Empanada Cultural del 8/3/2020 — Empanada Cultural (8M): Harriet, Invisibles i La Camarista; Horizon Zero Dawn sense male gaze; Y, l’últim home i l’apocalipsi masculí
Introducció: un jardí amb sostre de vidre El programa s’obre amb una metàfora al jardí: plantes que creixen condicionades, males herbes que es gestionen amb enginy i una referència a un “sostre de metacrilat” que impedeix créixer a les plantes femelles. El jardí es converteix en símbol de la societat i del sostre de vidre. També es deixa caure el menú del dia: cinema amb dones al centre, videojocs amb protagonista femenina i còmic distòpic. "Prepareu els pitets, que aquí comença l’empatx... la bacanal radiofònica." Cinema: 8M, equilibris i veus femenines Marc general • Dels 14 estrenes de la setmana, el crític en destaca 7 (5 dirigides per dones i 2 per homes amb clara voluntat de donar veu a temes femenins). • Debat sobre l’“equilibri” 50/50 i l’“oportunisme” de calendaris en clau 8M, però amb la idea que visibilitzar ja és positiu. Harriet (Kasi Lemmons) • Biopic de Harriet Tubman amb una gran Cynthia Erivo (també interpreta el tema Stand Up). • Fortaleses: interpretació i banda sonora; figura històrica imprescindible (abolicionista, sufragista, 13 missions de rescat). • Ombres: personatges secundaris plans i un to sensacionalista que bascula entre biopic, western i quasi superhero movie (visions “epifàniques” arran d’un traumatisme). • Context històric clau: sufragi femení als EUA (1920 per a blanques; dret efectiu per a dones negres, molt més tard). Invisibles (Gracia Querejeta) • Cinema quotidià: 17 passejos en Steadicam dins d’un parc; conversa i teràpia en moviment. • Tres dones de 50 i escaig (Emma Suárez, Adriana Ozores, Nathalie Poza) reflexionen sobre la invisibilitat a partir dels 50 (sexe, desig, feina). • Personatges ben construïts i actuacions sòlides; projecte que va néixer com a sèrie i ara torna a la tele. La camarista (Lila Avilés) • Òpera prima mexicana premiada: mirada a les camareres de pisos i la seva invisibilitat. • Protagonista (Eve, 24 anys) atrapada a un hotel de luxe de Ciutat de Mèxic, amb l’ascens com a miratge (joc numèric 24↔42). • Denúncia de jerarquies laborals i precarietat: vida fora de camp i aspiracions truncades. La candidata perfecta (Haifaa al‑Mansour) • De la directora de La bicicleta verde: retrat del conflicte de gènere a l’Aràbia Saudita a través d’una doctora que desafia normes socials. • Continuïtat d’una filmografia que obre finestres a realitats arcaïtzants amb perspectiva femenina. La ola verde (Que sea ley) • Documental de campanya i carrer sobre l’avortament a l’Argentina: consignes, mobilització i drets. • Fragment d’intervencions parlamentàries que cristal·litzen el to del film: "Este es el siglo de los derechos de las mujeres... Saquemos de la clandestinidad al aborto. Que sea ley." Videojocs: Horizon Zero Dawn i una heroïna sense hipersexualitzar Món, trama i to • Acció en una distopia post‑cataclisme on la natura i les màquines (fauna robòtica) conviuen; humanitat tribal i tecnologies perdudes. • Protagonista: Eloi/Aloy, jove caçadora criada en una tribu matriarcal (Nora), que descobreix el dispositiu Focus i investiga el seu origen lligat a Elisabet Sobeck i a la IA Gaia. • Producció: Guerrilla Games; motor compartit amb Death Stranding; videojoc de món obert, preciosa direcció d’art i música destacable. Representació femenina i crítica al male gaze • Eloi/Aloy és una protagonista no hipersexualitzada, funcional, empàtica i competent. • Es critica el clixé de les armadures “bikini”, pits i malucs desproporcionats i el rol de “donzella a rescatar”. • Dades de context: la comunitat jugadora és ~48% dones (xifra conservadora). • Es desmunten excuses industrials: “els nois no s’hi identifiquen”, “és més difícil animar una dona”. Temes del joc en clau 8M • L’univers re‑nascut posa la mare/creació (Gaia) al centre i suggereix valors de cura i protecció per damunt de la pura dominació/destrucció. • Sense impostar el discurs: la coherència narrativa condueix a una distopia amb matriarcat simbòlic que funciona. Còmic: Y, l’últim home — i si només sobrevisqués un mascle? Premissa i autors • Apocalipsi selectiva: mor tot el gènere masculí (humans i animals), excepte Yorick Brown i el seu mico Ampersand. • Sèrie de 60 números (2002–2008), Vertigo (DC), escrita per Brian K. Vaughan i dibuixada per Pia Guerra. • Títol amb triple joc: Y (Yorick), Y (gen masculí) i Why (per què?). Viatge, personatges i antagonistes • Road movie postapocalíptica: Yorick vol retrobar la seva nòvia a Austràlia; l’acompanyen l’Agent 355 i la doctora Allison Mann. • Antagonistes: Filles de les Amazones (secta supremacista) i una general israeliana que cerca controlar la reproducció. • El món es reconstrueix des de zero: absència d’homes en cúpules de poder deixa buits institucionals que les dones han d’omplir de pressa. Debat i adaptació • Polèmica: acusacions de masclisme desmuntades pel mateix relat — el caos inicial s’explica per l’herència d’estructures masculinitzades, no per incapacitat femenina. • Estil clàssic, molt panoràmic/cinematogràfic. Adaptació audiovisual llargament encallada, amb canvis de showrunners i protagonista; la sèrie continua en desenvolupament. Tancament • Comiat amb to irònic sobre “l’equilibri” i el futur immediat. • Un programa que, des del jardí fins a les pantalles i les vinyetes, posa el focus en veus, lluites i imaginaris de dones en clau d’Empanada Cultural.
