
Smooth Jazz Club del 14/1/2020
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...
Episodis etiquetats amb Altres

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.


Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Programa musical amb l'Imanol Lòpez, Gerard Maynés i l'Amador Saiz

Resum general Programa especial amb dues parts: Bloc 1: Escola Canigó (50è aniversari) — Història viva del centre, el seu projecte educatiu, la recerca per al llibre commemoratiu i les fites d’innovació (catalanització, informàtica, biblioteca, llengües, projectes). Bloc 2: La Barcelona subterrània — Història i curiositats del clavegueram barceloní, del món medieval als plans moderns de García Fària, amb dades sorprenents i anècdotes. Bloc 1 — Escola Canigó (50 anys) Qui són les convidades i arrels al centre Pilar Jiménez i Núria Buissan, mestres de trajectòria llarga i estimades al poble, expliquen com van arribar a Sant Just i com s’han vinculat al Canigó durant dècades. "Hem de fer persones" — Pilar "Les famílies sempre han estat el motor" — Núria • Context històric: l’escola Canigó (1969-70) neix per reivindicació veïnal a la zona de la Miranda, amb creixement progressiu fins a doble línia (6 infantil + 12 primària). El projecte del llibre (2017-2020) • Iniciat el 2017, amb suport de direcció i equip docent, per recollir 50 anys de vida del centre. • Treball per blocs: documentació escrita, fons fotogràfic i audiovisual, relació de mestres, alumnat i personal, materials d’Arxiu Històric i Ajuntament. • Objectiu: publicar cap a final de curs (o setembre-octubre) i arxivar el material al centre. L’escola avui i la recerca • Dos edificis (carrer Canigó: infantil i cicle inicial; Sant Ferran: mitjà i superior). • Coordinació entre seus amb horaris, reunions i projectes compartits (vincles grans-petits). • La recerca combina textos amb suports visuals perquè: "a vegades una imatge val més que mil paraules" Innovacions clau i fites (pioneres) • Catalanització (1982-83): impuls docent, formació voluntària i observació d’altres escoles. • Informàtica (1985-86): programa d’introducció primerenc. • Biblioteca de tarda (1988-89): substitueix “permanències” per autonomia de l’alumne. • Suport municipal històric: especialistes de música/EF i EAP abans que fossin generalitzats; millores d’infraestructures (gimnàs, aula de música, plaça) fruit de reivindicació sostinguda d’AMPA i escola. Pedagogia i línia educativa Eixos centrals: • Educació en valors i gestió democràtica; inclusió i coeducació; autonomia i pensament crític; metodologies actives; aprenentatge-servei; competència digital. • Plurilingüisme: català-castellà i anglès des de P3; abans francès i viatges a París; després, Londres i avui estades a la Cerdanya. • Connexions internacionals: projectes amb escoles estrangeres i Sharing Tuler (2010-11) per potenciar l’anglès. Llengües i projectes internacionals • Projecte d’innovació de llengües (2007-08) i pilotatge del portafoli lingüístic. • Enfortiment de l’anglès (necessari per noves tecnologies i obertura al món), amb pissarres digitals i eines TIC per aprendre. Activitats i sortides (aprenentatge connectat) • Sortides vinculades al currículum i a projectes: aus a Sant Feliu de Codines, mar (Arenys), ceràmica (Bisbal d’Empordà), museus (Picasso, Miró), medi natural (Cerdanya, Berga, Montseny, Garraf). • Tradicions: Tibidabo a peu (antigament 8è), colònies i itineraris no repetitius de P3 a 6è. • Inclusió econòmica: beques i ajuts (AMPA i Ajuntament) perquè cap infant quedi fora. • Fort teixit d’extraescolars (qualitat i varietat) i integració amb activitats de poble. Calendari de publicació i arxiu • Última fase: redacció, maquetació i selecció gràfica per un format atractiu per a totes les edats. • Arxiu al centre per preservar la memòria històrica i celebrar el 50è. Bloc 2 — Història del clavegueram de Barcelona (Pep) De les rieres medievals al pla modern • Edat mitjana: rieres com el Mar d’Ençà i el Cagalell; pous negres i oficis de buidatge; salut pública i pestes. • Expressió popular: "aigua va!" (abocar l’orinal). • Dades fosques i curioses: provadors de pous; ús de l’orina com a blanquejant (herència romana). • García Fària (finals XIX-inicis XX): “el Cerdà del subsol”, modernitza el sistema; connexió amb grans obres (p. ex. Via Laietana). • Xifres actuals: 1.693 km de clavegueres (com d’aquí a Berlín), 5.000–7.000 l/s, 21 estacions de bombeig, 136 punts de control. Anècdotes, llegendes i fets • Pius V (1567) condemna les festes taurines; Felip II evita publicar-ho a Espanya. • Clavegueres com a escenari: intents de robatoris (armeria Beristain, 1905; Banc Hispano Americano, 1985), fuga massiva de la Model (1978), refugi antiaeri en guerra. • Fauna i mites: rates (~200.000), gats espantats, una boa escapada del zoo; llegendes de serps i escarbats rosats (efecte químic dels sabons). Cloenda i apunts finals • Punt ciclista: Rec Comtal en bicicleta — itinerari preciós per la conca del Besòs. • Apunt d’actualitat: reflexió crítica sobre Junqueras i Torra (dret europeu vs. justícia espanyola). • Reivindicació cultural: manca d’un museu a Sant Just. • Comiat i celebració dels 25 programes del format.

Xerrem de cinema, de les pel·lícules que us agraden, de les nostres, festivals, premis, pelis dolentes, de bones, etc. Amb Laia Vidal, Dani Martinez i Raúl N. Cortés.

Introducció: els “nous anys 20” com a mirall dels Roaring Twenties Idea central: el programa obre comparant els anys 20 del segle XX amb el 2020: recuperació econòmica aparent, boom tecnològic i cultural, augment del consum i el turisme… però amb un to de cinisme postmodern i la sensació que “no és or tot el que brilla”. • Parallels històrics i polítics: repunt de nacionalismes i populismes (Hitler/Mussolini/Franco vs. Trump/Vox), crisi migratòria i desigualtat. • Pregunta de fons: hem après realment de la història? Suggereix que sí… però alerta que dècades que “van més o menys bé” poden acabar “com el rosari de l’aurora”. "Ai, feliç 2020, mentre puguem." Cinema — 1917, de Sam Mendes Què explica (sense espòilers) • Dos joves cabos britànics, Schofield i Blake, reben una missió contrarellotge: travessar línies enemigues per evitar una massacre fruit d’una trampa alemanya. • La pel·lícula és més experiència humana que lliçó d’història: se centra en les persones i en la immediatesa del front. "No estem en una classe d’història." Per què funciona • Narrada com un fals pla seqüència que submergeix l’espectador, però la tècnica no eclipsa l’emoció ni el detall. • Comparada amb Senderos de gloria: aquí no hi ha glòria, hi ha fang, mort i supervivència. • Cameos potents: Colin Firth, Andrew Scott, Mark Strong, Benedict Cumberbatch. Protagonistes: George MacKay i Dean-Charles Chapman. Aspectes tècnics i estilístics • La càmera es mou com en un videojoc: frontal, dorsal, lateral, zenital; flueix com un riu que busca sortida. • Inclou una el·lipsi que “mostra les costures” sense complexos, prioritzant la narració sobre el lluïment tècnic. • Reflexió meta: de The History (Història) a stories (històries) — la pel·li beu dels relats de l’avi de Sam Mendes. Moments i símbols • “La vida sobre la mort”: la mà sobre les entranyes d’un cadàver; la guerra com a espai d’atzar i fragilitat. • Clímax espiritual amb la cançó “Wayfaring Stranger”: respir i elevació després de l’odissea. Videojocs — Cuphead (Studio MDHR) Premissa • “Don’t deal with the devil”: Cuphead i Mugman perden les ànimes en un casino del Diable i han de convertir-se en cobradors de deutes per salvar-se. "Don’t deal with the devil." Estil visual i musical • Homenatge a l’animació dels anys 20/30 (Disney primerenc, Fleischer Studios, Popeye, Betty Boop): traç elàstic, caricatura extrema i ambient retro. • Banda sonora original de Christopher Madigan: jazz, swing i sobretot ragtime — ritmes frenètics que augmenten la tensió i el pols del joc. Dificultat i gameplay • Run and gun 2D d’alta dificultat: caps memorables (flors, cebes ploroses, mariners tipus Brutus). Requereix habilitat, memòria i “entrar en la zona”. • Desenvolupament artesanal per un equip petit durant anys; animació dibuixada a mà i poliment mil·limètric. Actualitat i ecos • Arriba DLC nou (amb Madigan de nou a la batuta). • En marxa sèrie animada a Netflix. • Polèmica i interès per Enchanted Portals (inspiració estètica i mecànica similar) — debat sobre originalitat vs. ofici. Sèries — The Young Pope / The New Pope (Paolo Sorrentino, HBO) Context • Tornada esperadíssima tres anys després: de The Young Pope a The New Pope. Jude Law (Pius XIII) continua, però s’incorpora John Malkovich com a nou papa. • Canvia la careta: de “Watchtower” (Devlin) a “Good Time Girl” (Sofi Tukker), maridant sacre i profà. Tò, temes i interpretacions • Un papa jove de dogma ultraconservador que es creu centre del món; poder, fe, misticisme i manipulació al Vaticà. • Javier Cámara destaca com a Cardenal Gutiérrez. Estètica luxosa i càmera cerimonial marca Sorrentino; música sovint antieclesiàstica (electrònica/rock) per contrast. Una escena clau • Visita de la primera ministra de Groenlàndia: debat sobre l’Església i l’homosexualitat; el papa regala un vinil i la seqüència culmina amb una seducció simbòlica a càmera lenta. "L’església no parla mai… (lei non parla mai, dice mai niente)" — la cançó com a comentari irònic sobre el silenci institucional. Agenda i recomanacions • En cartell: 1917; també esmenten anar a veure El faro (The Lighthouse). • Properes estrenes: Jojo Rabbit (17 de gener), Bad Boys for Life, Malasaña 32 (terror espanyol, Albert Pintó). • TV/Guardons: nova temporada de The New Pope a HBO; arriben els Premis Gaudí. • Videojocs: llançament de Dragon Ball Z: Kakarot; convocatòria dels Three Headed Monkey Awards.


Fem que les nits de divendres i les tardes de diumenge sigui menys avorrida! Descobriment de novetats musicals i el millor entreteniment amb el millor equip. Ens escoltem? Amb Pau Martínez.