Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12213episodis
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 1/3/2020 — Del Miracle a Elmina: formatges artesans, memòria de l’esclavitud, llegendes del Call i polèmiques al Barça - episode art
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats
58'

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 1/3/2020 — Del Miracle a Elmina: formatges artesans, memòria de l’esclavitud, llegendes del Call i polèmiques al Barça

Resum general Un episodi amb tres ànimes: una entrevista profunda a Sílvia Soler (Formatgeria del Miracle, Riner), una crònica de viatges a Elmina (Ghana) sobre la memòria de l’esclavitud, i una secció d’història i llegenda sobre el Call de Barcelona, rematat amb una peça d’opinió sobre les polèmiques recents al Barça. "La formatgeria del Miracle és un ecosistema que convida a tots a formar-ne part... repartint trossets d'història i natura en cada formatge." Entrevista a Sílvia Soler — Formatgeria del Miracle (Riner, Solsonès) Origen del projecte i vincle amb el monestir • Vida de pagès des del 2002, comunitat d’amics al Solsonès i transició d’educadora social a formatgera. • Connexió amb el Santuari del Miracle (petita comunitat benedictina): ús de les antigues cuines per l’obrador, dinamització del lloc (jardins, vinya i celler), i propòsit social de la cooperativa. • Inicis humils: quatre cabres, aprenentatge en obradors, i evolució cap a un projecte consolidat el 2016. L’obrador: llet crua i singularitat local • Ubicat a les antigues cuines del monestir: espais grans, pensat per producció artesanal i de poca escala. • Identitat del producte: llet d’ovella crua, ramat propi (200–250 ovelles) a Sant Climenç, i matèries primeres de proximitat (ex. sal de les salines de Cambrils). • Nomenclatura dels formatges inspirada en el Santuari i el seu entorn (gàrgola, cuines, barroc, claustre). Els formatges (perfil i maridatges) • La Gàrgola (quallada làctica, ovella, llet crua, 3 setmanes): - Pasta tova, àcida, molt cremosa i crosta rugosa; estil “afrancesat”. - Maridatge: vi jove i una melmelada no gaire dolça (ex. carbassó i llimona). • Les Cuines (pasta tova enzimàtica, cendrada, 2–3 mesos): - Homenatge a les cuines del monestir i al pare Xavier; salat amb sal de muntanya de Cambrils. - Maridatge: cervesa i pa amb tomàquet. • El Barroc (pasta més seca, enzimàtica, 3–4 mesos): - Curació en cava natural del monestir (10–12 °C estables i humitat de parets), fusta i pedra. - Sabor elegant i equilibrat, notes de mantega i fruits torrats. Servir a temperatura ambient. • El Claustre (peça gran >5 kg, 9 mesos, cava natural): - Premi: medalla d’or (formatges d’ovella, quallada enzimàtica) al Concurs de Formatges Artesans del Pirineu (Fira de Sant Ermengol, la Seu d’Urgell). - Perfil: més dolç (lactosa més degradada), aromes de nous, mantega vella torrada i toffee. Producció molt limitada (unes 6 peces/setmana). Comercialització i distribució • Model mixt: venda in situ al Santuari del Miracle i al Monestir de Montserrat, i distribuïdors (amb pèrdua parcial del traç de destí). • Vilaviniteca: exclusivitat temporal del Claustre (any en curs); el productor fixa el preu per cura del producte artesà. • Prospecció internacional: viatge recent a Londres per explorar mercat. Vida rural i comunitat • Dia a dia: producció 3 dies/setmana (aprox. 300 L/dia), però cura i gir diaris; tastos als jardins del santuari. • Criança en escola rural (Freixanet), xarxes d’ajuda entre masies per logística familiar; repte clau: distribució des d’una comarca “oblidada”. Iogurts: pausa per focus • Aturada temporal dels iogurts per prioritzar estabilitat dels formatges (contaminacions creuades massa d’hora). Producció actual: només quatre formatges. Mirada endavant • Catalunya com a nou territori formatger (30 anys de renaixement), i batalles legals al voltant de la llet crua. • R+D: treballar versions amb llet de cabra i consolidar una gamma curta i molt ben feta. "Mentre es visqui tranquil·la, amb el que m’agrada i pugui anar fent, jo en tinc prou... Jo soc feliç." Viatge: Elmina (Ghana) i la "porta del no retorn" • Elmina (també São Jorge da Mina): fortalesa portuguesa (s. XV), un dels epicentres del tràfic transatlàntic d’esclaus. • Dinàmica històrica: captura interior (ex. Ashanti) cap a ports costaners; estada prolongada i degradant fins a l’embarcament. • "Porta del no retorn": llindar simbòlic del comiat forçat amb la pròpia terra; travessies de 3–4 mesos amb alta mortalitat. • Dades i memòria: més de 12 milions de víctimes; abolicions escalonades (GB, 1807; Brasil, 1888); avui, més de 45 milions de persones en condicions properes a l’esclavitud. "Mai s'ha vist tanta misèria concentrada en un petit espai com en un vaixell negre." — William Wilberforce • Avui: visita museïtzada (muralles, patis, estances, grillets), i recorregut per la memòria. Història i llegenda: el Call de Barcelona Casa Adret (C. del Call, 6) • Considerada casa habitada més antiga de Barcelona, d’origen jueu (família Adret). Ús al llarg dels segles: obradors, funerària, escola de música, i fins i tot casa de barrets (1918–anys 70). • Restauració recent i seu d’associacions per recuperar el patrimoni jueu; visites guiades recomanades. La casa de l’alquimista (Pl. Manuel Ribé) • Llegenda d’un alquimista i la seva filla: un cavaller li demana un verí per venjar-se de l’amor trencat; la flor enverinada provoca la tragèdia. • La casa resta maleïda i deshabitada durant segles; avui és Centre d’Interpretació del Call (MUHBA). Opinió: polèmiques recents al Barça • Adhesió a una patronal (sense consulta a compromissaris/socis), associada a empreses que van marxar de Catalunya durant el procés. • Contracte amb I3 Ventures per a campanyes de reputació a xarxes. • Acord amb plataforma blockchain ("Chiliz") i fan tokens; presentació amb samarreta número 88 (símbol neonazi), qüestionant el criteri d’imatge. Apunts musicals • Fragments de "What a Wonderful World" i tancament amb "You Make It Feel Like Christmas".

Empanada Cultural del 1/3/2020 — Asimov fa 100 anys, Blanquets (Craig Thompson) i Corea al cinema: Una flor a l’infern i Els amants i el dèspota - episode art
Empanada Cultural
1h

Empanada Cultural del 1/3/2020 — Asimov fa 100 anys, Blanquets (Craig Thompson) i Corea al cinema: Una flor a l’infern i Els amants i el dèspota

Resum general Episodi amb tres eixos principals: un perfil àgil i complet d’Isaac Asimov (vida, obra i llegat), una revisió de la novel·la gràfica Blanquets (Blankets) de Craig Thompson i una secció de cinema coreà que connecta la ficció clàssica Una flor a l’infern (1958) amb el documental contemporani Els amants i el dèspota (2016), tot plegat amb context històric de la península coreana. Es tanca amb una agenda cultural i breus comentaris d’actualitat (Premis César i Polanski). "Ja dormiré quan estigui mort" 1) Isaac Asimov: vida, obra i llegat (centenari) El personatge i els orígens • Naixement i migració: nascut a la URSS (Petrovichi, 1920; data possiblement anterior), família jueva ortodoxa que emigra als EUA. • Nova York, Brooklyn: infància entre l’escola i la botiga de llaminadures familiar; lectura precoç i passió per les revistes pulp (Amazing Stories, Science Wonder Stories) que el condueixen a la ciència-ficció. Formació i carrera • Estudis: intents en zoologia i medicina; finalment Química a Columbia (llicenciat 1941, màster). Durant la Segona Guerra Mundial, químic civil a Filadèlfia. • Docència i recerca: Universitat de Boston; acaba centrant-se en escriure quan els llibres li donen més ingressos. • DARPA: refusa treballar-hi per preservar la seva llibertat creativa i no contaminar la seva ficció amb secrets d’Estat. Vida personal i mort • Matrimonis: amb Gertrud Blugerman (dos fills) i posteriorment amb Janet Asimov (coautoria en alguns títols). • Mort (1992): oficialment insuficiència cardíaca i renal; la família revela el 2002 que una transfusió (1983) el va infectar de VIH, contribuint a canviar protocols d’anàlisi de sang. Obra, estil i influència • Fertilitat extrema: entre 200 i 500 títols (molts relats antologats); disciplina d’escriptura de 10 h/dia. • Temes i visió: racionalisme, humanisme, optimisme tecnològic; defensa primerenca de l’ecologisme i el canvi climàtic; obert a l’energia atòmica. • Obres destacades: sagues de Fundació i Robots, relats curts “exquisits”. • Adaptacions: debat sobre Fundació (drets i enfoc cinematogràfic). 2) Còmics: Blanquets (Blankets), de Craig Thompson Context i format • Novel·la gràfica (2003), autoconclusiva, 600 pàgines; estil en blanc i negre, traç senzill i narrativa fluida. • Autobiogràfica: de la infància fins als 25 anys; lectura molt accessible per a qui llegeix i qui s’hi inicia. Temes centrals • Religió i creixement: educació evangelista estricta; tensió entre art i dogma. • Identitat i vulnerabilitat: bullying, introspecció i refugi en el dibuix. • Amor i descobriment: relació amb Raina; el dibuix guanya en alegoria i fantasia per expressar l’indicible. El significat de “Blanquets” • “Manta” literal i com a metàfora: mantell que ho cobreix tot (neu, normes, dogmes), allò que oculta i també allò que protegeix. Reconeixement i continuïtats • Premis: Eisner (millor dibuixant i millor novel·la gràfica) i Harvey (millor dibuixant/artista i millor novel·la gràfica). • Obra posterior: Habibi (2011), encara més extens; afinitats amb la sensibilitat d’autors com Tilly Walden; recomanat per Neil Gaiman. 3) Cinema: Corea, de la posguerra al segrest (Shin Sang-ok) Una flor a l’infern (1958) • Director: Shin Sang-ok. • To i context: neorealisme en blanc i negre; retrat cru de la posguerra a Corea del Sud (prostitució, delinqüència, escassetat). • Valor històric: finestra a la realitat social cinc anys després de la Guerra de Corea (1950–53). Context històric ràpid • Ocupació japonesa (1910–45); • Divisió al paral·lel 38 amb la Guerra Freda (URSS/PRC al nord; EUA i aliats al sud). • Anys 70 a Corea del Sud: control autoritari (general Park) i cinema amb biaix propagandístic. Els amants i el dèspota (2016) • La història real: l’actriu Choi Yun-Hee i el director Shin Sang-ok són segrestats per ordre de Kim Jong-il; ell pateix cinc anys de treballs forçats abans de tornar a rodar; fa set films a la RPDC amb ressò al bloc comunista. • Fonts: llibre “Kim Jong-il presenta” (Paul Fischer, 2015) i el documental Els amants i el dèspota (Sundance, 2016). • Debat ètic: entre la llibertat creativa i la complicitat forçada sota una dictadura; paral·lels amb altres itineraris d’autoria en exili o sota pressió política. On veure-les • Una flor a l’infern: disponible a YouTube (subtítols en anglès). • Els amants i el dèspota: va estar a Netflix; es pot trobar en streaming. 4) Agenda i tancament • El gabinet del Doctor Caligari amb música en directe (Aribau). • Estrena de Harriet. • Castlevania T3 (Netflix). • Film recomanat: Skin (Guy Nattiv). • Nota d’actualitat: Premis César i controvèrsia amb Polanski (director premiat; protestes a la gala).

Club Alternatiu del 28/2/2020 - episode art
Club Alternatiu

Club Alternatiu del 28/2/2020

Fem que les nits de divendres i les tardes de diumenge sigui menys avorrida! Descobriment de novetats musicals i el millor entreteniment amb el millor equip. Ens escoltem? Amb Pau Martínez.

Babilònia del 27/2/2020 — Intus al Celler, Festival Beethoven 250, Bismarck, Diamantes en Bruto, Cool Hand Luke, Lectura fàcil, Un dia (Corea), Bienvenido al barrio i Cleopatra - episode art
Babilònia
1h

Babilònia del 27/2/2020 — Intus al Celler, Festival Beethoven 250, Bismarck, Diamantes en Bruto, Cool Hand Luke, Lectura fàcil, Un dia (Corea), Bienvenido al barrio i Cleopatra

Resum general Programa cultural amb to conversacional on es comenten una exposició de fotografia, un festival dedicat a Beethoven, i un ventall molt variat de cinema (clàssic, contemporani, europeu i asiàtic), a més d’un llibre premiat i un debat social sobre l’addicció al joc. Els moments més destacats són la mirada psicològica de l’exposició “Intus”, els concerts per a piano núm. 1 i 5 de Beethoven, la crònica naval del Bismarck, la tensió asfixiant de Diamantes en Bruto, el carisma rebel de Cool Hand Luke, la sàtira polititzada de Lectura fàcil, l’enginy del loop temporal d’Un dia (Corea), la comèdia d’integració Bienvenido al barrio i el gran fresc històric de Cleopatra. Fotografia: Intus al Celler de Can Ginestà Exposició “Intus” (Carles Serraim): retrats i nus en blanc i negre amb una intensitat expressionista; imatges contundents que capten la psicologia dels subjectes. Sèrie “Mirga”: cos en moviment i aigua; treball tècnic exigent per captar deformacions i textures del líquid. Valoració: elegància natural, lluny de l’estètica de publicitat; cossos no idealitzats i proximitat de càmera que aporta veritat. Música: Festival Beethoven (Auditori/Palau) Context: commemoració del 250è aniversari del naixement de Beethoven. Programa destacat: Concerts per a piano i orquestra; el dia comentat, el núm. 1 i el núm. 5 “Emperador”. Pianista-director: solista de prestigi internacional que dirigeix des del piano i toca de memòria; orquestra d’uns 54 músics (predomini de corda; percussió, només timbals). Claus musicals: • Núm. 1 (1792, Viena): encara amb petja de Mozart però ja amb empremta personal de Beethoven. • Núm. 5 “Emperador” (1809): brillant i vital; estrena privada a Praga, dedicat a l’arxiduc Rudolf. Cinema (1): Un dia d’Albismar — guerra naval i canvi d’era Film britànic en B/N (1960), direcció atribuïda a Lewis Gilbert: recrea la cacera del cuirassat Bismarck. Temes: • Impacte del Bismarck contra el poder marítim britànic; reacció total de l’armada. • Giro estratègic: l’aviació i els portaavions desplacen el domini dels cuirassats. • Moment clau: un torpede inutilitza el timó del Bismarck i queda a mercè del foc enemic. Cita icònica (ordre atribuïda a Churchill): "Enfonseu aquest barco, costi el que costi." Cinema (2): Diamantes en Bruto (Uncut Gems) — ansietat, risc i una BSO desubicada Protagonista: Adam Sandler en registre dramàtic sorprenent; producció Netflix (direcció dels germans Safdie). To i forma: càmera nerviosa, espais angoixants, muntatge accelerat; banda sonora sintètica amb cors “anacrònics” que intensifiquen la inquietud. Temes: ludopatia d’alt voltatge (apostes de sis xifres), autoengany i descontrol creixent fins a un final de fort impacte. Debat social derivat: addicció al joc i regulació Problema creixent del joc online i les cases d’apostes; vulnerabilitat dels menors i incentius d’entrada (bonificacions). Regulació: propostes del Ministeri de Consum (limitar publicitat, prohibir prescriptors famosos, missatges neutres i no emocionalitzats). Diferències territorials: a Catalunya menys presència de cases d’apostes que en altres comunitats; es reclama educació i prevenció. Cinema clàssic: La leyenda de l’indomable (Cool Hand Luke) Protagonista: Paul Newman; direcció de Rosenberg; ambientada als EUA de la depressió. Eix temàtic: carisma i resistència davant la disciplina carcerària; la domesticació de la voluntat humana com a forma d’opressió. Mirada social: la comunitat de presos oscil·la entre l’admiració i la decepció; reflexió sobre poder, humiliació i dignitat. Llibres: Lectura fàcil, de Cristina Morales Autora: Cristina Morales (Anagrama). Guardons: Premio Herralde i altres. Subtítol-emblema: "Ni amo, ni dios, ni marido, ni partido, ni de fútbol" Trama: quatre dones amb discapacitat intel·lectual en un pis tutelat; Barcelona opressiva (ocupes, PAH, ateneus, art políticament correcte). Forma: novel·la radical en idees i llenguatge; barreja de fanzine, actes d’assemblea, declaracions judicials i una autobiografia escrita amb tècnica de lectura fàcil (explicació de termes i estil directe). Cinema (3): Un dia (Corea, 2019) — loop temporal coral Alt concepte: variació coreana del “dia de la marmota” amb tres vantage points (pare metge, ambulància, conductor) que s’entrecreuen. Virtuts: muntatge espectacular, repeticions amb durades variables i noves pistes; to que oscil·la entre thriller, drama i algun moment gore. Cinema (4): Bienvenido al barrio — comèdia d’integració Premissa: una empresa “pija” es veu obligada a instal·lar-se i contractar al barri perifèric que fingia com a seu fiscal. To: comèdia francesa lleugera, missatge previsible però amable sobre integració i trencament d’estereotips. Cinema (5): Cleopatra (1963) — poder, seducció i història Protagonistes: Elizabeth Taylor i Richard Burton; gran fresc d’Alexandria i la dinàmica Roma–Egipte. Eixos: geopolítica del poder, seducció com a diplomàcia, i el context dels Ptolomeus (arrel hel·lenística). Valoració: espectacle majúscul que dissecciona estratègia, influència i supervivència política.

← Torna a tots els podcasts