Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12211episodis
l'Audició del 20/1/2020 - episode art
l'Audició

l'Audició del 20/1/2020

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 19/1/2020 — De Sant Just a Hollywood: memòries de Maria Quintana, el cas Manson i els privilegis de Sant Just i Pastor - episode art
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats
58'

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 19/1/2020 — De Sant Just a Hollywood: memòries de Maria Quintana, el cas Manson i els privilegis de Sant Just i Pastor

Panorama general del programa Un episodi polièdric amb tres blocs principals: Memòries de vida de Maria Quintana i Cortés, figura molt estimada de Sant Just, amb un relat viu de la seva infantesa i joventut entre l’església, l’Ateneu i la cultura popular. Crònica negra i cultura pop: el cas de Charles Manson i la família a Los Angeles i les seves derives culturals i musicals. Història local i dret consuetudinari: els tres privilegis de l’altar de Sant Feliu a la Basílica de Sant Just i Pastor (Barcelona) i la seva pervivència fins a finals del segle XX. 1) Maria Quintana: infantesa i arrels a Sant Just Figures i valors clau Avi Arcadi Cortés, referent cívic i cultural: organitzador de la Festa Major, home de confiança dels alcaldes, impulsor del teatre a l’Ateneu. Casa oberta al poble: telèfon núm. 8, encàrrecs per a la parròquia i veïnat; llar com a centre de serveis comunitaris. Tria de valors: fe, família i cultura com a eixos (església-casa-ateneu). Escola i cultura Inici escolar precoç (mètode Montessori), amor per la música i les danses. Exposició teatral des de ben petita (camerinos, actors i actrius) i passió per la lectura gràcies a la biblioteca de teatre de l’avi. Personatges del poble Retrat afectuós de mossèn Antonino: erudit, de geni fort però estimat, amb anècdotes memorables (mel, pans per diabètics); “coetes de garrí, qui t’estima a tu”. Vaig ser una nena molt privilegiada; em sentia molt estimada i molt motivada per fer coses. 2) Joventut als anys 60: feina, orfeó i teatre Treball i ritme de vida Centraleta de telèfons (torns nocturns, timbre com el dels bombers). Feina a Carlo Erba i trajectes matiners; anecdotari del Xipi (club nocturn) i l’ambient de l’època. Cultura viva Orfeó (assajos tres dies per setmana) i teatre amateur (funcions com L’Hostal de la Glòria). Dilemes vocacionals Desig d’entrar a l’Institut del Teatre: prohibició familiar per la moral de l’època. Oferta del Capri per incorporar-se al seu entorn artístic: l’avi s’hi oposa. A la mort del pare (ella amb 13 anys), “se’m va acabar la infantesa”. 3) Vida familiar i llegat artístic MatrimonI amb Josep Maria (dibuixant, publicista, Massana, Produccions Bern; poesia, cartells, escenografia). Filles: Marta (actriu i professora a la UPF i a l’Institut del Teatre) i Mireia (professora de dansa i direcció de centre). Valors heretats: austeritat, professionalitat i que et valorin per la feina ben feta. 4) Crònica negra i cultura pop: el cas Manson Marc: Los Angeles, 1969; assassinat a Cielo/Ocean Drive (casa de Terrence Melcher) de Sharon Tate i amics. Charles Manson: ambició artística frustrada; deriva cap a la secta; LSD, comuna, seducció i control. Impacte: “he vist de tot, però aquella carnisseria em va fer vomitar” (sergent de la policia de LA). Mite pop fosc: influència en noms de bandes (p. ex., Sexy Sadie, Marilyn Manson), ficció i rutes turístiques per Hollywood. Final: condemna i mort a presó; pervivència del relat als mitjans i la cultura. 5) Història i dret: tres privilegis de l’altar de Sant Feliu (Basílica de Sant Just i Pastor, BCN) Origen: atorgats per Ludovico Pio (fill de Carlomany), any 801. Privilegis: • Batalla jurada: cavallers juraven no usar talismans ni encanteris. • Jurament dels jueus: fórmula humiliant en plets medievals contra cristians. • Testament sagramental: vàlid sense notari si es ratifica a l’altar davant testimonis (del 1082 fins al 1989; derogat el 1991 per obsolescència). De l’altar al codi civil: un fil jurídic que perdura gairebé 1.200 anys. 6) Cloenda Homenatge als 75 anys de Maria Quintana i invitació a continuar el relat en futurs programes. Apunt final obert: autoria de Shakespeare (interrogant clàssic).

Empanada Cultural del 19/1/2020 — Gaudí i Oscars 2020: nominacions, polèmiques i l’anàlisi d’El faro (The Lighthouse) - episode art
Empanada Cultural
1h

Empanada Cultural del 19/1/2020 — Gaudí i Oscars 2020: nominacions, polèmiques i l’anàlisi d’El faro (The Lighthouse)

Panorama general Retorn de Carles Martínez a la tertúlia, amb una agenda clara: premis Gaudí, puntades als Goya i als Oscars 2020, i una anàlisi d’El faro (The Lighthouse). To entre crític i festiu, amb especial atenció a les tensions entre criteri artístic, política de premis i consum audiovisual actual. "Gaudí, del verb gaudir" – la gala com a celebració, però també com a espai de controvèrsia. Premis Gaudí Context i dinàmica de nominacions • Doble via lingüística: millor pel·lícula en llengua catalana vs no catalana. • Crítica a les nominacions de “relleno” en algunes categories, i a la competència desigual en apartats tècnics (produccions modestes vs grans dispositius). • Els Gaudí com a aparador de l’ecosistema: política cultural, subvencions i representativitat. Pel·lícules destacades i temes • La innocència (Lucía Alemany) – coming of age valencià amb Carmen Arrufat excel·lent. - Tracta el pas a la maduresa, família i parella, i toca l’actualitat del MeToo i els (micro)masclismes. - Pararel·lisme amb l’espot dels Gaudí (Bad Gyal + Eduard Farelo): empoderament femení i crítica a l’assetjament, amb to pop i simbologia (el “drac” redemptor). • La hija de un ladrón (Belén Funes) – retrat paterno-filial amb Greta i Eduard Fernández. - Debat sobre si Eduard és realment protagonista o secundari de pes. - Film majoritàriament en castellà, però arrelat al context local. • El viatge de la Marta (Neus Ballús) – vacances, mirada turística quasi colonitzadora i de nou relació pare-filla (Sergi López destacat). • Liberté (Albert Serra) – peça d’hipnosi sensorial: suggerir per sobre de mostrar; gran treball lumínic i de to, però no és per a tots els estómacs. • El hoyo (Galder Gaztelu-Urrutia) – distopia brutalista: explícita en “sang i fetge” però amb discurs no banal; candidata forta en efectes. • Ojos negros – un altre coming of age amb veu pròpia. Categories tècniques, interpretacions i absències • Desfasatge en apartats tècnics: competències poc comparables; exemples històrics amb grans produccions (Bayona) versus cinema íntim. • Ausències notables: Iván Massagué (El hoyo) no nominat a actor protagonista. • Doble nominació d’Eduard Fernández: protagonista per La hija… i secundari per Mientras dure la guerra (on fa un gran paper). • Reivindicació de Quien a hierro mata (thriller sec i demolidor) i de la composició musical en diverses candidatures. Plataformes, festivals i “europees” • Elisa y Marcela (Isabel Coixet): polèmica al circuit de festivals (Berlinale) pel segell Netflix. • A “llengua estrangera/europea”: barreja de temporades i cronologies (p. ex. Lazzaro felice, La favorita, Retrato de una mujer en llamas, Lo que arde). - Forta defensa de Retrato… com una de les pel·lícules de l’any. Quiniela Gaudí • Millor pel·lícula catalana: Els dies que vindran (Carles Marquès-Marcet) com a favorita. • Millor pel·lícula en llengua no catalana: debat entre La hija de un ladrón (perfil Gaudí) i El hoyo (impacte i múscul genèric). Oscars 2020 Nominacions clau i tendències • Millor pel·lícula: The Irishman, 1917, Joker, Érase una vez en Hollywood, Historia de un matrimonio, Parásitos (doble candidatura: internacional i absoluta), Jojo Rabbit, Mujercitas, Le Mans 66. • Nota sobre la comèdia: Hollywood sovint hi és al·lèrgic, però Jojo Rabbit despunta com a sàtira negra valenta. Actors, absències i pronòstics • Favorit a actor: Joaquin Phoenix (Joker). • Scarlett Johansson, doble nominació (protagonista per Historia de un matrimonio i secundària per Jojo Rabbit). • Absències sonades: Christian Bale (Le Mans 66), Robert De Niro (The Irishman), i especialment Willem Dafoe (El faro). El faro (The Lighthouse) – Anàlisi Porta d’entrada: el duet actoral • Willem Dafoe i Robert Pattinson signen un duel interpretatiu d’alta tensió. - Dafoe evita el clixé del “mariner” i el transcendeix; - Pattinson aguanta el pols amb mètode i vigor. Forma, so i atmosfera • Blanc i negre, format quadrat i disseny de so omnipresent (el mar, el vent, la sirena del far) creen encarcerament i angoixa. • Sinopsi: dos farers aïllats a Nova Escòcia (finals del segle XIX) entren en una espiral de desconfiança i bogeria. • Equilibri entre decisió estètica i funció narrativa: la forma no és postureig, sinó part del sentit. Lectures i referències • Motiu central: catàbasi – "Un descens als inferns" que erosiona identitats i jerarquies. • Imatgeria i simbolisme: el lloc (la llum del far, el “tresor”), la mirada que encega, la mar com a força indiferent. • Comparacions útils: - Lars von Trier, La casa de Jack (tram final com a descens literal); - Ecos temàtics amb La pell freda (Sánchez Piñol): aïllament, possessió d’una “llum/tresor”, i erotisme ominós. • Punt de discussió: alguns “plans-pel·lícula” de gran grandiloqüència; per a uns, cohesionats amb el relat; per a d’altres, manieristes. Tancament • Comiat distès i coda musical amb la shanty marinera Doodle Let Me Go – un eco perfecte del món mariner d’El faro.

Club Alternatiu del 17/1/2020 - episode art
Club Alternatiu

Club Alternatiu del 17/1/2020

Fem que les nits de divendres i les tardes de diumenge sigui menys avorrida! Descobriment de novetats musicals i el millor entreteniment amb el millor equip. Ens escoltem? Amb Pau Martínez.

← Torna a tots els podcasts