Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12213episodis
Veus Parròquia del 19/2/2020 — Paper i llapis, rellotges i escombres: la carta als Reis del Cardenal Omella sobre gratitud, temps, cura de la Terra i l’amor als enemics - episode art
Veus Parròquia
28'

Veus Parròquia del 19/2/2020 — Paper i llapis, rellotges i escombres: la carta als Reis del Cardenal Omella sobre gratitud, temps, cura de la Terra i l’amor als enemics

Context i to del programa Programa “Paraula Viscuda” de Ràdio d’Esbert amb la convidada Pilar Lombarte Alvesa. Conversa propera i reflexiva al voltant d’una carta del Cardenal Joan Josep Omella adreçada als Reis d’Orient, llegida i comentada a l’estudi. El to és espiritual, pedagògic i molt humà, amb exemples concrets de vida quotidiana. La carta als Reis d’Orient del Cardenal Omella: idees clau Peticions simbòliques que transformen • Paper i llapis: per apuntar el que ja tenim i fer créixer la gratitud • Gomes d’esborrar: per treure rancúnies i experiències negatives que pesen • Rellotge: per les persones queixoses, perquè valorin el temps i el dediquin al que importa: estimar el proïsme i deixar-se estimar per Déu • Telescopi: per veure la llum de l’Estrella que guia —Jesús— i apropar la fe a la vida real • Escombres (amb recollidor!): per netejar la Terra; responsabilitat compartida envers la casa comuna • Joguines per als infants i carbó/calor per als qui passen fred: atenció als més petits i als més vulnerables (pobresa energètica) "Benvolguts reis d’Orient... Us demano que arribi la pau i la fraternitat..." Allò que els Reis s’haurien d’emportar • Odi, venjances, divisions i enfrontaments • En clau personal i social: manca de caritat, avarícia, incomprensió, superbia • La convidada afegeix una imatge potent: la seva “caixeta” de les meves veritats i judicis, que voldria buidar perquè no condicionin ni facin mal. "El millor regal que existeix ja el tenim: la vida, i ser fills del mateix Déu." Debat i testimonis (aplicació a la vida) Gratitud i temps ben viscut • Deixar de queixar-se: passar de la queixa a l’acció amorosa • “És més joiós donar que rebre”: petites oportunitats quotidianes de donar (abrics, mantes, temps, escolta) Proximitat de Déu i superació de la soledat • Recordatori espiritual: deixar-se estimar per Déu i reconèixer que no estem sols • Pregària comunitària per les persones soles; Déu com a presència propera encara que no sigui palpable Cura de la casa comuna (ecologia integral) • Escombres com a símbol de responsabilitat ecològica i social • Referència a la visió del Papa Francesc: Laudato si’, la Terra com a casa de tots Infants i adults: educació i conversió • Infants: joguines i dignitat • Adults: més que rebre, desprendre’s del que fa mal (egoismes, orgull, incomprensió) Diàleg obert amb no creients • Oferir l’oportunitat d’apropar-se a Déu per conèixer la seva bondat i grandesa Pobresa energètica i solucions • Dada impactant: prop de 20.000 persones a Barcelona pateixen pobresa energètica • Carbó (o sistemes sostenibles) per escalfar-se sense fer mal al planeta Clau espiritual de fons "Deixar d’opinables que fan mal" i tornar a l’essencial: el bé i allò que no és bo. La Pilar proposa revisar els “jo crec/jo opino” que poden ferir i aposta per escoltar més que opinar. Evangeli del diumenge (Mt 5,38-48) i connexions Ensems exigent i alliberador • De “ull per ull” a no revenjar-se • Estimar els enemics i pregar pels qui persegueixen • Ser bons del tot com el Pare: estàndard alt però coherent amb la carta (pau, perdó, donar, netejar el que fa mal) Enllaç amb la carta • Les peticions simbòliques (goma, rellotge, escombra) ajuden a viure l’Evangeli de la misericòrdia, el temps per estimar i la conversió ecològica. Tancament • Reconeixement a la tasca dels Reis i gratitud final del Cardenal Omella • Recomanació: llegir les cartes del Cardenal per la seva claredat i utilitat espiritual • Invitació a seguir el programa a la propera emissió.

M de Música del 18/2/2020 - episode art
M de Música

M de Música del 18/2/2020

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 18/2/2020 — De Jojo Rabbit a Pavarotti: Casanova, l’invasió dels óssos, Nuestras Madres i més crítiques - episode art
Cinema sense condicions
59'

Cinema sense condicions del 18/2/2020 — De Jojo Rabbit a Pavarotti: Casanova, l’invasió dels óssos, Nuestras Madres i més crítiques

Resum de l’episodi "Som els narradors d’històries originals" — Taika Waititi (dedicant l’Òscar als infants indígenes) Panoràmica ràpida • Crítica de Jojo Rabbit i el seu equilibri entre humor i tragèdia amb el segell de Taika Waititi. • Ronda d’estrenes: un thriller policíac funcional (Manhattan sin salida), un drama de cambra amb gir (El plan) i un retrat identitari radical (Synonyms). • Cinema d’autor europeu: Casanova de Benoît Jacquot i l’animació exquisida de La famosa invasió dels óssos a Sicília. • Memòria històrica llatinoamericana amb Nuestras madres (Càmera d’Or a Cannes). • Documentals musicals: Pavarotti (Ron Howard) i comparativa amb Maria by Callas (Tom Volf). • Recomanació literària: Román Gubern i el Vaticà cinèfil. Jojo Rabbit (Taika Waititi) • Conte àcid i lluminós sobre l’Alemanya nazi a través d’un nen de 10 anys; Waititi interpreta un Hitler imaginari que satiritza l’adoctrinament. • Destaquen la tendresa del canvi de mirada del protagonista i la nominació de Scarlett Johansson com a secundària. • Referents i comparacions: El gran dictador (Chaplin), To Be or Not To Be (Lubitsch), La vita è bella, El tambor de hojalata, El niño con el pijama de rayas. • Context de l’autor: Waititi, cineasta maori-neozelandès, reivindica els relats indígenes i va guanyar l’Òscar a millor guió adaptat. Manhattan sin salida (Brian Kirk, 2019) • Thriller de policies i lladres: tècnicament solvent, previsible i poc substancial. Producte d’ofici que distreu sense sorpreses. El plan (Polo Menárguez) • Drama de cambra (79’) amb Antonio de la Torre i Raúl Arévalo: trobada d’excompanys acomiadats que amaguen conflictes íntims. • Gir final efectiu i bon treball d’actors i guió; tot i així, el conjunt queda més pla del que promet. Aprovat amb interès dins del panorama espanyol. Synonyms / Sinónimos (Nadav Lapid) • Jove israelià fuig a París per trencar amb la seva identitat; posada en escena godardiana, rítmica i provocadora. • Irregular i fatigant en el tram final; lectura crítica de França i d’Israel. Interpretació de Tom Mercier, divisiva. Casanova, Last Love (Benoît Jacquot) • Retrat crepuscular de Casanova (Vincent Lindon) enfront d’un enamorament resistit (Stacy Martin): seducció vs. vulnerabilitat. • Plaer estètic i musical: recreació minuciosa del XVIII, fotografia i ambient sonor d’època. Recomanable per amants del cinema d’època. La famosa invasió dels óssos a Sicília (Lorenzo Mattotti) • Animació d’autor franco-italiana basada en Dino Buzzati: aventura per a totes les edats amb valors universals. • Dibuix de línia neta i paleta vistosa; Andrea Camilleri com a narrador i Toni Servillo com a veu del rei ós. • Temes: pertinença, convivència amb els humans i el retorn a l’ordre natural. Visualment preciosa i molt recomanable en família. Nuestras madres (César Díaz) • Antropòleg forense a Guatemala que, exhumant fosses, troba claus del seu propi passat; Càmera d’Or a Cannes. • Realista i colpidora, supera el marc documental amb una ficció íntima; rostres i teixits nadius que omplen la pantalla de veritat. Pavarotti (Ron Howard) i comparativa amb Maria by Callas (Tom Volf) • Biopic de Pavarotti: estructura a través de tres dones de la seva vida, abundant arxiu i concerts. Mostra com va popularitzar l’òpera (de teatres a estadis, col·laboracions pop) sense perdre excel·lència vocal. • Peça celebratòria i vitalista: menjar, amistats, giras, i el seu “Nessun dorma” icònic. • Comparativa: Maria by Callas ofereix un retrat més profund i dolorós de la diva; reflexiona sobre exigències estètiques, gènere i sacrifici artístic. Dues mirades complementàries: celebració (Pavarotti) vs. introspecció (Callas). Llibre recomanat: Un cinéfilo en el Vaticano (Román Gubern) • Crònica del Vaticà i el centenari del cinema: estil culte i amè, plè de dades i personatges; una lectura breu i reconfortant per cinèfils. Cloenda • El programa es tanca amb Maria Callas interpretant la “Casta diva” de Norma (Bellini): un comiat musical de categoria.

l'Audició del 17/2/2020 - episode art
l'Audició

l'Audició del 17/2/2020

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

← Torna a tots els podcasts