Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12212episodis
Veus Parròquia del 11/12/2019 — Paraula Viscuda a Veus de la Parròquia: “Argelagues” de Gemma Ruiz — dones, memòria i industrialització; patriarcat, respecte i Evangeli d’Advent - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 11/12/2019 — Paraula Viscuda a Veus de la Parròquia: “Argelagues” de Gemma Ruiz — dones, memòria i industrialització; patriarcat, respecte i Evangeli d’Advent

Panorama de l’episodi Un episodi amb dues parts principals: Club de lectura radiofònic sobre “Argelagues” (Gemma Ruiz), amb la convidada Sandra Serrano i les conductores Lina i Montse Giró: memòria familiar, dones com a fil conductor, migració del camp a la ciutat i industrialització tèxtil a Sabadell, patriarcat i abusos sexuals, llenguatge viu i oral. Tancament amb lectura de l’Evangeli (3r diumenge d’Advent, Cicle A) i reflexió breu. Paraula Viscuda: Argelagues (Gemma Ruiz Palà) Per què “Argelagues”? Basada en històries reals de la besàvia i àvies de l’autora: connecta amb la memòria familiar de la convidada. Protagonistes femenines (Remei, Rosa, Nina…): visibilitzen el treball invisible i la resistència quotidiana. Llenguatge: estil àgil, oral i molt entenedor; lèxic de pagès que aporta autenticitat i ritme. “És molt tendre i molt cru alhora; emotiu i realista.” Dones, migració i industrialització De Castellterçol a Sabadell: el pas del món de pagès a la ciutat industrialitzada (tèxtil), amb canvi de parla i costums. Feina a telers (fins i tot criatures), precarietat i gana: supervivència per sobre de qualsevol adscripció política. Reraguarda en temps de guerra: sostenen la casa, alimenten criatures i prenen decisions difícils. Patriarcat, permisos i religió Època de submissió legal i social: per treballar o fer tràmits, la dona necessitava sovint el permís del marit, encara que ell fos analfabet. Religió i mala praxis: es denuncia la mala interpretació de valors cristians i situacions d’abús en entorns religiosos; convivint, tanmateix, amb una fe pràctica de recer i esperança. “No li facis a un altre el que no t’agradaria que et fes a tu.” Abusos i pacte de silenci: d’ahir a avui Passatges colpidors d’abús sexual a dones joves, amb culpabilització de la víctima i silenci social per “l’honra”. Paralllelisme amb l’actualitat: la importància de parlar-ne i fer memòria històrica per no repetir errors. Personatges i matisos La Remei (besàvia) encarna la resiliència alegre: davant l’adversitat, troba camins per tirar endavant. El marit: bon home però gelós i educat en el codi d’època; evoluciona quan entén el bé comú. L’obra fuig del blanc/negre: mostra grisos i una família centrada a sobreviure. Fragment destacat (inflació, gana i decisió) “Hem de portar doble jornal a casa si volem omplir el cistell… vull anar a treballar i m’has de deixar anar.” Clau per entendre el xoc de rols i la força moral de la Remei. Missatges clau de la conversa Memòria i aprenentatge: cal mirar el passat per no repetir errors; la història és cíclica. Feminisme inclusiu: no va contra els homes; caminar plegats en igualtat i respecte. Educació: recomanable per a instituts; cal aprendre què és estimar bé (educació sentimental). Estil literari: llibre àgil, fresc i enriquidor, ben documentat històricament. Lectura de l’Evangeli (Advent — Cicle A) Explicació breu dels cicles litúrgics (A, B, C) i ubicació a l’Advent. Lectura parcial de Mateu: signes de la missió de Jesús (cecs hi veuen, invàlids caminen, bona nova als desvalguts) i crida a la confiança. “Feliç aquell que no quedarà decebut de mi.” Tancament i recomanació La convidada recomana “Argelagues” per història, lèxic i mirada humaníssima de les dones que sostenen el món. Idea final: recordar per avançar; el passat és útil per anticipar-nos i evitar errors al present.

M de Música del 10/12/2019 - episode art
M de Música

M de Música del 10/12/2019

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 10/12/2019 — Globus d'Or vs Òscars, Netflix i 'The Irishman'/'Joker'; documentals sobre Guinea Equatorial i la Transició; Pol Dígler presenta 'Horror Scope' i un nou curt de dansa - episode art
Cinema sense condicions
1h

Cinema sense condicions del 10/12/2019 — Globus d'Or vs Òscars, Netflix i 'The Irishman'/'Joker'; documentals sobre Guinea Equatorial i la Transició; Pol Dígler presenta 'Horror Scope' i un nou curt de dansa

Panorama general de l'episodi Programa dedicat a l'actualitat de premis i al diàleg entre cinema i plataformes, amb un bloc central sobre les nominacions als Globus d'Or, una mirada crítica a títols com The Irishman, Joker, Los dos papas i Parasite, i recomanacions de dos documentals contundents. A la segona part, el convidat Pol Dígler presenta el seu curt de paròdia de terror Horror Scope (premiat arreu) i avança un nou projecte de curt de dansa amb meta-humor i jocs de postproducció. Globus d'Or, Òscars i el paper de les plataformes Diferències clau entre premis • Els Globus d'Or els vota l'Associació de Premsa Estrangera de Hollywood (mirada periodística) i premien també televisió. • Els Òscars els vota l'Acadèmia de les Arts i Ciències Cinematogràfiques (professionals del sector) i se centren en cinema per a gran pantalla. • Els Globus sovint operen com a «indicadors» del que pot passar als Òscars. Plataformes i estrenes hibrides • Casos com Roma (Cuarón) i The Irishman (Scorsese) exemplifiquen estrenes limitades en cinemes per qualificar-se a premis, amb posterior disponibilitat a Netflix. • Es comenta la sort inversa d'Historia de un matrimonio i l'auge de films d'animació com “¿Dónde está mi cuerpo?”. • Directors com els germans Coen o Isabel Coixet també han explorat aquest model. Nominacions i debats (Globus d'Or) Millor pel·lícula (drama) • Nominades: The Irishman, Joker, Los dos papas, Historia de un matrimonio, 1917. • Crítica a Los dos papas: es percep com a film d'“ensalzament” del Vaticà, evitant de front escàndols (pederàstia, finances). “Passa tant de puntes que podrien passar per sobre de brases i no es cremarien.” “1917” i el cinema bèl·lic • Expectatives altes per Sam Mendes (ofici sòlid), amb comparacions inevitables amb referents com “Salvar al soldado Ryan” o “Dunkerque”. Millor pel·lícula (comèdia o musical) • Nominades: Érase una vez en Hollywood, Puñales por la espalda (Knives Out), Jojo Rabbit, Rocketman, i una menció confosa a “Dolimit” (probablement, Dolemite Is My Name). • Rocketman vs Bohemian Rhapsody: debat sobre el valor cinematogràfic més enllà de la música. Millor direcció i interpretacions • Direcció: Scorsese (The Irishman), Tarantino, Bong Joon-ho (Parasite), Sam Mendes (1917) i Todd Phillips (Joker). • Part de la taula aposta per Scorsese; altres reivindiquen Todd Phillips per l’audàcia de Joker. • Interpretació masculina: Joaquin Phoenix a Joker rep elogis unànimes. • Sobre The Irishman: - Visió històrica del poder als EUA (sindicats, Jimmy Hoffa) i de la connivència amb la màfia. - Per a uns, és “un curs de cinema” de 3h30 amb interpretacions magistrals (De Niro, Pacino, Pesci). - Per a d’altres, és “plana” com a experiència d’espectador, menys memorable que “El Padrino”. • Parasite: celebrada per la seva mirada punyent i sorprenent, tot i algun dubte de “rodonesa” al tram final. • Esment a “Retrato de una mujer en llamas” com a competidora notable a millor guió/pel·lícula a Cannes. Documentals recomanats “El escritor de un país sin librerías” (Marc Serena) • Viatge a Guinea Equatorial amb l’escriptor Juan Tomás Ávila Laurel, exiliat el 2011 per denunciar la dictadura de Teodoro Obiang. • Denúncia d’un país ric amb desigualtat extrema (3% acapara la riquesa) i vincles colonials amb Espanya. • Dificultats de rodatge en règim repressiu (gravacions simulant fotos familiars, interrupcions policials). “Em vaig enterar de moltes coses de Guinea Equatorial que no sabia.” “L’entusiasme” (Lluís Herrero) • Ressegueix el ressorgiment de l’anarquisme (1975–1978) i l’atemptat de la sala Scala a Barcelona, amb l’ombra de les clavegueres d’estat (menció a Martín Villa). • Muntatge i selecció d’arxius exemplars; context cultural: Ocaña, El Viejo Topo, Canet Rock, moviment feminista. • Títol com a metàfora de l’“entusiasme” col·lectiu i la seva pèrdua durant la Transició. Entrevista a Pol Dígler i “Horror Scope” Concepte i estil • Horror Scope: fals tràiler (4’30”) d’una pel·lícula inexistent, paròdia del gènere de terror i dels propis tràilers. • Premissa: una noia sembla posseïda; el metge “diagnostica” viure dins d’un tràiler de terror, encadenant gags (slapstick, crítica a la crítica, tòpics del gènere, jocs sonors com el “violí” de tensió). • Muntatge molt dens i metalenguatge visual-sonor; interpretacions destacades (p. ex. Clàudia Trujillo). Reconeixements i tècnica • Trajecte fulgurant: 73 seleccions i 25 premis en 5 mesos. • Guardons a so i muntatge; co-muntat per Pol Dígler i Ferran. “El so és un personatge més.” • Sense espòilers: final amb gir que dona coherència global a la peça. Nou projecte: curt de dansa amb meta-humor Idea, repte i posada en escena • Curt de videodansa amb dos ballarins (Roser Bondó i Artur Villalba), ambientat en una gala d’elit de Cap d’Any, amb canvi sobtat de codi (del ballet clàssic a funk estil James Brown). • Meta-humor en postproducció: textos superposats que “expliquen” a l’espectador una situació absurda (incloent-hi una trama fictícia de pèrdua de drets musicals i projecció sense música). • Rodatge previst en un dia; muntatge “a ritme” de James Brown i posterior retirada de la música per mantenir la broma. Mirada a mig termini i tancament Camí cap al llargmetratge • Pol contempla idees per a llargmetratge sense presses, consolidant eines i llenguatge des de els curts (referència al camí de Neus Ballús). • Preveu publicar en obert “Horror Scope” aviat; un curt anterior ja és a YouTube. Proper convidat • Avanç: Santi Robert, advocat i doctor en dret, també amb formació en direcció cinematogràfica i experiència com a projeccionista.

← Torna a tots els podcasts