Babilònia del 23/1/2020 — Ballet, llibres i cinema: La Bella Dorment, Las ganas, Dràcula, 1917, Litus, Quien a hierro mata i els Set Pecats Capitals
Panorama general Programa variat i àgil amb cultura en majúscules: ballet clàssic, novel·la contemporània i gòtica, divulgació musical i cinema d’autor. Els temes centrals: • Ballet en directe: La Bella Dorment (Russian Classical Ballet, Auditori de Sant Cugat) • Llibres: “Las ganas” (Santiago Lorenzo) i “Dràcula: L’origen” (sobre Bram Stoker) • Música i divulgació: “Els set pecats capitals” de Ramon Gener amb l’Orquestra Simfònica del Vallès • Cinema: “Litus”, “Quien a hierro mata”, 1917 (Sam Mendes) i “Cegado por la luz” Ballet: La Bella Dorment (Russian Classical Ballet) Crònica de l’espectacle • Companyia de Moscou amb un cos de ball nombrós i escenografia i vestuari molt cuidats (palau, bosc encantat). • Música de Txaikovski i coreografia de Marius Petipa; celebració del 130è aniversari de l’estrena original al Teatre Mariïnski (1890). • La posada en escena destaca per la fada Carabós (personatge imponent i teatral) i el final festiu amb cameos de contes (Gat amb Botes, Ocellet Blau, Caputxeta i el Llop). Recordatori del conte • Malefici: la princesa Aurora es punxa amb un fus als 16 anys i s’adorm; tot el regne queda adormit entre un bosc encantat. • El príncep, guiat per la fada de les liles, trenca l’encanteri amb el petó i culmina en un gran ball nupcial. “La música és preciosa tota l’estona… i els vestits, una xulada.” Llibres: narrativa contemporània i gòtica “Las ganas” (Santiago Lorenzo) • Sàtira sobre la mediocritat i la frustració, amb un protagonista químic/inventor que busca fer fortuna amb un producte per a la fusta. • Història de desig i bloqueig: lligam amorós perfecte però amb impediment sexual per una associació mental; ritme i prosa menys depurats que a “Los asquerosos”. • Valoració: idea potent però irregular en ritme; Lorenzo “broda” més a “Los asquerosos”. “Dràcula: L’origen” • Aproxima el mite a la biografia ficcionada de Bram Stoker: infantesa malaltissa, una mainadera “vampírica” i l’ombra del Comte Dràcula. • Novel·la molt cinematogràfica; es comenta la llegenda de les suposades “200 pàgines” perdudes de l’original de Stoker. • Debat de clàssics a la taula: relectures de Don Quixot, contes de Sherlock Holmes i el Comte de Montecristo (“dinamisme” i ganxo serialitzat). “És un llibre molt pel·liculero… d’aquí en pot sortir una pel·lícula perfectament.” Música i divulgació: “Els set pecats capitals” (Ramon Gener) Format de l’espectacle • Concert-divulgació amb Orquestra Simfònica del Vallès (uns 70 músics), soprano i ballarina. Conducció de Ramon Gener (gran comunicador). • Fil conductor: els Contes de Canterbury per abordar els pecats com a temes musicals al llarg dels segles (Mozart, Wagner, Txaikovski, Debussy…). • Encaix lúdic i didàctic: exemples, anàlisi tonal i petites dramatitzacions. Votació final del públic: va guanyar la luxúria. “Jo aquell dia el meu pare va morir per primera vegada.” —Cita del llibre “La mort ens farà immortals”, arrel de l’Alzheimer del pare de Gener. Cinema: amistat, venjança, guerra i fanatisme musical “Litus” • Reunió d’amics després del suïcidi del Litus; to de comèdia agredolça i estructura teatral (80% en un menjador), amb ritme àgil i repartiment coral. • Eix dramàtic: cartes que el difunt deixa a cadascun; tensions d’amistat, amors creuats i oportunisme. “Quien a hierro mata” (Paco Plaza) • Thriller sobri i dur: un infermer (Luis Tosar) en una residència i un narco gallec en decadència per demència; el passat arrossega venjança. • Destaquen els fills del narco i un secundari molt llaminer que ha fet carrera als premis. “1917” (Sam Mendes) • Missió a contrarellotge a la Primera Guerra Mundial: travessar la terra de ningú per aturar un atac condemnat al desastre. • Posada en escena en aparent pla seqüència: immersiva i hipnòtica; la guerra mostrada com a desolació absoluta més que no pas gore explícit. “Sobretot, quan doneu un missatge, tingueu testimonis al davant… la gent ha embogit i vol lluitar.” “Cegado por la luz” • Adolescent paquistanès a l’Anglaterra dels 80 descobreix Bruce Springsteen i troba veu pròpia com a poeta; retrat tendre però irregular en to i musicalitat. • Banda sonora amb el Boss omnipresent; base en un cas real (fotos finals amb Springsteen). Apunts i connexions Notes ràpides • L’auditori anuncia també “El trencanous” i hi ha intertextos Disney en el reconeixement musical de Txaikovski. • Traça històrica: de Perrault (contes clàssics) a Canterbury, cap a la codificació musical d’emocions i pecats. • Discussió lectora: la importància del moment vital per abordar clàssics extensos (Quixot) i el valor de relectures.
