. Història: Sant Just i Sant Pastor Orígens i context romà • Tradició local: germans màrtirs de 7 i 9 anys que proclamen públicament la seva fe. • Origen a Tielmes (antiga Termeda, prov. de Madrid), dins la Tarraconense romana, com nosaltres; rebuig de l’etiqueta simplista de “patrons madrilenys”. • Trasllat a Complutum (Alcalá de Henares), ciutat romana rellevant, on patiren el martiri (any 307) en el marc de les persecucions de Dioclecià i Maximí. Complutum i la Casa d’Hipòlit: ciutat i educació • Ciutat rica i ben comunicada (via Caesaraugusta–Emerita), amb ús de l’aigua de l’Henares i un entorn de viles. • Restes arqueològiques: basílica judicial, termes, complex augural, ninfeu i cases amb mosaics. • La Casa d’Hipòlit (col·legi de joves complutenses) mostra el nivell educatiu urbà romà: alfabetització àmplia; els nois estudiaven; les noies, educació domèstica. Els nostres patrons deuen haver estudiat en un centre així. Martiri i memòria física del lloc • En temps de persecució, els nens són assotats i decapitats al mur exterior de la basílica; el lloc del martiri s’identifica com a Parador de los Milagros. • Amb Constantí, s’atorga llibertat de culte i comença la veneració de les relíquies al Campo Laudable (Camp de Joia). Del culte antic a la Catedral Magistral d’Alcalá • Primera referència escrita: Sant Paulí de Nola, que enterra el seu fill al lloc del martiri i, probablement, impulsa un primer mausoleu. • Evolució del temple: parròquia (1136), col·legiata (1479) i, per obra del cardenal Cisneros, Catedral Magistral (1519). En tot el món n’hi ha només dues (Lovaina i Alcalá), amb canonges-professors. • Alcalá, seu històrica de la Universitat Complutense; trasllat posterior a Madrid; avui Universitat d’Alcalá i lliurament anual dels Premis Cervantes. Alcalá destacada i la peregrinació de 2006 • Ciutat natal de Miguel de Cervantes i Catalina d’Aragó; casc antic porticat, Patrimoni de la Humanitat. • El 2006, la parròquia de Sant Just d’Esvern hi peregrina en l’Any Jubilar (1700 anys del martiri): missa conventual de Pentecosta, ofrena de roses a la cripta amb les relíquies i visita excepcional a la pedra on, segons la tradició, agenollaren els nens abans de la decapitació. Idees clau • Memòria artística: reivindicació de l’obra primerenca de Joan Torres i Viver a Sant Just i estat actual de conservació. • Vida comunitària: romeria a Montserrat com a espai d’inclusió i espiritualitat compartida en post-pandèmia. • Arrelament històric: els patrons són plenament tarraconenses; el seu relat s’inscriu en la realitat urbana i educativa de la Hispània romana. • Patrimoni i identitat: la Catedral Magistral d’Alcalá i la tradició dels Sants Nens connecten la nostra parròquia amb una història de 17 segles.

← Torna a tots els podcasts