Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12213episodis
Empanada Cultural del 8/3/2020 — Empanada Cultural (8M): Harriet, Invisibles i La Camarista; Horizon Zero Dawn sense male gaze; Y, l’últim home i l’apocalipsi masculí - episode art
Empanada Cultural
1h

Empanada Cultural del 8/3/2020 — Empanada Cultural (8M): Harriet, Invisibles i La Camarista; Horizon Zero Dawn sense male gaze; Y, l’últim home i l’apocalipsi masculí

Introducció: un jardí amb sostre de vidre El programa s’obre amb una metàfora al jardí: plantes que creixen condicionades, males herbes que es gestionen amb enginy i una referència a un “sostre de metacrilat” que impedeix créixer a les plantes femelles. El jardí es converteix en símbol de la societat i del sostre de vidre. També es deixa caure el menú del dia: cinema amb dones al centre, videojocs amb protagonista femenina i còmic distòpic. "Prepareu els pitets, que aquí comença l’empatx... la bacanal radiofònica." Cinema: 8M, equilibris i veus femenines Marc general • Dels 14 estrenes de la setmana, el crític en destaca 7 (5 dirigides per dones i 2 per homes amb clara voluntat de donar veu a temes femenins). • Debat sobre l’“equilibri” 50/50 i l’“oportunisme” de calendaris en clau 8M, però amb la idea que visibilitzar ja és positiu. Harriet (Kasi Lemmons) • Biopic de Harriet Tubman amb una gran Cynthia Erivo (també interpreta el tema Stand Up). • Fortaleses: interpretació i banda sonora; figura històrica imprescindible (abolicionista, sufragista, 13 missions de rescat). • Ombres: personatges secundaris plans i un to sensacionalista que bascula entre biopic, western i quasi superhero movie (visions “epifàniques” arran d’un traumatisme). • Context històric clau: sufragi femení als EUA (1920 per a blanques; dret efectiu per a dones negres, molt més tard). Invisibles (Gracia Querejeta) • Cinema quotidià: 17 passejos en Steadicam dins d’un parc; conversa i teràpia en moviment. • Tres dones de 50 i escaig (Emma Suárez, Adriana Ozores, Nathalie Poza) reflexionen sobre la invisibilitat a partir dels 50 (sexe, desig, feina). • Personatges ben construïts i actuacions sòlides; projecte que va néixer com a sèrie i ara torna a la tele. La camarista (Lila Avilés) • Òpera prima mexicana premiada: mirada a les camareres de pisos i la seva invisibilitat. • Protagonista (Eve, 24 anys) atrapada a un hotel de luxe de Ciutat de Mèxic, amb l’ascens com a miratge (joc numèric 24↔42). • Denúncia de jerarquies laborals i precarietat: vida fora de camp i aspiracions truncades. La candidata perfecta (Haifaa al‑Mansour) • De la directora de La bicicleta verde: retrat del conflicte de gènere a l’Aràbia Saudita a través d’una doctora que desafia normes socials. • Continuïtat d’una filmografia que obre finestres a realitats arcaïtzants amb perspectiva femenina. La ola verde (Que sea ley) • Documental de campanya i carrer sobre l’avortament a l’Argentina: consignes, mobilització i drets. • Fragment d’intervencions parlamentàries que cristal·litzen el to del film: "Este es el siglo de los derechos de las mujeres... Saquemos de la clandestinidad al aborto. Que sea ley." Videojocs: Horizon Zero Dawn i una heroïna sense hipersexualitzar Món, trama i to • Acció en una distopia post‑cataclisme on la natura i les màquines (fauna robòtica) conviuen; humanitat tribal i tecnologies perdudes. • Protagonista: Eloi/Aloy, jove caçadora criada en una tribu matriarcal (Nora), que descobreix el dispositiu Focus i investiga el seu origen lligat a Elisabet Sobeck i a la IA Gaia. • Producció: Guerrilla Games; motor compartit amb Death Stranding; videojoc de món obert, preciosa direcció d’art i música destacable. Representació femenina i crítica al male gaze • Eloi/Aloy és una protagonista no hipersexualitzada, funcional, empàtica i competent. • Es critica el clixé de les armadures “bikini”, pits i malucs desproporcionats i el rol de “donzella a rescatar”. • Dades de context: la comunitat jugadora és ~48% dones (xifra conservadora). • Es desmunten excuses industrials: “els nois no s’hi identifiquen”, “és més difícil animar una dona”. Temes del joc en clau 8M • L’univers re‑nascut posa la mare/creació (Gaia) al centre i suggereix valors de cura i protecció per damunt de la pura dominació/destrucció. • Sense impostar el discurs: la coherència narrativa condueix a una distopia amb matriarcat simbòlic que funciona. Còmic: Y, l’últim home — i si només sobrevisqués un mascle? Premissa i autors • Apocalipsi selectiva: mor tot el gènere masculí (humans i animals), excepte Yorick Brown i el seu mico Ampersand. • Sèrie de 60 números (2002–2008), Vertigo (DC), escrita per Brian K. Vaughan i dibuixada per Pia Guerra. • Títol amb triple joc: Y (Yorick), Y (gen masculí) i Why (per què?). Viatge, personatges i antagonistes • Road movie postapocalíptica: Yorick vol retrobar la seva nòvia a Austràlia; l’acompanyen l’Agent 355 i la doctora Allison Mann. • Antagonistes: Filles de les Amazones (secta supremacista) i una general israeliana que cerca controlar la reproducció. • El món es reconstrueix des de zero: absència d’homes en cúpules de poder deixa buits institucionals que les dones han d’omplir de pressa. Debat i adaptació • Polèmica: acusacions de masclisme desmuntades pel mateix relat — el caos inicial s’explica per l’herència d’estructures masculinitzades, no per incapacitat femenina. • Estil clàssic, molt panoràmic/cinematogràfic. Adaptació audiovisual llargament encallada, amb canvis de showrunners i protagonista; la sèrie continua en desenvolupament. Tancament • Comiat amb to irònic sobre “l’equilibri” i el futur immediat. • Un programa que, des del jardí fins a les pantalles i les vinyetes, posa el focus en veus, lluites i imaginaris de dones en clau d’Empanada Cultural.

Beats del 6/3/2020 - episode art
Beats

Beats del 6/3/2020

Un repàs a l’actualitat de la música electrònica i les seves variants.

Club Alternatiu del 6/3/2020 - episode art
Club Alternatiu

Club Alternatiu del 6/3/2020

Fem que les nits de divendres i les tardes de diumenge sigui menys avorrida! Descobriment de novetats musicals i el millor entreteniment amb el millor equip. Ens escoltem? Amb Pau Martínez.

Babilònia del 5/3/2020 — Babilònia cultural: Intus (fotografia), Beethoven 250, Hundid el Bismarck!, Uncut Gems i ludopatia, Lectura fàcil, cinema coreà, Bienvenido al barrio i Cleopatra - episode art
Babilònia
1h

Babilònia del 5/3/2020 — Babilònia cultural: Intus (fotografia), Beethoven 250, Hundid el Bismarck!, Uncut Gems i ludopatia, Lectura fàcil, cinema coreà, Bienvenido al barrio i Cleopatra

Panorama general del programa Un vespre molt complet i variat amb cultura visual, música clàssica i molt cinema. Destaquen la visita a l’exposició fotogràfica Intus, el Festival Beethoven dedicat als concerts per a piano, una ruta per clàssics i novetats de cinema (Hundid el Bismarck!, Uncut Gems, La llegenda de l’indomable, Un dia i Bienvenido al barrio), la lectura de la novel·la Lectura fàcil de Cristina Morales i el gran clàssic de Hollywood Cleopatra. "Ni amo, ni dios, ni marido, ni partido, ni de fútbol" — subtítol de Lectura fàcil Exposicions i fotografia Intus (Carles Serraíma) – Celler de Can Ginestà • Fotografies en blanc i negre d’una contundència expressiva: retrats que busquen la psicologia del gest i la mirada, amb elegància no “de disseny” sinó natural i propera. • Apartats de nus i la sèrie “Mirga”, que combina cos en moviment i aigua, capturant turbulències i textures amb gran precisió. • Sensació d’expressionisme i proximitat, cossos no idealitzats i una estètica sòbria que evita la propaganda. • Recomanació clara: no té desperdici per amants del retrat i l’estudi del moviment. Música clàssica Festival Beethoven (Auditori i Palau de la Música) • Commemoració del 250è aniversari del naixement de Beethoven amb el cicle complet dels concerts per a piano i orquestra. • Programa del cap de setmana: concert núm. 1 i núm. 5 (“Emperador”) el dissabte; altres dies amb repertoris diferents per cobrir els sis concerts. • Solista i director alhora: pianista veterà de renom internacional (mencionat com Rudolf “Baswinder”), tocant de memòria i dirigint des del teclat. • Orquestra d’uns 54 músics (predomini de corda; vents i timbals mínims) per una sonoritat equilibrada, de durada assequible (30–40 min per concert). • El núm. 1: influència de Mozart però amb empremta pròpia incipient. El núm. 5 (“Emperador”): vital i lluminós, ideal per escoltar-lo de fons i gaudir-ne. Cinema (Història i bèl·lic) Hundid el Bismarck! (Lewis Gilbert, 1960) • Revisió del acorassat Bismarck i el pols amb la Royal Navy. Contextualització del poder marítim britànic fins a la 2a GM i el gir estratègic cap als portaavions. • Moment clau: un torpede d’avió inutilitza el timó; el vaixell queda fent cercles i es converteix en “tiro al plat”. Final amb autoenfonsament per evitar l’“humiliació”. • El record de l’ordre (parafrasejada) de Churchill: > "Enfonseu aquest barco, costi el que costi". • Recs complementaris: Flyboys (aviació WWI) i Torpedo (vida interior d’un submarí; Clark Gable i Burt Lancaster). Cinema (Thriller i societat) Diamantes en Bruto – Uncut Gems (Germans Safdie) • Un film electritzant: càmera i muntatge nerviosos, banda sonora anacrònica/asincrònica que incomoda i potencia la tensió. • Adam Sandler, en registre seriós, encarna un joier ludòpata que encadena decisions temeràries (apostes de 6 xifres) amb mafiosos i família pel mig. • Temes: addicció al joc, aparença i descontrol. Final impactant (sense espòilers) que recompensa l’angoixa acumulada. Debat: ludopatia i regulació • Creix l’addicció al joc online entre joves: accés fàcil, bonificacions d’entrada i publicitat agressiva. • Sobre política pública: debat al voltant de limitar publicitat d’apostes, presència de cases d’apostes a barris (especialment en algunes comunitats) i la necessitat d’educació preventiva (tallers “Què t’hi jugues”). • Internet com a repte global: si no aposten aquí, poden fer-ho a plataformes externes. Cinema (Clàssic i humanisme) La llegenda de l’indomable – Cool Hand Luke (Stuart Rosenberg, 1967) • Paul Newman com a iconoclasta carismàtic que s’enfronta a l’autoritat del sistema penitenciari; retrat de domini, humiliació i resistència. • Mirada sobre la dinàmica del grup: l’ascens i la caiguda del mite, la decepció i la voluntat doblegada. • Apunts d’expressionisme visual (joc de llums i ombres). • Nota d’agenda: s’anuncia curs de “cinema expressionista, dadaista i surrealista” (dimecres, 17 h; abril–juny). Llibres Lectura fàcil (Cristina Morales) • Escriptora granadina (resident a Barcelona), Premi Herralde i d’altres. Prosa transgressora, irònica i políticament incorrecta. • Quatre dones amb diversos graus de discapacitat intel·lectual comparteixen pis tutelat a la Barcelona real (PAH, ateneus llibertaris, ocupacions). • Estructura híbrida i molt viva: fanzine, actes d’assemblea, declaracions judicials (inclosos intents d’esterilització forçosa), i una “novel·la en lectura fàcil” dins la novel·la. • Crítica punyent però divertida al neoliberalisme, les institucions i la correcció política. Cinema (Internacional i gènere) Un dia (cinema coreà; loop temporal) • Variació coreana del dia de la marmota: tres personatges (metge, conductor, sanitari) atrapats en bucles interconnectats arran d’un accident. • Ritme molt dinàmic, muntatge espectacular i algun toc gore a la coreana; proposta no còmoda però molt estimulant. Bienvenido al barrio (Mohamed Hamidi) • Comèdia francesa de xoc de classes i integració a la banlieue: una agència “pija” es veu obligada a traslladar-se i contratar talent local (50%). • Juga amb estereotips per desmuntar-los i entrega un feel-good previsible però amable i eficaç. Cinema (Clàssic de Hollywood) Cleopatra (Joseph L. Mankiewicz, 1963) • Elizabeth Taylor i Richard Burton en un fresc sobre poder, diplomàcia i seducció a l’Alexandria ptolemaica. • Recordatori històric: la dinastia dels Ptolemeus era d’origen grec; Cleopatra no respon al tòpic “exòtic” egipci. • La pel·lícula fascina pel pols de poder (Roma vs. Egipte) i l’arquitectura emocional de la reina. Introducció i notes finals Benvinguda i Carnestoltes • Obertura distesa amb salutacions i humor “Barri Sèsam”. Conversa sobre disfresses (pirates, Satisfyer, La casa de papel, coronavirus) i la rua local. Sumari del programa • Avanç ordenat dels continguts del vespre: exposició, Festival Beethoven, diversos blocs de cinema i la secció de llibres. Comiat • Cloenda musical (BSO) i agraïments, amb cita per al proper programa.

Veus Parròquia del 4/3/2020 — La mort al judaisme: ritus funeraris i Xivà; comunitat, hebreu i litúrgia; política d’Israel; conversió i retorn xueta - episode art
Veus Parròquia
29'

Veus Parròquia del 4/3/2020 — La mort al judaisme: ritus funeraris i Xivà; comunitat, hebreu i litúrgia; política d’Israel; conversió i retorn xueta

Tema i convidats Programa: Veus de la parròquia (Parròquia dels Sants Just i Pastor, Sant Just Desvern) Convidats: Roser Parés i Enric Font, matrimoni santsjustenc de religió jueva, per parlar de mort i vida en el judaisme. "El més important és la vida... És una cultura de vida, no de mort." La mort en el judaisme Creences i preparació • Diversitat de creences: no hi ha una visió única; depèn de la corrent (ortodoxa, conservadora, reformista) i de la persona. • Vida després de la mort: molts hi creuen (p. ex. en la immortalitat de l’ànima), d’altres no. • Preparació espiritual: no existeix una extrema unció com en el cristianisme; es resa i es reflexiona sobre la transcendència. • Idea clau: “El que mor és el cos; l’ànima no mor mai.” Ritu funerari (Hevra Kadisha, senzillesa i respecte) • Simplicitat: enterrament sense música ni flors, amb màxim respecte pel cos com a “recipient de vida”. • Hevra Kadisha (Jevrà Kadishà): grup (d’homes o dones segons el difunt) que fa el rentat ritual i prepara el cos. • Rentat i llum: neteja amb molta aigua i espelma encesa per simbolitzar la llum per a l’ànima. • Amortalla: sudari blanc sense ornaments; no es “vesteix”. • Discreció: un cop preparat, no s’exposa el cos a la família ni al públic. Sepultura i temps • Enterrament ràpid: com més aviat millor; habitualment en 24 hores. • Taüt de fusta senzill, foradat perquè el cos “torni a la terra”. • A terra, no nínxols elevats: el taüt ha de tocar la terra; la incineració no és l’opció tradicional (tot i que alguns la practiquen). • Apartats jueus als cementiris (p. ex. Les Corts, Collserola) amb sepultures adients. Dol: Xivà i període posterior • Xivà (7 dies): la família directa roman a casa; veïns i amics porten menjar. • Senyals de dol: no afaitar-se, no perfums ni vanitats; antigament, esquinçar les vestidures. • Trenta dies (xeloixim): continua el dol (p. ex. homes sense afaitar-se, restriccions personals) abans de reprendre la vida ordinària. Vida comunitària i litúrgia Ofici, minyàn i participació • Rabí o hassan: si no hi ha rabí, un hassan condueix les pregàries i el cant. • Minyàn (10 persones jueves): llindar per resar la litúrgia completa i llegir la Torà. • Homes i dones al minyàn: depèn de la corrent: ortodoxia (només homes); conservadora i reformista (homes i dones). • Bar/Bat mitzvà: a 13 anys (noi) i 12 (noia); a partir d’aquí ja compten pel minyàn i poden pujar a llegir. • Calendari de lectura: la Torà es llegeix dilluns, dijous i dissabte (Xaharit), seguint la parashà setmanal. Llengua: hebreu litúrgic i llengua viva • Litúrgia en hebreu per garantir unitat global: vagis on vagis, la comunitat pot seguir el culte. • Diferència amb el llatí cristià: l’hebreu és (avui) llengua viva i pròpia del poble jueu. • Renaixement de l’hebreu: de llengua litúrgica a llengua nacional (moviment sionista, revitalització des del s. XIX i Estat d’Israel). • Context històric: presència de ídix (askenazita) i ladí/ladino (sefardita) fins a la recuperació moderna de l’hebreu. Religió i política a Israel • Sistema multipartidista (20–25 partits) i coalicions de 3–4 formacions. • Partits àrabs israelians amb representació (p. ex. 14 escons). • Likud sovint guanya i pacta amb ultraortodoxos; esment a Netanyahu i al paper de Gantz. • Cicle electoral recent: fins a tres eleccions en 11 mesos; dificultats per formar govern. • Matís: la “dreta/esquerra” israeliana no equival exactament a la d’Europa. Conversió i identitat Procés de conversió (testimoni de l’Enric) • Aproximació i estudis previs en comunitat (festivitats, kashrut, litúrgia, valors). • Beit Din: tribunal de 3 rabins amb examen oral sobre coneixements i motivacions. • Dimensió vivencial: no s’aprèn en un dia; cal estimar i sentir el judaisme. • Valoració personal: procés llarg i satisfactori. Retorn i arrels (testimoni de la Roser) • Origen xueta (Mallorca): identitat jueva històricament estigmatitzada i perseguida. • “Hem vençut la Inquisició”: recuperar la filiació jueva és viscut com un acte de reparació i dignitat. • Retorn (no conversió) per a qui ja és reconegut d’arrel jueva; orgull familiar i transmissió a la filla. Pausa i cloenda • Interludi musical: “Avidèrum” de Mozart. • Tancament: anuncis de reemissió i crèdits tècnics; avís del programa següent.