
Music Club Selecció Migdia del 5/11/2021
Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.
Episodis etiquetats amb Altres

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Programa dedicat al món del Swing, amb Albert Abella i Diego Fontova

Programa musical amb l'Imanol Lòpez, Gerard Maynés i l'Amador Saiz

Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup Marc (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Xerrem de cinema, de les pel·lícules que us agraden, de les nostres, festivals, premis, pelis dolentes, de bones, etc. Amb Laia Vidal i Raúl N. Cortés.


Panorama general de l’episodi Especial Sitges 2021 amb repàs focalitzat al palmarès i a les pel·lícules més comentades del festival. Els conductors comparteixen experiència, criteris i discrepàncies sobre el jurat i els molts ex aequo d’aquesta edició. "Quan en un palmarès es reparteixen massa premis, queda lleig: els ex aequo desllueixen." Destaquem en 10 punts • Lamb (Valdimar Jóhannsson): gran guanyadora; també Citizen Kane a direcció revelació i millor actriu per Noomi Rapace. • Nitram (Justin Kurzel): millor direcció i millor actor per Caleb Landry Jones; retrat incòmode i humanitzat del responsable de la matança de Port Arthur (1996). • Lucifer (Peter Brunner): interpretacions de Franz Rogowski i Susanne Jensen, compartides ex aequo amb Caleb L. Jones i Noomi Rapace. • Mona Lisa and the Blood Moon (Ana Lily Amirpour): millor música, film d’inauguració i premi de la crítica jove; microcosmos nocturn pop-electrònic amb poders telequinètics. • Silent Night (Camille Griffin): millor guió i premi del públic; apocalipsi íntima amb mirada infantil lúcida. • Limbo (Soi Cheang): millor fotografia (Cheng Siu-Keung); neo-noir en B/N digital a l’ombra de Hong Kong. • The Innocents (Eskil Vogt): menció especial; nens amb poders i dilemes morals. • The Trip (Tommy Wirkola): comèdia negra salvaje a cabana; 2a més votada pel públic. • Debat sobre el jurat (Ali Abbasi, Alaska, Antonio Trashorras, Luna María Lidón i Joaquín Reyes) i la idoneïtat dels ex aequo. • Apunts de seccions i ecos de leitmotiv licàntrop; vista posada en Terror Molins i Cardoterror. El festival: experiència, ex aequo i jurat Logística i ritme de Sitges • Entrades volant i necessitat d’estar “sempre en línia” per caçar alliberaments de localitats. • Dinàmica de premsa: mirar pel·lis mentre es controla el mòbil. Jurat i seccions • Jurat oficial: Ali Abbasi, Alaska, Antonio Trashorras, Luna María Lidón i Joaquín Reyes. • Es parla de Brigadoon (amb presència de Raúl Arévalo al jurat) i de la menor visibilitat dels curtmetratges en cròniques generalistes. Polèmica ex aequo • Sensació general: massa ex aequo “deslluïxen” el palmarès i dificulten decisions fermes i llegibles. Pel·lícules clau Lamb (Valdimar Jóhannsson) • Drama fantàstic islandès sobre la maternitat, la família i la gran mare natura, amb to de folk horror i ecos de western. • Posada en escena pausada, simbòlica i sense abusar del “gran gir”. • Referències esmentades: Jan Švankmajer, Eraserhead (Lynch). • Premis: Millor pel·lícula, Citizen Kane (direcció revelació), Millor actriu (Noomi Rapace). "La gràcia de Lamb no és un gran gir final, sinó la construcció pausada i simbòlica." Nitram (Justin Kurzel) • Retrat d’un monstre real: context de la matança de Port Arthur (Tasmania, 1996) i crítica al fàcil accés a les armes. • Estudi de personatge que “humanitza” sense exculpar; responsabilitat també sistèmica i social. • Premis: Millor direcció i Millor actor (Caleb Landry Jones). Lucifer (Peter Brunner) • Produïda per Ulrich Seidl; ambient alpí asfixiant, relació mare-fill turmentada. • Interpretacions potents de Franz Rogowski i Susanne Jensen; comparteixen premi ex aequo amb Caleb L. Jones i Noomi Rapace. • Debat: “Luce més” premiar treballs menys coneguts que repartir amb estrelles. The Innocents (Eskil Vogt) • Menció especial. Nens amb poders telequinètics lluny de la mirada adulta; joc moral entre innocència i maldat. • Connexió autoral amb Thelma. • Dilema: fins on es pot “jutjar” la crueltat quan no hi ha maduresa? Mona Lisa and the Blood Moon (Ana Lily Amirpour) • Inauguració. Millor música i premi de la crítica jove. • Microcosmos de nits múltiples sota una “lluna de sang”; to festiu, hibridació pulp, electrònica i clàssics (arrenca amb Dean Martin). • Protagonista: Jeon Jong-seo (Burning); amb Kate Hudson i Ed Skrein. • Tema: llibertat desitjada d’una jove amb poders telequinètics que fuig d’un manicomi. Silent Night (Camille Griffin) • Millor guió i premi del públic. Apocalipsi íntima de Nit de Nadal en una casa de camp; comèdia negra amb ecos pandèmics. • Mirada infantil (Roman Griffin Davis) com a contrapès crític davant el relat oficial i una app governamental d’eutanàsia. • Familiars de la directora interpreten els germans a la ficció, afegint versemblança a la dinàmica domèstica. The Trip (Tommy Wirkola) • Comèdia negra salvatge de “parella a la cabana” amb pla mutu d’assassinat i visita sorpresa de presidiaris. • Protagonitzen Noomi Rapace i Aksel Hennie. • 2a opció del Premi del Públic; gran receptivitat a sala. Limbo (Soi Cheang) • Millor fotografia (Cheng Siu-Keung). Neo-noir en blanc i negre digital: textura plana, caos visual i misèria urbana a Hong Kong. • Thriller policial de persecucions memorables; protagonista Gordon Lam. Hand Rolled Cigarette • Amb Gordon Lam: amistat/aliança entre un exmilitar de Hong Kong i un immigrant pakistanès. • Context postcolonial i de desarrelament; complement perfecte a l’univers de Limbo. Altres apunts i connexions • Leitmotiv de l’edició: home llop i aullits; presència icònica a projeccions. • Recordatori històric: American Psycho (Mary Harron, 2000) ja va inaugurar Sitges; correcció a qui deia “primera dona a inaugurar” amb Amirpour. • Crítica als mitjans per poca visibilitat dels curts; rebot amb TV3 per no destacar millor curt oficial. • Properes parades: Terror Molins i Cardoterror, on recuperaran títols destacats de Sitges.

Visió general Episodi de "Veus de la Parròquia" amb Justícia i Pau de Sant Just dedicat a l’esclavitud moderna. El mossèn i Jesús Castro aborden formes actuals d’explotació com el treball forçós, els matrimonis forçats i la trata de persones, aportant xifres, exemples concrets i un marc ètic. També es connecta amb la pobresa, la migració i el canvi climàtic com a factors que alimenten aquestes vulneracions. "No ens fem els distrets... On està el teu germà?" — Papa Francesc Temes clau Definició i abast: l’esclavitud avui com a domini d’una persona sobre una altra, tractant-la com una cosa; formes adaptades al segle XXI. Xifres globals: al voltant de 40 milions de persones en esclavitud; ~25 M en treball forçós i ~15 M en matrimonis forçats. Servitud per deute: usura i interessos abusius que condemnen a jornades de 14–16 hores i impossibiliten l’ascensor social. Cadenes globals de subministrament: explotació laboral a fàbriques tèxtils, explotacions agrícoles i vaixells de pesca de llarg recorregut; condicions precàries i riscos greus. Treball infantil: de la col·laboració familiar a l’explotació que priva d’escola i d’un desenvolupament digne. Matrimonis forçats i tracta: impacte especialment sobre dones i nenes; matisos sobre matrimonis concertats en altres cultures, sense justificar vulneracions de drets. Persistència de formes “clàssiques”: casos actuals a l’Àfrica (ex. Sudan) i memòria històrica (Mercedaris, Sant Pere Nolasc, rescat de captius, cas Cervantes). Migració i pobresa: Justícia i Pau vincula la pobresa i la condició migrant com a formes i factors d’esclavitud contemporània. Canvi climàtic: amplifica la pobresa al Sud global i exigeix compromís ferm de poders públics i econòmics. Dades i punts destacats ~40 M de persones en esclavitud moderna (25 M treball forçós; 15 M matrimonis forçats). La trata de persones afecta principalment dones i nenes (≈60–70%). Usura: interessos de fins al 10% mensual que perpetuen la servitud per deute. Exemples i casos Fàbriques tèxtils amb condicions infrahumanes (controls fins i tot per anar al lavabo) i ensorraments mortals. Vaixells de pesca que retenen tripulacions durant un any en condicions coercitives. Treball infantil en forns de totxos i manufactura, sense escolarització. Sudan: testimonis de campaments amb infants esclavitzats i rescats a canvi de diners. Propostes i crides a l’acció Marc ètic: recuperar la pregunta del Papa Francesc —"On està el teu germà?"— i no normalitzar l’explotació. Denúncia i sensibilització: parlar-ne, visibilitzar casos i impulsar vies de denúncia tot i les febleses institucionals en alguns països. Responsabilitat política i econòmica: exigir compromisos visibles i valents contra el canvi climàtic i per la dignitat laboral. Defensa dels drets: referenciar la Declaració Universal dels Drets Humans com a base per a l’acció social i jurídica. Paraules clau i conceptes Esclavitud moderna, treball forçós, trata de persones, servitud per deute, matrimonis forçats, explotació infantil, cadenes de subministrament, pobresa, migració, canvi climàtic.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.