
l'Audició del 30/12/2019
Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.
Episodis etiquetats amb Altres

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Resum general Episodi coral que combina entrevista cultural, història local i divulgació històrica. La convidada, la ceramista contemporània Carme Malaret, repassa la seva trajectòria, la seva relació amb el fang i el seu enfocament pedagògic. També presenta l’Espai de Lliure Creació com a projecte autogestionat i obert. Completen l’episodi: una secció sobre la tradició taurina i les places de braus de Barcelona, i una peça de viatges sobre el Dràcula històric (Vlad Țepeș). "La cultura és ara més necessària que mai" Carme Malaret: trajectòria i obra Orígens i formació • Descobreix la ceràmica de forma progressiva i apassionada en classes de dissabte; compagina estudis de Biologia (UB, 1990) amb formació ceràmica (Escola Robert Brillas, 1981) i Belles Arts – Escultura (UB, 1991). "Si t’atrapa [el fang], és que t’atrapa per sempre." Instal·lacions i trajectòria expositiva • Des dels anys vuitanta, exposa en col·lectius i individualment; destaca el període amb la Galeria EUDE i les intervencions al New Art (instal·lacions en espais no convencionals com lavabo i dormitori). • Obra concebuda com a instal·lació i diàleg amb l’espai: les peces "es desplacen" i s’adapten al lloc, prioritzant el concepte i l’experiència. El fang com a llenguatge • El fang és el seu material central: versàtil, amb tipologies de baixa i alta temperatura, i un camp infinit d’investigació. • Complementa amb altres materials (fotografia, llum, ferro, vídeo) quan l’obra ho demana, però sempre al servei del fang. "L’última paraula sempre la té el forn." Obra pública i peces emblemàtiques • Guanya el 1992 el concurs de la UB per a l’obra pública "Porta i la seva ombra". Altres peces públiques: a Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern (5x5x5 i l’escultura "Porta-cadira" dedicada al pare), i participacions internacionals (Itàlia, Montreal). Pedagogia de la ceràmica • Enfocament d’"acompanyament": la docència com a intercanvi on professora i alumnat aprenen plegats. • Objectiu: ajudar a trobar el llenguatge propi de cada alumne, amb atenció a la tridimensió i a la manipulació del material. • Davant la cultura visual de xarxes, fomenta la reinterpretació i la creació personal (no copiar; aportar mirada pròpia). "No ho entenc com un ‘jo sóc la professora’, sinó ‘jo us acompanyo’... El descobriment el fem conjunt." Ceràmica contemporània: tendències i context Diversitat i eclectisme • Ceràmica actual marcada per la transversalitat i la convivència de corrents: funcional, artesanal (repetició de models), i artística (obra única, instal·lacions). • Els concursos han anat modulant tendències: períodes de primacia dels esmalts (control químic i de temperatura), d’altres de textura i fang vist, i avui filigranes i fragilitats en porcelana i ús d’impressores 3D amb injecció de fang. Geografies de la ceràmica • Japó: ceramista reconegut com a artista, alta consideració social. Països nòrdics i Anglaterra: també alta valoració i mercat consolidat. EUA: va ser transgressor; ara percebut menys dinàmic (amb excepcions). Sud-amèrica: diàleg entre tècniques indígenes i mirada contemporània. Xina: tradició de porcelana espectacular. Àfrica: tècniques de cuita primitives (forats a terra, ceràmica fumada) amb resultats estètics interessants. Artesà vs artista • Per a Malaret, l’artesà també és artista: la diferència principal rau en la reproducció (sèries) versus l’obra única. Cap jerarquia de valor; són capacitats i finalitats diferents. Espai de Lliure Creació (Carme Malaret) • Inaugurat el 2013 en plena crisi: projecte autogestionat, obert i cooperatiu; un "laboratori" per impulsar projectes diversos (de grafiters a artistes consolidats). • Formats i reptes: mostra col·lectiva "Sigues Original" amb peces 13×13 per concentrar la idea; clau d’accés com a metàfora i mecanisme de micromecenatge per sostenir despeses (aigua, llum) gràcies a la generositat d’artistes. • Visió: espai dinàmic on art, ciència i pensament dialoguen en igualtat per cercar un llenguatge propi. "El volum és espai, i només materialitzant aquest espai podem visualitzar el volum." Difusió i projectes • Difusió basada en boca-orella i treball cooperatiu (blogs i xarxes de l’espai, no personals). • Projectes: continuar la pedagogia, consolidar l’espai i recuperar temps per a obra pròpia (col·lectiva a Les Bernardes de Salt i noves propostes). Història local: places de braus a Barcelona (Pep/Josep) • No hi ha constància de places fixes al Baix Llobregat (sí portàtils als 80, penyes taurines a la zona). • Barcelona és un cas singular: va arribar a tenir tres places en funcionament històricament; el Torín de la Barceloneta (1834) és la més antiga, creat per finançar la Casa de Caritat. • Episodi clau (1835): cursa desastrosa, avalots i crema de convents; impacte urbanístic posterior sobre places i mercats de la ciutat. Viatges i història: el Dràcula real (Joan) • Distinció entre Vlad Dracul (el pare) i Vlad III Țepeș, l’Empalador (el príncep de Valàquia venerat com a heroi nacional per resistir els otomans). • Bram Stoker mai no va visitar Romania; el "castell de Dràcula" turístic és sovint un altre castell més accessible que el fortí real. • Biografia essencial: educat a Constantinoble, retorna i venja l’assassinat del pare i el germà amb extrema crueltat (empalaments massius). Mort envoltada de misteri i sepultura disputada (Snagov o Năpăști). Apunts finals • Reforç a la idea d’un museu local per preservar patrimoni material (ceràmica, eines, fotografies, documents) i exhibir el present. • Cloenda musical i felicitació de festes de l’equip del programa.

Xerrem de cinema, de les pel·lícules que us agraden, de les nostres, festivals, premis, pelis dolentes, de bones, etc. Amb Laia Vidal, Dani Martinez i Raúl N. Cortés.

Panorama general L’episodi consisteix únicament en la repetició de la frase “Bona nit” a intervals regulars d’uns 30 segons al llarg de tota la durada (≈ 1h 32m). No hi ha introducció temàtica, entrevistes ni transicions recognoscibles; el contingut es manté constant. "Bona nit" Característiques clau • Patró repetitiu: la salutació es repeteix de manera cíclica aproximadament cada 30 segons. • Absència de temes diferenciats: no es detecten blocs de contingut, canvis de to o noves seccions. • Possible intencionalitat: podria funcionar com a peça conceptual, loop minimalista, ambient nocturn o prova tècnica. • Experiència auditiva: ritme constant, cap desenvolupament narratiu; pot crear efecte mantra o de relaxació tipus ASMR. Temes principals Salutació nocturna • Eix únic: la frase “Bona nit” com a element central i exclusiu de l’episodi. Interpretacions possibles • Bucle intencionat per acompanyar la nit. • Humor metalingüístic o experiment minimalista. • Prova de so o farcit programàtic sense contingut editorial. Moments destacats • No hi ha variacions remarcables: el to i el contingut són constants de principi a fi. Conclusions No hi ha diversos temes tractats; l’episodi és monòton en el millor sentit: una sola salutació repetida. Si es busquen segments concrets, qualsevol marca temporal ofereix el mateix contingut. Per a navegació, es proposa una única secció que cobreix tot l’episodi.


Fem que les nits de divendres i les tardes de diumenge sigui menys avorrida! Descobriment de novetats musicals i el millor entreteniment amb el millor equip. Ens escoltem? Amb Pau Martínez.


Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Programa musical amb l'Imanol Lòpez, Gerard Maynés i l'Amador Saiz

Resum del podcast Programa amb entrevista central a la ceramista contemporània Carme Malaret (Sant Just), seguida de dues seccions complementàries: història de les places de braus a Barcelona (Pep) i un viatge cultural a la Transsilvània de Vlad l’Empalador (Joan). El to combina divulgació artística, mirada pedagògica i context històric. Convidada: Carme Malaret • Perfil: ceramista i escultora, formada en Biologia i Belles Arts, especialitzada en instal·lacions ceràmiques i obra pública. • Eix creatiu: relació orgànica amb el fang i l’espai; la matèria i el forn com a coautors de l’obra. • Eix docent: pedagogia com a acompanyament i aprenentatge mutu; cerca del llenguatge propi de l’alumnat. Temes principals de l’entrevista 1) Orígens i formació artística • Vocació descoberta de manera progressiva en tallers de dissabte, atracció pel fang i les seves tècniques. • Trajecte acadèmic dual: Biologia (UB) i Ceràmica/Escola Robert Brillas; més tard, Belles Arts (Escultura, UB). 2) Trajectòria expositiva i llenguatge espacial • Col·lectiu "Un Reflex del Baix Llobregat" (1987–1997) i exposicions individuals (UB, Temple Romà de Vic, etc.). • Punt d’inflexió: Galeria EUDE i programa New Art; instal·lacions com "Reducta de Mirades" i "Estar sobre un llit de roses". • Concepció d’instal·lació: obra no acotada que es desplega segons l’espai d’ubicació. 3) Matèria i tècnica: el fang i el forn • El fang com a llenguatge suficient; altres materials (ferro, llum, fotografia, vídeo) com a suports. • Recerca continua en fangs de baixa/alta temperatura i esmalts; el forn com a agent decisiu. "L’última paraula sempre la té el forn." 4) Obra pública i reconeixements • "Porta i la seva ombra" (UB, 1992), mostres a Itàlia i Montreal; obra pública a Sant Feliu (cadires i taula) i Sant Just (5x5x5, Porta Cadira). 5) Pedagogia ceràmica • Model d’ensenyament com a acompanyament: tècnica, manipulació del fang, volum i torn. • Aprenentatge bidireccional: les preguntes "ingènues" obren noves línies d’investigació. "Aprenc tant com ensenyo." 6) Ceràmica contemporània: eclectisme i tendències • Transversalitat i diversitat de llenguatges: funcional, artesanal (repetició) i obra única. • Rols dels concursos en tendències: del domini d’esmalts a textures matèriques i, avui, porcellana filigranada i impressió 3D amb injecció de fang. "És l’art de lo necessari": arrel funcional de la ceràmica i evolució creativa. 7) Panorama internacional i globalització • Japó, nord d’Europa i Regne Unit: alta consideració del ceramista com a artista; mercat educat en el valor de l’obra. • EUA: paper innovador històric, amb ritme actual percebut com menor. • Sud-amèrica: recuperació de tècniques indígenes amb mirada contemporània. • Xarxes socials i reptes docents: canal d’inspiració però risc de còpia; la tasca és portar l’alumne a la seva aportació pròpia. 8) Geografies i tècniques: Àfrica i altres • Tècniques africanes de cuita al fum (forat a terra, coberta de fusta; el fum “dibuixa” el fang). • Remarca de la diversitat i de l’impacte de la globalització estètica. 9) Artesà vs artista • L’artesà també és artista; diferència clau: capacitat/voluntat de reproducció vs obra única i expressiva. 10) Espai de Lliure Creació Carme Malaret • Iniciat en crisi (2013) com a espai autogestionat, obert, multidisciplinari i de debat art-ciència-pensament. • Funcionament cooperatiu i finançament simbòlic amb la "clau d’accés"; mostra col·lectiva "Sigues Original" (format 13x13) com a repte de síntesi. "La cultura és ara més necessària que mai." 11) Difusió, comunitat i projectes futurs • Difusió cooperativa (blog, xarxes de l’espai); aposta pel boca-orella i coherència del treball. • Plans: continuar la pedagogia, consolidar l’espai i preparar nova obra per a col·lectives (Les Bernardes, Salt) i futures exposicions. Altres seccions del programa Pep: Places de braus i el Torín de la Barceloneta • Barcelona, ciutat històricament amb més d’una plaça en funcionament (Torín, la més antiga, 1834). • Episodi de 1835: mala cursa i avalots que acabaren en crema de convents; usos lúdics del Torín (globus aerostàtics) i períodes d’arrest. Joan: Transsilvània i Vlad l’Empalador • Distinció entre Vlad Dracul (pare) i Vlad III (Tepes, l’Empalador); Bram Stoker mai fou a Romania. • Biografia essencial: educació forçada otomana, revenja feudal, empalaments massius, mort incerta; llegat i mites (castell, sepultura). Cites clau "L’última paraula sempre la té el forn." "Aprenc tant com ensenyo." "El volum és espai i només materialitzant aquest espai podem visualitzar el volum." "La cultura és ara més necessària que mai." Conceptes clau • Fang, esmalts, porcellana, cuita al fum, instal·lació, impressió 3D, obra única, autogestió. Idees principals • La matèria (fang) i el forn co-creen l’obra; la incertesa del forn és motor i límit. • La pedagogia és acompanyament: l’objectiu és el llenguatge propi de l’alumne. • Diversitat radical en la ceràmica contemporània: tècnica, materials i formats (inclosa tecnologia 3D). • Espai cultural autogestionat com a resposta creativa en temps de crisi i com a comunitat oberta.