Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12213episodis
M de Música del 10/3/2020 - episode art
M de Música

M de Música del 10/3/2020

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 10/3/2020 — Belén Funes i Marçal Cebrián sobre “La hija de un ladrón”, distribució i plataformes, Circuit Gaudí, homenatge a Ovidi Montllor i la ressenya de “La camarista” - episode art
Cinema sense condicions
59'

Cinema sense condicions del 10/3/2020 — Belén Funes i Marçal Cebrián sobre “La hija de un ladrón”, distribució i plataformes, Circuit Gaudí, homenatge a Ovidi Montllor i la ressenya de “La camarista”

Panorama general del programa Episodi centrat en el cinema d’autor i el seu ecosistema: entrevista a Belén Funes i Marçal Cebrián sobre “La hija de un ladrón”, debat sobre distribució, plataformes i sales, repàs al Circuit Gaudí, homenatge a Ovidi Montllor amb la cançó “À la vida” i ressenya de “La camarista”. "Creo que es lo más bonito que he hecho" — Eduard Fernández, en veure el muntatge de “La hija de un ladrón”. Homenatge i vincles temàtics Ovidi Montllor: “À la vida” i una ètica artística • Record i homenatge als 25 anys de la mort d’Ovidi Montllor, amb reproducció íntegra de la cançó “À la vida”. • Es traça un paral·lel entre el cant a la vida d’Ovidi i la resiliència de la Sara, protagonista de la pel·lícula de Funes. • Ovidi com a referent ètic i polifacètic (nova cançó, teatre i cinema), i com a pont de memòria cultural per a noves generacions. Ressenyes i indústria “La camarista” (Lila Avilés) • Retrat minimalista i precís de la vida laboral i la solitud d’una jove cambrera en un hotel de luxe a Ciutat de Mèxic. • Temes: precarietat, ascens social literal (pujar de planta = millors propines), mirada observacional i detallista. • Context de producció i circulació: el productor Pau Brunet (La Panda) i la capacitat de fer gran una pel·lícula petita (recorregut per festivals i candidatura d’un país als Oscars). Distribució, plataformes i sales • Diagnosi: excessos d’estrenes, poca permanència en cartellera i tancament de sales. • Plataformes: canvi de paradigma encara en avaluació; dubtes sobre si sostindrien el mateix risc creatiu que el circuit independent. • Bons exemples de comunitat i resiliència: cooperatives locals, cinemes recuperats i el Circuit Gaudí, que acosta el cinema català a pobles i comarques. • La màgia de la sala: veure en col·lectiu, riure/plorar amb la sala, evitar la distracció del mòbil; la comoditat domèstica com a perversió de l’experiència. Entrevista a Belén Funes i Marçal Cebrián Formació i ecosistema creatiu • ESCAC (ofici, col·lectiu i tècnica artística) vs UPF-Pompeu (orientació més teòrica i conceptual): models que conviuen i es retroalimenten. • Xarxes de complicitat com a clau: amistats i col·laboracions (p. ex., Isaki Lacuesta i Isa Campo). • Nova generació de cineastes dones (Carla Simón, Nely Reguera, Elena Martín...), i la igualtat que propicia l’entorn universitari i la meritocràcia. Vocació i elecció • Trànsit vital abans del cinema (proves en altres carreres) i la importància de bagatge humà abans de dirigir. “La hija de un ladrón” • Motiu central: explicar la Sara, figura feta de moltes veus reals, una dona que carrega amb tot en un entorn hostil. • Temes: família, responsabilitat afectiva, classe i precarietat, i mirada social sense pamflet. • Repartiment: Greta Fernández i Eduard Fernández (pare i filla) aporten veritat i intensitat. • Recepció: premis Gaudí (direcció, guió) i Goya (millor direcció novell); enfoc de carrera com a constel·lació d’obres, sense viure sotmesos a la pressió de repetir èxits. Nou projecte: “Los tortugas” • Família d’origen andalús a la Barcelona preolímpica (anys 90): identitat, immigració, mudança i habitatge com a detonants dramàtics. • La mudança com a metàfora: moure records i reubicar fragments de vida obliga a afrontar allò enterrat. • Marc social: del declivi de la classe obrera a la gig economy (Glovo, Deliveroo), amb precarietat i desprotecció. Referents cinematogràfics • Dardenne, Ken Loach, Andrea Arnold, Carlos Saura, Pablo Trapero: brúixoles per a un cinema social d’observació i empatia. Idees clau • Cinema social amb focus en família, classe, precarietat i identitat. • Ofici i col·lectiu: el cinema com a pràctica comunitària més que no pas gesta individual. • Sales i comunitats: preservar l’experiència col·lectiva i territorialitzar l’exhibició (Circuit Gaudí, cooperatives). • Pla creatiu: no repetir fórmules; investigar, documentar i prioritzar que el pròxim projecte agradi als autors en primer lloc. Proper programa • Avanç: connexions entre cinema i jazz amb Fernando Casal (catedràtic d’Història) i Tòful Trappat (pianista de La Locomotora Negra).

l'Audició del 9/3/2020 - episode art
l'Audició

l'Audició del 9/3/2020

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 8/3/2020 — Dia de la Dona a Sant Just: memòria de la transició amb Maria Quintana, COM Ràdio, la Sanson i dones pioneres (Juliana Morell, Olympe de Gouges) + obituari d’Ernesto Cardenal - episode art
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats
59'

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 8/3/2020 — Dia de la Dona a Sant Just: memòria de la transició amb Maria Quintana, COM Ràdio, la Sanson i dones pioneres (Juliana Morell, Olympe de Gouges) + obituari d’Ernesto Cardenal

Episodi especial del Dia Internacional de la Dona "Benvinguts, benvolguts i ben trobats". Programa especial on la convidada principal, Maria Quintana i Cortés, retorna per completar el seu testimoni vital i local. L’episodi combina memòria oral de Sant Just, transició democràtica, vida cultural i professional a COM Ràdio, el canvi urbà amb la fàbrica de ciment Sanson, i perfils de dones pioneres com Juliana Morell i Olympe de Gouges. Tanquem amb un obituari d’Ernesto Cardenal i un recordatori de la necessitat d’un museu a Sant Just. Entrevista a Maria Quintana: memòria viva de Sant Just Transició i records de l’Orfeó (1975) • Data clau: mort de Franco (22/11/1975, Santa Cecília), viscuda en plena activitat de l’Orfeó. • Anècdota d’Arezzo: conflicte diplomàtic per portar una cinta amb la bandera catalana a la senyera de l’Orfeó; gestions de Josep Maria Modulell eviten sancions. "La vam celebrar a porta tancada, però molt contents." Democràcia i convivència a Sant Just • Aparició de partits i canvi de clima cívic; respecte entre veïns malgrat diferències ideològiques. • Memòria de guerra: "No hi va haver-hi cap veí, cap veí, que denunciés en el contrari. Cap. Ni un." Vida familiar i compromís cultural • Dedicació a la família i a la cultura: teatre, Orfeó, corals juvenils i infantils, i junta de l’Ateneu. • Primera feina posterior: botiga de roba infantil al carrer de la Creu, després retorn a casa. 1986–87: un any de pèrdues i homenatges • Mort de la mare (12/08/1986) en ple incendi de Montserrat; comiat amb la bandera de l’Ateneu i una branqueta de roure. • Operació d’urgència (12/09) i defuncions de familiars propers. • Mort sobtada del marit (1987), Josep Maria, d’un infart a la feina. • Article d’agraïment al poble: A la bona gent (inspirat en Espriu), per l’extraordinari suport comunitari. Reprendre la vida laboral: del carrer de la Creu a COM Ràdio • Ajuda puntual en un bar del carrer de la Creu i després 3 anys a Calçats Padeví (fins a l’entorn de Barcelona’92). • Atur i oportunitat: trucada que acaba portant-la a COM Ràdio (projecte de la Diputació de Barcelona). "Jo, quan soc aquí, soc COM Ràdio des que entro fins que surto; quan surto, soc la Maria Quintana." COM Ràdio: aprenentatges, pressa i tracte humà • Inicis en un pis de Gran Via; després trasllat a la Maternitat (Pavelló Cambó); aprendre “in situ” l’ordinador i protocols. • Vida de recepció: gestió d’entrevistes, convidats, taxis i imprevistos “al segon”. • Moments especials: tracte amb presentadors i convidats (Cuní, Elisenda Roca, Sílvia Cóppulo…); fotografies i caliu de l’equip. • Jubilació el 2009; posterior declivi i desaparició de COM Ràdio (integració a La Xarxa). Salut i retorn: càncer de còlon als 60 • Diagnòstic de càncer de còlon: un any de lluita amb suport del director, companys i figures públiques. • Acompanyament de Xavier Trias (metge), Lluís Llach, Gerard Quintana i Sergio Dalma (Josep Capdevila), entre d’altres. "Jo vaig dir que no me n’anava i que aquí em quedava." Sant Just: de la Sanson al present • Memòria de la fàbrica de ciment Sanson: feina i serveis (economat, pisos), però pols grisa que tenyia arbres i bugada. • Tancament: recuperació del verd i ús dels barracons per a l’Escola Montseny en trànsit des de l’Ateneu. • Mobilitat: creixement moderat per la manca d’enllaços ferroviaris (ni metro ni tren) en contrast amb altres municipis. • Avui: mantenir l’esperit de poble, xarxes que passen per l’esport i la cultura; nova sociabilitat i relleus generacionals (de “la Maria de Cal Arcadi” a “la mare de la Marta i la Mireia”). Dones pioneres (secció històrica) Juliana Morell (1594–1653) • Barcelonina superdotada, la primera doctora en lleis documentada; educació intensiva des dels 4 anys, políglota (fins a 14 idiomes). • Dissertacions davant autoritats eclesiàstiques; decisió d’entrar al convent (Dominicanes) on fou priora i autora d’una obra abundant (traduccions, tractats, poesia llatina perduda). • Reconeixement cultural: mencionada per Lope de Vega i com a única dona a l’“orla” del sostre del Paranimf de la UB. Olympe de Gouges (1748–1793) • Es veu el bressol del feminisme modern: autora de la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana (1791). • Activista abolicionista i girondina; escrits socials i teatrals; defensa de l’educació universal i la igualtat jurídica. • Guillotinada durant el Terror. Actualització crítica: reflexió sobre dones al poder i contradiccions (exemple: Ursula von der Leyen i la política de fronteres a la UE). La realitat no és ficció: obituari d’Ernesto Cardenal • Mort a Managua (01/03/2020), als 95 anys. Poeta, sacerdot i figura clau de la teologia de l’alliberament. • Record de la reprensió de Joan Pau II (1983) i de la rehabilitació per Francesc (2019). • Obra extensa (traduïda a >20 idiomes): destaquen Canto nacional, Homenaje a los indios i La revolución perdida. Cloenda • Reclam: manca d’un museu de Sant Just. • Tancament musical i agraïments. Programa ancorat en la memòria local, el testimoni d’una dona forta i el reconeixement de dones invisibilitzades a la història.

← Torna a tots els podcasts