Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12213episodis
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 23/2/2020 — Europa en crisi: de la recessió i els rescats al Brexit; a més, el Call jueu i els nens rata d’Ulambàtor - episode art
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats
1h

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 23/2/2020 — Europa en crisi: de la recessió i els rescats al Brexit; a més, el Call jueu i els nens rata d’Ulambàtor

Panorama general del programa Capsa de temes amb un fil conductor: la Unió Europea entre 2006 i 2020 (crisi financera, intervencions, retallades, rescat bancari, governança, Brexit i valors democràtics) i seccions culturals i històriques (exposició del convidat, el call jueu de Barcelona, els “nens rata” d’Ulambàtor i una pinzellada sobre l’autoria de Shakespeare). "La intervenció és quasi una humiliació" — s’assenyala l’impacte polític i social dels rescats. "Si la UE deixa de fer seva la defensa radical dels drets i llibertats, el projecte europeu estarà tocat de mort" — avís sobre el pilar normatiu i democràtic de la Unió. UE 2006–2016: crisi, intervencions i impacte social La crisi 2007–2008 i la Troica • Crisi global importada, amb epicentre financer i econòmic, que colpeja Europa. • Intervencions a Irlanda, Portugal i especialment a Grècia, dirigides per BCE, Comissió Europea i FMI (la «Troica»). • Conseqüència clau: pèrdua de sobirania efectiva dels països intervinguts en un espai de sobiranies compartides. Retallades i desigualtats • Condicions dures: retallades, congelació i reducció de pensions; el pes cau sobre els més vulnerables. • Desigualtats persistents entre Europa central i el sud; la integració no les ha resolt del tot. • Símptomes de descontentament social (p. ex., gilets jaunes a França) com a expressió transversal de malestar de classes mitjanes i populars. El cas grec: de les promeses al realisme • Pujada de Syriza (Tsipras/Varoufakis), referèndum i gir posterior cap a l’acord amb la UE. • Factors: situació real de comptes i deute (xifres presumptament maquillades), pressions dels socis i riscos d’ensorrament. • Resultat: realpolitik que erosiona el suport electoral inicial. El rescat de la banca espanyola • Espanya evita una intervenció integral; Mariano Rajoy opta per un rescat bancari focalitzat (sobirania i evitació de l’“humiliació” d’un rescat total). • Injecció de fins a 100.000 M€ en liquiditat; part no retornada (al voltant de 60.000 M€) alimenta la percepció d’injustícia pública. • Debat de fons: funció sistèmica del sistema financer vs. banca pública/gestió privada; lliçons per reforçar el projecte europeu sense deteriorar l’estat del benestar. Governança i lideratge europeu: lliçons i límits Avanços institucionals • Més coordinació fiscal i pressupostària: la Comissió valida projectes de pressupost nacionals (objectius de dèficit i deute), pas impensable fa 10–15 anys. • Tot i així, eines encara insuficients per a crisis complexes (creixement, immigració, cohesió social). Lideratges i coalicions • Alemanya no pot ser l’única locomotora; cal un nucli ampli (Alemanya, França, Itàlia, Espanya…). • Merkel, gest valent sobre immigració siriana, però limitada per la política interna; Macron trenca el risc Le Pen, però França mostra malestar persistent; Itàlia experimenta governs obertament euroescèptics. 2016–2020: Brexit, valors i pressions externes Brexit: llarga gènesi i narratives • Procés llarg amb reticències britàniques prèvies i caricaturització de "Brussel·les" com a centre opac. • Recordatori: els estats són dins les institucions (Consell, Parlament); la crítica a la UE és sovint autocrítica als propis governs. Valors i estat de dret com a eix • Prioritat absoluta: defensa clara, contundent i radical dels drets i llibertats fonamentals. • Sense aquest pilar normatiu, la Unió perilla; és una construcció fonamentada en el dret (tribunals, reglaments i directives) més que en la coerció. Actors externs i unitat interna • Els EUA i altres actors aprofiten fissures internes (p. ex., animant el Brexit) per dividir. • La unitat europea no és teòrica: és condició per resistir pressions i mantenir el projecte viu. Cultura i art Exposició del convidat • Casimir de Dalmau presenta "Tatuatges sota la pell": pintura sobre les marques del temps i la vulnerabilitat d’exposar-se públicament. • Recepció positiva i ampliació de dates; s’exhibeix a la Galeria Víctor Saavedra (Barcelona). Història de Barcelona: el call jueu • Curiositat històrica: part d’impostos jueus mantenien els lleons reials; després de l’expulsió, problemes per alimentar-los. • Cementiri de Montjuïc antic; reutilització de làpides jueves en edificis històrics (inscripcions hebrees visibles). • Vida al call: distintius groc i vermell, pràctiques higièniques, banys rituals, cementiris fora muralla, mites i persecucions (matança de 1391). • Toponímia i patrimoni: possibles sinagogues (Marlet, entorn Generalitat), Banys Nous; investigació en curs i cautela patrimonial. Món: Ulambàtor i els “nens rata” • Ciutat més freda del planeta: hiverns de -50 °C i herència d’un sistema massiu de calefacció subterrània soviètica. • Milers de menors viuen a les clavegueres per sobreviure al fred; bandes controlen trams per temperatura i seguretat. • Vides al límit: mendicitat, riscos d’explosions i hipotèrmia; fenomen nascut del col·lapse social postcomunista i migracions internes. • Contradicció social: desatenció ciutadana i peticions per segellar cloaques (no autoritzades); xifra incerta (>4.000 infants). Pinzellada cultural • Hipòtesis heterodoxes sobre l’autoria de Shakespeare: alguns estudiosos apunten a Francis Bacon o Walter Raleigh. Editorial final: Taula de negociació Catalunya–Espanya • Urgència del govern espanyol per escenificar acord (pressupostos) i objectius catalans (referèndum pactat i amnistia). • Símbores i crítica: convocatòria en Dimecres de cendra (caducitat, austeritat) i metàfora de “carnaval” polític. • Tesi: la posada en escena corre el risc d’acabar en gest més que en contingut, mentre "la realitat supera la ficció".

Empanada Cultural del 23/2/2020 — Les 3 Gs: Ricky Gervais, Les Golondrines de Kabul i Goku — Innovar mirant enrere entre humor, animació i memòria col·lectiva - episode art
Empanada Cultural
1h

Empanada Cultural del 23/2/2020 — Les 3 Gs: Ricky Gervais, Les Golondrines de Kabul i Goku — Innovar mirant enrere entre humor, animació i memòria col·lectiva

Idea central Innovar és mirar enrere: el programa arrenca amb una editorial que connecta l’auge del 5G amb un viatge a les “3 Gs” del dia —Gervais, Golondrines i Goku— per repensar el present des del passat i la relectura de tècniques, obres i icones culturals. G1: Ricky Gervais i els límits de l’humor De la pell fina a la llibertat d’expressió • Es debat la sensibilitat actual a les xarxes i el paper de la comèdia negra per abordar temes incòmodes. • Gervais integra la “disculpa” com a part del gag, exposant la tensió entre ofensa i context. "People get offended when they mistake the subject of a joke with the actual target." Humanity, SuperNature i el cas Jenner • Repàs a l’últim tour a Barcelona (sense subtítols) i l’estrena esperada de SuperNature; record de Humanity com a top de stand-up a Netflix. • Cas pràctic: broma sobre Caitlyn (Bruce) Jenner i la confusió entre subjecte i objectiu de la broma. • Anècdota a Twitter: broma sobre al·lèrgies vs. referència a l’Holocaust per il·lustrar la doble vara de mesurar l’ofensa. Valors i coherència • Gervais, ateu declarat i activista animalista i feminista, anuncia que els beneficis del tour es destinen a protectores d’animals. • Comparativa amb Chappelle, Louis C.K., Bo Burnham: tots incorporen el meta-discurs de la justificació al set. "I’ve always wanted people to know they can laugh at bad things without being bad people." G2: Las Golondrinas de Kabul — animació, memòria i llibertat Context i trama • Kabul, estiu del 1998: dues parelles en paral·lel (una jove i idealista; una altra exhausta, amb ell al servei talibà com a celador de presó). • Temes: culpa i redempció, repressió, i una llibertat que és física i mental (metàfora de les golondrines). Forma i fons: l’aquarel·la com a llenguatge • Estil aquarel·la: contorns difuminats i paleta freda que tradueixen desolació i sistema opressiu; coherència entre forma i discurs. • Música d’Alexis Raúl i la veu de Mel Matlouti: banda sonora melancòlica i evocadora que sosté el to. Autoria i genealogia • Codirecció de Zabu Breitman i (jove) Eléago B.mebeillek; adaptació de la novel·la de Yasmina Kadra (seudònim) centrada en la condició de la dona al món islàmic. • Ecos d’animació d’autor que obre porta a realitats difícils (referències a Teherán Tabú i l’ombra de Persepolis). La golondrina com a símbol (apunt local) • Pont amb Barcelona: les golondrines de Domènech i Montaner al Palau de l’Ardiaca (vol/esperança) i la tortuga (lentitud/burocràcia de la justícia) com a lectura simbòlica. G3: 30 anys de Bola de Drac a Catalunya — llengua, cultura pop i generació Arribada i impacte • Debut el 15/02/1990 al Club Super3 (TV3). Porta d’entrada massiva a l’animació japonesa i a consum d’anime/manga. • Efecte lingüístic: impuls a la normalització del català; doblatge modèlic (Joan Pera; després Vicenç Manel Domènech) i lèxic popularitzat. Versions, censura i noms propis • Inicialment només 26 episodis; dependència de la versió francesa (nominalismes com Satanàs Cor Petit), i censura sexual (Fullet Tortuga) que més endavant es relaxa en franges nocturnes. • Decisió pràctica que esdevé estètica: es mantenen crits en japonès (identitat sonora). Arrels i evolució • Fonts d’Akira Toriyama: Viatge a l’Oest (Sun Wukong), cinema d’arts marcials, ecos de sci-fi popular. • Distinció entre Dragon Ball (aventura iniciàtica) i Z (viratge a l’acció marcial i to més cru). • Memòria col·lectiva: “Kamehame” al pati, tuit de Pere Aragonès, i el fenomen que travessa generacions fins a Super. Agenda i recomanacions • Cinema: The Gentlemen (Guy Ritchie), Especiales (O. Nakache i E. Toledano, amb V. Cassel i R. Kateb). • Sèries: Better Call Saul T5, Altered Carbon T2 (amb Anthony Mackie), i novetat dels creadors de The End of the Fing World*. • Videojocs: Mega Man Zero/ZX Legacy Collection (PS4/Xbox One/Switch). • Cultura local: Fira d’autoedició (Fatbottom, Raval) i pròxim Festival de cinema francòfon. Conclusions • Les tres Gs articulen un fil comú: reinterpretar el passat per entendre el present. • De l’humor que travessa tabús, a l’animació que fa visible l’invisible, passant per una icona pop que va normalitzar llengua i formats: un viatge que confirma que, de vegades, mirar enrere és avançar.

Club Alternatiu del 21/2/2020 - episode art
Club Alternatiu

Club Alternatiu del 21/2/2020

Fem que les nits de divendres i les tardes de diumenge sigui menys avorrida! Descobriment de novetats musicals i el millor entreteniment amb el millor equip. Ens escoltem? Amb Pau Martínez.

Babilònia del 20/2/2020 — Esperant Godot, el Born i cultura pop: teatre existencial, Stephen King, Terminator, L'escàndol, El Gilguero, Midway i Mi gran Pequeña Granja - episode art
Babilònia
1h

Babilònia del 20/2/2020 — Esperant Godot, el Born i cultura pop: teatre existencial, Stephen King, Terminator, L'escàndol, El Gilguero, Midway i Mi gran Pequeña Granja

Panorama general de l’episodi Episodi molt variat amb teatre, llibres, cinema i una crònica d’una visita cultural. Els tertulians combinen anàlisi crítica i recomanacions, amb valoracions matisades i alguns tocs d’humor. Teatre: “Esperant a Godot” (Samuel Beckett) Punts clau • Obra clau de la literatura contemporània (context de postguerra; estrena el 1952), amb to d’absurd i forta càrrega existencialista. • Posada en escena en català amb Nau Albet i P. López com a Vladimir i Estragó; amb Blai Joanet, Aitor Galisteo i un nen (Martí Moreno o Eric Seixo). Direcció: Ferran Utzet (Sala Beckett / gira municipal). • Escenari minimalista: arbre sec, roca i un espai erm; cicle diari d’“espera” que mai no culmina. Lectura temàtica • Reflex sobre la buidor després de la Segona Guerra Mundial, la submissió i la repetició cíclica del temps. • La figura de l’“amo” i l’“esclau” funciona com a metàfora del poder i la dominació. Valoració • Profunda però sorprenentment amena: moments físics i gestuals que aporten humor (eco de Chaplin o “El Gordo y el Flaco”). • Recomanació clara d’assistència si la gira passa per teatres municipals. "Ei, que vinc de part de Godot: avui no vindrà." — Missatge recurrent del nen que sintetitza l’absurd de l’espera Llibres: Stephen King — “L’Institut” De què va • Thriller amb nens amb telepatia (TP) i telequinèsia (TQ) segrestats per un centre secret que els instrumentalitza per a “fins de seguretat global”. • El protagonista s’escapa i desencadena una rebel·lió col·lectiva. Valoració • Entretingut i efectiu; percepció que va “més al gra” que els King clàssics (debat si hi ha mans coautores). • Bona lectura dins del King més recent, correcte i recomanable per al gènere. Crònica cultural: Visita al Born (exposició permanent) Què s’hi explica • Intent de fer-hi una biblioteca va destapar restes del barri enderrocat per construir la Ciutadella (fa referència a la franja de seguretat i tir de canó). • Conservació excepcional d’estructures urbanes (carrers empedrats, clavegueram, safareig, etc.). Dades destacades • Aproximadament 10.000 peces localitzades; 2.000 exposades (20%). • La part visitable sota el mercat és un 5% del total enderrocat. • Debat sobre el nombre real de cases afectades (xifres divergents “milers”). Experiència de visita i incidència amb descomptes • Visita guiada molt recomanable (preu base 4 €). • Incidència a taquilla amb el descompte del carnet de biblioteca (2,80 €), que no es va aplicar malgrat constar per escrit. "No és pels diners, és la indefensió i la sensació que et prenen el pèl." Cinema: “Terminator Salvation” (comentari amb elements de la saga clàssica) Contingut • Continuació espiritual de la segona entrega: Skynet havia enviat diversos terminators; un d’ells compleix l’objectiu i després deriva “per lliure”. • Retorn de figures icòniques (Linda Hamilton i Arnold Schwarzenegger) i nova líder de la resistència d’origen mexicà. Valoració • Acció entretinguda i funcional; moments que estiren la credibilitat però globalment “es pot veure”. Cinema: “L’Escàndol” (Bombshell) De què va • Drama periodístic sobre abusos de poder i assetjament a la televisió. • Protagonitzada per Charlize Theron, Nicole Kidman i Margot Robbie; context d’Amèrica recent i cultura mediàtica. Valoració • Execució impecable (posada en escena, ritme, interpretacions). • Cap al final resulta massa lineal i “resolutiva”, però manté l’interès i el pes crític. Teatre: “La nieta del senyor Linn” (adaptació) Contingut • Adaptació de la novel·la de Philippe Claudel en forma de monòleg amb Lluís Omar. • Història d’un refugiat que arriba a Europa amb la seva “neta” i troba amistat amb un home en un banc; tema de pèrdua, refugi i dignitat. Valoració • Molt arriscada com a monòleg: escenografia fosca i manca de contrapunt dramàtic; costa de seguir. • La novel·la és altament recomanable; aquesta versió escènica, menys encertada. Llibre i pel·lícula: “El Gilguero” (La Cadernera) — Donna Tartt De què va • Atemptat en un museu de Nova York; un noi perd la mare i queda lligat al quadre “La cadernera”. • Itinerari vital entre dol, addiccions, art i antiquariat. • Repartiment: Ansel Elgort, Oakes Fegley, Nicole Kidman. Valoració • La novel·la (Pulitzer) és elegant i monumental; la pel·lícula (2h30) és digna i recomanable, tot i que no arriba a la riquesa del llibre. Cinema bèl·lic: “Midway” (Roland Emmerich) Punts clau • Recreació de la batalla de Midway; perspectiva molt nord-americana amb contrapunt japonès “sensat”. • Ús molt intens de CGI (vaixells, avions) amb to cromàtic sèpia que li dona aire irreal. Valoració • Irregular: interès històric, però efectes digitals excessius i mirada esbiaixada. • Referència al clàssic setanter amb Charlton Heston. Apunt de clàssics de ciència-ficció • “El tiempo en sus manos” (The Time Machine, 1960) — recomanada. • “Viatge al centre de la Terra” (1959) — molt correcta. Documental: “Mi gran Pequeña Granja” (The Biggest Little Farm) De què va • Parella que deixa la ciutat per crear una granja biodiversa i sostenible (California). • Conviuen amb plagues i depredadors buscant equilibris ecològics. Moments destacats • Solucions naturals creatives: • Ànecs que s’alimenten dels cargols de les pomeres. • Raptors i depredadors reequilibren rosegadors. • Fotografia preciosa i recorregut de 7 anys condensat amb to optimista. Valoració • Inspiradora i amable; idealitzada però molt recomanable per entendre l’agroecologia i la biodiversitat funcional. Cloenda • Recordatori pendent: “El Fugitivo” queda per a un altre programa. • Tertúlia tanca amb to lleuger i bones recomanacions culturals.

← Torna a tots els podcasts