Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12213episodis
Veus Parròquia del 26/2/2020 — Dones a l’Església, ecofeminisme i solidaritat: crònica del Sopar de la Fam i projectes a Madagascar i Ruanda - episode art
Veus Parròquia
29'

Veus Parròquia del 26/2/2020 — Dones a l’Església, ecofeminisme i solidaritat: crònica del Sopar de la Fam i projectes a Madagascar i Ruanda

Visió general del programa Un episodi centrat en la igualtat de gènere a l’Església, la mirada ecofeminista que posa la vida al centre, i la solidaritat local a través del Sopar de la Fam (Mans Unides), amb projectes clau a Madagascar i Ruanda. Temes principals • Dones a l’Església: de les antigues diaconesses als passos del papa Francesc per incorporar el “geni femení” en òrgans de decisió. • Ecofeminisme: intersecció entre feminisme i ecologia, denunciant models econòmics i polítics que ignoren els límits ecològics i els cicles que sostenen la vida. • Solidaritat i educació: crònica del Sopar de la Fam, recaptació i destí dels fons als projectes d’educació secundària a Namarona (Madagascar) i d’ampliació d’un centre de formació professional a Botaua (Ruanda). • Referents locals: dones de Sant Just que impulsen recerca i innovació en biologia i ecologia productiva. "L’església està cridada a enriquir-se amb el geni femení" — recordant el missatge del papa Francesc i el seu impuls d’una Església més inclusiva i corresponsable. Dones a l’Església: passat, present i reptes Passat • Existència històrica del ministeri de diaconeses en diverses parts de l’Església, reconeguda per la Comissió Teològica Internacional. Present amb el papa Francesc • Enfortiment de la cura de la casa comuna (Laudato si’), defensa de les persones migrades i més espai per a la veu de les dones. • Impuls per incorporar dones en processos de presa de decisions i en consells i estructures eclesials no vinculades al ministeri sacerdotal. Reptes oberts • Persistència de resistències internes i límits al ministeri ordenat per a les dones. • Argument central: les dones estan plenament preparades, hi ha teòlogues de referència i manca de sacerdots — obrir ministeris seria una millora estructural. Ecofeminisme: posar la vida al centre • L’ecofeminisme denuncia que l’economia i la política han operat al marge dels límits ecològics i dels cicles que sostenen la vida. • Combina les lluites per la igualtat de gènere i per la justícia ecològica, desmuntant la separació fictícia entre humanitat i natura. • El centre ha de ser la vida (humana i no humana): persones, animals, arbres i ecosistemes. • Exemple local: recerca en ecologia productiva (plantes que consumeixen poca aigua, models sostenibles) com a innovació en clau de cura del planeta. "Salvar la casa comuna" requereix una mirada que uneixi cura, interdependència i límits ecològics. Solidaritat: Sopar de la Fam i projectes de Mans Unides Crònica de l’acte • Sopar multitudinari i familiar, amb participació d’infants (taller de fang, figures d’animals, arbres i peixos) i cant de “pa amb oli”. • Assistència d’entitats del Baix Llobregat i reconeixement a la constància solidària de Sant Just. Recaptació i sensibilització • Venda d’objectes amb focus en medi ambient (ampolles reutilitzables, punts de llibre) i material educatiu (inclòs un Monopoli de Mans Unides sobre projectes solidaris). • Xifres destacades: col·lecta total prop dels 1.000 € (807,41 € de col·lecta + ~160 € de vendes, més aportacions), millorant anys anteriors en volum global. • Valor educatiu: infants i famílies prenen consciència de la pobresa i la interdependència global. Projecte 1 — Madagascar (Namarona): educació secundària • Context: país amb pobresa estructural, manca d’energia i aigua potable, i sistema sanitari limitat (derivacions a l’illa de la Reunió en alguns casos). • Història i economia: illa gran com la península Ibèrica, fort dèficit de renda; agricultura amb cebú com a animal de treball. • Objectiu del projecte: ampliar educació secundària per formar tècnics locals i impulsar desenvolupament sostenible. • Enfoc de gènere: prioritzar accés de nenes a l’educació en contextos on la seva visibilitat és baixa. Projecte 2 — Ruanda (Botaua): formació professional • Context: memòria recent del conflicte tutsi-hutu amb prop d’un milió de víctimes; avui, armistici i reconstrucció. • Objectiu del projecte: ampliar un centre de formació professional amb èmfasi en processos electrònics i TIC, alineat amb l’estratègia governamental. • Impacte esperat: ocupabilitat juvenil, capacitats tècniques i resiliència comunitària. Agenda i referents locals (març: “Natura en femení”) • Municipi feminista amb programació intensa al març (Mes de la Dona). • Referents de Sant Just: dones en biologia i tecnologia liderant projectes d’ecologia productiva amb estalvi d’aigua i impacte ambiental positiu. Missatge final • Crida a la participació en les activitats de març i a sostenir els projectes de Mans Unides. • Continuar obrin camins per a la presència plena de les dones a l’Església i enfortir l’aliança entre feminisme i ecologia per cuidar la casa comuna.

M de Música del 25/2/2020 - episode art
M de Música

M de Música del 25/2/2020

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 25/2/2020 — Uncut Gems, Bliss i Cuerdas; i agenda de festivals: Cicle Gaudí, Olala i Berlinale 70 - episode art
Cinema sense condicions
59'

Cinema sense condicions del 25/2/2020 — Uncut Gems, Bliss i Cuerdas; i agenda de festivals: Cicle Gaudí, Olala i Berlinale 70

Visió general Programa dedicat a crítiques de pel·lícules i agenda de festivals, amb especial atenció a tres títols que generen debat —Diamantes en bruto (Uncut Gems), Bliss i Cuerdas— i a tres focus d’actualitat —Cicle Gaudí, Olala Film Festival i la Berlinale (70a ed.). "És un thriller... i l’ansietat que provoca és responsabilitat d’una càmera portada d’una determinada manera" Crítiques i recomanacions Diamantes en bruto (Uncut Gems) — Safdie Bros. | Netflix Essència: Thriller newyorkès dins el District Diamond amb un joier jueu addicte a les apostes que encadena trampes i deutes. Punts forts: • Tensió sostinguda i sensació d’ansietat constant. • Fotografia de Darius Khondji que accentua el nervi visual. • Música de Daniel Lopatin (Oneohtrix Point Never) que crea una atmosfera sòrdida i hipnòtica. • Cameo clau de Kevin Garnett interpretant-se a si mateix. • Producció de Martin Scorsese — segell d’ambició i risc. Temes: ludopatia com a addicció contemporània; la cara B d’un capitalisme exacerbat. Moments musicals: Pray for Love (Lopatin); The Stranger (Billy Joel); crèdits finals amb Gigi D’Agostino – L’amour toujours. Conclusió: Thriller de gran nervi i lectura social punyent. Ideal si busques suspens pur amb llenguatge visual i sonor molt marcat. Bliss — Joe Begos Gènere: Terror adult, psicotròpic i de vampirisme creatiu. Durada: 1h20 — compacta i contundent. Actuació: Dora Madison en un tour de force físic i emocional. To: Drogues, sexe i sang amb contenció de mal gust; energia de Sitges. Conclusió: Una eufòria visual que atrapa; proposta valenta i immersiva. Los pájaros de Kabul — Z. Breitman i É. Gobbé-Mévellec Forma: Animació d’aquarel·la d’una bellesa notable. Fons: Afganistan sota els talibans; dolor i opressió (especialment sobre les dones). Observació crítica: La bellesa formal pot suavitzar la crudesa; en imatge real podria guanyar força documental. Conclusió: Val la pena per la sensibilitat i l’art; mantenir distància crítica per no diluir el missatge. Lo mejor está por llegar — A. de La Patellière i M. Delaporte Tipus: Comèdia dramàtica d’amics amb càncer com a motor. Fortaleses: Diàlegs àgils, química entre Fabrice Luchini i Patrick Bruel; ritme i ofici. Peròs: Diverses trampes de guió i to que pot banalitzar un tema sensible. Conclusió: Entreteniment solvent per interpretacions i humor, però amb dilemes de to. Cuerdas — José Luis Montesinos Premissa: Noia tetraplègica sola en una casa adaptada amb cuerdes per moure’s; un gos contagiat altera l’equilibri. To i dispositiu: Thriller claustrofòbic i de supervivència amb pauses de respir per tensar. Producció: Òpera prima; 1 M€ de pressupost; rodatge València; estrena a Sitges. Interpretació: Paula del Río — treball impecable i molt físic. Música diegètica: tema de ràdio pop que aporta falsa calma i inquietud. Conclusió: Petit gran dispositiu de gènere, eficient i equilibrat; creix en revisions. Festivals i agenda Cicle Gaudí (Itinerant de cinema català) Què és: Xarxa de projeccions arreu de Catalunya (biblioteques, centres cívics, sales) amb col·loquis i presència d’equips. Títols: La hija de un ladrón, La innocència (recents i premiats). Valor: Apropa cinema local on no hi arriba la distribució comercial. Festival Olala (Francòfon, Barcelona) — 12 al 21 de març Magnitud: 24 pel·lícules; creixement notable. Sales: Inauguració al Phenomena; sessions a l’Institut Francès; homenatge a Nathalie Baye a la Filmoteca (presència de l’actriu i de Sergi López). Obertura: La Belle Époque (N. Bedos) amb Daniel Auteuil i Guillaume Canet. Recomanacions: • Antigone (S. Deraspe, Quebec) • Adoration (F. Du Welz, Bèlgica) • Camille (França, sobre una fotògrafa en zona de conflicte) • Delphine et Carole, insoumuses (Suïssa; retrat feminista de Delphine Seyrig i Carole Roussopoulos) Berlinale — 70a edició (21 febr. – 1 març) Direcció: Mariette Rissenbeek (exec.) i Carlo Chatrian (art.) — impuls a l’independent i al mercat. Abast: Fins a 400 pel·lícules entre competició i paral·leles; Òs d’Or i Òs de Plata. Noms destacats: • Comp.: Sally Potter (The Roads Not Taken), Eliza Hittman, Hong Sang-soo, Abel Ferrara (amb Willem Dafoe), Christian Petzold. • Jurat: presidit per Jeremy Irons. Espanya en paral·leles: Lois Patiño (Lúa Vermella), Irene Gutiérrez (Entre perro y lobo), J. F. Vázquez (Anunciaron tormenta), Pilar Palomero (Las niñas). Música destacada del programa Daniel Lopatin – peces de la BSO d’Uncut Gems (ambientació sòrdida i inquietant). Billy Joel — The Stranger: metàfora de la solitud nòmada del protagonista. Gigi D’Agostino — L’amour toujours: contrapunt eufòric als crèdits d’Uncut Gems. Tema pop de la movida a Cuerdas com a falsa treva que amplifica el desassossec. Idees clau Ludopatia i autoengany com a motor dramàtic d’Uncut Gems. Forma vs. fons a Los pájaros de Kabul: la bellesa pot suavitzar la violència estructural que denuncia. Tensió i economia de recursos a Cuerdas: minimalisme ben mesurat. Agenda viva: Cicle Gaudí democratitza l’accés; Olala creix i diversifica; Berlinale marca tendència de l’any.

l'Audició del 24/2/2020 - episode art
l'Audició

l'Audició del 24/2/2020

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

← Torna a tots els podcasts