Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12211episodis
Babilònia del 16/1/2020 — West Side Story al Tívoli, “Tocar el color” (pastel), Tot Sherlock Holmes i cinema de premis: L’Irlandès, Història d’un matrimoni, Paràsits i Els dos papes - episode art
Babilònia
1h

Babilònia del 16/1/2020 — West Side Story al Tívoli, “Tocar el color” (pastel), Tot Sherlock Holmes i cinema de premis: L’Irlandès, Història d’un matrimoni, Paràsits i Els dos papes

Resum general Programa especial d’inici de 2020 amb to distès i molta cultura. Després de la benvinguda i propòsits d’any nou, els conductors entren en quatre blocs principals: un repàs entusiasmat del musical West Side Story al Teatre Tívoli, una visita crítica i didàctica a l’exposició “Tocar el color: la renovació del pastel” (Fundació Mapfre), una recomanació lectora de l’edició integral Tot Sherlock Holmes, i un tram final de cinema amb focus en títols destacats de temporada (Globus d’Or/Oscars): L’Irlandès, Història d’un matrimoni, Paràsits i Els dos papes. Temes principals Musical: West Side Story (Tívoli). Producció molt fidel a l’original, amb músics en directe (fosso i sobre l’escenari, textura tipus big band) i un so envoltant molt treballat. Valoració global molt positiva. Exposició: “Tocar el color. La renovació del pastel” (Fundació Mapfre). Reivindicació de la tècnica del pastel del segle XVIII–XIX fins als impressionistes. Mostra deliciosa, ben documentada i amb audioguia recomanada. Llibres: Tot Sherlock Holmes (edició en dos volums, més de 2.000 pàg.). Lectura seqüenciada per seguir l’arc vital de Holmes i Watson; èmfasi en la serialització i en el rol del Dr. Watson com a narrador. Cinema (temporada de premis): • L’Irlandès (Scorsese) — mirada crepuscular i crítica al món mafiós, amb de-aging digital discutible. • Història d’un matrimoni (Noah Baumbach) — retrat agut d’una separació i la seva batalla legal; grans interpretacions. • Paràsits (Bong Joon-ho) — sàtira de lluita de classes amb girs sorprenents; candidata a clàssic modern. • Els dos papes (Fernando Meirelles) — duel interpretatiu Hopkins/Pryce, amb llicències dramàtiques i ambientació vaticana molt aconseguida. Punts clau i highlights West Side Story (musical) Músics en directe dividits entre fosso i escena, amb passatges de jazz/big band que amplien la paleta sonora de Bernstein. Fidelitat a l’original (Robbins, Sondheim, etc.) i posada en escena coral, coreografies molt sincronitzades i traducció al castellà clara i eficaç. Lectura temàtica: relectura de Romeu i Julieta en clau de xocs identitaris (Jets vs. Sharks), masculinitat agressiva i violència de carrer. Apunt d’actualitat: remake de Spielberg en camí (ambdós coincideixen que modernitzarà el clàssic sense trair-lo). “Tocar el color” (pastel) – Fundació Mapfre Reivindicació d’una tècnica sovint considerada “menor” però clau per als impressionistes (Monet, Degas, Renoir), Millet i fins i tot Picasso. Avantatges del pastel: portabilitat, netedat i assecatge ràpid, ideals per al plein air. Mirada social: pintores que, per limitacions d’època, treballen interiors i escenes quotidianes amb gran sensibilitat. Experiència de visita: audioguia completa, discurs expositiu clar i recorregut amable; crítica a les visites guiades massa curtes. Tot Sherlock Holmes Edició integral en dos volums (més de 2.000 pàgines): conté novel·les i relats breus, respectant l’ordre cronològic. Clau narrativa: el Dr. Watson és el narrador habitual; Holmes roman en certa “ombra metòdica”, i el temps s’accelera quan Watson queda fora de camp. Context d’autoria: Conan Doyle, atrapat entre la seva ambició literària i l’èxit popular de Holmes; primeres obres, sovint, més fresques. Exemples: “El Valle del Terror” destaca per l’arquitectura en dues parts (cas londinenc + retrobament als EUA amb societats secretes). Cinema de premis L’Irlandès (Scorsese) • Virtuts: to desmitificador de la màfia, vestuari i ambientació acurats, gran Al Pacino (Hoffa). • Reserves: durada extensa i de-aging poc convincent (desfasament rostre-cos i mirada “estranya”). Història d’un matrimoni (Noah Baumbach) • De l’“acord civilitzat” a la guerra d’advocats. Brillen Scarlett Johansson, Adam Driver i Laura Dern. • Escenes d’alta tensió emocional en espais mínims; guió fi i observacional. Paràsits (Bong Joon-ho) • Fàbula negra sobre classe, elitisme i servitud amb un gir central que canvia el to i el gènere. • Equilibri entre humor negre i tragèdia; direcció mil·limètrica. Els dos papes (Fernando Meirelles) • Duet d’actors en estat de gràcia (Hopkins/Pryce), llicències dramàtiques en converses privades i reflexió sobre tradició vs. reforma. • Recria espais vaticans icònics (Capella Sixtina) amb sorprenent versemblança. Cites destacades “Escriguem 2020 sencer... per evitar falsificacions.” “Hi ha un moment que fa clic la pel·lícula... i dius: això és una altra cosa ja.”

Veus Parròquia del 15/1/2020 — Història de l’Església primitiva, Evangeli de Joan i actualitat: sense sostre, Any Jubilar Lauretà, patrimoni i ecumenisme - episode art
Veus Parròquia
28'

Veus Parròquia del 15/1/2020 — Història de l’Església primitiva, Evangeli de Joan i actualitat: sense sostre, Any Jubilar Lauretà, patrimoni i ecumenisme

Panorama del programa Introducció • Programa "Veus de la Parròquia" (25 anys en antena), emès el 15 de gener de 2020 a Ràdio d’Esvern (98.1 FM). • Marc litúrgic: temps ordinari després de Nadal, amb record de la joia de les festes. • Veus: Joana Algarra i Pere Oliver; tècnica: Carles Rius. Història de l’Església primitiva (segles I–IV) • Expansió inicial: primer entre la comunitat jueva i, a partir del 43 dC, entre els gentils; conversió de Pau (38 dC) i el seu paper com a gran divulgador. • Conflictes i persecució: tensió amb el judaisme arran de diaca Esteve i la seva lapidació (37 dC); mort de Jaume el Major (43 dC) i dispersió dels Dotze; persecucions romanes intermitents amb martiris. • Centres i identitat: Damasc i Antioquia com a focus primers; ús del nom de “cristià”; Pere a Roma (inici dels 60 dC) i creixement de la comunitat. • Debat intern i Concili de Jerusalem (49 dC): sobre pràctiques jueves per als nous convertits. • Pensament i literatura cristiana: centres d’estudi a Alexandria, Cesarea i Antioquia; autors com Justí, Hipòlit, Tertulià i Cebrià; vigor de l’Església africana (Cartago) i irradiació cap a la península Ibèrica. • Corrents i textos apòcrifs: gnosticisme amb pes als primers segles i multiplicitat de textos no canònics (Evangelis de Tomàs, Judes, Nicodem, Valentí, Felip, Maria Magdalena...). • Gir decisiu: edicte de Milà (313) de Constantí i reconeixement oficial; cristianisme com a religió d’Estat (380). • Gran elaboració teològica: Atanasi, Basili, Joan Crisòstom, Jeroni, Agustí com a pares fundacionals de la teologia; Sant Jeroni i la Vulgata (traduccions de les Escriptures; evangelis canònics com a base de la vida cristiana). Evangeli i reflexió Lectura: Joan 1,29–34 "Mireu l’anyell de Déu, que pren damunt seu el pecat del món... Jo ho he vist i dono testimoni que aquest és el Fill de Déu." Comentari i pregària • Joan Baptista: reconegut per la seva credibilitat i paraula il·luminadora; assenyala Jesús com a Anyell de Déu i Fill de Déu, i orienta els seus deixebles cap a Ell. • Pregària perquè el baptisme regeneri l’escolta, l’acolliment i el testimoni; demanar humilitat i coratge per compartir la fe i viure l’alliberament en Crist. Notícies d’Església i societat Sense sostre a Barcelona – Fundació Arrels • Augment sostingut: 2.564 persones ateses el 2019 (+9% vs 2018); 2.000 dormen al ras (mínim), +34% vs 2015 i +83% en 11 anys. 60% d’increment en 5 anys. • Perfil: majoritàriament homes (dones 11%); més de 1.000 usuaris nous el 2019. • Serveis: centre obert (descans, dutxes –més de 900 usuaris–, roba –1.300–, consigna –500–), visites al carrer (523 persones), allotjament per a 240 (pisos i llar Pere Barnés); ampliació d’instal·lacions en marxa. • Crítica institucional: manca de resposta dels governs (Ferran Busquets, director); problema en augment. Any Jubilar Lauretà (Mare de Déu de Loreto) • Jubileu (8/12/2019–10/12/2020) pel centenari del patronatge sobre l’aeronàutica; gràcia jubilar per a viatgers aeris, militars i civils; accions a la capella de la T1 del Prat amb imatge i informació. Patrimoni, cultura i arqueologia • Litigi Lleida–Barbastre-Montsó: sentència civil obliga a lliurar 111 obres d’art de 43 parròquies; trasllat pendent per fragilitat de les peces. • Document de 1918 sobre elements romànics de Santa Maria de Besalú trobat en un convent de Barcelona. • Descobriment d’un vitrall del segle XIII a la Catedral de Girona, possiblement romànic i reutilitzat; conservat entre parets. • Barcelona: èxit de l’entrada combinada (Catedral, Santa Maria del Mar i Sant Pau del Camp), bona resposta de públic. • Ruta del Cister: pèrdua de 19.000 visitants en 3 anys; proposta de carnet 3-en-1 per reactivar visites. • Arqueologia: localització d’un esquelet del s. XIV amb el seu “Sant Grial”; Poblet remodela el museu (museografia actualitzada, espai doblat, 200 noves obres). • Bisbat de Vic: anul·lació d’una immatriculació; un document de 1668 retorna als propietaris l’ermita de Sant Jaume del Clot (Castellfollit del Boix). Secularització, matrimonis i abusos • Matrimonis: 9 de cada 10 a Catalunya ja no es fan per l’Església; mínim històric de creients practicants. • Reflexió pastoral: risc de la secularització de no preguntar-se pel sentit últim; cal aprofundir en les Escriptures i en el matrimoni cristià. • Abusos (2001–2019): 6.000 casos tractats per la Congregació per a la Doctrina de la Fe (menys del 3% del clergat mundial). Segons mossèn Jaume Bartomeu: no hi ha evidència que el celibat causi addiccions sexuals; el celibat responsable pot purificar afectes i sostenir un amor cast i lliure; els abusadors es troben en tots els sectors socials dins d’una societat hipererotitzada; cal discernir casos i no posar tot el clergat sota sospita. Voluntariat i acció social • Crida a voluntaris per a Càritas, Mans Unides, Justícia i Pau, Vida Creixent, Fundació Arrels i Hospital de Campanya de Sant Anna (Barcelona): esmorzars, tallers, higiene, acollida i acompanyament tots els dies, diumenges i festius inclosos. Agenda i avisos • Centenari com a basílica menor de Santa Maria de Vilafranca del Penedès (Solemnitat de Sant Ramon de Penyafort): Eucaristia presidida per Mons. Agustí Cortés i cants de l’Escola Gregoriana. • Mans Unides: assemblea a Sant Feliu de Llobregat; intensa activitat de sensibilització i recaptació. • Festa de Sant Antoni Abat (19/01): Eucaristia (11:00) i benedicció d’animals (12:15) a la plaça Verdaguer. • Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians (18–25/01): trobades i pregàries ecumèniques (Sant Francesc de Vilafranca; Catedral de Sant Llorenç, amb presència del bisbe Agustí i representants evangèlics i ortodoxos). • Diumenge de la Paraula de Déu (26/01) i Setmana de la Bíblia (26/01–01/02): activitats a totes les diòcesis; edició extraordinària del Full Dominical. • Recursos informatius: webs i publicacions de Catalunya Religió, Fulls dominicals i diocesans (Sant Feliu, Barcelona, Terrassa, Tortosa). "No hi ha res més ecumènic que estimar-nos els uns als altres com Jesús ens va ensenyar." Idees clau • Església viva i en expansió des dels orígens, amb fites com l’edicte de Milà i la consolidació teològica dels Pares de l’Església. • Crist com a Anyell de Déu al centre de la fe: crida a viure el baptisme, l’escolta i el testimoni. • Reptes socials i pastorals: emergència de les persones sense llar, secularització, transparència i responsabilitat davant els abusos, i foment del voluntariat. • Patrimoni i cultura: litigis, descobertes i iniciatives per acostar el ric llegat eclesial a la ciutadania.

M de Música del 14/1/2020 - episode art
M de Música

M de Música del 14/1/2020

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 14/1/2020 — El so al cinema: partitura sonora, memòria auditiva i l’ofici del sonidista — d’Estiu 1993 a Zama i 30 lumes - episode art
Cinema sense condicions
59'

Cinema sense condicions del 14/1/2020 — El so al cinema: partitura sonora, memòria auditiva i l’ofici del sonidista — d’Estiu 1993 a Zama i 30 lumes

Tema central: el so com a partitura del cinema Idea clau: el so en cinema no és només música; és una partitura sonora que integra diàlegs, ambients, silencis, sorolls i música per construir sentit, ritme i punt de vista. • El programa reivindica el sonidista com a creador, no com a “tècnic”, i proposa treballar el so i la música com un únic “món sonor”. • S’explora la sinestèsia (el so que evoca colors, olors, tactes) i com el so pot “fer veure” d’una manera nova allò que la imatge mostra. • El so “construeix el temps” de la imatge i pot instal·lar el punt de vista (per exemple, escoltar el món com l’escolta una nena protagonista). "Me gusta el lugar donde la música se convierte en sonido y el sonido se convierte en música" "El sonido… está hecho para atravesar el alma del espectador" Procés creatiu i mètode de treball Des del guió: el “guió sonor” • Treball ideal des de la fase de guió, redactant un guió sonor en paral·lel (amb intencions, ritmes i textures). • Pregunta clau a direcció: "¿Qué pasaría si no hay música en esta película? ¿Qué perdería?" Fusió so–música • Evitar compartiments estancs: el “disseny de so” i la música es composen plegats. • El so no és preciosista per se; ha d’estar al servei del tema i de l’emoció, no de la tècnica. Direcció, confiança i llibertat • La confiança del director/a en els col·laboradors (ex. Bertrand Tavernier, Henri Texier) allibera solucions sonores orgàniques. • En projectes experimentals (Isaki Lacuesta), es busca l’“espectador actiu” i la co-creació de sentit. Casos i exemples destacats Estiu 1993 (Carla Simón) • So discret i íntim que segueix la mirada i la distància emocional de la Frida. • L’ambentació rural i la gestió de la distància sonora construeixen el dol silenciós. Yuli i el “so simbòlic” • Cop de peu en un teatre buit o el crac d’una cadira en tensió: sonoritats que actuen com a símbols narratius. • Fil continu amb l’exemple clàssic de Pudovkin: un gest de dolor “s’escolta” per les botes que cruixen. Zama (Lucrecia Martel) • “Selva prefabricada” com a sinfonia contemporània: el so crea present, no arqueologia. • Introducció del theremin amb sentit dins l’univers del film. • Exemple paradigmàtic de “partitura sonora” integrada. 30 lumes (Diana Toucedo) • Experiència quasi 4D: la pluja enregistrada amb una cura hipnòtica activa memòria i cos. • Continuïtat en projectes futurs (Puerto Deseado; nova coescriptura amb Toucedo) i direcció pròpia de la convidada. O que arde • El silenci i el paisatge sonor com a arquitectura emocional; recordatori que "El cine mudo nunca fue mudo". Ofici del so i reptes Sonidista i microfonista • El sonidista és creador de partitura sonora. • El/la microfonista (perxa) és l’artista del set: invertir en una bona perxa és més efectiu que en més aparells si la col·locació és pobra. Per què a vegades no s’entén el diàleg? • Factors combinats: dicció i projecció vocal d’actors, rodatges massa ràpids, localitzacions sorolloses, i la falsa idea industrial que “oïr-ho tot molt a prop del micròfon” és “oïr bé”. • La llengua i la ressonància (ex. timbres de francès/castellà) també incideixen. Memòria sonora i escolta crítica • Projecte de llibre i pràctica docent sobre memòria sonora: exercicis per rescatar sons personals i convertir-los en un banc creatiu interior. • Pràctica d’“escoltar la vida” abans d’aixecar-se: tornar a calibrar l’orella i el cos. • El so, com a vibració, arriba abans al cos que la imatge al cervell; d’aquí la seva potència emocional. • Crida a una escolta crítica davant estils industrials imposats i l’era de consum accelerat. Noms propis i referències • Sonidistes i muntatge de so: Amanda Villavieja, Fabiola Ordoyo, Vero Font, Jonathan Barth. • Escola de San Antonio de los Baños (Cuba) i mestratge d’Antoine Bonfanti. • Filmografia citada: Te doy mis ojos, Yuli, Jul(i), Estiu 1993, Caníbal, Zama, O que arde, 30 lumes, Cara cremada, Entre dos aguas… Tancament • Escolta final: "Barte", peça sorgida d’un encàrrec d’ARTE per sonoritzar el primer llargmetratge armeni mut. • Avanç: proper convidat, Xavier Bax, per parlar de programació de cinema asiàtic.

← Torna a tots els podcasts