Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12212episodis
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 1/12/2019 — Einstein: música i saviesa en cites; Roser Segimón, Pere Milà i la Pedrera; Tutankhamon i la maledicció; mites del Black Friday - episode art
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats
59'

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 1/12/2019 — Einstein: música i saviesa en cites; Roser Segimón, Pere Milà i la Pedrera; Tutankhamon i la maledicció; mites del Black Friday

Panorama general Programa coral i transversal que viatja de la figura d’Albert Einstein (en clau humanística i musical) a una crònica barcelonina sobre Roser Segimón i Pere Milà (orígens de la Casa Milà–La Pedrera), passa pel Vall dels Reis amb el cas Tutankhamon (entre la maledicció i l’explicació científica) i tanca amb actualitat (Gran Wyoming i política) i consum (origen real del Black Friday i desmentida de fakes). Albert Einstein: context, música i cites Context i enfocament humanístic: es presenta Einstein més enllà del científic—premi Nobel (fotoefecte), teoria de la relativitat i la famosa E = mc²—per reflexionar sobre la seva saviesa vital i el valor de la creativitat, la curiositat i la pau. Einstein i la música: passió pel violí i devoció per Mozart; destaca la "puresa" de les seves harmonies, com si sempre haguessin existit i només calgués "descobrir-les". Tanda 1 de cites i idees clau: • Pau per la via de la reconciliació, no de la victòria bèl·lica. • La clau del bon científic és l’actitud, no només la "ment brillant". • Creativitat com a mesura real de la intel·ligència. • Crítica a la niciesa (estupidesa) com a “infinita” enfront del talent limitat. • Perseverança i ment “com un paracaigudes”: només funciona oberta. • Definició d’insensatesa: repetir el mateix esperant resultats diferents. • Regles del joc: cal conèixer-les i després jugar-hi millor. • "Relativitat" explicada amb la metàfora del temps subjectiu (estufa vs festeig). "Tot s’ha de fer el més simple possible, però no més senzill." "La creativitat és la intel·ligència divertint-se." Història viva de Barcelona: Roser Segimón, Pere Milà i la Casa Milà (La Pedrera) Roser Segimón (Roser/Rosario): nascuda a Reus (1870), educació de senyoreta de l’època. Primer matrimoni per amor amb l’indiano Josep Guardiola (molt més gran), vida cosmopolita (Egipte, Amèrica, Europa, París). Vídua molt jove, hereva d’una gran fortuna. Segon matrimoni: Pere Milà i Camps: estabilitat econòmica i ascens social d’ell; matrimoni ric (sense fills) i de vida pública intensa. La Pedrera (Casa Milà) i Gaudí: • Encàrrec a Antoni Gaudí (reusenc com Roser). Edifici innovador, rebut amb polèmica i sàtira popular. • Litigis: retards, costos; Gaudí demanda per cobrar 100.000 ptes (que dona als jesuïtes). Multes municipals (alçada, volada a vorera) i solució com a “edifici singular”. • Projectada coronació amb una imatge del Roser evitada pel clima anticlerical post Setmana Tràgica. • Després de la mort de Gaudí (1926), Roser reforma a fons el pis principal, retirant elements originals. Vida a la finca i llogaters il·lustres: servei de més de 20 persones, residents com un ambaixador, un príncep egipci i la família Baladia. Pere Milà, política i negocis: • Trajectòria de la Lliga al suport a Primo de Rivera; pamflet polític controvertit el 1931. • Participació en la creació i propietat de la Monumental (plaça de toros). Guerra Civil i postguerra: • Col·lectivització de locals de la Pedrera (PSUC), instal·lació de Joan Comorera al principal, refugi antiaeri al soterrani. • Usos de la Monumental (mítings; després garatge i ferralla). Viduïtat final de Roser i desinversions: venda de la Monumental (Pere Balañá) i de la finca del Passeig de Gràcia; continua vivint al principal fins a la seva mort (1964). Egipte: Vall dels Reis i el cas Tutankhamon Context arqueològic: el Vall dels Reis (Luxor/antiga Tebes) concentra més de 60 tombes; moltes saquejades. Possibles tombes encara per descobrir. Tutankhamon: faraó poc rellevant en vida, mort als 19 anys. Descoberta de la tomba KV62 (1922) per Howard Carter: més de 5.000 objectes, abundància d’or. La “maledicció del faraó”: • Morts i accidents vinculats (mecenes, arqueòlegs, músics, trasllats de trompetes…). • Explicació científica: ambients tancats durant mil·lennis amb bacteris i fongs; possible histoplasmosi (ratpenats). Causa probable d’afectacions, no pas maledicció. De què va morir Tutankhamon? Proves modernes (ADN, imatge): • Peu deforme congènit (senyal d’endogàmia reial). • Fractura de fèmur esquerre (accident/caça/batalla). • Malària severa. Combinació que explicaria la mort. On és avui? Tresor al Museu del Caire; la mòmia torna a KV62, en urna de vidre i estat fràgil. Curiositat del segle XIX: nobles anglesos que desemmotllaven mòmies i el pigment "Mummy Brown". Actualitat: Gran Wyoming, investidura i poder Comentari d’entrevista a Gran Wyoming: crítica a la pressió de dreta/extrema dreta i poders econòmics sobre la investidura; menció a barons del PSOE. Provocació intel·lectual sobre la Constitució: "la millor constitució és la que no existeix" (debatible, però suggeridora per parlar de legitimitat i canvi). Consum i cultura popular: Black Friday Origen real: a Filadèlfia, anys 60, la policia descriu el caos de trànsit de l’endemà de Thanksgiving; el terme es popularitza i s’estén als EUA (1966–1975). Per què comercial? Thanksgiving és el gran retrobar familiar; l’endemà (dia no oficialment festiu, però sovint pont) es converteix en jornada de compres i rebaixes massives. Desmentit de fake: el suposat vincle entre el "Black Friday" i vendes d’esclaus amb descomptes no està documentat; és un mite. Idees-força que travessen el programa Simplicitat i claredat com a criteris de veritat i disseny (Einstein). Creativitat i curiositat com a motors del progrés científic i artístic. Patrimoni i controvèrsia: innovació arquitectònica de Gaudí vs. resistències socials i institucionals. Ciència vs. superstició: el cas Tutankhamon il·lustra com la biologia i la microbiologia expliquen mites. Globalització cultural: com s’importen i reinterpreten costums (Black Friday) i com cal contrastar fets.

Empanada Cultural del 1/12/2019 — El poder de la música: El Padrino i Max Richter, melodies "massa semblants" als videojocs i el retroboom del disco (d’Ibiza a Vice City i Boogie Nights) - episode art
Empanada Cultural
1h

Empanada Cultural del 1/12/2019 — El poder de la música: El Padrino i Max Richter, melodies "massa semblants" als videojocs i el retroboom del disco (d’Ibiza a Vice City i Boogie Nights)

Visió general Un episodi extens i coral sobre com la música pot definir imatges, emocions i narratives: des de l’ús magistral a El Padrino i l’itinerari d’On the Nature of Daylight (Max Richter) al cinema, fins a les semblances polèmiques en bandes sonores de videojocs. La segona meitat celebra el ressorgiment del disco, l’origen de la sintonia del programa i el seu diàleg amb cinema, sèries, còmics i videojocs. "Ese es el poder de la música" — connecta en mil·lèsimes i pot elevar (o maquilllar) imatges. Tema 1 — Música i cinema: emoció, narració i decisions creatives Per què la música impacta tan ràpid • La paraula necessita temps i atenció; la música, en canvi, emociona en instants. • Exemple icònic: el vals de Nino Rota a El Padrino — identitat sonora inseparable de la pel·lícula. Max Richter i l’itinerari d’On the Nature of Daylight • Context: àlbum The Blue Notebooks (2004), compost en el clima previ a la guerra de l’Iraq; meditació sobre la violència. • Ús en cinema: de Stranger than Fiction (2006) i Disconnect (2012) a Shutter Island (2010), on Scorsese integra música, imatge i interpretacions per narrar, no només per emocionar. • Arrival (2016): decisió controvertida — l’ús de música preexistent va desqualificar la partitura de la cursa als Oscars. "No. Scorsese [...] aprofita la cançó i construeix en una altra direcció." El Padrino II — Un diàleg musical que decideix el destí • Dos temes clau de Nino Rota: - "L’Immigrant": acompanya Vito Andolini/Corleone (somni familiar, ascens, calidesa). - "The Godfather – The Hall of Fears": associat a la mort, violència i amenaça. • Al velatori de la mare Corleone, les dues peces sonen seguides i formen un "diàleg musical" que anticipa la decisió de Michael sobre Fredo. "Can’t you forgive Fredo?" — la resposta real la dona la música. Tema 2 — Videojocs: inspiracions, homenatges i casos polèmics El cas Metal Gear • El tema principal (popularitzat a MGS2, arranjament de Harry Gregson-Williams) s’assembla a "Winter Road" (Gregory V. Viridov, 1964). • Arran de la polèmica (entrevista a Hideo Kojima, 2007), Konami retira el tema de lliuraments posteriors i revisions. Altres semblances sonores • Doom: tema associat sovint a Metallica, però més proper a "Hooked" de D.R.I. • Sonic (Master System): recorda temes pop; fins i tot comparacions amb Janet Jackson (posterior al joc). • Super Mario: ecos de "Let’s Not Talk About It" (Lee Reed North, Friendship). El "troleig" perfecte • Robo Theme (Chrono Trigger) vs "Never Gonna Give You Up" (Rick Astley): semblança sorpresa i somriures assegurats. Tema 3 — Disco en cultura pop i la sintonia del programa L’origen de la cortineta • La sintonia ve d’"Elipno Ibiza" (DJ Agent 86), que sampleja la veu d’Àngela Carrasco a "Ibiza" (1979), etapa disco de l’artista dominicana. Escena local i revival • Del ye-yé a la pista: Fundació Tony Manero com a emblema; Marula (BCN) com a temple del disco/funk/soul. Cine i sèries amb ADN disco • Saturday Night Fever i la seqüela Staying Alive (Stallone) — "Far From Over" (Frank Stallone) com a himne. • Ex Machina: ball icònic amb "Get Down Saturday Night" (Oliver Cheatham). • Freaks and Geeks: del prejudici al triomf a pista amb Heatwave ("The Groove Line"). • Boogie Nights (Paul Thomas Anderson): "Boogie Nights" (Heatwave) i l’era disco/porno. Còmic • Marvel crea "Dussler", superheroïna que transforma música (sovint disco) en energia — "reina del disco" d’aquella etapa, amb referent clar a Donna Summer. Tema 4 — Quan els videojocs et fan melòman (i a l’inrevés) Prescriptors musicals • Tony Hawk: porta el punk/skate-punk a tota una generació. • Need for Speed: porta rap/hip-hop (Snoop Dogg versionant els "D2"). • Doom i Duke Nukem: portes d’entrada al metal. • GTA Vice City: curadoria magistral (Fever 105, veu estil Barry White) i banda sonora disco vuitantera. Influència inversa • Parliament/Funkadelic (George Clinton): videojocs com a imaginari per a discos com Computer Games. Idees clau • La música no només emociona: narra, estructura i significa, sobretot quan s’integra amb imatge i interpretació. • L’ús de música preexistent pot ser potent, però té implicacions creatives i fins i tot d’elegibilitat a premis. • La frontera entre homenatge i còpia als videojocs és difusa; els casos icònics han redefinit pràctiques industrials. • El disco torna una i altra vegada i contamina cinema, sèries, còmics i videojocs: un llenguatge pop transversal i eternament bailable.

Club Alternatiu del 29/11/2019 - episode art
Club Alternatiu

Club Alternatiu del 29/11/2019

Fem que les nits de divendres i les tardes de diumenge sigui menys avorrida! Descobriment de novetats musicals i el millor entreteniment amb el millor equip. Ens escoltem? Amb Pau Martínez.

Babilònia del 28/11/2019 — Violència de gènere, Alella i MUHBA; i gran bloc de cinema: L’Irlandès, El viatjant, Les niñas bien, Marilyn i més - episode art
Babilònia
1h

Babilònia del 28/11/2019 — Violència de gènere, Alella i MUHBA; i gran bloc de cinema: L’Irlandès, El viatjant, Les niñas bien, Marilyn i més

Resum general Episodi divers i àgil amb un primer bloc sobre la commemoració contra la violència envers les dones (dades, sensibilització i polèmica política), un tram cultural amb enoturisme a Alella Vinícola (Marfil) i l’exposició Weekend Song: El viatge a Can Ginestà, una immersió històrica al MUHBA (Plaça del Rei) i una extensa secció de cinema: Scorsese i Netflix, El viatjant (Farhadi), Les niñas bien, Marilyn, L’il·lusionista i Una ment meravellosa. Temes principals destacats • Violència masclista i sensibilització social: xifres, orfandat, crida a la responsabilitat col·lectiva i crítica a la banalització política. • Enoturisme a Alella (DO Alella): arquitectura modernista del celler (Jeroni Martorell, deixeble de Gaudí), procés del vi, tast i estil de vins (Pansa Blanca, rosats pàl·lids d’influència francesa, cupatges de Syrah i Garnatxa). • Exposició Weekend Song: El viatge (Can Ginestà): fotografia i vídeo sobre el viatge físic i metafòric, amb un relat poètic i introspectiu. • MUHBA – Plaça del Rei: recorregut per la Barcelona soterrada (romana i visigòtica) fins al gòtic; capes històriques, baptisteri i Santa Àgata. • Cinema: - L’Irlandès (Scorsese): elogis crítics, ritme pausat, i debat sobre l’“estètica Netflix”. - El viatjant (Farhadi): violència, intimitat i el tema del perdó en clau social i moral. - Les niñas bien: retrat punyent de la dona florero i l’elit mexicana dels 80. - Marilyn: identitat de gènere en un entorn rural hostil (Pampa argentina). - L’il·lusionista: fascinació i límits entre realitat i il·lusió. - Una ment meravellosa: representació de l’esquizofrènia i reflex sobre la salut mental. Cites destacades “La vida és un viatge, un viatge de viatges... L’únic que podem fer és gaudir del trajecte. Que comenci el viatge.” “No existeix ni el passat ni el futur, és el present per nosaltres.” Punts clau per secció 1) Violència de gènere i cobertura pública • Recordatori de la commemoració i la necessitat d’implicar tota la societat. • Dades demolidores i menció dels orfes; condemna de posicions que minimitzen la violència masclista. • Cas de la Nadia i interpel·lació a dirigents polítics; record de la pel·lícula “Te doy mis ojos”. 2) Enoturisme a Alella Vinícola (Marfil) • Celler modernista de Jeroni Martorell amb grans naus i arcs parabòlics. • Explicació didàctica del procés: maceració (metàfora del te), copes, decantacions, cuves i barriques. • Tast: blanc Marfil (Pansa Blanca, clàssic), negre (Garnatxa 60% i Syrah 40%) ben valorat; rosat més discret (tendència rosats pàl·lids). • Notes sobre DO Alella: terra de sauló, microclima entre Serralada Litoral i Mediterrani. 3) Exposició “Weekend Song: El viatge” (Can Ginestà) • Autor: Roger Córdova Schwagenberg; fotografia i vídeo en pantalles. • Temàtiques: viatge físic, de memòria, de la ment (composicions duals amb ulls tancats i imatge suggerida), paisatges (fars, carreteres) i arxiu familiar. • Tonalitat poètica i contemplativa; espai per seure i visionar el muntatge. 4) MUHBA – Plaça del Rei (Barcelona) • Excavacions iniciades el 1931; trasllat de la Casa Padellàs i museïtzació del subsòl romà. • Capes: ciutat romana, visigòtica (seu episcopal, baptisteri), i medieval (Palau Comtal, Saló del Tinell, Santa Àgata amb el retaule de Jaume Huguet). • Apunts: breu període de Barcelona islàmica (Medinat-Barxaluna, segles VIII–IX). Elements tècnics com l’“opus signarium” a les cel·les vinàries. 5) Cinema – L’Irlandès (Scorsese) i l’estètica Netflix • Elogis de Guillermo del Toro i crítica internacional: “obra mestra”. • Interpretacions: De Niro, Pacino (Hoffa) i Pesci; química i poder escènic. • Debat: ritme més pausat que a Casino; percepció d’una estètica Netflix més “simple” vs. la gran pantalla. 6) El viatjant (Asghar Farhadi) • Muntatge de teatre dins del film (Miller) que dialoga amb la trama íntima. • Agressió no mostrada però devastadora: trauma, perdó i pressió social en context musulmà. • Farhadi explora el dilema entre denunciar i preservar la intimitat; mirades i ambivalència moral. 7) Les niñas bien (Alejandra Márquez Abella) • Retrat de l’elit mexicana dels anys 80: aparences, classisme, supersticions i crisi econòmica. • Visió femenina del rol domesticat i les aparences socials; “que no passi res” mentre tot s’esfondra. 8) Marilyn (Argentina) • Adolescència i identitat transgènere en una microsocietat rural de la Pampa. • Hostilitat, submissió i violència estructural; final colpidor. 9) L’il·lusionista • Intriga sobre els límits de la il·lusió i la percepció; fascinació més enllà del truc. • Tensió entre bondat i maldat en l’art de seduir la mirada. 10) Una ment meravellosa • Representació de l’esquizofrènia i dels tractaments d’època (xocs, etc.). • Rol de la parella i el suport afectiu; reflex sobre com hem avançat en salut mental. 11) Tancament: història i memòria • Crida a aprendre del passat per no repetir-lo; advertiment sobre banalitzar experiències autoritàries.

← Torna a tots els podcasts