Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12212episodis
l'Audició del 9/12/2019 - episode art
l'Audició

l'Audició del 9/12/2019

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 8/12/2019 — De Bruguera als cromos de Bimbo: ‘Mundo Juvenil’, ‘Fans’ i la revista Bocatxo sota censura; viatge a Alcatraz i notes sobre La Pedrera - episode art
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats
59'

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 8/12/2019 — De Bruguera als cromos de Bimbo: ‘Mundo Juvenil’, ‘Fans’ i la revista Bocatxo sota censura; viatge a Alcatraz i notes sobre La Pedrera

Resum general Conversa profunda i plena d’anècdotes amb Josep Hilari sobre la seva trajectòria editorial: de l’entrada a Bruguera i la publicitat amb marques com Colacao i Bimbo, a la gestació de col·leccions de cromos massives, el naixement de revistes com Mundo Juvenil i Fans, i el projecte Bocatxo en el context de la Gauche Divine, amb l’ombra de la censura franquista. El programa es completa amb una secció de viatges dedicada a Alcatraz i una peça històrica sobre Roser Segimon i La Pedrera. Punts clau Bruguera i publicitat: de “cap de publicitat” a executiu júnior, captant anuncis per a revistes (Pulgacito, DDT, etc.) i obrint camí comercial amb Colacao i Bimbo. Ibis i cromos: integració a l’empresa d’alliedes (Ibis/Fiber) i disseny de grans operacions de cromos; una col·lecció arriba a 200 milions de cromos i 240.000 àlbums. Mundo Juvenil i Fans: acord amb la família de Marisol per llançar “Mundo Juvenil” i creació de Fans, amb la primera gran roda de premsa per presentar una revista a Barcelona. Bocatxo (1968): revista inspirada en l’ambient de la discoteca d’Oriol Regàs i l’esperit de la Gauche Divine; col·laboracions clau (p. ex. Rosa Regàs, Vázquez Montalbán). Xoc amb la censura i final pactat amb el Ministeri. Censura: el Ministeri assigna un censor personal a Bocatxo; tàctiques de contrast visual per rebaixar l’alarma i negoci final d’autoritzacions editorials (pista al grup Filipacchi). Q&A: valoració de Vázquez Montalbán com a articulista i assagista (més que com a novel·lista) i “trucs” per barrejar cromos sense fer trampes. Seccions: viatge a Alcatraz (història, disciplina i mites d’evasions) i Roser Segimon amb La Pedrera i altres propietats. Destacats i cites Escala de l’operació Bimbo: • 200 M de cromos • 240.000 àlbums • fins al 80% del pressupost publicitari de Bimbo orientat a cromos Censura a Bocatxo: assignació d’un censor exclusiu i “negoci” per tancar la revista a canvi d’autoritzacions editorials. Alcatraz, filosofia penitenciària: > "Usted tiene derecho a recibir comida, ropa, albergue y atención médica; cualquier otra cosa que reciba es un privilegio". Temes principals 1) Bruguera: entrada, publicitat i cromos Carta a mà i selecció per grafologia; entrada com a cap de publicitat en un context on quasi ningú en feia. Clients clau: Colacao (anuncis primerencs fora de ràdio) i Bimbo (col·leccions i patrocini preferent). Ibis/Fiber: cromos, calendaris i experimentació creativa; decisions de producte (cromos al safrà) i viatges (Murcia). 2) De Marisol a Mundo Juvenil i Fans Contactes amb distribuïdores (CB Films, Metro Goldwyn Mayer) i col·leccions lligades a films (Los 10 mandamientos, Ben-Hur). Marisol: rebuig inicial de Bruguera, èxit a la competència i posterior revista Mundo Juvenil. Fans: primera gran roda de premsa a Barcelona per presentar una revista. 3) Bocatxo (1968): ‘Gauche Divine’, equip i censura Concepte: estil pop, oci, cultura i mirada cosmopolita; públic urbà i benestant, ideologia antifranquista. Equip: Rosa Regàs (nexe amb el cercle), Joan Mercè, Vázquez Montalbán, Xavier Miserachs; etapa amb Javier Godó. Censura i tancament: trucada del ministre (Sánchez Bella), “poma” de Proust problemàtica, censor personal; tancament pactat amb permisos per importar/editar (filó Filipacchi). 4) Torn de paraules i seccions Vázquez Montalbán: elogiat com a articulista/assagista; debat sobre “una sola novel·la en variants”. Cromos: no hi havia “cromos fantasma”; mescla intel·ligent per fomentar la completitud. Viatges: Alcatraz — història, disciplina extrema, mites d’evasió i llegendes (cel·la 14). Història: Roser Segimon i La Pedrera (Casa Milà), altres cases i pervivència patrimonial. Conclusions Innovació editorial i comercial en context restrictiu: de la publicitat “inesperada” a la gamificació amb cromos. Bocatxo sintetitza una època: creativitat, oci, cultura i fricció amb la censura; el tancament obre noves portes editorials. El programa afegeix mirada històrica i cultural (Alcatraz, La Pedrera) i un tancament sobre clima que contrasta amb la realitat local de renovables.

Empanada Cultural del 8/12/2019 — Bona nit al bucle: salutació repetida, ritme i silenci durant tot l’episodi - episode art
Empanada Cultural
59'

Empanada Cultural del 8/12/2019 — Bona nit al bucle: salutació repetida, ritme i silenci durant tot l’episodi

Resum general Aquest episodi consisteix exclusivament en la repetició de la salutació "Bona nit" a intervals regulars (aprox. cada 30 segons) des del segon 0 fins al 3569. No hi ha introducció temàtica, desenvolupament de continguts ni entrevista; només la mateixa frase repetida. Punts clau • Repetició deliberada: el missatge "Bona nit" es repeteix de forma constant al llarg de tot l’àudio. • Absència de contingut: no es tracten temes, notícies o converses; no hi ha canvi de registre ni narració. • Patró temporal: el cicle és pràcticament regular (∼30 segons entre ocurrències), amb el darrer registre al segon 3569. Temes principals Ritual de salutació: la salutació nocturna com a element únic i central. Minimalisme sonor: estructura extrema basada en la repetició i el silenci entre frases. Ritme i espera: la cadència regular crea un patró temporal previsible. Cites destacades "Bona nit" Notes i possibles lectures Pot funcionar com a peça conceptual, prova de so, paisatge sonor minimalista o ajuda per a la son (ASMR/relaxació). No s’identifiquen canvis de veu, d’intenció o segments editorials diferenciats. Seccions i minutatge Hi ha una única secció contínua amb el mateix contingut repetit. Vegeu l’apartat de "Seccions" per als temps exactes.

Babilònia del 5/12/2019 — De Stephen King a Tarantino: Elevación, Intemperie, comèdia familiar, Coen, Los Japón i Kill Bill en un viatge entre literatura, humor i violència estilitzada - episode art
Babilònia
1h

Babilònia del 5/12/2019 — De Stephen King a Tarantino: Elevación, Intemperie, comèdia familiar, Coen, Los Japón i Kill Bill en un viatge entre literatura, humor i violència estilitzada

Resum general Un episodi que arrenca amb to proper i una falca cultural sobre l’oferta formativa de Sant Just (Can Ginestà), i que després es desplega en un tour multimèdia per llibres, cinema d’autor, comèdia espanyola i clàssics de culte. Els temes centrals passen per: Elevación, de Stephen King: un conte breu i insòlit del mestre del terror que aquí vira cap a l’estrany i l’al·legòric, amb un protagonista que perd pes fins a desafiar la gravetat. Intemperie (Benito Zambrano): western àrid i dur basat en Jesús Carrasco, amb un intens duel moral entre bé i mal en una Espanya rural i miserable de postguerra. Comèdia familiar de Segura: “Padre no hay más que uno” explota el gag costumbrista, el caos domèstic i els grups de WhatsApp escolars. Debut Coen: Sangre fácil: un neo-noir primigeni, fosc i amb humor negre, que anticipa el segell Coen. Los Japón: peix fora de l’aigua amb xoc cultural Andalusia–Japó i jocs de noms hilarants. Kill Bill (Vol. 1 i tast del Vol. 2): venjança en estat pur amb estètica manga/samurai, coreografies antològiques i el segell pop de Tarantino. "El cinema és sorpresa; si no et sorprèn, anem malament." Temes principals i idees clau Llibre: Elevación (Stephen King) • No és terror, sinó fantasia estranya amb to al·legòric. • Protagonista que perd pes cada dia sense canviar d’aspecte, fins a desafiar la gravetat; metàfora sobre el llast, l’aïllament i el deixar-se anar. • Ambientat al Maine de King, amb conflicte veïnal i prejudicis (parella lèsbica) que evolucionen cap a la comunitat i l’empatia. • Final simbòlic amb un “coet” i l’ascens: ambigüitat entre mort, transcendència o alliberament. Cinema: Intemperie (Benito Zambrano, basada en Jesús Carrasco) • Paisatge càrstic i inòspit (rodat a Granada) que evoca un western espanyol; misèria i abús a la postguerra. • Nen fugitiu perseguit per un capatàs sàdic; un pastor (arquetip del bé) l’ajuda i s’hi juga la vida. • Temes: violència estructural, abús, set, supervivència, dignitat i bondat com a resistència. • Interpretacions potents (record a “Los santos inocentes”); posada en escena aspra, dura però necessària. Comèdia: Padre no hay más que uno (Santiago Segura) • Viratge de Segura a la comèdia familiar: caos d’un pare informàtic amb cinc fills quan la mare marxa de viatge. • Cameos i gags costumbristes: grups de WhatsApp de mares, extraescolars, psicòlegs, comentaris políticament incorrectes amb rèplica. • Humor de traç gruixut, però amb final conciliador; reversió de rols de cura i aprenentatge patern. Debut Coen: Sangre fácil (1984) • Neo-noir de base: adulteri, diners, assassinat i decisions absurdes que empitjoren tot. • Humor negre, gore puntual i situacions grotesques; esbossos del futur estil Coen. • Té el sabor vuitanter i pot notar-se “datada”, però és clau per entendre la seva evolució. Comèdia: Los Japón (Dani Rovira, María León) • Punt de partida delirant: un sevillà humil és cridat com a emperador del Japó per llinatge remot. • Xoc cultural Andalusia–Japó i jocs fonètics de noms (gags de llengua) amb ritme i gràcia andalusa. • Banal però entretinguda: diversió blanca i fish-out-of-water sense complicacions. Clàssic de culte: Kill Bill (Vol. 1 i tast del Vol. 2) • Odissea de venjança d’Uma Thurman amb katanes i llenguatge visual que homenatja el cinema asiàtic (samurai, wuxia, manga). • Escenes icòniques: restaurant-taverna amb batalla coral, duel nevat amb O-Ren Ishii (Lucy Liu), i mencionat el futur duel a la caravana (Daryl Hannah) i la figura de David Carradine. • Estètica pop, violència estilitzada i posada en escena elegant: cromatismes, coreografies i muntatge que marquen època. Notes addicionals • Interludi musical frustrat per problemes tècnics: homenatge a Tina Turner (80 anys) i Concha Velasco. • Temes anunciats però no tractats per temps: “La tomba de les lucièrnagues” (Ghibli) i la sèrie “Bonding” (amb al·lusió a bondage). • Obertura local: Can Ginestà i cursos d’història de l’art i del cinema (Chaplin, avantguardes, expressionisme, surrealisme, dadaisme, cinema abstracte).

← Torna a tots els podcasts