Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12213episodis
Empanada Cultural del 19/4/2020 — Epidèmia cultural: consum 24/7, The Beginner’s Guide, El Palmar de Troya i Unorthodox — llibertat, sectes i comunitats - episode art
Empanada Cultural
1h 37min

Empanada Cultural del 19/4/2020 — Epidèmia cultural: consum 24/7, The Beginner’s Guide, El Palmar de Troya i Unorthodox — llibertat, sectes i comunitats

Panorama general Episodi intens i polièdric on el trio Adriano, Ferran i Pol posa el focus en com consumim (literalment) tot en clau 24/7, i ho enllaça amb tres peces culturals que serveixen de mirall: el videojoc indie The Beginner’s Guide (i l’ombra de The Stanley Parable), la docsèrie El Palmar de Troya i la minisèrie Unorthodox. En filigrana, un debat constant sobre llibertat, comunitats, veritat/ficció i la “mort de l’autor”. Temes principals • Crítica al consumisme i a la autocomplaença en temps de confinament: globalització, 24/7, compra d’“experiències prefabricades”. • Videojocs indie: The Beginner’s Guide i The Stanley Parable com a exercicis de metaficció i comentari sobre la lliure elecció i la “mort de l’autor”. • Docsèrie El Palmar de Troya: origen de la secta, lideratges de Clemente, Manolo i Ginés; abusos, diners, control i explotació mediàtica. • Unorthodox (Netflix): retrat detallista de la comunitat hasídica Satmar (llengua, codis, vestimenta) i el relat de fugida cap a la llibertat; crítica a la idealització de Berlín i a certes llicències. • Debat sobre comunitats i llibertat: límits, etiquetes i si existeix realment una “comunitat gamer”; diferència entre llibertat aparent i real. Moments i cites clau "¡Joder si consumimos! Lo consumimos todo... información, cultura, arte, viajes, sexo." Crida d’atenció inicial sobre el consumisme total. "Una obra mai està completa sense el seu espectador" Tesi central a The Beginner’s Guide: el sentit no és patrimoni únic de l’autor. "O con Cristo o contra Cristo" Lògica binària i coercitiva a El Palmar de Troya. "La llibertat té un preu" Eix d’Unorthodox: alliberar-se implica renúncies i riscos. Anàlisi per seccions 1) Editorial — Epidèmia cultural i consum 24/7 • Denúncia d’una vida regida pel lleure codificat i l’idioma del capital (24/7). • Connexió amb el confinament: positivisme com a possible tòxic i política reduïda al consum. • Dard a la globalització i a l’IBEX: la cadena consum–mercat–Estat com a mecanisme de dependència. 2) Videojocs — The Beginner’s Guide i The Stanley Parable • De The Stanley Parable a The Beginner’s Guide: narradors que et porten/contradiuen i posen a prova la idea de lliure albir. • The Beginner’s Guide es presenta com els prototips de “Coda” comentats per la veu de Wreden/Breden: anàlisi que esdevé apropriació del sentit. • Clau crítica: la “mort de l’autor” i el pes de la interpretació col·lectiva; el joc incomoda perquè exposa un conflicte íntim (autor vs. lector/jugador). • Missatge final: el receptor té responsabilitat intel·lectual; no tot ha de tenir “propòsit” explícit per ser vàlid. 3) Docsèrie — El Palmar de Troya (Movistar Plus) • Origen: aparicions a Utrera (1968) deriven en peregrinatges i en l’ascens de Clemente (èxtasis performatius, missatges “divins”). • Reforma reaccionària: anti-progrés, acusacions al Vaticà, Bíblia palmariana i auto-proclamació papal (Gregorio XVII), després Manolo/Pedro II i Ginés/Gregorio XVIII. • Rasgos: anti-cine/TV, control de la informació, diezmo, abusos sexuals, alcohol, hipocresia moral, armatisme familiar. • Giro mediàtic: Ginés com a “personatge rosa” i espectacle televisiu; la sèrie denuncia poder, diners i manipulació. • Connexió local (Catalunya): expansió i records veïnals del ritual i control. 4) Minisèrie — Unorthodox (Netflix) • Adaptació (lliure) del llibre de Deborah Feldman: Esti fuig de la comunitat Satmar de Williamsburg. • Fiabilitat i detall: yidis a escena, codis de modèstia, payot, perruques, normes de gènere i matrimonis concertats. • Crítica: Berlín idealitzat (postal d’Instagram), llicències que desbalancegen el contrast amb Williamsburg. • Reflex central: llibertat amb cost i comunitat com a refugi/opressió; el trauma de l’Holocaust fonamenta l’immobilisme (“re-popular” els 6 milions). 5) Debats creuats — Comunitats, llibertat i etiquetes • Existeix una “comunitat gamer”? La pràctica és heterogènia (noobs, casuals, hardcore): etiqueta porosa i sovint excloent. • Llibertat aparent vs real: dels videojocs (eleccions acotades, p. ex. Bandersnatch) a les societats; la llibertat acaba on comença la de l’altre. • Mirall comunitari: sectes amb norma rígida vs. societats amb consum i competència; en ambdós casos, marcs que condicionen l’individu. Recomanacions relacionades • Documental: One of Us (Uno de nosotros) — sobre ex membres de comunitats ultraortodoxes. • Ficció israeliana: Fill the Void (El corazón tiene sus razones) de Rama Burshtein — història d’amor en clau ultraortodoxa, mirada ínterna i matisada. Conclusió • L’episodi articula una crítica ferma a la autocomplaença i al consumisme, i convida a una recepció activa i responsable de les obres. • Enfront dels relats binaris (o amb nosaltres o contra nosaltres), el programa advoca per ques­tionar-se, acceptar la complexitat i recordar que la llibertat, tot i fràgil i costosa, mereix ser pensada i exercida amb rigor.

Empanada Cultural del 12/4/2020 — Epidèmia cultural: Tiger King, Little Nightmares i crispació en temps de confinament - episode art
Empanada Cultural
1h

Empanada Cultural del 12/4/2020 — Epidèmia cultural: Tiger King, Little Nightmares i crispació en temps de confinament

Visió general Podcast amb obertura humorística/absurda de “meditació” que desemboca en un avís d’emergència pel COVID-19 i un rebranding a “Epidèmia cultural”. Després, dos grans blocs culturals: Tiger King (Netflix): repàs punyent al fenomen, el seu morbo i les ombres ètiques sobre el maltractament animal i la manipulació. Little Nightmares (videojoc): descripció narrativa i crítica artística d’un plataformes de terror infantil, les seves influències i expansions. Tanca amb debat sobre videojocs de terror, recomanacions, preus i comiat en ple confinament. "Hi ha més tigres captius a Amèrica que en llibertat arreu del món." Bloc 1 — Obertura i context Meditació caòtica i avís COVID-19 • Sketch de “meditació” amb interrupcions i bromes metalingüístiques fins que entra un avís oficial: confinament per la crisi del coronavirus. • Canvi de to i de nom del programa: “El que esteu a punt de sentir és epidèmia cultural.” Confinament i crispació • Conversa sobre nervis a flor de pell: veïns que toquen instruments, bromes sobre gralles i trompetes, i la necessitat d’evasió amb contingut pop i trash. Bloc 2 — Secció: Tiger King (Netflix) El fenomen • Sèrie documental sobre zoos privats i grans felins als EUA; focus en Joe Exotic (redneck, showman, poligàmia homosexual, armes, narcisisme) i la seva nèmesi, Carole Baskin (animalista i salvadora amb un costat fosc). • Tema central: el morbo eclipsa la denúncia. Tot i poder ser el “Blackfish dels tigres”, el to sensacionalista pesa. Punts clau Explotació animal: cria, espectacles i tràfic d’animals exòtics. Confrontació: Joe vs. Carole (acusacions de sicari; misteri del marit desaparegut, Don Lewis). Autoficció i imatge: videoclips com “Kitty Kitty”; revelació posterior que Joe faria playback de cançons d’una banda country (Clinton Johnson Band). Post-estrena: Joe rep donacions a presó; Carole denuncia manipulació; anunci d’un 8è capítol (12 d’abril) i reobertura mediàtica del cas Don Lewis; Joe somia amb biopic (Brad Pitt o David Spade). "Who the fuck cares? Estem parlant de Netflix, no de National Geographic." Debat i lectura cultural • Trash i kitsch com a catarsi en confinament: veure algú “més boig que nosaltres” per suportar l’estrès. • LGTBI i paradoxes: Joe, malgrat ser una figura problemàtica, va actuar com a símbol local de visibilitat. • Trampes narratives i espectacularització (incendi, ambigüitats temporals…): entreteniment vs. responsabilitat. • Analogies locals: proposta d’un hipotètic “Toro Rei” (taurins vs. antitaurins) per pensar el debat animalista a casa nostra. Bloc 3 — Secció: Little Nightmares (videojoc) Presentació i atmosfera • Videojoc indie de Tarsier Studios (Bandai Namco), plataformes i terror infantil amb protagonisme de Six, una nena amb impermeable groc que fuig de The Maw (una mena d’illa-vaixell sinistra). • Narrativa visual sense diàlegs: sons metàl·lics, maquinària ofegada, colossos grotescos (el conserge de braços quilomètrics, cuiners bessons, convidats obesos) i una geisha que controla el recinte. • Temes: fàbula cruel a l’estil Dickens o Roald Dahl; por de la infància, adults com a depredadors i món desproporcionat vist des d’un cos petit. Influències estètiques • Tim Burton primerenc, Jean-Pierre Jeunet, Miyazaki (El viatge de Chihiro), Coraline; look de maquetes/stop-motion. Contingut expandit DLC: Secrets of the Maw (The Depths, The Hideaway, The Residence) amb The Kid com a protagonista. Còmic (2017): més explícit, recepció tèbia. Joc de mòbil: preqüela a The Nest, orígens de Six. Seqüela prevista per a 2020: Six + Mono al món exterior, que potser és encara més hostil. “Llarga vida al terror infantil fet amb delicadesa.” Bloc 4 — Debat videojocs de terror, disseny i compra Disseny i sensacions • Incomoditat persistent més que “sustos”: so excel·lent, paleta fosca amb punts de color (impermeable groc). Vulnerabilitat de Six i càrrega simbòlica. • Comparacions: Limbo, Psychonauts i el remake de Resident Evil 2 (tempo, acció controlada). • Transmèdia i futur: rumors antics d’adaptació (germans Russo) i debat sobre com explicar menys pot ser més (el còmic “explica massa”). On i com jugar • Durada ~4–5 h. Recomanat comprar en ofertes (p. ex., Humble Bundle a 4,99 € en el moment de gravació) vs. 19,99 € habituals a Steam/GOG. Conclusió • Un episodi que barreja sàtira i emergència, i que entra a fons en dos productes que retraten monstres molt humans: l’explotació i el morbo a Tiger King, i les pors primàries a Little Nightmares. • En confinament, el consum cultural esdevé àncora i escapament. “La respiració és una àncora per a la teva atenció… i, avui, també ho és la cultura.”

Empanada Cultural del 5/4/2020 — Epidèmia cultural: dosificar o devorar? HBO vs Netflix, “La conjura contra Amèrica”, Guy Ritchie amb The Gentleman i “The Warriors” (i el seu videojoc) en temps de confinament - episode art
Empanada Cultural
1h 10min

Empanada Cultural del 5/4/2020 — Epidèmia cultural: dosificar o devorar? HBO vs Netflix, “La conjura contra Amèrica”, Guy Ritchie amb The Gentleman i “The Warriors” (i el seu videojoc) en temps de confinament

Visió general de l’episodi Eix central: Com gestionar el temps i el consum cultural en ple confinament: la importància de la dosificació versus el consum en marató. L’episodi alterna reflexió cultural, anàlisi de models d’estrena (HBO vs Netflix) i crítiques de tres peces clau: la minisèrie de David Simon “La conjura contra Amèrica” (HBO), la pel·lícula de Guy Ritchie “The Gentleman” i el clàssic “The Warriors” (1979) amb la seva adaptació a videojoc per Rockstar. "Consumeix, coi, o s’enfonsa l’economia" — sàtira del mantra de la hiperproductivitat. Idea-força: tornem a “assaborir” la cultura amb ritme setmanal, evitant l’empatx del binge watching. To de l’episodi: barreja d’editorial poètica i conversa desenfadada amb molta referència cinèfila i gamer. Sèries: “La conjura contra Amèrica” (HBO) i el valor d’esperar La minisèrie i el seu context Creació: David Simon i Ed Burns (autors de “The Wire”), basada en la novel·la de Philip Roth (2004). Premissa “what if”: i si l’aviador Charles Lindbergh guanyés les eleccions de 1940 amb un discurs America First, admiració per Hitler i deriva col·laboracionista als EUA? Temes clau: Ressorgiment del populisme i l’efecte de les respostes simples a pors reals. Antisemitisme latent i la fragilitat institucional en temps de crisi. El valor de la paciencia i la dosificació (capítol setmanal) com a antídot contra l’ansietat del present. “I si els nazis haguessin guanyat la guerra?” — genealogia del what if que connecta amb títols com El cuento de la criada o El hombre en el castillo. Per què setmanal i no tot de cop? HBO manté l’estrena setmanal: fomenta debat, memòria de la sèrie i “respir” entre capítols. Netflix va popularitzar el binge watching, però s’enfronta a: Cost altíssim per alimentar el catàleg a ritme de marató. Risc de baixada de qualitat i “estirar el xiclet”. Problemes de retenció i de top of mind després de 3-5 dies d’hiperconsum. Cinema: Guy Ritchie torna a forma amb “The Gentleman” Tornada al crim “british”: coral, narrativa en capes, humor sec i muntatge precís, més madur i menys efectista que en etapes passades. Repartiment en estat de gràcia: Matthew McConaughey (Michael Pearson), magnat de la marihuana amb posat de gentleman. Hugh Grant, xantatgista/storyteller que vertebra el relat (autometacine). Charlie Hunnam (mà dreta) i Colin Farrell en memorable vessant còmica. Joc cinèfil: Cites i ecos a Haneke, Coppola, Kurosawa, Shakespeare i l’ombra de Tarantino, integrats amb toque inglés. Música com a arma narrativa: “Vitamin C” de CAN en muntatges paral·lels amb fumet. “If you wish to be the king of the jungle... you must be the king.” — lema de poder que travessa la pel·lícula. Clàssics i videojocs: “The Warriors” (1979) + Rockstar La pel·li de Walter Hill Sinopsi: una banda de Coney Island és acusada falsament d’assassinar Cyrus i ha de creuar Nova York esquivant bandes i policia per tornar a casa. Estil i ambientació: Road movie urbana, disseny sonor sobri i música majoritàriament diegètica (DJ que narra la cacera per ràdio). Estètica de bandes amb identitats visuals potents (colors, llums, uniformes) i pulsió física: fibra i cames abans que culturisme. Recepció: polèmica per la violència i retrat brut de Coney Island. Icona pop: “Warriors, come out to play.” — la frase que ressona com a crida coral a l’exterior. El videojoc de Rockstar Llançament: 2005 (PS2, Xbox, PSP) + posterior versió a PS4 i un beat ’em up arcade. Claus de disseny: Acció amb petit món obert, cooperatiu a pantalla partida, minijocs (robatori de ràdios, grafitis), arena de combats i B.S.O. potent. Expandeix l’“imaginari Warriors” multiplicant bandes i “tribus urbanes”. Debats finals i recomanacions Model cultural: Dosificar és salut mental i cultural: “veure, comentar, rellegir/retornar” entre setmanes. La conversa en comunitat (YouTube, podcasts, xats) enriqueix l’obra. Recomanacions esmentades: Netflix: “Unorthodox” (minisèrie — bon candidat a veure del tiró com si fos una pel·lícula llarga). Filmin i Amazon: “La camarista” (Lila Avilés). Plans futurs: còmics a la vista i moltes hores de “Zelda” a Switch. Idees clau (resum executiu) Dosificar el consum cultural en confinament evita la indigestió i millora la memòria i el gaudi. HBO (setmanal) afavoreix debat i top of mind sostingut; Netflix revisa el seu model de binge per costos i retenció. “La conjura contra Amèrica”: what if sobre populisme i antisemitisme amb la marca de David Simon. “The Gentleman”: Ritchie, en versió més fina i madura, brilla amb McConaughey, Hugh Grant i Colin Farrell. “The Warriors”: clàssic de bandes i videojoc Rockstar que amplia i gamifica el seu univers.

Empanada Cultural del 29/3/2020 — Epidèmia cultural: punk britànic, Killing Eve i Astèrix en temps de confinament - episode art
Empanada Cultural
59'

Empanada Cultural del 29/3/2020 — Epidèmia cultural: punk britànic, Killing Eve i Astèrix en temps de confinament

Panorama de l’episodi Un capítol híbrid i molt viu que arrenca en ple confinament i deriva cap a tres eixos culturals principals: punk britànic i antisistema, anàlisi de la sèrie Killing Eve i homenatge a Astèrix arran de la mort d’Uderzo. Entre cançons, cites i recomanacions, l’equip juga amb connexions inesperades (del punk al country i al cinema negre) per oferir un menú cultural que acompanya l’aïllament. "Vive rápido, muere joven y deja un bonito cadáver" Un fil conductor que travessa música, cinema i literatura, i que serveix de pont cap a Killing Eve i alhora de contrapunt a l’esperit rebel del punk. Temes principals Confinament i estat d’ànim Notícies dures de la COVID-19, rutina trencada, ansietat i avorriment Escenes quotidianes: videojocs (Zelda), supermercat, veïns, plataformes de streaming Punk britànic i antisistema Context Regne Unit: Brexit, Thatcher, crisi dels 70-80 Himnes i lemes: “England belongs to me”, Anarchy in the U.K., No Future De la provocació a la comercialització: el punk com a estètica i marca Killing Eve (HBO) Thriller d’espionatge amb to de comèdia negra, erotisme i pulsió de mort (eros/thanatos) Lideratge creatiu femení (Phoebe Waller-Bridge, Emerald Fennell, Suzanne Heathcote) i repartiment de luxe (Sandra Oh, Jodie Comer, Fiona Shaw, Kim Bodnia) Banda sonora amb personalitat (incloent “Killer Shangri-La” de Psychotic Beats) Astèrix: llegat i relectura Mort d’Albert Uderzo (no per COVID-19) i repàs de la saga amb Goscinny Sàtira històrica, ucronia i genialitat de la traducció catalana (jocs de paraules i noms) Adaptacions: animació, live action, doblatge en català i videojocs Moments clau i connexions 1) Del Regne Unit al crit del punk Context polític i social: crisi, FMI, Malvines, Thatcher i el sentiment de no-representació Cançons que marquen to: • Cock Sparrer – “England Belongs to Me” • Sex Pistols – “Anarchy in the U.K.” • Sham 69 – “If the Kids Are United” Ideari: del rebuig a tot (fuck everything) al lema més icònic: No Future Tensió i contradicció: antisistema vs. apropiació comercial (merchandising, grans marques) 2) D’una cita immortal al noir clàssic La cançó country de Farron Young, “Live Fast, Love Hard, Die Young”, obre la porta a la cita original Traç de l’origen: novel·la de Willard Motley (1947) → adaptació de Nicholas Ray (1949), “Knock on Any Door” (Humphrey Bogart, John Derek) Misatribucions freqüents (p. ex. James Dean) desmentides pel recorregut històric 3) Killing Eve: obsessiones, límits i estil Premissa: Eve (inteligència britànica) vs. Villanelle (assassina), duel psicològic que barreja professional i emocional To i temàtica: erotisme + mort, humor negre, transgressió dels límits del comportament femení esperat Autoria i evolució: • Creació televisiva: Phoebe Waller-Bridge (T1; s’hi nota la seva empremta) • Showrunners posteriors: Emerald Fennell (T2), Suzanne Heathcote (T3) • Origen literari: Luke Jennings (Codename Villanelle) Repartiment: • Sandra Oh (Eve) – registres amplis i contradictoris • Jodie Comer (Villanelle) – psicopatia carismàtica i icona de moda • Fiona Shaw (cap d’Eve), Kim Bodnia (cap rus de Villanelle) Música: selecció cuidada; destaca “Killer Shangri-La” (Psychotic Beats) 4) Astèrix: sàtira, llengua i pantalla Naixement i èxit: des de 1959 (revista Pilote) fins a 38 volums, traduccions a més de 100 idiomes Humor i història: ucronia, sàtira de burocràcia, impostos i centralisme, amb referents romans i latinismes (Alea iacta est, Quo vadis) Traducció catalana: creativa i juganera (p. ex. Copdegarròtix; jocs com Panoràmix/Idèfix, romans com Calígula Pintenbàstus) Adaptacions: • Animació (clàssics com “Les 12 proves d’Astèrix”) – doblatge en català • Live action (Gérard Depardieu, Christian Clavier) • Videojocs (d’Atari 2600 a Sega i títols recents) Continuïtat: relleu a Jean-Yves Ferri i Didier Conrad des de 2013 Per emportar-se Si t’estimes el punk: revisita els seus himnes i pregunta’t per la seva herència real vs. la mercantilització Si vols una sèrie potent: Killing Eve és una aposta segura per to, personatges i ritme Si busques confort cultural: rellegeix Astèrix – humor fi, sàtira i una traducció catalana deliciosa Cites destacades "Your future dream is a shopping scheme" — Sex Pistols "Vive rápido, muere joven y deja un bonito cadáver" — de la novel·la de Willard Motley, popularitzada al film de Nicholas Ray Notes La mort d’Albert Uderzo fou per atac de cor (no per coronavirus) “Killer Shangri-La” apareix a Killing Eve i és obra de Psychotic Beats (Andrés Costureras)

Empanada Cultural del 24/3/2020 — Epidèmia cultural: confinament, conspiracions i cultura pop (Kingdom, Contagio, Sandman, Death Stranding, It Follows i Tokyo) - episode art
Empanada Cultural
1h 17min

Empanada Cultural del 24/3/2020 — Epidèmia cultural: confinament, conspiracions i cultura pop (Kingdom, Contagio, Sandman, Death Stranding, It Follows i Tokyo)

Editorial d’obertura: ritme, conspiracions i com gestionar el temps "Tiempo… Tiempo és el que tenim" "Piano piano si arriba lontano" • Arrencada irònica sobre el diumenge de confinament i les teories conspiratives (laboratori a Wuhan, lluita hegemònica). • Contrast de privilegis: no és el mateix un palauet amb vistes que un pis petit sense llum. • Crida a pensar com un maratonià: oblidar la meta i dividir el temps en trams curts (sèries, lectura, cuinar, ballar) per mantenir el pols mental. • Eix temàtic: el virus com a element que alhora uneix i separa; controla i allibera. Alarma paròdica i to del programa "Això no és un simulacre" • Rebrand temporal: d’Empanada Cultural a "Epidèmia cultural". • Anunci d’un format especial, enregistrat a distància i amb propostes culturals per acompanyar el confinament. Com vivim el confinament (els tres) • Ferran: trobada amb la família i el “bebecito”, moments al balcó amb vistes a Barcelona. • Pol: aïllat en entorn rural, ritme gairebé inalterat; humor amb l’estigma hipocondríac. • Adriano: telegrups saturats, memes i l’eco de l’“aplaudiment de les 20h”. • Tesi: el sistema no estava preparat; la vida s’imposa al treball; el teletreball revela límits domèstics i tecnològics. Sèries i cinema: malalties, poder i metàfores Kingdom (Corea, Netflix) • Barreja de gèneres: zombies en la dinastia Joseon; acció d’espases i intriga palatina. • Clau de lectura (T2): el “virus” com a eina de poder; conspiració per manipular la successió al tron. • Valor: ficció d’època que permet distància emocional però ressona amb l’actualitat. Contagio (Soderbergh, 2011) • Paral·lelismes inquietants: origen zoonòtic (ratpenat + porc), propagació global accelerada, quarantenes, aeroports tancats, EPI’s, ciutats buides. • Diferències de ritme: la pel·lícula accelera vacuna i corba; la realitat és més lenta. • Missatge: la globalització com a vector de pandèmia; la gestió política importa. Dead Set i el paradigma zombi • Charlie Brooker (abans de Black Mirror): una casa de reality aïllada mentre fora esclata el caos. • L’aïllament com a motor narratiu recurrent del gènere. Hàbits socials, higiene i cultura cívica • De l’“excepció asiàtica” a l’estàndard: mascaretes per respecte als altres, no sols per por. • Comparativa: Alemanya penalitza la irresponsabilitat d’anar malalt a la feina; aquí s’hi arriba tard. • Pronòstic: quedaran noves rutines (rentat de mans, distància, mascaretes en símptomes lleus). Burocràcia i teletreball: un sistema en fals • Via crucis del paro i la finestreta múltiple (SEPE/SOC/INEM). • El telefeina exigeix espai, equips i cultura digital; la separació vida-feina trontolla. Privilegis, desigualtat i imatges de l’epidèmia • Crítica a la ostentació “queda’t a casa” des de mansions. • Connexió amb el cinema coreà: Paràsits (espais i classes) i El lago del ganso salvaje (Wuhan precovid filmada amb duresa perifèrica). • Nota: a diferència d’algunes distopies filmades, aquí no hi ha “muntanyes d’escombraries” al carrer gràcies a serveis essencials. Contagi social real: VIPs, actes massius i el cas Igualada • Més relacions = més risc: polítics, actors i el vector d’esdeveniments (8M, sopars massius) com a acceleradors. • Debat sobre responsabilitats i tardança de mesures. Còmics i llibres: epidèmies simbòliques Sandman (Neil Gaiman) • Premissa: bruixots segresten per error Morfeu (el Somni); el món entra en desequilibri de son (insomni i somni etern). • Lectura confinada: epidèmia “incòmoda” que altera rutines més que matar; el retorn del Somni i la pèrdua de poder (objectes) com a metàfora del nostre “retorn” a un món canviat. • Adaptació: projecte en marxa; desig d’animació per respectar l’imaginari visual. Saramago: Las intermitencias de la muerte i Assaig sobre la ceguesa • Intermitències: i si en un país ningú morís? Efectes demogràfics, màfies frontereres i ètica del final de vida. • Ceguesa/Blindness (2008): posada en escena amb blancs “cremats” per fer gairebé tangible la llum que encega; parentescos temàtics amb Bird Box. Videojocs: Death Stranding i la connexió en l’aïllament "Make America whole again" • Món postcataclisme on vius i morts se solapen; la “pluja” et fa envellir. • Mecànica i metàfora: ets un porter (Sam Porter Bridges) que “tira ponts” entre persones sense contacte físic (lliuraments amb hologrames). • Cooperació asíncrona: infraestructures compartides (un altre jugador et deixa un pont) = comunitat sense trobada. • Mirall del present: distància social que pot, paradoxalment, reforçar vincles. Hikikomori i Tokyo (Bong Joon-ho, "Shaking Tokyo") • Retrat d’un hikikomori que viu sol i cronifica rutines (una pizza setmanal) fins que connecta amb una repartidora. • L’“interior” com a món: llum, temps diluït, espai habitat; final amb gir crític que recontextualitza l’exterior. • Eix Bong Joon-ho: creuament entre gènere fantàstic i sàtira social (de The Host a Madre fins a Paràsits). Agenda i indústria: cap on va la cultura? • Festivals: cancel·lacions (Cannes) i mutacions online (D’A Barcelona amb pagament per peça). • Cinema: estrenes directes a streaming; pèrdua de la litúrgia de sala però ampliació d’abast. • Videojocs: auge de consum digital, però riscos a la cadena de subministrament (PS5/Xbox i fabricació). • Música i arts escèniques: concerts i activitats en directe a xarxa com a primer refugi. Tancament • Recordatori de xarxes d’Empanada Cultural i voluntat de seguir amb el format remot. • Missatge de cura i serenor per a la setmana: persistir en trams curts, sumar cultura i cuidar-se.

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 15/3/2020 — Formatges artesans al Santuari del Miracle: llet crua d’ovella, caves naturals i premi “Claustre”; viatge a Elmina, llegendes del Call i polèmiques del Barça - episode art
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats
58'

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 15/3/2020 — Formatges artesans al Santuari del Miracle: llet crua d’ovella, caves naturals i premi “Claustre”; viatge a Elmina, llegendes del Call i polèmiques del Barça

Panorama general Episodi polifònic amb tres grans blocs: l’entrevista a Sílvia Soler i Torres sobre la Formatgeria del Miracle (Riner, Solsonès), la secció de viatges (Elmina, Ghana) i una peça històrica-legendària del Call jueu de Barcelona, tancant amb un comentari d’actualitat blaugrana. "La vida s’ha anat revelant a poc a poc amb cada decisió i cada accident... i ha pres forma en un projecte cooperatiu i social." — Sílvia Soler 1) La Formatgeria del Miracle (Riner, Solsonès) Context i missió • Ubicada a les antigues cuines del Santuari del Miracle, dins el municipi de Riner (Solsonès), amb uns 300 habitants. • Cooperativa nascuda el 2016 per impulsar un obrador làctic artesanal i dinamitzar l’entorn: crear ocupació, atreure visitants i prioritzar persones en risc d’exclusió. • Col·laboració estreta amb la petita comunitat benedictina (jardins, vinyes, acollida al santuari). Trajectòria de Sílvia i naixement del projecte • De vida comunitària rural (des de 2002) i feina d’educadora social a formatgera: aprenentatge autodidacta, visites a obradors i primeres proves a casa (amb 4 cabres). • El monestir va obrir la porta a la “formatgeria dels somnis”: espais amplis i un entorn idíl·lic que dona identitat pròpia als formatges. Identitat i matèries primeres • Tots els formatges són de llet crua d’ovella (no pasteuritzada), preservant la flora bacteriana i el terroir del Miracle. • Ramat propi (200–250 ovelles) a Sant Climent; complement puntual amb llet externa si cal. • Noms dels formatges vinculats al santuari i al seu patrimoni. Els quatre formatges (actuals) • Gàrgola Tipus: quallada làctica, pasta tova i àcida, de llet crua d’ovella (poc habitual en aquesta tipologia). Maduració: ~3 setmanes. Textura i escorça: cremós, mantecós; crosta rugosa. Maridatge: sol o amb vi jove i una melmelada suau (carbassó i llimona). • Les Cuines Tipus: quallada enzimàtica, pasta tova, formatge cendrat. Salat: en salmorra amb sal de muntanya de les Salines de Cambrils (Port del Comte). Maduració: 2–3 mesos; cura peça a peça. Maridatge: cervesa i pa amb tomàquet. • Barroc Tipus: quallada enzimàtica, pasta semi-dura; madurat en cava natural sota el claustre (10–12 °C constants, alta humitat). Maduració: 3–4 mesos; peces d’uns 400 g; pasta autoprensada, escorça vellutada. Perfil: elegant i equilibrat, notes de mantega i fruits secs torrats. Servei: temperatura ambient. • Claustre (l’estrella) Tipus: quallada enzimàtica, roda gran de >5 kg, 9 mesos de maduració en cava natural. Microbiota: selecció de fongs autòctons de la cava; perfil més dolç per consum de lactosa en l’envelliment. Reconeixement: Medalla d’or (Formatges d’ovella, quallada enzimàtica) al Concurs de Formatges Artesans del Pirineu (Fira de Sant Ermengol, la Seu d’Urgell). Producció: molt limitada (~6 peces/setmana). Comercialització i abast • Venda directa al Santuari del Miracle i al Monestir de Montserrat; tastos i experiències als jardins del santuari. • Vila Viniteca té l’exclusivitat del Claustre en aquesta etapa; el productor fixa el preu, cuidant la sostenibilitat artesana. • Prospecció a Londres i treball amb distribuïdors; repte: visibilitat i distribució des del Solsonès. Operativa i vida rural • Jornada: recepció de llet (8:30), tres cuites setmanals (~300 L cada dill., dime., div.) i tasques diàries de girats i salats; és una feina de dilluns a dilluns. • Escola rural i xarxa veïnal: logística compartida, poques places, gran comunitat de suport. • Productes: de moment sense iogurts (pausa per focus i contaminacions creuades), centrada en consolidar els formatges. • Futur: explorar versions en llet de cabra per a alguns dels tipus (canvia molt el procés i el resultat). 2) Viatges: Elmina (Ghana) i la memòria de l’esclavisme • Visita al Fort São Jorge da Mina (Elmina), la fortalesa europea més antiga d’Àfrica a la Costa de l’Or, epicentre del tràfic atlàntic d’esclaus. • Recordatori de la “porta del no retorn”, les condicions inhumanes d’embarcament i el llegat econòmic i social d’aquest crim històric. • Dada colpidora: avui encara >45 milions de persones viuen en condicions properes a l’esclavitud (treballs forçats, tràfic de persones). 3) Història i llegendes del Call jueu de Barcelona Casa d’En Dret (c. Sant Domènec del Call, 6) • Possiblement la casa habitacional més antiga de Barcelona; propietat medieval de Estruc Isaac Adret. • Ús al s. XIX–XX: funerària, escola de música i casa de barrets; avui, restaurada i amb entitats que divulguen patrimoni jueu. Casa de l’Alquimista (pl. Manuel Ribé) • Llegenda d’un alquimista i la seva filla, morta per un verí en una flor; la casa hauria quedat maleïda i deshabitada durant segles. 4) Actualitat blaugrana: decisions polèmiques del Barça • Afiliació a Foment del Treball (sense consulta als socis), contracte amb I3 Ventures i acord de fan tokens amb Chiliz (incloent una samarreta amb el número simbòlic 88), qüestionats per imatge i sentit comú. Idees clau • Llet crua d’ovella, caves naturals i terroir monàstic defineixen el caràcter únic dels formatges del Miracle. • Projecte social i cooperatiu que revitalitza un entorn rural i crea valor més enllà del producte. • Producció limitada i cura artesanal extrema: premis, reconeixement i demanda creixent. • Cultura, memòria i crítica: l’episodi combina gastronomia, història global i local, i reflexió cívica.

Empanada Cultural del 15/3/2020 — Feminismes a cinema, videojocs i còmic: Harriet, Invisibles, La Camarista, La candidata perfecta, La ola verde, Horizon Zero Dawn i Y: L’últim home - episode art
Empanada Cultural
1h

Empanada Cultural del 15/3/2020 — Feminismes a cinema, videojocs i còmic: Harriet, Invisibles, La Camarista, La candidata perfecta, La ola verde, Horizon Zero Dawn i Y: L’últim home

Idea general del programa Episodi especial (8 de març) amb un fil conductor clar: la representació de les dones i les lluites feministes a través de cinema, videojocs i còmic. El to és àgil, irònic i proper, amb una obertura metafòrica al jardí que introdueix temes com el sostre de vidre, l’autonomia, les plagues i la cura. "Prepareu els pitets, que aquí comença l'empatx... la bacanal radiofònica." Punts clau • Feminisme transversal: des de biopics i documentals fins a distopies en videojocs i còmics. • Crítica a la hipersexualització i al male gaze en videojocs; reivindicació de protagonistes femenines complexes (Aloy a Horizon Zero Dawn). • Memòria històrica i drets: Harriet Tubman, sufragi femení i la lluita actual pels drets reproductius (Argentina). • Visibilitat de dones adultes: Invisibles posa el focus en la invisibilització a partir dels 50. • Distopies amb mirada de gènere: móns reconfigurats per dones (Horizon Zero Dawn, Y: L’últim home). Obertura narrativa: el jardí com a metàfora El Pol obre amb un recorregut pel seu jardí per parlar, en clau simbòlica, de cura, autonomia i límits: • Carbassons que es “limiten” perquè la flor creixi millor: metàfora de com s’educa/controla el creixement. • Plantes de marihuana femenines que “rebutgen mascles”: al·lusió irònica a espais d’autonomia i a l’estigma social. • Sostre de metacrilat que frena el creixement de les plantes (femelles): clara metàfora del sostre de vidre. • Truc contra les baboses amb cervesa: mirar els problemes amb estratègies laterals en lloc de la confrontació directa. A continuació, presenta el dia i el tema: Empanada Cultural en directe, amb cinema (Harriet i estrenes amb focus de gènere), videojocs (Horizon Zero Dawn) i còmic (Y: L’últim home). Cinema: dones, història i lluites (Adriano) Introducció als estrenes i al “50/50” de la setmana • Dels 14 estrenes, en destaca 7 amb presència femenina rellevant (5 dirigides per dones i 2 d’homes amb voluntat de donar veu a temes de gènere). • Debat sobre l’“oportunitat” del calendari (8M) i la visibilització. • Esmenta sense ressenyar: documental Frida (Gianni Troilo) i el thriller El ritmo de la venganza (Reed Morano) per sota del notable. Harriet (Kasi Lemmons) • Biopic de Harriet Tubman interpretada per Cynthia Erivo (també autora de la cançó Stand Up). • Contingut històric: abolicionista i sufragista; 13 missions d’alliberament (~70 esclaus), participació a la Guerra Civil i activisme pel sufragi. • Context de drets: sufragi femení als EUA el 1920 (blanques); les dones negres no van poder votar àmpliament fins a 1967. • Valoració crítica: Erivo, magnífica; però el film cau en personatges plans i to sensacionalista (barreja de biopic, western i to “superheroic”). L’ús de les desmais/epifanies de Harriet sents forçat i massa Hollywood. Invisibles (Gracia Querejeta) • Drama coral i quotidià sobre tres dones al voltant dels 50 (Emma Suárez, Adriana Ozores, Nathalie Poza) que caminen i conversen en un parc. • Tema central: invisibilització de les dones a partir d’una edat, en clau eròtica, professional i social. • Forma: 17 passejos en Steadicam que funcionen com a teràpia en moviment. Producció austera (18 dies de rodatge) i pròxima adaptació a sèrie (projecte originalment pensat com a sèrie). Dues imprescindibles i un documental • La camarista (Lila Avilés): retrat de la precarietat i invisibilitat d’una camarera de pisos en un hotel de luxe a Ciutat de Mèxic. Ascens social promès però elusiu; vida fora de camp; metàfora de classe i de gènere. • La candidata perfecta (Haifaa Al-Mansour): conflicte de gènere a Aràbia Saudita a través d’una doctora; mirada continuista després de La bicicleta verda. • La ola verde (Que sea ley): documental sobre la lluita per l’avortament legal a l’Argentina; premiat a Donostia i presentat a Cannes. "Que el aborto sea legal, seguro y gratuito. Que sea ley." Videojocs: Horizon Zero Dawn (Ferran) Món i història • Distopia post-cataclisme on la natura i les màquines zoomòrfiques conviuen; societats tribals han oblidat la tecnologia. • Protagonista: Aloy, criada per un foragit, troba el dispositiu Focus (visió augmentada) i inicia la recerca del seu origen (Elisabet Sobeck), la corrupció de les màquines i la veritat del món. • Tribu Nora de tradició matriarcal; Gaia com a IA-mare terra: símbols de cura i regeneració. Representació i gènere • Aloy, exemple de protagonista femenina no hipersexualitzada: disseny funcional, caràcter empàtic i decidit, sense caure en tòpics. • Crítica al male gaze: • Noies hipersexualitzades amb armadures inviables. • Excuses de la indústria (“els nois no s’hi identifiquen”, “és més difícil animar dones”). • Dada clau: prop del 48% de gamers són dones — els tòpics de mercat no s’aguanten. • Valor artístic: banda sonora evocadora, món obert preciós, narrativa que revela el passat amb ritme. • Context de producció: motor compartit amb Death Stranding; DLC un any després; seqüela en desenvolupament. Còmics: del Rellotge de l’Apocalipsi a Y: L’últim home (Pol) Pròleg apocalíptic • Referència a Iron Maiden i Two Minutes to Midnight per parlar del Doomsday Clock: el món, metafòricament, a 100 segons de la mitjanit. Y: L’últim home (Brian K. Vaughan i Pia Guerra, Vértigo) • Premissa: una plaga elimina tots els mascles (humans i animals) excepte Yorick Brown i el seu mico Ampersand. • Format i abast: 60 números (2002–2008); to de road movie post-apocalíptica amb misteri central: per què ha passat i per què ells sobreviuen. • Personatges i món: • Yorick: escapista, immadur — evolució cap a l’adultesa. • Acompanyants clau: Agent 355 i la doctora Alison Mann. • Antagonismes: Filles de les Amazones (grup supremacista) i figures de poder que volen controlar la reproducció (p. ex., una general israeliana). • Lectura de gènere: • Alguns van titllar l’obra de masclista per retratar un món caòtic sense homes. • El còmic ho matisa: el caos s’explica per l’absència sobtada d’homes en estructures de poder històricament masculines, no per incapacitat femenina. • Adaptació audiovisual: llarg via crucis de producció — pilot rodat (2019), canvis de protagonista i showrunners. La sèrie continua en camí. To, llengua i estil del programa • Conducció bilingüe (català/castellà), to distès i punyent. • Seccions netes: cinema, videojocs i còmics, amb intercanvis i anotacions culturals. • Ús d’humor i metàfores per aterrar conceptes com sostre de vidre, male gaze, cures i autonomia.

← Torna a tots els podcasts