
Frankie Manning Radio Show del 16/1/2020
Programa dedicat al món del Swing, amb Albert Abella i Diego Fontova
Episodis etiquetats amb Altres

Programa dedicat al món del Swing, amb Albert Abella i Diego Fontova

Resum general Programa especial d’inici de 2020 amb to distès i molta cultura. Després de la benvinguda i propòsits d’any nou, els conductors entren en quatre blocs principals: un repàs entusiasmat del musical West Side Story al Teatre Tívoli, una visita crítica i didàctica a l’exposició “Tocar el color: la renovació del pastel” (Fundació Mapfre), una recomanació lectora de l’edició integral Tot Sherlock Holmes, i un tram final de cinema amb focus en títols destacats de temporada (Globus d’Or/Oscars): L’Irlandès, Història d’un matrimoni, Paràsits i Els dos papes. Temes principals Musical: West Side Story (Tívoli). Producció molt fidel a l’original, amb músics en directe (fosso i sobre l’escenari, textura tipus big band) i un so envoltant molt treballat. Valoració global molt positiva. Exposició: “Tocar el color. La renovació del pastel” (Fundació Mapfre). Reivindicació de la tècnica del pastel del segle XVIII–XIX fins als impressionistes. Mostra deliciosa, ben documentada i amb audioguia recomanada. Llibres: Tot Sherlock Holmes (edició en dos volums, més de 2.000 pàg.). Lectura seqüenciada per seguir l’arc vital de Holmes i Watson; èmfasi en la serialització i en el rol del Dr. Watson com a narrador. Cinema (temporada de premis): • L’Irlandès (Scorsese) — mirada crepuscular i crítica al món mafiós, amb de-aging digital discutible. • Història d’un matrimoni (Noah Baumbach) — retrat agut d’una separació i la seva batalla legal; grans interpretacions. • Paràsits (Bong Joon-ho) — sàtira de lluita de classes amb girs sorprenents; candidata a clàssic modern. • Els dos papes (Fernando Meirelles) — duel interpretatiu Hopkins/Pryce, amb llicències dramàtiques i ambientació vaticana molt aconseguida. Punts clau i highlights West Side Story (musical) Músics en directe dividits entre fosso i escena, amb passatges de jazz/big band que amplien la paleta sonora de Bernstein. Fidelitat a l’original (Robbins, Sondheim, etc.) i posada en escena coral, coreografies molt sincronitzades i traducció al castellà clara i eficaç. Lectura temàtica: relectura de Romeu i Julieta en clau de xocs identitaris (Jets vs. Sharks), masculinitat agressiva i violència de carrer. Apunt d’actualitat: remake de Spielberg en camí (ambdós coincideixen que modernitzarà el clàssic sense trair-lo). “Tocar el color” (pastel) – Fundació Mapfre Reivindicació d’una tècnica sovint considerada “menor” però clau per als impressionistes (Monet, Degas, Renoir), Millet i fins i tot Picasso. Avantatges del pastel: portabilitat, netedat i assecatge ràpid, ideals per al plein air. Mirada social: pintores que, per limitacions d’època, treballen interiors i escenes quotidianes amb gran sensibilitat. Experiència de visita: audioguia completa, discurs expositiu clar i recorregut amable; crítica a les visites guiades massa curtes. Tot Sherlock Holmes Edició integral en dos volums (més de 2.000 pàgines): conté novel·les i relats breus, respectant l’ordre cronològic. Clau narrativa: el Dr. Watson és el narrador habitual; Holmes roman en certa “ombra metòdica”, i el temps s’accelera quan Watson queda fora de camp. Context d’autoria: Conan Doyle, atrapat entre la seva ambició literària i l’èxit popular de Holmes; primeres obres, sovint, més fresques. Exemples: “El Valle del Terror” destaca per l’arquitectura en dues parts (cas londinenc + retrobament als EUA amb societats secretes). Cinema de premis L’Irlandès (Scorsese) • Virtuts: to desmitificador de la màfia, vestuari i ambientació acurats, gran Al Pacino (Hoffa). • Reserves: durada extensa i de-aging poc convincent (desfasament rostre-cos i mirada “estranya”). Història d’un matrimoni (Noah Baumbach) • De l’“acord civilitzat” a la guerra d’advocats. Brillen Scarlett Johansson, Adam Driver i Laura Dern. • Escenes d’alta tensió emocional en espais mínims; guió fi i observacional. Paràsits (Bong Joon-ho) • Fàbula negra sobre classe, elitisme i servitud amb un gir central que canvia el to i el gènere. • Equilibri entre humor negre i tragèdia; direcció mil·limètrica. Els dos papes (Fernando Meirelles) • Duet d’actors en estat de gràcia (Hopkins/Pryce), llicències dramàtiques en converses privades i reflexió sobre tradició vs. reforma. • Recria espais vaticans icònics (Capella Sixtina) amb sorprenent versemblança. Cites destacades “Escriguem 2020 sencer... per evitar falsificacions.” “Hi ha un moment que fa clic la pel·lícula... i dius: això és una altra cosa ja.”

Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup Marc (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.


Panorama del programa Introducció • Programa "Veus de la Parròquia" (25 anys en antena), emès el 15 de gener de 2020 a Ràdio d’Esvern (98.1 FM). • Marc litúrgic: temps ordinari després de Nadal, amb record de la joia de les festes. • Veus: Joana Algarra i Pere Oliver; tècnica: Carles Rius. Història de l’Església primitiva (segles I–IV) • Expansió inicial: primer entre la comunitat jueva i, a partir del 43 dC, entre els gentils; conversió de Pau (38 dC) i el seu paper com a gran divulgador. • Conflictes i persecució: tensió amb el judaisme arran de diaca Esteve i la seva lapidació (37 dC); mort de Jaume el Major (43 dC) i dispersió dels Dotze; persecucions romanes intermitents amb martiris. • Centres i identitat: Damasc i Antioquia com a focus primers; ús del nom de “cristià”; Pere a Roma (inici dels 60 dC) i creixement de la comunitat. • Debat intern i Concili de Jerusalem (49 dC): sobre pràctiques jueves per als nous convertits. • Pensament i literatura cristiana: centres d’estudi a Alexandria, Cesarea i Antioquia; autors com Justí, Hipòlit, Tertulià i Cebrià; vigor de l’Església africana (Cartago) i irradiació cap a la península Ibèrica. • Corrents i textos apòcrifs: gnosticisme amb pes als primers segles i multiplicitat de textos no canònics (Evangelis de Tomàs, Judes, Nicodem, Valentí, Felip, Maria Magdalena...). • Gir decisiu: edicte de Milà (313) de Constantí i reconeixement oficial; cristianisme com a religió d’Estat (380). • Gran elaboració teològica: Atanasi, Basili, Joan Crisòstom, Jeroni, Agustí com a pares fundacionals de la teologia; Sant Jeroni i la Vulgata (traduccions de les Escriptures; evangelis canònics com a base de la vida cristiana). Evangeli i reflexió Lectura: Joan 1,29–34 "Mireu l’anyell de Déu, que pren damunt seu el pecat del món... Jo ho he vist i dono testimoni que aquest és el Fill de Déu." Comentari i pregària • Joan Baptista: reconegut per la seva credibilitat i paraula il·luminadora; assenyala Jesús com a Anyell de Déu i Fill de Déu, i orienta els seus deixebles cap a Ell. • Pregària perquè el baptisme regeneri l’escolta, l’acolliment i el testimoni; demanar humilitat i coratge per compartir la fe i viure l’alliberament en Crist. Notícies d’Església i societat Sense sostre a Barcelona – Fundació Arrels • Augment sostingut: 2.564 persones ateses el 2019 (+9% vs 2018); 2.000 dormen al ras (mínim), +34% vs 2015 i +83% en 11 anys. 60% d’increment en 5 anys. • Perfil: majoritàriament homes (dones 11%); més de 1.000 usuaris nous el 2019. • Serveis: centre obert (descans, dutxes –més de 900 usuaris–, roba –1.300–, consigna –500–), visites al carrer (523 persones), allotjament per a 240 (pisos i llar Pere Barnés); ampliació d’instal·lacions en marxa. • Crítica institucional: manca de resposta dels governs (Ferran Busquets, director); problema en augment. Any Jubilar Lauretà (Mare de Déu de Loreto) • Jubileu (8/12/2019–10/12/2020) pel centenari del patronatge sobre l’aeronàutica; gràcia jubilar per a viatgers aeris, militars i civils; accions a la capella de la T1 del Prat amb imatge i informació. Patrimoni, cultura i arqueologia • Litigi Lleida–Barbastre-Montsó: sentència civil obliga a lliurar 111 obres d’art de 43 parròquies; trasllat pendent per fragilitat de les peces. • Document de 1918 sobre elements romànics de Santa Maria de Besalú trobat en un convent de Barcelona. • Descobriment d’un vitrall del segle XIII a la Catedral de Girona, possiblement romànic i reutilitzat; conservat entre parets. • Barcelona: èxit de l’entrada combinada (Catedral, Santa Maria del Mar i Sant Pau del Camp), bona resposta de públic. • Ruta del Cister: pèrdua de 19.000 visitants en 3 anys; proposta de carnet 3-en-1 per reactivar visites. • Arqueologia: localització d’un esquelet del s. XIV amb el seu “Sant Grial”; Poblet remodela el museu (museografia actualitzada, espai doblat, 200 noves obres). • Bisbat de Vic: anul·lació d’una immatriculació; un document de 1668 retorna als propietaris l’ermita de Sant Jaume del Clot (Castellfollit del Boix). Secularització, matrimonis i abusos • Matrimonis: 9 de cada 10 a Catalunya ja no es fan per l’Església; mínim històric de creients practicants. • Reflexió pastoral: risc de la secularització de no preguntar-se pel sentit últim; cal aprofundir en les Escriptures i en el matrimoni cristià. • Abusos (2001–2019): 6.000 casos tractats per la Congregació per a la Doctrina de la Fe (menys del 3% del clergat mundial). Segons mossèn Jaume Bartomeu: no hi ha evidència que el celibat causi addiccions sexuals; el celibat responsable pot purificar afectes i sostenir un amor cast i lliure; els abusadors es troben en tots els sectors socials dins d’una societat hipererotitzada; cal discernir casos i no posar tot el clergat sota sospita. Voluntariat i acció social • Crida a voluntaris per a Càritas, Mans Unides, Justícia i Pau, Vida Creixent, Fundació Arrels i Hospital de Campanya de Sant Anna (Barcelona): esmorzars, tallers, higiene, acollida i acompanyament tots els dies, diumenges i festius inclosos. Agenda i avisos • Centenari com a basílica menor de Santa Maria de Vilafranca del Penedès (Solemnitat de Sant Ramon de Penyafort): Eucaristia presidida per Mons. Agustí Cortés i cants de l’Escola Gregoriana. • Mans Unides: assemblea a Sant Feliu de Llobregat; intensa activitat de sensibilització i recaptació. • Festa de Sant Antoni Abat (19/01): Eucaristia (11:00) i benedicció d’animals (12:15) a la plaça Verdaguer. • Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians (18–25/01): trobades i pregàries ecumèniques (Sant Francesc de Vilafranca; Catedral de Sant Llorenç, amb presència del bisbe Agustí i representants evangèlics i ortodoxos). • Diumenge de la Paraula de Déu (26/01) i Setmana de la Bíblia (26/01–01/02): activitats a totes les diòcesis; edició extraordinària del Full Dominical. • Recursos informatius: webs i publicacions de Catalunya Religió, Fulls dominicals i diocesans (Sant Feliu, Barcelona, Terrassa, Tortosa). "No hi ha res més ecumènic que estimar-nos els uns als altres com Jesús ens va ensenyar." Idees clau • Església viva i en expansió des dels orígens, amb fites com l’edicte de Milà i la consolidació teològica dels Pares de l’Església. • Crist com a Anyell de Déu al centre de la fe: crida a viure el baptisme, l’escolta i el testimoni. • Reptes socials i pastorals: emergència de les persones sense llar, secularització, transparència i responsabilitat davant els abusos, i foment del voluntariat. • Patrimoni i cultura: litigis, descobertes i iniciatives per acostar el ric llegat eclesial a la ciutadania.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.


Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Tema central: el so com a partitura del cinema Idea clau: el so en cinema no és només música; és una partitura sonora que integra diàlegs, ambients, silencis, sorolls i música per construir sentit, ritme i punt de vista. • El programa reivindica el sonidista com a creador, no com a “tècnic”, i proposa treballar el so i la música com un únic “món sonor”. • S’explora la sinestèsia (el so que evoca colors, olors, tactes) i com el so pot “fer veure” d’una manera nova allò que la imatge mostra. • El so “construeix el temps” de la imatge i pot instal·lar el punt de vista (per exemple, escoltar el món com l’escolta una nena protagonista). "Me gusta el lugar donde la música se convierte en sonido y el sonido se convierte en música" "El sonido… está hecho para atravesar el alma del espectador" Procés creatiu i mètode de treball Des del guió: el “guió sonor” • Treball ideal des de la fase de guió, redactant un guió sonor en paral·lel (amb intencions, ritmes i textures). • Pregunta clau a direcció: "¿Qué pasaría si no hay música en esta película? ¿Qué perdería?" Fusió so–música • Evitar compartiments estancs: el “disseny de so” i la música es composen plegats. • El so no és preciosista per se; ha d’estar al servei del tema i de l’emoció, no de la tècnica. Direcció, confiança i llibertat • La confiança del director/a en els col·laboradors (ex. Bertrand Tavernier, Henri Texier) allibera solucions sonores orgàniques. • En projectes experimentals (Isaki Lacuesta), es busca l’“espectador actiu” i la co-creació de sentit. Casos i exemples destacats Estiu 1993 (Carla Simón) • So discret i íntim que segueix la mirada i la distància emocional de la Frida. • L’ambentació rural i la gestió de la distància sonora construeixen el dol silenciós. Yuli i el “so simbòlic” • Cop de peu en un teatre buit o el crac d’una cadira en tensió: sonoritats que actuen com a símbols narratius. • Fil continu amb l’exemple clàssic de Pudovkin: un gest de dolor “s’escolta” per les botes que cruixen. Zama (Lucrecia Martel) • “Selva prefabricada” com a sinfonia contemporània: el so crea present, no arqueologia. • Introducció del theremin amb sentit dins l’univers del film. • Exemple paradigmàtic de “partitura sonora” integrada. 30 lumes (Diana Toucedo) • Experiència quasi 4D: la pluja enregistrada amb una cura hipnòtica activa memòria i cos. • Continuïtat en projectes futurs (Puerto Deseado; nova coescriptura amb Toucedo) i direcció pròpia de la convidada. O que arde • El silenci i el paisatge sonor com a arquitectura emocional; recordatori que "El cine mudo nunca fue mudo". Ofici del so i reptes Sonidista i microfonista • El sonidista és creador de partitura sonora. • El/la microfonista (perxa) és l’artista del set: invertir en una bona perxa és més efectiu que en més aparells si la col·locació és pobra. Per què a vegades no s’entén el diàleg? • Factors combinats: dicció i projecció vocal d’actors, rodatges massa ràpids, localitzacions sorolloses, i la falsa idea industrial que “oïr-ho tot molt a prop del micròfon” és “oïr bé”. • La llengua i la ressonància (ex. timbres de francès/castellà) també incideixen. Memòria sonora i escolta crítica • Projecte de llibre i pràctica docent sobre memòria sonora: exercicis per rescatar sons personals i convertir-los en un banc creatiu interior. • Pràctica d’“escoltar la vida” abans d’aixecar-se: tornar a calibrar l’orella i el cos. • El so, com a vibració, arriba abans al cos que la imatge al cervell; d’aquí la seva potència emocional. • Crida a una escolta crítica davant estils industrials imposats i l’era de consum accelerat. Noms propis i referències • Sonidistes i muntatge de so: Amanda Villavieja, Fabiola Ordoyo, Vero Font, Jonathan Barth. • Escola de San Antonio de los Baños (Cuba) i mestratge d’Antoine Bonfanti. • Filmografia citada: Te doy mis ojos, Yuli, Jul(i), Estiu 1993, Caníbal, Zama, O que arde, 30 lumes, Cara cremada, Entre dos aguas… Tancament • Escolta final: "Barte", peça sorgida d’un encàrrec d’ARTE per sonoritzar el primer llargmetratge armeni mut. • Avanç: proper convidat, Xavier Bax, per parlar de programació de cinema asiàtic.