Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12211episodis
Empanada Cultural del 13/10/2021 — Jodorowsky desfermat: El Papa Terrible, Dune i El Incal; Lourdes de Jessica Hausner; i agenda Sitges (Titane, Benedetta) - episode art
Empanada Cultural
1h

Empanada Cultural del 13/10/2021 — Jodorowsky desfermat: El Papa Terrible, Dune i El Incal; Lourdes de Jessica Hausner; i agenda Sitges (Titane, Benedetta)

Panorama general del programa • To desenfadat i irònic amb retorn de col·laboradors i presentació de xarxes del programa. • Eix temàtic doble: religió i poder vist a través del còmic d’Alejandro Jodorowsky, El Papa Terrible, i del cinema amb Lourdes (2009) de Jessica Hausner. • Deriva cinèfila sobre Dune (Lynch i Villeneuve) i el projecte no filmat de Jodorowsky, i tancament amb agenda (Sitges, Titane, Benedetta, etc.). Còmic: El Papa Terrible (Jodorowsky) Context i punt de partida • Còmic ambientat el 1503, després de la mort d’Alexandre VI, amb un ‘joc de trons’ per accedir a la Santa Seu. Protagonista: Giuliano della Rovere (el futur papa Juli II), retratat com a ambició, nepotisme, extorsió i violència. • Jodorowsky assumeix llicències històriques (anacronismes, personatges barrejats) per bastir una sàtira política-religiosa coral (Borgia, Miguel Ángel, Maquiavel com a ‘mà dreta’). To, temes i límits • Còmic per a majors d’edat: erotisme explícit i transgressor (sodomia, masoquisme, incests), violència i sàtira anticlerical. No hi ha gratuïtat: la provocació serveix el discurs. • El protagonista funciona com a antiheroi; el terme maquiavèl·lic queda quasi superat per un ‘julianesco’. L’obra és una sàtira política en clau de House of Cards papal amb pulsió Manara (erotisme integrat a la narració). Equip artístic i traç • Guió d’Alejandro Jodorowsky. Dibuix principal de Teo (estil franco-belga, gran detall); darrer volum amb canvi de mà que redueix el detall. • Comparacions amb altres obres de Jodorowsky en còmic: Os Borgia, l’univers d’El Incal, Megalex, Metabarones, Tecnopadres. ‘Jodorowsky és un genial constructor d’històries… amb una obsessió pel sexe anal, el menyspreu a l’església, la màgia i la filosofia marciana’ — crítica citada irònicament al programa. Jodorowsky, el creador • Artista polifacètic (cinema, còmic, teatre), provocador però amb discurs i sentit de la posada en escena. Es parla de la seva psicomàgia i de la seva figura pública tan magnètica com controvertida. De Jodorowsky a Dune i l’univers d’El Incal El Dune que no va ser i el que va inspirar • Documental recomanat: Jodorowsky’s Dune. Gran preproducció (Pink Floyd, Dalí, Giger, Stones) i un dossier visual que va irradiar disseny cap a altres sagues: ecos a Star Wars i Alien (via Giger). • Frustrat el film, Jodorowsky canalitza la visió a El Incal (amb Moebius) i derivats; un univers dens que concentra la seva grandiloqüència de ciència-ficció. Dune al cinema • Comparativa Lynch (1984) vs Villeneuve (2021): la nova versió excel·leix visualment i en escala, però alguns la perceben emocionalment incompleta (esperant segona part i expansions). Cinema: Lourdes (2009), de Jessica Hausner Lourdes, el lloc • La ciutat (15.000 habitants) rep milions de pelegrins: turisme religiós amb botiguetes, records, ampolletes per l’aigua de la gruta de Massabielle i una logística mastodòntica. • Convivència entre fe i ‘verificació’: oficina de constatació mèdica i comitè mèdic internacional per als suposats miracles. El programa ironitza el maridatge fe–ciència. Sinopsi i personatges • Protagonista: Christine (Sylvie Testud), amb esclerosi múltiple, viatja a Lourdes buscant canvi i consol més que no pas fervor. S’hi creuen desig, gelosia, esperança i cinisme en el si de la comunitat (voluntaris de l’Ordre de Malta, infermeres, malalts…). • La posada en escena: plans fixos i llargs, to gèlid i naturalista, construcció a foc lent que exposa la doble moral i les misèries humanes darrere l’aparença de bondat col·lectiva. ‘Per què jo? Creu que algú que pot utilitzar les cames és necessàriament més feliç?’ — reflexió de Christine (tràiler) Lectura temàtica • La pel·lícula deixa millor a l’Església (institució) que als fidels: la comunitat revela hipocresia, egoisme i fragilitat. • Equilibri entre humor i tendresa vs. cinisme; crítica sense crueltat gratuïta, amb empatia per la vulnerabilitat humana. Interpretacions i premis • Sylvie Testud (compassada, matisos a la mirada), amb secundaris com Léa Seydoux, Bruno Todeschini i Elena Lowenson. • Guardons: Premi FIPRESCI a Venècia; Millor pel·lícula (Sevilla, Varsòvia); Millor actriu europea (2010) per a Testud. Jessica Hausner i ecos amb Little Joe (2019) • Directora austríaca, estil autoral, precís i hipnòtic (Lovely Rita, Hotel). • Little Joe (2019): anticipa imagineria de pandèmia; comparteix debat sobre sanació vs. acceptació i el paper del sistema; més efectista que Lourdes però amb posada en escena coherent i control del timing. Agenda i estrenes Sitges i voltants • Titane (Julia Ducournau): Palma d’Or a Cannes; to físic i radical, present a Sitges i cartellera. • Benedetta (Paul Verhoeven): provocació religiosa en clau de convent i desig; en diàleg amb el to transgressor del còmic de Jodorowsky. • Dune (Villeneuve) i altres títols del moment (Last Night in Soho, etc.) en l’horitzó post-festival. Idees clau • Religió com a teatre de poder: al còmic (papa Juli II) i al cinema (Lourdes), el focus és la comunitat i les seves contradiccions. • Provocació amb propòsit: Jodorowsky estira els límits per il·luminar hipocresies i pulsions; Hausner refreda el to per mostrar la mateixa veritat amb sutileza. • Imaginari transvasat: el Dune no filmat de Jodorowsky fecunda el cinema posterior; el seu univers cristal·litza en El Incal i derivats.

Veus Parròquia del 13/10/2021 — De l'hostilitat a l'hospitalitat: immigració, Ceuta i Melilla, devolucions en calent, fronteres externalitzades i CIE - episode art
Veus Parròquia
29'

Veus Parròquia del 13/10/2021 — De l'hostilitat a l'hospitalitat: immigració, Ceuta i Melilla, devolucions en calent, fronteres externalitzades i CIE

Presentació i marc del programa • Benvinguda a Montserrat Regidell i presentació del nou espai “De l’hostilitat a l’hospitalitat”. • Context eclesial: el Papa impulsa una Església “a les fronteres”, en contacte amb la realitat social. • Tema central del curs: la immigració com a qüestió social candent i el pas de la hostilitat a la hospitalitat. "Emigrar no és cap ganga" Dades i humanitat de la migració • Lectura d’un fragment que subratlla que la migració afecta molts oficis i perfils: de paletes a programadors, de treballadores de la llar a treballadors sexuals. • Xifres clau: 150 milions de persones viuen fora del seu país, només el 3% de la població mundial. • Realitat dura: feines dures, brutes i perilloses, sous baixos, estigmes i riscos de mort al trànsit (vaixells, camions) per millorar la vida familiar. “Aquest és el món de la immigració.” De l’hostilitat a l’hospitalitat: definició i camí • Hostilitat: rebuig, apartament, por. • Hospitalitat: acollida, recepció, repartiment de riquesa, repartiment de treball i de legalitat. • Objectiu: transitar cap a una societat d’homes i dones hospitalaris. Frontera sud i fluxos per la Mediterrània • Focus geogràfic: Ceuta, Melilla i la Mediterrània com a punts crítics d’entrada. • Reconèixer la complexitat dels fluxos i els factors d’atracció i expulsió. Memòria de fets recents i drets vulnerats Tarajal (Ceuta) • Intent d’entrada a nedo rebutjat amb material antidisturbis (incloses pilotes de goma). • 15 joves morts ofegats; tombes numerades, contradiccions oficials i absència de responsabilitats depurades. • Invocació problemàtica del “concepte operatiu de frontera”. Devolucions en calent • Crítiques de la UE, advocacia, justícia, Església i entitats socials a les devolucions en calent. • Malgrat això, el govern les legalitza: normalització d’una pràctica que comporta vulneracions de drets. Repressió al Marroc • Forces policials marroquines repel·leixen salts a les tanques de Ceuta i Melilla i desmantellen campaments (com el de Gurugú) amb violència. • Paradoxa: agressió a propis nacionals en funció d’acords de control migratori. Mites i prejudicis a desmuntar • “Porten malalties (p. ex., èbola)”: fals. • “Ens prenen la feina i les subvencions”: fals. • Principi: igualtat de drets, no privilegis ni discriminació. Reivindicació d’un canvi social de mirada envers la gent immigrada. Exemple local d’acollida efectiva • Cas d’“Usman” (Guinea Conakry): l’empadronament municipal obre l’accés a la sanitat i permet una operació d’oïda complexa a la Seguretat Social. • Aprenentatges: la coordinació Ajuntament–entitats fa possibles itineraris d’inclusió real. Control fronterer: espiral d’enduriment i ineficàcia • Malgrat murs, concertines i militarització, l’entrada no s’atura: es diversifiquen rutes i augmenta el cost humà. • Espiral autojustificativa que sepulta recursos públics i estàndards de drets humans. • Cal mirar més enllà de les tanques: hi ha fronteres invisibilitzades i rutes menys visibles. Fronteres externalitzades • La frontera europea es desplaça cap al Nord d’Àfrica mitjançant acords: subcontractació del control i la repressió dels fluxos. • Condicionalitat: accés a fons de cooperació i tractats comercials a canvi de contenció migratòria. • Problemes: “ombra jurídica”, impunitat davant abusos, i eurocentrisme que ignora la migració interafricana. Fins a quin punt Europa es fa responsable dels abusos comesos per tercers? Fronteres internalitzades (dins del territori) • CIE (Centres d’Internament d’Estrangers): 8 a l’Estat espanyol; privació de llibertat per irregularitats administratives. • Denúncies: condicions infrahumanes, accés limitat o nul a salut i assistència lletrada, violència i fins i tot morts. • Efecte performatiu: l’etiqueta “sense papers”, “il·legal” crea estigma i exclusió. Exclusió social i mercat de treball • Obstacles a drets: padró municipal denegat en alguns municipis; exclusió sanitària (des de 2012); impossibilitat de treball regular. • Realitat econòmica: incorporació a l’economia submergida i cobertura de feines de cures (avis, llars), sovint mal pagades i invisibilitzades. • Lectura crítica: el sistema fronterer produeix vulnerabilitat estructural d’un col·lectiu de treballadors pobres. Cloenda • Crida a passar de la hostilitat a la hospitalitat amb polítiques d’acollida i redistribució. • Avanç del proper programa: actualitat i cultura de la parròquia, amb un bloc d’història local. “Mou, Senyor, mou la meva ànima” — invocació a una hospitalitat activa i concreta.

← Torna a tots els podcasts