Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12211episodis
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 2/2/2020 — Jordi Roura: de La Masia al cos tècnic del Barça i el futbol formatiu; la llegenda de l’espasa Vilardell i la memòria d’Oradour-sur-Glane - episode art
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats
59'

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 2/2/2020 — Jordi Roura: de La Masia al cos tècnic del Barça i el futbol formatiu; la llegenda de l’espasa Vilardell i la memòria d’Oradour-sur-Glane

Resum general de l’episodi Aquest episodi combina una entrevista en profunditat amb Jordi Roura i Solà —exjugador, tècnic i secretari tècnic del futbol formatiu del FC Barcelona— amb dos blocs culturals i històrics: la llegenda catalana de l’“espasa Vilardell” i el relat de la massacre d’Oradour-sur-Glane (1944) a França. Part 1 — Entrevista a Jordi Roura El Roura jugador: La Masia, l’adaptació i l’estudi • Arribada a La Masia als 14-15 anys (1982): canvi vital “radical” de Llagostera a Barcelona, amb reptes de mobilitat i convivència. • Vida a la Masia: records “entranyables”, convivència i aprenentatge integral. Va romandre-hi fins i tot ja sent professional, abans de passar a un pis compartit (Amor, Morales, Guardiola). • Estudis i futbol: va compaginar BUP, COU i entrada a Economia. Per a Roura, la formació acadèmica és clau: “el futbol va més enllà del futbol”. • Evolució del model: de camps de sorra i pocs recursos a la ciutat esportiva i programes com Masia 360°, tutors i psicòlegs, i un estil de joc avui totalment interioritzat. “Un nano que arriba allà no pot oblidar la seva formació acadèmica.” El Roura entrenador: de la retirada a la banqueta del primer equip • Lesió i retirada prematura: una carrera truncada (genoll) després d’un xoc amb Van Basten i Rijkaard a la Supercopa d’Europa (1989). Intent de retorn a Múrcia i Figueres. Deixa el futbol als 26. • Reenganxament al joc via Carles Rexach (“Charlie”): escola TARR i etapa al Japó (Yokohama) que descriu com un “màster avançat” per entendre el joc. • Torns al Barça: entrenador al futbol base; després analista pioner amb el Barça B (Luis Enrique) i membre del cos tècnic del primer equip amb Guardiola, Tito i el Tata. • Què fa un segon entrenador? Equilibri entre fer pensar el primer tècnic i donar respostes en directe; proximitat controlada amb la plantilla; discreció mediàtica. “La teva obligació és crear dubtes (constructius) al primer entrenador.” • Crisi Tito Vilanova: lideratge conjuntural i missatge d’unitat (“anem a per feina”) en un moment duríssim. • Filosofia competitiva: el futbol no és ciència exacta; es treballa per minimitzar l’atzar, però “una mica de fortuna hi ha de ser sempre”. “Ho pots fer tot perfecte… i la pilota no entra.” El Roura secretari tècnic del futbol formatiu • Responsabilitats: del prebenjamí al juvenil A; molta dedicació i un objectiu central —formar els futurs jugadors del primer equip. • Què pesa per arribar? Talent i condicions… però cada cop més la mentalitat: resiliència davant lesions i dificultats, entrenament invisible, bon entorn, paciència i assessorament. • Formació vs resultat: guanyar és desitjable, però l’indicador clau és la progressió (minuts al Barça B, promocions d’edat, debuts). “Hem guanyat mil lligues cadets; el que importa és crear jugadors.” • Barça B: plataforma per fer aparèixer jugadors. S’incorporen alguns perfils foranis per competir en categories dures i ajudar els joves. Les sortides (vendes/cessions) s’han d’optimitzar sense perdre la missió formativa. “L’objectiu últim del Barça B és crear jugadors que arribin.” Part 2 — Cultura i història La llegenda de l’espasa Vilardell i les “espases de virtut” • El poble creia en espases màgiques com a símbol de poder i moral. La Vilardell s’associa a la dinastia comtal catalana i apareix en testaments i relats, amb paral·lels com Excalibur o Durandal. • Itinerari de peces i confusions: presència a la Catedral de Barcelona, referències al Museu de l’Armada (París) i al Museu de l’Exèrcit (Madrid), sovint barrejada amb la Tizona del Cid i altres llegendes. • Moral de fons: entre devoció, política i patrimoni, les “espases” actuen com a relats de legitimació i atracció (econòmica i simbòlica). Oradour-sur-Glane (1944): memòria d’una massacre • 10 de juny de 1944: la divisió SS Das Reich assalta el poble; separació d’homes (afusellats) i dones/nens (tancats i cremats a l’església). • Balanç: 642 morts (190 homes, 245 dones, 207 nens). El poble es conserva en ruïnes com a memorial. • Context: por alemanya a la resistència i confusió sobre un suposat magatzem d’armes; importació de tècniques de guerra total de l’Est. • Justícia: judici a Bordeus (1953) sense condemnes significatives; caps SS no jutjats. Memòria viva i impacte emocional per evitar la repetició d’atrocitats. “Un lloc per recordar de què és capaç l’ésser humà… perquè no torni a passar.” Cloenda • Recordatori cultural (museu per Sant Just) i apunt polític final sobre la paradoxal inhabilitació de Quim Torra: la realitat supera la ficció.

Empanada Cultural del 2/2/2020 — Bona nit repetida: un bucle minimalista de salutació nocturna durant 1 hora - episode art
Empanada Cultural
1h

Empanada Cultural del 2/2/2020 — Bona nit repetida: un bucle minimalista de salutació nocturna durant 1 hora

Resum general L’episodi consisteix exclusivament en la repetició de la frase “Bona nit” a intervals regulars d’uns 30 segons, des del segon 0 fins aproximadament el 3599. No hi ha diàleg, temes desenvolupats ni canvis de contingut: és una peça sonora de bucle i minimalisme. "Bona nit" Aquesta continuïtat uniforme suggereix una intenció possiblement ambiental o experimental, més que no pas una conversa o entrevista convencional. Temes principals • Salutació nocturna: l’únic contingut verbal és la salutació “Bona nit”. • Repetició i ritme: es repeteix a un interval constant aproximat de 30 segons. • Minimalisme sonor: absència de narrativa, entrevistes o seccions temàtiques; peça orientada al to i al ritme. • Continuïtat sense variacions: no s’identifiquen canvis de veu, música addicional o transicions. • Caràcter possiblement ambiental/experimental: pot funcionar com a banda sonora de fons o element de ritual de tancament del dia. Estructura temporal Vista d’alt nivell • 0:00 – 59:59 → Repetició uniforme de “Bona nit” cada ~30s. No hi ha segments diferenciats ni temes que “comencin” després d’un sumari inicial; el tema real (la repetició) comença des del segon 0 i es manté fins al final. Observacions • Absència de contingut temàtic: no es poden extreure debats, arguments o conclusions. • Possibles usos: peça de transició nocturna, relaxació o marca sonora d’un programa. • Limitacions del resum: sense informació adicional fora de la transcripció, no és possible identificar interlocutors, context del programa o intencionalitat explícita.

Club Alternatiu del 31/1/2020 - episode art
Club Alternatiu

Club Alternatiu del 31/1/2020

Fem que les nits de divendres i les tardes de diumenge sigui menys avorrida! Descobriment de novetats musicals i el millor entreteniment amb el millor equip. Ens escoltem? Amb Pau Martínez.

Babilònia del 30/1/2020 — Trencanous per a nens, Beethoven 250, Bori (30 anys d’escultura), “Dioses de Hollywood”, Dràcula, Tarantino, 1917 i homenatge a Terry Jones - episode art
Babilònia
1h

Babilònia del 30/1/2020 — Trencanous per a nens, Beethoven 250, Bori (30 anys d’escultura), “Dioses de Hollywood”, Dràcula, Tarantino, 1917 i homenatge a Terry Jones

Resum general de l’episodi "Always Look on the Bright Side of Life" — un comiat amb humor i amor a Terry Jones (Monty Python). Programa coral i molt complet amb arts escèniques, música clàssica, arts visuals, llibres i molt de cinema. Els punts més destacats: Ballet adaptat per a infants (El trencanous): proposta àgil amb narradora, participació del públic i fusió clàssic + jazz per fer accessible la història als més petits. Festival Beethoven 250: recreació del concert de 1814 amb la 7a i 8a simfonies i la espectacular “Victòria de Wellington”, amb disposició d’orquestra per simular els dos bàndols. Escultura local (Bori, 30 anys): obra amb alè clàssic-modern, sensibilitat femenina i tècnica de non finito amb ecos de Rodin. Llibre “Dioses de Hollywood” (Cristina Morató): retrats de l’Ava Gardner, Rita Hayworth, Grace Kelly i Elizabeth Taylor; vida lliure, mites, contradiccions i anècdotes sucoses. Cinema en debat: Tarantino (“Érase una vez en Hollywood”): ritme desigual però resolució brillant; discussió sobre la representació de Bruce Lee i el pols als Oscars. “Joker”: interpretació de Joaquín Phoenix valorada com a excepcional. “Noche de bodas” (Ready or Not): gore d’entreteniment amb girs i humor negre. “Drácula” de Coppola: estètica poderosa, múltiples transformacions de Gary Oldman i cançó final d’Annie Lennox; menció de la nova minisèrie a Netflix. “Richard Jewell” (Clint Eastwood): retrat d’heroi involuntari i crítica als judicis mediàtics. “1917”: exhibició tècnica en pla seqüència; debat sobre fons vs forma. Goya: “Mientras dura la guerra” vs “Dolor y gloria”; el discurs d’Unamuno i la lectura del present (auge de l’extrema dreta) com a clau temàtica. Temes i idees clau Ballet: El trencanous per a nens (Teatre Quitània) Clau: una narradora integra la trama per a públic infantil; fusió musical de temes de Txaikovski amb arranjaments jazzístics. Escena: ballerines “rata”, coreografies petites però ben resoltes (5–6 intèrprets) i vestuari variat. Participació: petits gestos de públic per mantenir l’atenció. Festival Beethoven 250 (Auditori) Programa 1814 recreat: Tremate, empi, tremate (per a veus i orquestra), Simfonies 7 i 8 i La victòria de Wellington. Posada en escena: instruments col·locats com a “bàndols” (anglesos vs francesos), timbals i trompetes als laterals per “pintar” la batalla. Recepció: peça menys valorada per la crítica però molt popular entre el públic. Direcció: Jean‑William de Vriend, estil físic i expressiu. Exposició: Bori (30 anys d’escultura) – Can Ginestà, Sant Just Signatura: presència potent, temàtica molt femenina i calidesa formal. Tècnica: textures de fang amb pàtina que evoca coure; ús de non finito (tradició de Miquel Àngel i projecció en Rodin). Aires: ressons finals del XIX, dolcesa tipus Renoir i iconografia de nens/nenes. Pràctic: mostra àgil (es veu en 15–30’), oberta fins al 15 de febrer. Llibre: “Dioses de Hollywood” (Cristina Morató) Retrats: Ava Gardner, Rita Hayworth, Grace Kelly, Elizabeth Taylor. Comú: dones que van fer la seva en contextos masclistes; relacions passionalment turbulentes i controladores. Anècdotes: Ava a Mogambo; la dot per al casament de Grace Kelly i l’efecte mediàtic sobre Mònaco. Lectura: estil divulgatiu, de vegades “purità”, però ple d’històries i contradiccions que humanitzen el mite. Cinema (bloc ampli) Tarantino: “Érase una vez en Hollywood” Valoració: primera meitat erràtica, però tram final demolidor amb relectura del cas Sharon Tate. Debat: tractament de Bruce Lee i expectatives als Oscars. “Joker” Actor: Joaquin Phoenix, treball colossal; desig de reconeixement a millor actor. “Noche de bodas” (Ready or Not) To: gore lúdic i àcid, amb crítica a famílies riques i jocs “tradicionals” criminals. Protagonista: Samara Weaving; aparició d’Andie MacDowell i Adam Brody. “Drácula” (1992) – Francis Ford Coppola Cast: Gary Oldman, Winona Ryder, Keanu Reeves, Anthony Hopkins. Força: estètica exquisida (vestuari, Belle Époque), metamorfosis del vampir i cançó final d’Annie Lennox. Recomanació: nova minisèrie “Drácula” a Netflix (3 capítols; el tercer fa un gir sorprenent). “Richard Jewell” – Clint Eastwood Tema: heroi involuntari dels JJOO d’Atlanta i escanyament mediàtic. Actors: Sam Rockwell i Kathy Bates destaquen; mirada clàssica i sòbria d’Eastwood. “1917” – Sam Mendes Forma: pla seqüència continu (virtuosisme tècnic). Debat: espectacularitat vs pes dramàtic; preguntes sobre el valor del recurs en l’era digital. Goya i debat cultural Tesi: alguns haguessin premiat “Mientras dura la guerra” per context (auge de l’extrema dreta) per sobre de “Dolor y gloria”. Clau històrica: el discurs d’Unamuno a Salamanca; queixa perquè a la pel·lícula queda capat i no íntegre. Tancament Homenatge a Terry Jones (Monty Python) amb “Always Look on the Bright Side of Life”. Conceptes clau destacats Non finito, pla seqüència, adaptació infantil, gore, marxa militar, posada en escena musical, relectura històrica al cinema. Punts forts de l’episodi Diversitat de disciplines culturals. Anàlisi crítica equilibrada (pro i contres) de films i premis. Contextualització històrica i ponts amb l’actualitat (Unamuno, feixisme, Vox).

← Torna a tots els podcasts