Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12211episodis
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 9/2/2020 — Europa, Constitució i Brexit; art i “Tatuatge sota la pell”; illa Sentinel i malnoms de Barcelona - episode art
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats
58'

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 9/2/2020 — Europa, Constitució i Brexit; art i “Tatuatge sota la pell”; illa Sentinel i malnoms de Barcelona

Resum general de l’episodi "Igual que la pintura ens permet comunicar i compartir emocions, la ràdio ho fa amb el sentit de l’oïda." Episodi polièdric amb un fil conductor clar: la relació entre Europa, ciutadania i cultura. El convidat, Casimir de Dalmau i Oriol (advocat, expert en afers europeus), comparteix la seva vivència personal de la construcció europea (adhesió del 1986, transició democràtica, institucions i dret de la UE), analitza el Brexit i n’extreu lliçons, i revela la seva faceta com a pintor, amb una exposició al voltant del pas del temps com a “tatuatge sota la pell”. El programa es completa amb la secció de viatges (illa Sentinel del Nord) i una peça de cultura popular sobre els malnoms de Barcelona i l’origen de “Camp Fanga”. 1) Europa: vivència personal, Constitució i dret de la UE Importància d’Europa (vivència personal) Adhesió d’Espanya a les Comunitats Europees (1986) viscuda com a fita vital i professional. Transició democràtica i Constitució del 1978 com a triple promesa: • Democràcia • Europa • Autogovern. Identificació popular entre Europa i democràcia, amb anys d’euroentusiasme reflectits a l’Eurobaròmetre. Constitució del 78 i reformes Crida a no “sacralitzar” la Constitució: és reformable i devia haver-se actualitzat més. Reformes ja fetes “quan convenia” per adaptar-se a la UE: • Sufragi actiu i passiu per a ciutadans UE en municipals i europees • Control del dèficit públic. Clau jurídica: la primacia del dret de la UE La primacia del dret comunitari (originari i derivat) preval sobre el dret intern, fins i tot sobre la Constitució. L’article 93 de la Constitució preveia la cessió de competències a una organització supranacional (la Comunitat Europea). De CEE a UE; institucions i participació De “Comunitats Europees” a Unió Europea per unificar el projecte polític. Institucions clau i els seus rols: Comissió Europea: representa l’interès general de la UE (no el dels estats). Parlament Europeu: representa la ciutadania per sufragi universal i directe. Consell: representa els estats membres. Destaquen també el Tribunal de Justícia de la UE, considerat independent, rigorós i determinant. Missatge central: Europa no és una “caixa d’ajuts”; és un projecte polític, social i ciutadà on participar i desenvolupar-se. Catalunya a Europa (1986–2006) Impuls del Patronat Català ProEuropa i delegació a Brussel·les per ser presents, influir i connectar teixit institucional, econòmic i social amb la UE. Frase emblemàtica de Pujol: > "Avui tornem a casa" (sobre el retorn de Catalunya al projecte europeu). 2) Brexit: impacte i autocrítica El referèndum és vinculant; resultat “mala notícia” per a la UE en termes econòmics (aprox. 14% del PIB UE i 13% població) i geopolítics (pèrdua de pes internacional). Necessitat d’un acord ordenat; el “no acord” seria nociu per a tothom. Crítica a la frivolitat en el procés britànic i autocrítica a la UE: mancà implicació i campanya proeuropea directa durant el referèndum. Reflexió sobre la tendència de la UE a qualificar determinats conflictes com a “problemes interns”, amb efectes polítics i de percepció. 3) Art i exposició de Casimir: “Tatuatge sota la pell” Visió de l’art L’art com a espai de llibertat: "No has de donar explicacions a ningú; fas el que et dóna la gana." Límits materials (suport, eines), però sense límits intel·lectuals ni morals. L’exposició Primera mostra pública després de dècades pintant; a Galeria Víctor Saavedra (c. Enric Granados 97), fins a finals de febrer. Títol i concepte: “Tatuatge sota la pell” (marques invisibles que el pas del temps deixa i que la pintura fa visibles). Motiu recurrent en espiral (“carxofa”) com a “marca”/tatuatge del temps. La pintura com a cerca d’un mateix i finestra oberta a la imaginació. 4) Viatges: illa Sentinel del Nord Illa isolada de l’arxipèlag d’Andaman (Índia), amb tribu hostil que rebutja el contacte extern; zona d’exclusió des de 2005. Incidents documentats: • 2006 pescadors morts • 2008 vaixell xinès evacuat in extremis • 2018 missioner nord-americà mort. Hipòtesis antropològiques sobre aïllament molt antic i possibles connexions amb espècies humanes arcaïques. Recomanació: no visitar; respectar l’aïllament i la seguretat. 5) Cultura popular: malnoms de Barcelona i “Camp Fanga” Malnoms per a barcelonins: pixapins, farigoleros, passaberdisses, camalluents, “domingueros”, etc. Per a la ciutat: “ciutat del diable”, “ciutat d’en Nioca” (barracons a Montjuïc durant la pesta groga de 1821). Origen de “Camp Fanga”: el fang persistent als carrers de l’Eixample en construcció; neixen els “lleva fangs” (estris metàl·lics per netejar-se les sabates) — encara se’n poden veure alguns. Etymologia de “guaitacos” (de “guaitar”: vigilar/mirar). 6) Tancament Comentari d’actualitat: polèmica per la Fiscalia i el cas Jordi Cuixart; "La realitat supera la ficció." Comiat amb “What a Wonderful World” i identificació d’emissora.

Empanada Cultural del 9/2/2020 — Òscars 2020: 1917 vs Paràsits, Joker i companyia — Prediccions de pel·lícula, direcció, actors, animació i Razzies - episode art
Empanada Cultural
1h

Empanada Cultural del 9/2/2020 — Òscars 2020: 1917 vs Paràsits, Joker i companyia — Prediccions de pel·lícula, direcció, actors, animació i Razzies

Panorama general "Gala dels Òscars 2020: sense presentador, molt nivell a millor pel·lícula i possibles sorpreses a l’últim moment." • El trio de conductors repassa les principals categories dels Òscars 2020 amb un to crític i distès, posant el focus en el duel central: 1917 (Sam Mendes) vs Paràsits (Bong Joon‑ho). • S’analitzen tendències de la gala (any sense presentador, catifa vermella i números musicals com el de Gisela per Frozen 2), i la política dels premis: representació, “discriminació positiva” i com els Òscars sovint “compensen” premis entre categories. • També hi ha espai per als Razzies (el “pitjor” de l’any), el pes de Netflix a la temporada i un debat sobre animació per a infants vs animació per a adults. La gala i el context Expectatives de gala • Any sense presentador per segon cop, amb una cerimònia “més àgil” però igualment sotmesa a crítiques de representació (dones i persones racialitzades). • Horaris i ritmes: catifa vermella carregada i actuacions; es comenta l’actuació de Gisela a Frozen 2. Política de premis i discurs • Discussió sobre discriminació positiva a festivals (cas Berlinale) i la tensió entre meritocràcia i quotes. • Lectura “moral” que els Òscars solen premiar: pel·lícules amb discursos de superació o impacte social. Millor pel·lícula Nominades i pols central • Nominades destacades: 1917, The Irishman, Joker, Mujercites, Érase una vez en Hollywood, Paràsitos, Le Mans ’66, Historia de un matrimonio, Jojo Rabbit. • Favorita de la taula: 1917 com a pel·lícula “més completa” (pols narratiu i tècnic). • Possible “punt d’inflexió”: Paràsits podria donar la sorpresa (se cita un suposat leak), cosa que seria històrica per a una pel·lícula no anglesa. Precedents i lectura estratègica • Records de sorpreses recents: Moonlight vs La La Land, Green Book, el cas Roma. • Debat sobre Joker: gran actuació i concepte, però amb un missatge considerat “incòmode” per a “Millor pel·lícula”. • Blockbusters i premis: dubtes amb Vengadores; excepcions històriques com El senyor dels anells. Millor direcció • Sam Mendes (1917) com a favorit per l’“orquestració” de tots els departaments tècnics. • Alternatives: Martin Scorsese (The Irishman) —debat del “deute” històric vs mèrit del film actual— i Bong Joon‑ho (Paràsits) com a reconeixement d’autoria i precisió. • Idea clau: els Òscars sovint separen Pel·lícula i Direcció per “compensar”. Interpretacions Millor actor • Consens total: Joaquin Phoenix (Joker). Actuació colossal i pilar del film. • Competència: Adam Driver (Historia de un matrimonio), Leonardo DiCaprio, Antonio Banderas, Jonathan Pryce. Es destaca el paper de Netflix i les grans omissions (p. ex., Uncut Gems d’Adam Sandler, Dolemite Is My Name d’Eddie Murphy). • Debat cinèfil: Joker com a peça autoral vs obra derivativa; influències de Scorsese (Taxi Driver, The King of Comedy) i la força del disseny sonor i visual. Millor actriu • Predicció majoritària: Renée Zellweger (Judy), biopic de decadència artística amb gran transformació. • Alternatives: Scarlett Johansson (gran treball a Historia de un matrimonio), Saoirse Ronan, Charlize Theron, Cynthia Erivo. Repartiment • Millor actor secundari: cor entre Al Pacino (The Irishman) i la inèrcia de temporada per Brad Pitt (Once Upon a Time in Hollywood) —es pronostica que l’Acadèmia “seguirà” els BAFTA/Globus d’Or (Brad Pitt). • Millor actriu secundària: Laura Dern (Historia de un matrimonio), paper icònic i discurs “per la història”. Guions i internacionals Guió • Guió original: Paràsits com a opció més forta; Historia de un matrimonio també ben posicionada. • Es qüestiona la nominació de 1917 en guió: el film “deu més a la forma que al text”. Pel·lícula internacional • Paràsits (Corea del Sud) com a claríssima favorita. • Alternativa sentimental: Dolor y gloria (Almodóvar). Dilema lògic: si Paràsits guanya “Millor pel·lícula”, també hauria de guanyar “Internacional”. Categories tècniques i música Fotografia • Favorita: 1917 (disseny de càmera i moviment com a narrativa). • Amor crític per El far (The Lighthouse): fotografia hipnòtica “de passat” i sorpresa per l’absència en millor so. Banda sonora i cançó • Banda sonora: duel 1917 (Thomas Newman) vs Joker (Hildur Guðnadóttir), amb Newman lleugerament favorit per l’“impuls emocional”. • Cançó original: es repassen Rocketman, Frozen 2, Toy Story 4 i Harriet; preferència del grup per “Stand Up” (Harriet). Animació • Favorita: Klaus (opció “ex‑Disney” amb gran factura i ritme). • Rival d’autor: J’ai perdu mon corps (On és el meu cos?). • Debat de fons: dividir la categoria entre animació per a adults i animació infantil per evitar greuges (p. ex. Inside Out vs Anomalisa). Razzies (el revers dels Òscars) • Gran “guanyadora” prevista: Cats. També es mencionen Hellboy, Godzilla: King of the Monsters, Rambo: Last Blood. • “Premi a la redempció”: Adam Sandler per Uncut Gems. Conclusions i quinieles clau • Millor pel·lícula: 1917 (favorita) • Sorpresa plausible: Paràsits. • Millor direcció: Sam Mendes (1917). • Millor actor: Joaquin Phoenix (Joker). • Millor actriu: Renée Zellweger (Judy). • Secundaris: Brad Pitt i Laura Dern (inèrcia de temporada). • Internacional: Paràsits. • Fotografia: 1917. • Banda sonora: 1917 (amb Joker molt a prop). • Animació: Klaus (amb “On és el meu cos?” com a alternativa d’autor).

Beats del 7/2/2020 - episode art
Beats

Beats del 7/2/2020

Un repàs a l’actualitat de la música electrònica i les seves variants.

Club Alternatiu del 7/2/2020 - episode art
Club Alternatiu

Club Alternatiu del 7/2/2020

Fem que les nits de divendres i les tardes de diumenge sigui menys avorrida! Descobriment de novetats musicals i el millor entreteniment amb el millor equip. Ens escoltem? Amb Pau Martínez.

← Torna a tots els podcasts