Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12211episodis
Veus Parròquia del 12/2/2020 — De Santa Eulàlia a l’Amazònia: Mt 5 en clau d’amor, debat sobre el celibat i acollida de la diversitat a l’Església - episode art
Veus Parròquia
30'

Veus Parròquia del 12/2/2020 — De Santa Eulàlia a l’Amazònia: Mt 5 en clau d’amor, debat sobre el celibat i acollida de la diversitat a l’Església

Panorama general del programa Veus de la parròquia emet una edició centrada en tres eixos principals: memòria i tradició (Santa Eulàlia), Evangeli i conversió del cor (Mt 5), i Església i actualitat amb debats vigents: celibat i vocacions a l’Amazònia, diversitat sexual, i acollida de separats i divorciats. L’espai combina reflexió espiritual, criteri pastoral i crida a la solidaritat. Santa Eulàlia: vida, martiri i llegat a Barcelona Perfil de la santa del Pla de Barcelona (finals del segle III), màrtir durant la persecució de Dioclecià. Tradició dels 13 turments (tants com anys tenia) i la presència de 13 oques blanques al claustre de la catedral com a símbol de puresa. Memòria urbana: indrets com el pla de la Boqueria i la plaça del Padró; antiga patrona de Barcelona fins al s. XIX (substituïda per la Mare de Déu de la Mercè). Distinció amb l’altra Santa Eulàlia (Mèrida, 10 de desembre). "Eulàlia, nena de 13 anys, no va voler renunciar a la fe i fou condemnada al martiri." Evangeli del proper diumenge (Mt 5,17-37): la Llei en plenitud Jesús no aboleix la Llei, sinó que la porta a la seva plenitud; reclama una justícia més gran que la dels fariseus. Ètica del cor: de l’“No mataràs” a no viure en l’ira; reconciliar-se abans d’oferir el do a l’altar; l’adulteri comença a la mirada; parlar amb veritat. Clau pràctica: • Reconciliació abans del culte • Coherència interior (cor i obres) • Paraula transparent: “sí” quan és sí i “no” quan és no "Senzillament: sí quan és sí, i no quan és no." Notícies d’Església: celibat, Amazònia i "Los dos papas" Polèmica pel llibre del cardenal Robert Sarah amb text de Benet XVI a favor de mantenir el celibat sacerdotal; debat pel compromís de silenci de Benet i el context del sínode de l’Amazònia. Context històric: el celibat no el va imposar Crist, sinó l’Església (Laterà I, 1123; Laterà II, 1139). Avui, manca de sacerdots i proposta puntual d’ordenar homes casats en zones remotes. Contrast de sensibilitats: papa Francesc i la seva mirada social (Techo, Tierra y Trabajo), proximitat als migrants i estil senzill; Església que predica i escolta, on la diversitat no és amenaça. Recomanació cultural: pel·lícula “Los dos papas” (Meirelles) per entendre els perfils de Benet XVI i Francesc. Fe i actualitat: diversitat sexual i acollida de separats/divorciats Mirada cristiana compassiva i oberta a la diversitat sexual i a les realitats de parella. Llibre recomanat: “La parella humana” (Josep Baquer) — sacramentalitat, crítica amorosa a textos de condemna, i fonaments més flexibles i evangèlics per acompanyar persones LGBTI. Proposta pastoral per a separats/divorciats: xarxa SAL (Separats Amoris Laetitia) i l’eina “Quatre estacions”: • Hivern: acompanyament individual • Tardor: perdó i sanació de la ferida • Primavera: camí comunitari • Estiu: vida espiritual renovada Crida a voluntariat per acompanyar processos reals de guarició. Reflexió de fons: comunió sense distincions Una sola humanitat davant d’un sol Déu, amb una revelació progressiva. Centralitat del llenguatge de l’amor sense reserves per fer la voluntat de Déu. "Sense fer distincions en la manera de ser de ningú." La veu del papa Francesc "Vosotros sois la sal de la tierra... Prefiero una Iglesia accidentada, herida y manchada por salir a la calle, que una Iglesia enferma por el encierro y la comodidad de aferrarse a las propias seguridades." Clau pastoral: sortir, guarir ferides i donar calor al cor. Economia i solidaritat Denúncia de la desigualtat global: les 50 persones més riques podrien finançar salut i educació per a tots els infants pobres. Reconeixement fins i tot a organismes econòmics internacionals del risc per al futur de les noves generacions. Invitació a un estil de vida lliurat, cura de la Casa Comuna i memòria de Sant Valentí com a amor que es dona. Enllaç amb Mans Unides: "Qui més pateix el maltractament al planeta no ets tu". Agenda i vida diocesana Sopar de la fam (Mans Unides): dissabte 15, després de la missa del vespre, a la sala d’actes de la rectoria. Recursos: Fulls dominicals, webs diocesanes (Bisbat de Sant Feliu, Arxidiòcesi de Barcelona), Catalunya Religió (edició mensual en paper disponible a temples). Pregària per la salut de Mn. Joaquim Rius. Tancament Properes emissions de "Veus de la parròquia" i recordatori d’horaris. Sintonies de comiat a Ràdio d’Esvern (98.1 FM).

M de Música del 11/2/2020 - episode art
M de Música

M de Música del 11/2/2020

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 11/2/2020 — Oscars 2020: Paràsits triomfa i encén el debat; Lynch homenatja Fellini a la Filmoteca; i descobriment de Monos - episode art
Cinema sense condicions
1h

Cinema sense condicions del 11/2/2020 — Oscars 2020: Paràsits triomfa i encén el debat; Lynch homenatja Fellini a la Filmoteca; i descobriment de Monos

Panorama general Un episodi ric i dinàmic sobre cinema contemporani i clàssic: Anàlisi completa dels Oscars 2020: del triomf de Paràsits a les lectures polítiques i les omissions sonades com L’Irlandès. Actors i interpretacions destacades: Joaquin Phoenix, Brad Pitt, Laura Dern, Scarlett Johansson, Antonio Banderas, Al Pacino i Joe Pesci. Recomanació destacada: la contundent i hipnòtica "Monos" d’Alejandro Landes. Exposició a la Filmoteca: "David Lynch, Somnis, homenatge a Fellini" amb litografies de Lynch sobre 8½ i materials de Fellini. Surrealisme i influències creuades: Lynch, Fellini, Picasso, les dones surrealistes (com Dora Maar), i el llegat a sèries i cinema modern. Oscars 2020: punts clau "Oscars 2020 de l’era Trump" Paràsits (Bong Joon-ho): triomf històric com a Millor Pel·lícula i Millor Direcció, amb debat sobre si una millor pel·lícula internacional també ha de ser la millor pel·lícula absoluta. Lectura política suggerida: l’acollida a Corea del Sud com a soci estratègic nord-americà. Lectura estètica i industrial: una obra d’altíssima eficàcia narrativa i d’espectacle, capaç de barrejar gèneres (thriller, comèdia negra, melodrama) amb un guió sorprenent i girs magistrals. Crítica: per alguns, és menys "incòmoda" ideològicament que rivals com 1917, L’Irlandès o Tarantino. Joker: dos premis clau — Millor Actor (Joaquin Phoenix) i Millor Banda Sonora (Hildur Guðnadóttir). Phoenix, premi "imparable" pel consens crític i la intensitat del paper. 1917 (Sam Mendes): gran exhibició tècnica (Millor Fotografia, So, Efectes Visuals), reconeixement merescut a l’enginy formal i l’impacte emocional. L’Irlandès (Scorsese): zero estatuetes malgrat la vigoria creativa i la direcció mestra. Sensació d’injustícia per la trajectòria. Once Upon a Time in… Hollywood (Tarantino): Brad Pitt, Millor Actor de Repartiment, i Direcció Artística. Pitt, "sobrat" i carismàtic; el film reflexiona sobre la figura del doble que eclipsa el protagonista. Altres notes: Antonio Banderas (Dolor i glòria), Leonardo DiCaprio, Adam Driver, Jonathan Pryce: curs d’actors principals especialment potent. Laura Dern (Història d’un matrimoni), any d’or (també a Mujercitas i la sèrie Big Little Lies). Discussió sobre BAFTA i "escombrades cap a casa"; i sobre la imprevisibilitat del premi gros als Oscars. Cinema coreà i Paràsits: context Recordatori de l’excel·lent salut del cinema sud-coreà des de fa dècades: títols com Burning (Lee Chang-dong), La doncella (Park Chan-wook) o Memories of Murder (Bong Joon-ho). Sobre Paràsits, punt de vista crític: • "No es mulla ideològicament" de forma explícita; construeix miralls de classe sense decantar-se. • El famós gir del "soterrani" és un cop de timó de guió memorabilíssim. Recomanació: Monos (Alejandro Landes) Premissa: vuit adolescents (nois i noies) s’entrenen com a paràmilitars a les altes serres de Colòmbia; custodien una hostatge (una científica estrangera) i una vaca anomenada "Shakira". Sense afiliació clara (dreta/esquerra), el film retrata el sense sentit de la violència. Tons i influències: ecos de Full Metal Jacket (Kubrick), Apocalypse Now (Coppola), Peckinpah, Herzog, i contrastos amb Captain Fantastic. Forma: fotografia poderosa, ambientació feréstega, ritme immersiu; una experiència com un cop de puny sostingut. Temes: • Anul·lació de l’individu i la identitat en el grup. • Entrenament per a la violència i degradació moral. • Ambigüitat política deliberada. Circuit: pas per festivals (com Sundance). Distribució complicada però d’impacte en cinèfils. Exposició: David Lynch, Somnis, homenatge a Fellini (Filmoteca) Què és: mostra de 12 litografies de David Lynch (2008) en homenatge a Fellini, especialment a 8½, dins el centenari del naixement de Fellini. Extres de programació: Documental: "David Lynch: The Art Life" (Joel Cox i altres) — sessió anunciada al calendari de la Filmoteca. Peça a Netflix: "What Did Jack Do?", una conversa surrealista entre Lynch i un mico — miniatura deliciosa i desorientadora. "Una de les figures més importants del cinema recent rindeix homenatge al ‘maestro’ Fellini, creuant somnis, circ i indústries oníriques." Lynch, Fellini i el surrealisme: creuaments i llegat El llibre "La mirada surrealista" (Hermenaute) Capítol de la convidada: "David Lynch, sueños oscuros en un mundo extraño" — 60 pàgines sobre l’univers linchià: presència/absència, neo-noir, i llenguatge audiovisual. Dones surrealistes: Dora Maar: fotògrafa i artista clau (més enllà de ser musa de Picasso i relacionada amb Man Ray). Recuperada per una gran retrospectiva al Centre Pompidou. Valentine Hugo: diàlegs visuals amb l’obra de Lynch. La trobada Lynch–Fellini Context: a Roma, via Isabella Rossellini i Silvana Mangano; Marcello Mastroianni organitza una jornada a Cinecittà amb Fellini, mentre filmava "Intervista" (1986). Detalls: Lynch i Fellini comparteixen el mateix dia de naixement (20 de gener). Fellini, segons Lynch, es trobava melangiós pel canvi de temps i públic. Influències Fellini inspira Woody Allen, Emir Kusturica, Tarkovski, i Jodorowsky (p. ex., Santa Sangre). Fellini i Picasso: paral·lel culte; Fellini deia haver "descompost la narrativa" a La dolce vita com el cubisme trenca la forma. Lynch com a trencador de llenguatge: Twin Peaks: revolució del format seriòfil. Mulholland Drive i Lost Highway: neo-noir sense policies, identitats líquides i somnis industrials. Acords estètics: Filadèlfia (etapes industrials: Eraserhead, The Elephant Man) vs. Los Angeles (solar i fantasmàtica). Notes i recomanacions addicionals Terence Malick: "A Hidden Life" (Una vida oculta) — obra majúscula amb distribució difícil. Under the Silver Lake: gran títol recent, fracàs comercial injust per a molts. La doncella: perfecció estètica; trama potser massa rebuscada però amb girs brillants. Conclusions Paràsits combina risc i espectacularitat i convenç Hollywood sense renunciar a l’ànima coreana. Oscars 2020 deixen poso d’injustícia per a alguns (Scorsese), però també lliçons de com evolucionen gustos i estratègies. Monos és una de les experiències més intenses i inesborrables del cinema recent llatinoamericà. La Filmoteca ofereix una oportunitat única per veure com Lynch dialoga amb Fellini i per repensar el surrealisme al cinema.

l'Audició del 10/2/2020 - episode art
l'Audició

l'Audició del 10/2/2020

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

← Torna a tots els podcasts