
Music Club Selecció Migdia del 24/2/2020
Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.
Episodis etiquetats amb Altres

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Programa musical amb l'Imanol Lòpez, Gerard Maynés i l'Amador Saiz

Panorama general del programa Capsa de temes amb un fil conductor: la Unió Europea entre 2006 i 2020 (crisi financera, intervencions, retallades, rescat bancari, governança, Brexit i valors democràtics) i seccions culturals i històriques (exposició del convidat, el call jueu de Barcelona, els “nens rata” d’Ulambàtor i una pinzellada sobre l’autoria de Shakespeare). "La intervenció és quasi una humiliació" — s’assenyala l’impacte polític i social dels rescats. "Si la UE deixa de fer seva la defensa radical dels drets i llibertats, el projecte europeu estarà tocat de mort" — avís sobre el pilar normatiu i democràtic de la Unió. UE 2006–2016: crisi, intervencions i impacte social La crisi 2007–2008 i la Troica • Crisi global importada, amb epicentre financer i econòmic, que colpeja Europa. • Intervencions a Irlanda, Portugal i especialment a Grècia, dirigides per BCE, Comissió Europea i FMI (la «Troica»). • Conseqüència clau: pèrdua de sobirania efectiva dels països intervinguts en un espai de sobiranies compartides. Retallades i desigualtats • Condicions dures: retallades, congelació i reducció de pensions; el pes cau sobre els més vulnerables. • Desigualtats persistents entre Europa central i el sud; la integració no les ha resolt del tot. • Símptomes de descontentament social (p. ex., gilets jaunes a França) com a expressió transversal de malestar de classes mitjanes i populars. El cas grec: de les promeses al realisme • Pujada de Syriza (Tsipras/Varoufakis), referèndum i gir posterior cap a l’acord amb la UE. • Factors: situació real de comptes i deute (xifres presumptament maquillades), pressions dels socis i riscos d’ensorrament. • Resultat: realpolitik que erosiona el suport electoral inicial. El rescat de la banca espanyola • Espanya evita una intervenció integral; Mariano Rajoy opta per un rescat bancari focalitzat (sobirania i evitació de l’“humiliació” d’un rescat total). • Injecció de fins a 100.000 M€ en liquiditat; part no retornada (al voltant de 60.000 M€) alimenta la percepció d’injustícia pública. • Debat de fons: funció sistèmica del sistema financer vs. banca pública/gestió privada; lliçons per reforçar el projecte europeu sense deteriorar l’estat del benestar. Governança i lideratge europeu: lliçons i límits Avanços institucionals • Més coordinació fiscal i pressupostària: la Comissió valida projectes de pressupost nacionals (objectius de dèficit i deute), pas impensable fa 10–15 anys. • Tot i així, eines encara insuficients per a crisis complexes (creixement, immigració, cohesió social). Lideratges i coalicions • Alemanya no pot ser l’única locomotora; cal un nucli ampli (Alemanya, França, Itàlia, Espanya…). • Merkel, gest valent sobre immigració siriana, però limitada per la política interna; Macron trenca el risc Le Pen, però França mostra malestar persistent; Itàlia experimenta governs obertament euroescèptics. 2016–2020: Brexit, valors i pressions externes Brexit: llarga gènesi i narratives • Procés llarg amb reticències britàniques prèvies i caricaturització de "Brussel·les" com a centre opac. • Recordatori: els estats són dins les institucions (Consell, Parlament); la crítica a la UE és sovint autocrítica als propis governs. Valors i estat de dret com a eix • Prioritat absoluta: defensa clara, contundent i radical dels drets i llibertats fonamentals. • Sense aquest pilar normatiu, la Unió perilla; és una construcció fonamentada en el dret (tribunals, reglaments i directives) més que en la coerció. Actors externs i unitat interna • Els EUA i altres actors aprofiten fissures internes (p. ex., animant el Brexit) per dividir. • La unitat europea no és teòrica: és condició per resistir pressions i mantenir el projecte viu. Cultura i art Exposició del convidat • Casimir de Dalmau presenta "Tatuatges sota la pell": pintura sobre les marques del temps i la vulnerabilitat d’exposar-se públicament. • Recepció positiva i ampliació de dates; s’exhibeix a la Galeria Víctor Saavedra (Barcelona). Història de Barcelona: el call jueu • Curiositat històrica: part d’impostos jueus mantenien els lleons reials; després de l’expulsió, problemes per alimentar-los. • Cementiri de Montjuïc antic; reutilització de làpides jueves en edificis històrics (inscripcions hebrees visibles). • Vida al call: distintius groc i vermell, pràctiques higièniques, banys rituals, cementiris fora muralla, mites i persecucions (matança de 1391). • Toponímia i patrimoni: possibles sinagogues (Marlet, entorn Generalitat), Banys Nous; investigació en curs i cautela patrimonial. Món: Ulambàtor i els “nens rata” • Ciutat més freda del planeta: hiverns de -50 °C i herència d’un sistema massiu de calefacció subterrània soviètica. • Milers de menors viuen a les clavegueres per sobreviure al fred; bandes controlen trams per temperatura i seguretat. • Vides al límit: mendicitat, riscos d’explosions i hipotèrmia; fenomen nascut del col·lapse social postcomunista i migracions internes. • Contradicció social: desatenció ciutadana i peticions per segellar cloaques (no autoritzades); xifra incerta (>4.000 infants). Pinzellada cultural • Hipòtesis heterodoxes sobre l’autoria de Shakespeare: alguns estudiosos apunten a Francis Bacon o Walter Raleigh. Editorial final: Taula de negociació Catalunya–Espanya • Urgència del govern espanyol per escenificar acord (pressupostos) i objectius catalans (referèndum pactat i amnistia). • Símbores i crítica: convocatòria en Dimecres de cendra (caducitat, austeritat) i metàfora de “carnaval” polític. • Tesi: la posada en escena corre el risc d’acabar en gest més que en contingut, mentre "la realitat supera la ficció".

Idea central Innovar és mirar enrere: el programa arrenca amb una editorial que connecta l’auge del 5G amb un viatge a les “3 Gs” del dia —Gervais, Golondrines i Goku— per repensar el present des del passat i la relectura de tècniques, obres i icones culturals. G1: Ricky Gervais i els límits de l’humor De la pell fina a la llibertat d’expressió • Es debat la sensibilitat actual a les xarxes i el paper de la comèdia negra per abordar temes incòmodes. • Gervais integra la “disculpa” com a part del gag, exposant la tensió entre ofensa i context. "People get offended when they mistake the subject of a joke with the actual target." Humanity, SuperNature i el cas Jenner • Repàs a l’últim tour a Barcelona (sense subtítols) i l’estrena esperada de SuperNature; record de Humanity com a top de stand-up a Netflix. • Cas pràctic: broma sobre Caitlyn (Bruce) Jenner i la confusió entre subjecte i objectiu de la broma. • Anècdota a Twitter: broma sobre al·lèrgies vs. referència a l’Holocaust per il·lustrar la doble vara de mesurar l’ofensa. Valors i coherència • Gervais, ateu declarat i activista animalista i feminista, anuncia que els beneficis del tour es destinen a protectores d’animals. • Comparativa amb Chappelle, Louis C.K., Bo Burnham: tots incorporen el meta-discurs de la justificació al set. "I’ve always wanted people to know they can laugh at bad things without being bad people." G2: Las Golondrinas de Kabul — animació, memòria i llibertat Context i trama • Kabul, estiu del 1998: dues parelles en paral·lel (una jove i idealista; una altra exhausta, amb ell al servei talibà com a celador de presó). • Temes: culpa i redempció, repressió, i una llibertat que és física i mental (metàfora de les golondrines). Forma i fons: l’aquarel·la com a llenguatge • Estil aquarel·la: contorns difuminats i paleta freda que tradueixen desolació i sistema opressiu; coherència entre forma i discurs. • Música d’Alexis Raúl i la veu de Mel Matlouti: banda sonora melancòlica i evocadora que sosté el to. Autoria i genealogia • Codirecció de Zabu Breitman i (jove) Eléago B.mebeillek; adaptació de la novel·la de Yasmina Kadra (seudònim) centrada en la condició de la dona al món islàmic. • Ecos d’animació d’autor que obre porta a realitats difícils (referències a Teherán Tabú i l’ombra de Persepolis). La golondrina com a símbol (apunt local) • Pont amb Barcelona: les golondrines de Domènech i Montaner al Palau de l’Ardiaca (vol/esperança) i la tortuga (lentitud/burocràcia de la justícia) com a lectura simbòlica. G3: 30 anys de Bola de Drac a Catalunya — llengua, cultura pop i generació Arribada i impacte • Debut el 15/02/1990 al Club Super3 (TV3). Porta d’entrada massiva a l’animació japonesa i a consum d’anime/manga. • Efecte lingüístic: impuls a la normalització del català; doblatge modèlic (Joan Pera; després Vicenç Manel Domènech) i lèxic popularitzat. Versions, censura i noms propis • Inicialment només 26 episodis; dependència de la versió francesa (nominalismes com Satanàs Cor Petit), i censura sexual (Fullet Tortuga) que més endavant es relaxa en franges nocturnes. • Decisió pràctica que esdevé estètica: es mantenen crits en japonès (identitat sonora). Arrels i evolució • Fonts d’Akira Toriyama: Viatge a l’Oest (Sun Wukong), cinema d’arts marcials, ecos de sci-fi popular. • Distinció entre Dragon Ball (aventura iniciàtica) i Z (viratge a l’acció marcial i to més cru). • Memòria col·lectiva: “Kamehame” al pati, tuit de Pere Aragonès, i el fenomen que travessa generacions fins a Super. Agenda i recomanacions • Cinema: The Gentlemen (Guy Ritchie), Especiales (O. Nakache i E. Toledano, amb V. Cassel i R. Kateb). • Sèries: Better Call Saul T5, Altered Carbon T2 (amb Anthony Mackie), i novetat dels creadors de The End of the Fing World*. • Videojocs: Mega Man Zero/ZX Legacy Collection (PS4/Xbox One/Switch). • Cultura local: Fira d’autoedició (Fatbottom, Raval) i pròxim Festival de cinema francòfon. Conclusions • Les tres Gs articulen un fil comú: reinterpretar el passat per entendre el present. • De l’humor que travessa tabús, a l’animació que fa visible l’invisible, passant per una icona pop que va normalitzar llengua i formats: un viatge que confirma que, de vegades, mirar enrere és avançar.


Fem que les nits de divendres i les tardes de diumenge sigui menys avorrida! Descobriment de novetats musicals i el millor entreteniment amb el millor equip. Ens escoltem? Amb Pau Martínez.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Programa dedicat al món del Swing, amb Albert Abella i Diego Fontova

Panorama general de l’episodi Episodi molt variat amb teatre, llibres, cinema i una crònica d’una visita cultural. Els tertulians combinen anàlisi crítica i recomanacions, amb valoracions matisades i alguns tocs d’humor. Teatre: “Esperant a Godot” (Samuel Beckett) Punts clau • Obra clau de la literatura contemporània (context de postguerra; estrena el 1952), amb to d’absurd i forta càrrega existencialista. • Posada en escena en català amb Nau Albet i P. López com a Vladimir i Estragó; amb Blai Joanet, Aitor Galisteo i un nen (Martí Moreno o Eric Seixo). Direcció: Ferran Utzet (Sala Beckett / gira municipal). • Escenari minimalista: arbre sec, roca i un espai erm; cicle diari d’“espera” que mai no culmina. Lectura temàtica • Reflex sobre la buidor després de la Segona Guerra Mundial, la submissió i la repetició cíclica del temps. • La figura de l’“amo” i l’“esclau” funciona com a metàfora del poder i la dominació. Valoració • Profunda però sorprenentment amena: moments físics i gestuals que aporten humor (eco de Chaplin o “El Gordo y el Flaco”). • Recomanació clara d’assistència si la gira passa per teatres municipals. "Ei, que vinc de part de Godot: avui no vindrà." — Missatge recurrent del nen que sintetitza l’absurd de l’espera Llibres: Stephen King — “L’Institut” De què va • Thriller amb nens amb telepatia (TP) i telequinèsia (TQ) segrestats per un centre secret que els instrumentalitza per a “fins de seguretat global”. • El protagonista s’escapa i desencadena una rebel·lió col·lectiva. Valoració • Entretingut i efectiu; percepció que va “més al gra” que els King clàssics (debat si hi ha mans coautores). • Bona lectura dins del King més recent, correcte i recomanable per al gènere. Crònica cultural: Visita al Born (exposició permanent) Què s’hi explica • Intent de fer-hi una biblioteca va destapar restes del barri enderrocat per construir la Ciutadella (fa referència a la franja de seguretat i tir de canó). • Conservació excepcional d’estructures urbanes (carrers empedrats, clavegueram, safareig, etc.). Dades destacades • Aproximadament 10.000 peces localitzades; 2.000 exposades (20%). • La part visitable sota el mercat és un 5% del total enderrocat. • Debat sobre el nombre real de cases afectades (xifres divergents “milers”). Experiència de visita i incidència amb descomptes • Visita guiada molt recomanable (preu base 4 €). • Incidència a taquilla amb el descompte del carnet de biblioteca (2,80 €), que no es va aplicar malgrat constar per escrit. "No és pels diners, és la indefensió i la sensació que et prenen el pèl." Cinema: “Terminator Salvation” (comentari amb elements de la saga clàssica) Contingut • Continuació espiritual de la segona entrega: Skynet havia enviat diversos terminators; un d’ells compleix l’objectiu i després deriva “per lliure”. • Retorn de figures icòniques (Linda Hamilton i Arnold Schwarzenegger) i nova líder de la resistència d’origen mexicà. Valoració • Acció entretinguda i funcional; moments que estiren la credibilitat però globalment “es pot veure”. Cinema: “L’Escàndol” (Bombshell) De què va • Drama periodístic sobre abusos de poder i assetjament a la televisió. • Protagonitzada per Charlize Theron, Nicole Kidman i Margot Robbie; context d’Amèrica recent i cultura mediàtica. Valoració • Execució impecable (posada en escena, ritme, interpretacions). • Cap al final resulta massa lineal i “resolutiva”, però manté l’interès i el pes crític. Teatre: “La nieta del senyor Linn” (adaptació) Contingut • Adaptació de la novel·la de Philippe Claudel en forma de monòleg amb Lluís Omar. • Història d’un refugiat que arriba a Europa amb la seva “neta” i troba amistat amb un home en un banc; tema de pèrdua, refugi i dignitat. Valoració • Molt arriscada com a monòleg: escenografia fosca i manca de contrapunt dramàtic; costa de seguir. • La novel·la és altament recomanable; aquesta versió escènica, menys encertada. Llibre i pel·lícula: “El Gilguero” (La Cadernera) — Donna Tartt De què va • Atemptat en un museu de Nova York; un noi perd la mare i queda lligat al quadre “La cadernera”. • Itinerari vital entre dol, addiccions, art i antiquariat. • Repartiment: Ansel Elgort, Oakes Fegley, Nicole Kidman. Valoració • La novel·la (Pulitzer) és elegant i monumental; la pel·lícula (2h30) és digna i recomanable, tot i que no arriba a la riquesa del llibre. Cinema bèl·lic: “Midway” (Roland Emmerich) Punts clau • Recreació de la batalla de Midway; perspectiva molt nord-americana amb contrapunt japonès “sensat”. • Ús molt intens de CGI (vaixells, avions) amb to cromàtic sèpia que li dona aire irreal. Valoració • Irregular: interès històric, però efectes digitals excessius i mirada esbiaixada. • Referència al clàssic setanter amb Charlton Heston. Apunt de clàssics de ciència-ficció • “El tiempo en sus manos” (The Time Machine, 1960) — recomanada. • “Viatge al centre de la Terra” (1959) — molt correcta. Documental: “Mi gran Pequeña Granja” (The Biggest Little Farm) De què va • Parella que deixa la ciutat per crear una granja biodiversa i sostenible (California). • Conviuen amb plagues i depredadors buscant equilibris ecològics. Moments destacats • Solucions naturals creatives: • Ànecs que s’alimenten dels cargols de les pomeres. • Raptors i depredadors reequilibren rosegadors. • Fotografia preciosa i recorregut de 7 anys condensat amb to optimista. Valoració • Inspiradora i amable; idealitzada però molt recomanable per entendre l’agroecologia i la biodiversitat funcional. Cloenda • Recordatori pendent: “El Fugitivo” queda per a un altre programa. • Tertúlia tanca amb to lleuger i bones recomanacions culturals.

Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup Marc (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...