Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12212episodis
Veus Parròquia del 27/11/2019 — Mort digna, voluntats anticipades i eutanàsia: marc legal, casos Sampedro/Carrasco, cures pal·liatives i recursos - episode art
Veus Parròquia
28'

Veus Parròquia del 27/11/2019 — Mort digna, voluntats anticipades i eutanàsia: marc legal, casos Sampedro/Carrasco, cures pal·liatives i recursos

Panorama general Conversa amb Juana Teresa Betancourt, activista històrica del Dret a Morir Dignament (DMD), sobre el sentit de la mort digna, el marc legal a Catalunya i a l’Estat, el testament vital o voluntats anticipades, l’eutanàsia i el suïcidi assistit, així com casos paradigmàtics (Ramón Sampedro, Maria José Carrasco), el paper de les cures pal·liatives, i recursos pràctics per a pacients i famílies. "Morir en la forma que aquella persona considera digna" — definició operativa de mort digna Temes principals Definició i evolució de ‘mort digna’ • Respecte a l’autoestima i a la voluntat del pacient en la fase final de la vida. • L’eutanàsia s’emmarca com un dels recursos possibles, a demanda del pacient i per posar fi al patiment. Marc legal i voluntats anticipades (testament vital) • Catalunya, pionera: el 2002 s’aprova per àmplia majoria la regulació de les voluntats anticipades. • El document inclou: dades del pacient, 3 testimonis, i un/a representant (recomanat) que vetlli per la voluntat expressada. • Tramitació: davant de notari o al registre sanitari; vigent a tot l’Estat amb denominacions diverses. Llei d’eutanàsia (situació al moment del programa) • Iniciatives al Congrés (impulsades també des de Catalunya) van quedar aturades per canvis polítics. Eutanàsia vs. ‘passiva/activa’ i suïcidi assistit • Avui, eutanàsia s’entén com l’acte mèdic, a petició del pacient, per acabar amb patiment intolerable. • La distinció ‘passiva/activa’ és històrica; la definició moderna s’alinea amb la pràctica holandesa. • Suïcidi assistit: és el/la pacient qui pren la substància; a Suïssa no està penat. Casos i impacte social • Maria José Carrasco (ELA) i Ángel Hernández: el debat penal i mediàtic recent. • Ramón Sampedro i la pel·lícula “Mar adentro”: va multiplicar socis de DMD i va obrir el debat públic. Pràctica clínica i dilemes • Experiències en hospitals: petició explícita d’ajuda per morir; ús històric del còctel lític en contextos de final de vida. • Algunes persones busquen fàrmacs per internet (riscos); DMD proporciona guies als socis amb instruccions i webs autoritzades. • Diferència entre eutanàsia (intervenció mèdica) i suïcidi assistit (autoadministració). Desconnexió i decisions al final de vida • Les voluntats anticipades obliguen el personal sanitari i faciliten decisions com la desconnexió en UCI. • També es tracta el cas de qui refusa alimentació/hidratació en edats avançades; no s’ha d’obligar. Cures pal·liatives • Molt bones a Catalunya i Canàries; però hi ha casos en què, malgrat pal·liatius, el pacient demana un acte més ràpid per compassió. "Alliberar-lo d’aquest pes del procés de morir; la mort és pels que queden" Recursos i drets del pacient • Llibre recomanat: “Per una mort apropiada” de Marc Antoni Broggi. • Temes clau: acompanyament, conspiració del silenci, dret a rebutjar tractaments, i carta de drets del pacient als hospitals. Associació DMD (Catalunya) • Contacte, publicacions (guies en línia i en paper), i xerrades arreu del territori. Per què és important Planificar amb voluntats anticipades evita càrregues i dilemes a la família i garanteix el respecte a la pròpia voluntat. Cal un diàleg serè sobre la mort per trencar el tabú i promoure decisions informades. "Respecte a la pròpia mort, també parlem-ne... Que no sigui un tema d’ocultació, sinó de diàleg, serè, acompanyats d’un entorn professional, familiar, digne." Accions recomanades (pràctiques) Redacta les teves voluntats anticipades i registra-les; designa un representant. Parla amb la família i el teu metge de capçalera sobre preferències al final de vida. Informa’t amb guies fiables (DMD) i recursos sobre drets del pacient i opcions assistencials. Nota personal de la convidada Betancourt comparteix la seva experiència familiar amb un estat vegetatiu permanent i subratlla la necessitat d’“alliberar els altres” mitjançant la planificació prèvia.

M de Música del 26/11/2019 - episode art
M de Música

M de Música del 26/11/2019

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 26/11/2019 — Censura i cinema: “Jo sóc allò prohibit” d’Isaki Lacuesta, crítiques de Madre i Liberté, i focus en el cinema kurd (MCKB, Casim Öz, Rojava) - episode art
Cinema sense condicions
59'

Cinema sense condicions del 26/11/2019 — Censura i cinema: “Jo sóc allò prohibit” d’Isaki Lacuesta, crítiques de Madre i Liberté, i focus en el cinema kurd (MCKB, Casim Öz, Rojava)

Resum general Programa polifònic i sense concessions al voltant de la relació entre cinema i llibertat d’expressió. Es tracten quatre blocs principals: Exposició “Jo sóc allò prohibit” d’Isaki Lacuesta a l’Art Santa Mònica: un recorregut per les prohibicions i la censura en democràcia, amb una instal·lació interactiva que “apaga” allò que mires i et força a sentir l’efecte de la restricció. Inclou cançons censurades i reflexions jurídiques i periodístiques sobre el poder i la autocensura. Crítica de Madre (Rodrigo Sorogoyen): el programa destaca la potent interpretació de Marta Nieto i el risc d’un relat íntim que manté la tensió sense resoldre-la, fugint del final complacent. Es parla de pla seqüència, de l’eco amb “La propera pell” i d’una possible fricció edípica (record a “La luna”). Debat sobre Liberté (Albert Serra): cinema radical, voyeurista i contemplatiu, que porta l’espectador a la incomoditat i el converteix en boayer. Referències a Sade i a Gaspar Noé; absència de relat convencional i guió depurat fins al límit. Focus en el cinema kurd: projecció de “Zer” (Casim Öz), censura a Turquia i dificultats de la diàspora; presentació de la Mostra de Cinema Kurd de Barcelona (MCKB), objectius, dates i seu; context polític de Rojava, l’ofensiva d’Erdogan, la complicitat europea i el projecte de confederalisme democràtic. “La censura prèvia més terrible és l’autocensura” — eix central de la instal·lació i del debat. Isaki Lacuesta: “Jo sóc allò prohibit” (Art Santa Mònica) Idees clau Instal·lació interactiva: una “capsa” amb quatre pantalles i detector de mirada que apaga allò que mires i encén una altra pantalla, fent-te viure l’efecte de la prohibició. Abast temporal: del 1977 fins avui; fragmenta i contextualitza prohibicions en cinema, cançó i protesta pública. Tres àmbits: • La capsa interactiva (imatges, talls i interrupcions com a metàfora de la censura). • Veus d’artistes censurats (Albert Pla, Alicia Ramos, Pau Riba, Kiko Veneno, Rocío Márquez, Grand Wyoming… fins a 22) re-interpretant cançons prohibides. • Àudio-menú amb textos d’Albert Pla (paradoxes de la censura), Benet Salellas (marc jurídic), David Jiménez (pressió de poders fàctics i mitjans) i Pedro G. Romero (programació i límits). Tesi: del franquisme a la democràcia, la censura muta; avui opera via Codi Penal, jutges i—sobretot—via autocensura. Crítica: Madre (Rodrigo Sorogoyen) Punts forts i riscos Marta Nieto sosté la pel·lícula amb una interpretació excepcional; candidatura natural a premis (Goya/Gaudí). El curt original (18–20 min, pla seqüència) era una peça tancada i demolidora; el llarg es mou en un fil de tensió continu sense caure, però aposta per un final obert que pot incomodar. Tècnica i posada en escena: ús de pla seqüència i espais (casa/platja) per crear angoixa amb pocs elements. Dialògic amb altres obres: ecos de “La propera pell” (Isaki Lacuesta & Isa Campo) i ressonàncies edípiques a l’estil “La luna” (Bertolucci). Debat: Liberté (Albert Serra) Lectura estètica i d’espectador Cinema de la incomoditat: boayerisme explícit, nit eterna al bosc amb “libertins” sadiaques; absència de relat clàssic i música fins al tram final. Guió depurat fins a l’os (impro i direcció mínima buscada); comparacions amb Gaspar Noé pel clímax sensorial prolongat. Recepció: peça que “castiga” la mirada si s’hi entra com a mirón; intel·ligent en el seu propòsit de posar a prova el pacte amb l’espectador. Focus: Cinema kurd, “Zer” i MCKB “Zer” (Casim Öz) Viatge d’un nét que busca una cançó kurda (en kurmanji) cantada per l’àvia a Nova York; conte poètic que topa amb talls de censura a Turquia quan mostra el conflicte. Valor cinematogràfic en la proximitat als pobles i el tracte als personatges més que no pas en la consistència del guió. El director relata controls policials setmanals i retallades a les projeccions internes. Mostra de Cinema Kurd de Barcelona (MCKB) Impulsada per Ibarria Produccions (col·lectiu audiovisual de 5 persones) amb voluntat de trencar el silenci mediàtic a través del cinema. 4a edició: 13–15 de desembre, presentació al Pati Llimona; projeccions al Cinema Zumzeig (Sants); programa i info a mckb.cat. Evolució: de curació 100% activista a equilibri entre qualitat artística i contingut polític. Context polític i mediàtic Rojava (nord de Síria): retirada dels EUA i ofensiva d’Erdogan (des del 9 d’octubre) per crear un suposat “corredor de pau” que desplaça població kurda i reconfigura el territori; denúncia de complicitat europea. Projecte polític: confederalisme democràtic (ecologia social, alliberament de la dona, democràcia directa) com a alternativa a l’estat-nació; avui es prioritza l’autonomia davant la creació d’un estat. Cultura i llengua: la llengua kurda, la música i els contes han estat històricament perseguits; la Comuna de Cinema de Rojava neix per autoorganitzar produccions al marge de subvencions estatals. Proper programa “Meditació al cinema” — selecció de films de to contemplatiu i naturalista (incloent-hi la joia de Kim Ki-duk “Primavera, estiu, tardor, hivern... i primavera”). Noms i referències Isaki Lacuesta, Isa Campo, Albert Pla, Benet Salellas, David Jiménez, Pedro G. Romero Rodrigo Sorogoyen, Marta Nieto, Bertolucci, Gaspar Noé, Albert Serra Casim Öz, Alba Sotorra, Erdogan; Pati Llimona, Cinema Zumzeig; MCKB; Rojava, kurmanji

← Torna a tots els podcasts