
Smooth Jazz Club del 10/1/2020
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...
Episodis etiquetats amb Altres

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Programa dedicat al món del Swing, amb Albert Abella i Diego Fontova

Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup Marc (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.


Visió general Programa dedicat a com la música acompanya la mort en l’àmbit popular i religiós. Des de la tradició catalana (mortitxol, dansa del velatori, cançoner) fins a la litúrgia (novenaris, Dies Irae), i un testimoni personal que culmina amb la cançó de comiat “La vall del riu vermell”. “La dansa com a expressió que ens ajuda a vèncer la tristor.” Temes principals Música popular de dol: el mortitxol, la dansa del velatori i la figura del cançoner, com a formes col·lectives d’expressar i tramitar la pèrdua. Música litúrgica: el paper dels novenaris i del famós himne llatí Dies Irae dins la tradició catòlica, i el seu ús actual principalment en concerts. Testimoni vital i cançó de comiat: escampar cendres a la Vall d’Aran i el cant compartit de “La vall del riu vermell” com a record i acomiadament. Detall del contingut Música popular i rituals de dol Introducció al món de la música “de poble” vinculada a la mort: el mortitxol i la dansa del velatori (orígens, funció social i expressiva). La figura del cançoner (el rapsode popular que narra des del carrer) i la dimensió coreogràfica del dol: la dansa com a via per transformar la tristesa en comunitat. Presentació de la peça ballada per l’Esbart de Rubí i menció a l’acompanyament instrumental i a Pere Gores. Música litúrgica i el “Dies Irae” Record dels novenaris de difunts (especialment al novembre) i del cant del “Dia d’ira” com a part del ritual. Reflexió pastoral: la mort abans es presentava com a dia d’ira; avui, en funerals, es prefereix una mirada més dolça i esperançada. Context històric del Dies Irae: himne llatí del segle XIII, sovint atribuït a Tomàs de Celano (amic i biògraf de Sant Francesc); altres atribucions possibles: Gregori Magne, Bernat de Claravall o dominics. Ús actual: el cant gregorià del Dies Irae es canta poc en funerals i més en concerts per la seva bellesa musical. Testimoni personal i cançó de comiat Relat d’un acomiadament íntim: escampar les cendres d’una germana a la Vall d’Aran, sota el Montarto, després de resar un Parenostre. La música com a memòria: intent inicial d’interpretar “La vall del riu vermell” i, un cop passada l’emoció del moment, el cant compartit amb serenitat de tornada cap als cotxes. Audició de la cançó: imatges de llum d’albada, vall i riu, i el dol que guarda el cor durant el comiat. “Trobarem a faltar el teu somriure.” Idees clau La música acompanya el dol tant en l’àmbit popular (dansa, cançó) com en el religiós (novenaris, himnes), oferint sentit, consol i comunitat. La tensió tradició-present: del to sever del Dies Irae a una pastoral del consol, sense perdre el valor patrimonial del cant gregorià. Les cançons vinculades al territori (com “La vall del riu vermell”) faciliten un acomiadament arrelat a la història vital de la persona.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.


Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.