Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12212episodis
Babilònia del 21/11/2019 — Flamenc amb Sara Baras i marató de cinema: Parasite, Mimosas, Els dies que vindran, Papicha i el documental Las cajas españolas - episode art
Babilònia
1h

Babilònia del 21/11/2019 — Flamenc amb Sara Baras i marató de cinema: Parasite, Mimosas, Els dies que vindran, Papicha i el documental Las cajas españolas

Panorama general de l’episodi Capítol molt complet i variat conduït per Xesco Ramos i Rosa Alcalá. Comencen amb arts escèniques (ballet flamenc) i després fan un recorregut de cinema d’autor i d’actualitat, per acabar amb un documental històric i una agenda cultural. "El cinema t'ha de sorprendre" — una idea que vertebra bona part de les recomanacions d’avui. • Continguts clau: ballet flamenc, cinema internacional i espanyol, documental històric i agenda de cicles i festivals. • Temes destacats: Sara Baras — Sombras; Parasite (Bong Joon-ho); Mimosas (Oliver Laxe) amb el seu diari de rodatge; Els dies que vindran (Carlos Marqués-Marcet); Papitxa (Mounia Meddour); i Las cajas españolas (Alberto Porlan). Ballet flamenc: Sara Baras — Sombras (Auditori de Sant Cugat) Per què és especial • Espectacle de gran qualitat i cura del detall: escenografia de panells amb siluetes, il·luminació cromàtica molt treballada i vestuari elegant (negre minimalista i degradats de blaus/roses molt fins). • Companyia i música en directe: 4 ballarines + 2 ballarins + Sara (7 en total) i 7 músics (2 cajons, 2 guitarres espanyoles i vents: harmònica, saxo, flauta travessera, flautí; es comenta un instrument metàl·lic tipus handpan). • Coreografies potents: Sombras, Farruca, Romance-Martinete, Serrana, Zapateado, Vals (Lorca, versió flamenca), Mariana, Tangos, Travessia, Alegrías, Bulería i fi de festa. • Energia escènica i puresa flamenca: comparada amb grans noms (Joaquín Cortés, Rafael Amargo), Rosa subratlla que Baras manté una puresa i delicadesa que evita la banalització. Cinema: Parasite (Bong Joon-ho) Punts forts • Palma d’Or a Canes 2019. Sàtira social amb canvis de gènere sorprenents i posada en escena elegant. • Premissa: família en semisoterrani que s’infiltra a la casa minimalista d’una família rica. Contrapunt visual constant: claustrofòbia vs espai diàfan. • Ritme i direcció: entrellaça el guió amb tensió creixent, pausa quan cal (càmera lenta) i girs que descol·loquen l’espectador. • Context d’autor: referències a The Host i Snowpiercer. Cinema: Mimosas (Oliver Laxe) i el diari de rodatge Què explica i com ho filma • Caravana a l’Atles que ha de traslladar un vell xeic al seu poble. Viatge físic i espiritual sobre la fe, amb paisatges imponents (neu, rius de desgel, desfiladeros) i perills (bandolers, fred, caigudes). • Personatges clau: Ahmed (posa a prova la fe) i Said (conductor/protector de la caravana). Pròleg amb taxistes esperant encàrrecs, aromes de realitat nord-africana (taxis compartits, mecàniques precàries). • Títol i entorn: el nom prové d’un cafè emblemàtic de Tànger, tot i que el rodatge es desplaça. Connexions primerenques del director amb la Galícia rural (Ancares/Bierzo) i el gust per allò màgic i tel·lúric. Diari de rodatge i influències • Rosa llegeix fragments del diari de rodatge de Santiago Fillol, que dialoga amb Herzog, Aguirre i Fitzcarraldo: la idea de la “conquesta d’allò inútil” com a motor del cinema. "No es inútil la conquista; se trata más bien de conquistar lo inútil." — diari citat • Actors no professionals, textures de realitat i grans imatges que imposen el to d’epopeia mística. Cinema: Els dies que vindran (Carlos Marqués-Marcet) Format híbrid i veritat emocional • Parella real i actors: Maria Rodríguez Soto i David Verdaguer. El film segueix el seu embaràs real i en fa una ficció íntima. • Material d’arxiu únic: vídeo del part a casa de la mare de la Maria, que permet a la protagonista veure el seu propi naixement. Barreja de documental i ficció amb moments d’hiperrealisme (inclosa la cesària real filmada mentre actuen). • Temes: canvis hormonals, dubtes de parella, decisions sobre el part, sexualitat i complicitat. Idioma: català. Guardó: Biznaga d’Or (Màlaga). Cinema: Papitxa (Mounia Meddour) — Algèria, anys 90 Llibertat, violència i resistència • Context: Algèria 1997, ascens de l’integrisme islàmic. Estudiants que volen viure amb llibertat topen amb imposicions (hijab/niqab, control moral, prohibicions). • Protagonista: jove dissenyadora que vol organitzar una desfilada amb vestits propis; l’entorn es torna hostil (botigues que passen a teixits apagats, pressions i amenaces). • Cop traumàtic: assassinat de la germana (periodista) — escena seca i demolidora. Inspirada en vivències de la directora. • To i missatge: vitalitat i denúncia; propòsit de quedar-se i resistir. Afilia amb Mustang per la sororitat i el desig de vida en entorns patriarcals. Documental: Las cajas españolas (Alberto Porlan, 2004) El rescat del Prado en la Guerra Civil • Investigació sobre el trasllat i salvaguarda de les obres mestres del Museu del Prado durant la Guerra Civil. • Metodologia: a partir d’un film d’uns 20 minuts d’època, Porlan reconstrueix, amb estètica de cinema antic (B/N, textura), una història d’una hora llarga plena de context. • Itinerari de les obres: Madrid → Barcelona → Castell de Figueres → Perpinyà → retorn. Paper de treballadors del museu, institucions republicanes i observadors europeus. • També mostra la guerra de propaganda i el reconeixement tardà a qui va evitar la destrucció d’aquest patrimoni. Agenda: cicles, festivals i exposició CineBaix — 25N, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones • Pel·lícules: Retrato de una mujer en llamas, Las niñas bien, Quan eren bruixes, Les invisibles. Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona (14–25 de novembre) • Seus: Filmoteca de Catalunya, Cinemes Texas i CineBaix. Programació extensa: llargmetratges, curtmetratges i mediometratges. Exposició • Weekend Sun al Celler de Can Ginestar (presentació breu; a desenvolupar en futurs programes).

Veus Parròquia del 20/11/2019 — Crisi i dignitat del treball; Àfrica, migracions i una proposta d’inversió en renovables per al desenvolupament - episode art
Veus Parròquia
29'

Veus Parròquia del 20/11/2019 — Crisi i dignitat del treball; Àfrica, migracions i una proposta d’inversió en renovables per al desenvolupament

Resum general Podcast amb dos eixos principals: • Crisi i dignitat del treball: diagnosi de la precarietat, dualitat del mercat laboral, moderació salarial i la necessitat d’un treball decent segons la doctrina social més progressista de l’Església. • Àfrica, migracions i desenvolupament: context històric i demogràfic de les migracions, i una proposta concreta d’inversions en energies renovables per impulsar aigua potable, agricultura i ocupació, amb governança anticorrupció i marcs de preus justos. Es conclou amb una crida ètica (FAO/Papa Pau VI) i l’alerta sobre la crisi climàtica. Tema 1 — Crisi i dignitat del treball Diagnosi i dades clau • Crisi continuada del mercat laboral: atur i temporalitat elevats, salaris baixos i biaix cap a activitats especulatives en detriment de les productives. • Dificultat d’accés a l’habitatge: preus desproporcionats respecte els ingressos; impacte directe sobre l’autonomia vital i la planificació familiar. • Dades d’ERO (expedients de regulació) com a indicador de fragilitat: • 2007: 58.000 treballadors afectats • 2008: 148.000 • 2009: 549.000 • 2010: 302.000 • 2011: 451.000 • Rebrot recent d’ERO després d’uns anys d’estabilitat • Mercat laboral dual: una part amb contractes estables i bons sous (p. ex. funcionaris i càrrecs de confiança) que acaben imposant interessos a les negociacions; la resta, amb contractes temporals i temps parcial, pateix més risc de pobresa i és la primera a perdre la feina en crisi. • Moderació salarial com a eina antiinflació dominant en reformes laborals: útil però insuficient com a remei únic, perquè el problema és sistèmic. Treball digne segons la doctrina social de l’Església • Canvi d’enfoc: justícia i solidaritat per garantir a tothom la possibilitat d’un treball digne. • Principis clau: • Treball decent amb salari just, lliurement escollit, i que associï el treballador al desenvolupament comunitari. • Drets laborals: protecció social (desocupació, pensió, malaltia, maternitat), associació, i temps de descans per a la vida familiar, cultural, social i religiosa. • Entre recursos naturals, treball i capital, el treball és el factor central i ha de prevaldre en dignitat sobre el capital. "Solució al problema: canvi de plantejament, promoure un enfoc diferent, basat en la justícia i la solidaritat, per garantir a cada un la possibilitat de desenvolupar un treball digne." Tema 2 — Àfrica, migracions i proposta de desenvolupament Context i dades • Les migracions formen part de la història humana des dels orígens: els pobles es mouen per cobrir necessitats bàsiques (alimentació, salut, ensenyament, treball). • Demografia: Àfrica té ~1.250 milions d’habitants, amb projecció cap a 1.500–1.800 milions en 20 anys. • Migració interna: cada any es mouen uns 30 milions d’africans dins del continent (pastures, aigua), i només una fracció petita arriba a Europa. • Situació actual de precarietat en aliments i treball que impulsa fluxos migratoris. La proposta: capital, renovables, aigua i agricultura • Aportar capital massiu (bancs, institucions multilaterals, estats i privats) —la mà d’obra ja hi és— per desplegar energies renovables (solar i eòlica) a la costa africana. • Amb aquesta electricitat: • Dessalinització per obtenir aigua potable. • Aigua per a l’agricultura i el consum local. • Efecte multiplicador: • Agricultura → aliments → treball → formació → eines → comerç → transport → tècnics. • Milers de llocs de treball, arrelament de pobles i ciutats, i menor pressió migratòria. Governança i marcs de mercat • Cooperació de Nacions Unides: suport tècnic i formació sobre el terreny. • Control a fons de la corrupció als governs i empreses locals; seguiment estricte de les inversions. • Política de preus agraris: mercat modern que garanteixi ingressos suficients a l’agricultor i projecte de futur. Inversions i incentius: del complex d’armes al llarg termini • Avui, les inversions en armament ofereixen interessos alts; cal redireccionar el capital cap a infraestructures productives. • Tesi: inversions estructurals a 10 anys en agricultura, comerç i indústria poden oferir retorns sostinguts i creixents en el temps, potencialment més atractius i estables que l’armament, a mesura que creixi la renda dels països receptors. Marc ètic i emergència climàtica • Crida del Papa Pau VI a la FAO sobre la necessitat d’un canvi radical en el comportament de la humanitat. "La possibilitat d’una catàstrofe ecològica [...] subratlla l’urgència i la necessitat d’un canvi radical en el comportament de la humanitat." • Símptomes del canvi climàtic i la degradació ambiental: • Contaminació de l’aire (diòxid de nitrogen, CO₂) i morts anuals associades. • Huracans i ciclons cada cop més freqüents en latituds temperades europees. • Fusió de l’Àrtic i pujada del nivell del mar que afecta illes i costes. • Contaminació del Mediterrani i alteració de cicles naturals. • Conclusió: cal capital sí, però equilibrat i responsable, orientat a la vida i no a la destrucció. Tancament • Comiat amb to realista però esperançat: hi ha possibilitats reals si es combinen capital, governança, criteri ètic i visió de llarg termini.

M de Música del 19/11/2019 - episode art
M de Música

M de Música del 19/11/2019

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 19/11/2019 — Festival independent, documentals colpidors, The Irishman, Mercè Espelleta i Projecte Vaca: cinema, actuació i tecnologia amb sentiments - episode art
Cinema sense condicions
1h

Cinema sense condicions del 19/11/2019 — Festival independent, documentals colpidors, The Irishman, Mercè Espelleta i Projecte Vaca: cinema, actuació i tecnologia amb sentiments

Panorama del programa • Emissió centrada en el cinema recent i el paper del documental, amb especial atenció al Festival de Cinema Independent de Barcelona, la crítica de The Irishman i una conversa profunda amb l’actriu i directora de càsting Mercè Espelleta. • Es destaquen obres sobre el món rural, la comunicació alternativa en la discapacitat i la memòria política europea, així com la nova onada de creació teatral amb mirada femenina de Projecte Vaca. "L’actor no pensa, actua." — Sanford Meisner El festival i els documentals Premi del jurat: Meseta (Juan Palacios) • Documental sobre el despoblament de la meseta (M. rural de Lleó): fotografia excel·lent, ús d’el·lipsi i un disseny de so naturalista que fa del camp un protagonista. • Tracta temes com aigua, vi, terra, oficis rurals (pastor com a fil conductor) amb rigor i sensibilitat no melosa. • Força narrativa i muntatge que eleven la peça més enllà de l’interès social. Menció especial: Las letras de Jordi (Maider Fernández Iriarte) • Retrat d’en Jordi, amb paràlisi cerebral, que es comunica assenyalant lletres en una cartolina; la directora aprèn i filma el procés amb gran delicadesa. • Reflexiona sobre comunicació, autonomia i espiritualitat (viatge a Lourdes), alternant entrevistes i formats. • Missatge fort: amb les eines adequades, la comunicació és possible i es pot gaudir del món amb profunditat. Retrospectiva: Una joventut alemanya (Jean-Gabriel Périot) • Muntatge d’entrevistes i arxius sobre la radicalització a l’Alemanya dels 60-70 (RAf Baader-Meinhof), amb context del Maig del 68 i les protestes estudiantils del 66. • Traça l’escalada de la protesta a la violència, amb rigor històric i pols cinematogràfic. Gran estrena: The Irishman (Martin Scorsese) • Valorada com a obra mestra (o gairebé): guió, fotografia, música i posada en escena sense fissures. • Interpretacions: Robert De Niro, Al Pacino, Joe Pesci. De Niro, en estat de gràcia; Pacino amb energia que frega la sobreactuació funcional al personatge. • Durada 3h20 que flueix; estratègia d’estrena limitada abans de Netflix per a cursa d’Òscars. S’entreveu un testament fílmic de Scorsese sobre la màfia i el pas del temps. La convidada: Mercè Espelleta Trajectòria i mètode • Actriu de teatre, cinema i TV, directora de càsting i coach d’actors. Cofundadora de Projecte Vaca. • Formada a l’Institut del Teatre; treball amb el mètode Meisner (veritat en l’instant, connexió i impuls). • Visió crítica del ritme industrial televisiu (diàries) i defensa de temps d’assaig i direcció. "Si actues des del cap, costa que celebri al cos; cal tornar a la veritat del moment." Recomanació Gaudí: La innocència (Lucía Alemany) • Òpera prima en català sobre l’adolescència i l’entrada a la vida adulta en un poble; direcció precisa i actuacions d’una veritat desarmant. • Metodologia: actors coneixen les situacions però improvisen el text (influència ESCAC): naturalitat i autenticitat. • Calendari: preestrena al desembre (setmana) i estrena comercial gener-febrer. Crida a recolzar la distribució d’òperes primes. Blade Runner i la tecnologia amb sentiments • El tema d’amor de Vangelis provoquen en la convidada una connexió emocional profunda; film trencador que va obrir vies a la ciència-ficció humanista. • Debat sobre robots amb emocions i la utilitat d’aquestes: "Hi ha emocions que ‘no serveixen per res’? — Serveixen per viure." • Referència a Her (Spike Jonze): amor amb una IA i el límit entre intimitat i tecnologia. Projecte Vaca: mostra i obra • Mostra amb visió femenina (no exclusiva de dones), enguany a Francesca Bonnemaison. • Obra: De l’amor i altres qüestions (si és que les hi ha). Sis actrius, humor, música i un fil tecnològic (mòbils "cauen del cel") per reconnectar amb el cor i la mirada. • Xerrades obertes (ex.: ventres de lloguer) i coproduccions (Catalunya–Colòmbia). • Entrades: Code Tiquets i web/RS de Projecte Vaca; horari habitual 20:30 (xerrades 19:00). L’ofici d’actor avui Televisió vs. cinema • Sèries diàries: poc temps, poques preses, risc d’automatismes i menys direcció; setmanals, més qualitat i temps. • Cinema: planificació, assaigs, escalat de plans que permet arribar al close-up amb veritat. • Consell pràctic per garantir una repetició si cal: equivocar-se de text per forçar una nova presa. Comèdia per dir veritats • Espelleta crea peces sobre menopausa i violència masclista en clau de comèdia per arribar més i millor al públic, sense el llast d’un final devastador. Laboratori “Els murs” • Taller anual obert a actrius: enguany sobre murs (interiors, socials i polítics) pel 30è de la caiguda del mur de Berlín. • Procés: treball físic i d’improvisació a partir de frases de pel·lícules triades per cada intèrpret (de Blade Runner a West Side Story, etc.). Cloenda • Invitació a assistir a la mostra i a les xerrades; denúncia de retallades culturals i aposta per fer més amb menys. • Proper programa: visita de L’Àngela Gutiérrez amb noves propostes i cròniques de festivals.

← Torna a tots els podcasts