Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12213episodis
M de Música del 3/3/2020 - episode art
M de Música

M de Música del 3/3/2020

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 3/3/2020 — Cinema sense condicions: The Gentlemen, Ema, Invisibles, Skin i First Love; Berlinale, Cèsar, La ola verde i Paràsitos - episode art
Cinema sense condicions
1h

Cinema sense condicions del 3/3/2020 — Cinema sense condicions: The Gentlemen, Ema, Invisibles, Skin i First Love; Berlinale, Cèsar, La ola verde i Paràsitos

Resum general Sessió variada amb crítiques de novetats i passis de premsa, un documental d’actualitat i repàs als premis. El programa equilibra cinema d’entreteniment i propostes dures o discutides, i tanca amb un bloc de festivals. El més celebrat: The Gentlemen (Guy Ritchie) i First Love (Takashi Miike) com a cinema d’acció estilitzat i enginyós. El més dur: Skin (Guy Nattiv) – redempció al límit en un entorn d’odi i violència. El més discutible: Ema (Pablo Larraín) i Invisibles (Gracia Querejeta) – virtuts formals, però guions percebuts com a fluixos o reiteratius. Tema social: La ola verde (Que sea ley), documental sobre la lluita per l’avortament legal a l’Argentina, oportú i colpidor. Premis: Berlinale amb Ós d’Or per a Mohammad Rasoulof i reconeixement a Eliza Hittman i Hong Sang-soo; Cèsar amb triomfs per a Ladj Ly i Polanski i forta polèmica. Crítiques de pel·lícules The Gentlemen (Guy Ritchie) To i estil: "un Tarantino britànic"; acció polida, humor negre i ritme viu. Personatges cool, vestuari impecable i càmera àgil. Repartiment: Hugh Grant sorprèn amb un paper ple de matisos; Colin Farrell, divertidíssim i carismàtic. Trama: Màfia de cultiu de marihuana en soterranis de mansions aristocràtiques, joc metaliterari amb un periodista que "ven" un guió dins la història. Detall cinèfil: picada d’ull a Shakespeare (El mercader de Venècia) i humor "elitista" molt british. Veredicte: • Entreteniment intel·ligent i trepidant; una de les recomanables en cartellera per passar-ho molt bé. Ema (Pablo Larraín) To i recepció: film críptic i fosc, difícil d’entrar-hi emocionalment; percepció de culebró intens al ritme de reggaeton. Tema: parella al límit, adopció i retorn d’un nen a l’orfenat; dolor i explosió vital/sexual viscuts amb excessos melodramàtics. Actuació: Mariana Di Girolamo, tour de force sostingut en primers plans. Guió: percebut com fluix i amb final naïf; possible bretxa cultural que distància part del públic europeu. Veredicte: • Valor estètic i interpretatiu, però no és còmoda ni del tot convincent; podria tenir el seu públic. Invisibles (Gracia Querejeta) Premissa: tres dones de +50 lluiten amb la seva "invisibilitat" social; trobades diàries al parc com a fil conductor. Guió i to: arquetips i llenguatge sovint masculinitzat; crítica social molt suau; repetició d’escenaris per baix pressupost. Actors: Emma Suárez i Nathalie Poza, especialment solides; moments de rèplica/contrarèplica amb gràcia. Veredicte: • Aprovat just; es pot veure, sabent què ofereix. Skin (Guy Nattiv) Context: skinheads pronazis al sud dels EUA; violència, sortides nocturnes i delictes d’odi. Arc: història de redempció a través d’un amor inesperat; sortir de la secta és molt difícil. Idea potent: l’"esborrat" de tatuatges facials com a metàfora d’esborrar el passat. To: dur i desagradable per moments; basada en fets reals. Veredicte: • Recomanable amb avís: cinema que colpeix, no d’evasió. First Love (Takashi Miike) Estructura: "one crazy night" que enllaça boxa, triades xineses i yakuza, i torna al ring. Estil: acció vigorosa, catanes, persecucions i to a l’estil Pulp Fiction a la japonesa, amb humor irònic molt fi. Aparat visual: fotografia lluminosa i pop; música i muntatge que impulsen el ritme. Fons emotiu: història d’amor entre un boxejador i una jove forçada a prostituir-se per deutes familiars. Veredicte: • Notable alt d’entreteniment amb personalitat. Documental i tema social La ola verde (Que sea ley) – Juan Diego Solanas Contingut: crònica in situ de la lluita per l’avortament legal i gratuït a l’Argentina; dona veu a ambdues bandes, amb clara inclinació pel dret a decidir. Impacte: casos colpidors de violència sexual i mortalitat per avortaments clandestins; peça oportuna i necessària. Veredicte: • Interessant i compromès; contextualitza un debat que ressona també a casa nostra. Festivals i premis Berlinale 2020 Ós d’Or (Millor pel·lícula): There Is No Evil — Mohammad Rasoulof (director impedit de viatjar; quatre històries de denúncia moral). Gran Premi del Jurat: Never Rarely Sometimes Always — Eliza Hittman (avortament en adolescents; indie nord-americà). Millor director: Hong Sang-soo — The Woman Who Ran. Ós d’Honor: Helen Mirren. Lectura: voluntat de diversitat i reconeixement autoral; nova direcció del festival amb mirada més extensiva. Premis Cèsar (Acadèmia Francesa) Millor pel·lícula: Les Misérables — Ladj Ly. Millor director: Roman Polanski — J’Accuse (An Officer and a Spy) — gala marcada per protestes i divisió. Apunt crític al programa: alguns haurien premiat "Retrato de una mujer en llamas" (Céline Sciamma) com a conjunt més rodó. Cites destacades "És un Tarantino britànic" "És un culebró però al ritme de reggaeton" "És una pel·lícula per sortir colpit" Properament Avanç: visita de Belén Funes (Gaudí i Goya per "La hija de un ladrón").

l'Audició del 2/3/2020 - episode art
l'Audició

l'Audició del 2/3/2020

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

← Torna a tots els podcasts