Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12212episodis
l'Audició del 25/11/2019 - episode art
l'Audició

l'Audició del 25/11/2019

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 24/11/2019 — Jazz, racisme i imperis en declivi: Violeta Corri, hip-hop, memòria de l’esclavitud i el Londres de Jack l’Esbudellador - episode art
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats
58'

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 24/11/2019 — Jazz, racisme i imperis en declivi: Violeta Corri, hip-hop, memòria de l’esclavitud i el Londres de Jack l’Esbudellador

Resum general Episodi coral que combina entrevista, debat i crònica cultural. La cantant afroamericana Violeta Corri, establerta a Barcelona, conversa sobre el seu compromís polític i racial, les arrels de la música negra i l’apropiació cultural, el paper del hip-hop, i la situació als EUA sota Trump. El programa s’obre a un debat geopolític amb col·laboradors, incorpora una peça de viatges sobre Jack l’Esbudellador i una secció històrica sobre l’esclavitud vinculada a Catalunya i Cuba. Es tanca amb una opinió sobre el doble raser polític a l’Estat espanyol i l’agenda d’un concert de Nadal de Violeta. "La política toca tot en la vida." "El problema és quan el reconeixement no va cap a tu." "El hip-hop és una veu potent que explica les experiències autèntiques." "El racisme és una malaltia." Temes principals Identitat i consciència política de Violeta Corri • La política com a vida quotidiana: Violeta subratlla que la política incideix en tots els àmbits i que amb l’edat n’ha pres més consciència. • Influència familiar: el seu pare, músic respectat, va viure i denunciar discriminacions; a casa es parlava obertament de racisme i de la por a una possible persecució massiva. • Conscienciació primerenca: de jove tenia la sensació que el món "no era seu"; conversa sobre l’analogia paterna amb l’Holocaust i l’idea d’emigrar a Anglaterra. Cultura negra, apropiació cultural i hip-hop • Arrels de la música popular: del treball als camps de cotó al blues, jazz, soul i hip-hop, la música negra és columna vertebral de la cultura moderna. • Apropiciació vs. reconeixement: el problema no és qui interpreta un gènere, sinó la manca de reconeixement i crèdit a les comunitats d’origen; exemple de les "trenes africanes" convertides en exotisme quan les porta una actriu blanca a "10 (Ten)". • Revalorització i hashtags: moviments com Black Lives Matter o Black Girls Rock expressen orgull i reclam de drets, però l’apropiació continua present. • Hip-hop com a crònica social: més que bo o dolent, és important perquè narra realitats i denuncia injustícies socioeconòmiques. Vida a Espanya i mirada sobre Europa • Integració a Barcelona: experiències de racisme limitades a comentaris fora de lloc; percepció d’una ciutat oberta. • Dreta i discurs antiimmigració: preocupació puntual, però enfocament en ocupar-se més que preocupar-se. Racisme als EUA, Trump i el cicle dels imperis • Racisme endèmic: Violeta defensa que als EUA coexisteixen "dos sistemes" (per blancs i per la resta) i que el racisme és sistèmic. • Efecte Trump: més que augmentar el racisme, el fa aflorar sense filtres (fi del "correcte" cultural). • Imperis i declivi: visió que els EUA ja viuen un descens imperial; debat obert sobre alternatives (Xina, Rússia) i hegemonia futura. Obama i el racisme latent • Efecte rebot: l’elecció d’Obama no va acabar amb el racisme; per contra, va reactivar sectors obertament racistes. Poder transformador de la música i educació artística • Música que transcendeix: com a llenguatge universal, pot canviar mentalitats i cors; defensa d’un lloc central de les arts a l’educació. • Progrés a Catalunya: els col·laboradors remarquen el desplegament d’oferta artística i musical reglada en les darreres dècades. Memòria i sanació de l’esclavitud • Museus a Alabama: centres dedicats a Rosa Parks i a l’esclavisme; crítica al risc de convertir la memòria en gest cosmètic. • Febrer com a Mes de la Història Negra: no substitueix un veritable procés de sanació i justícia històrica. Londres i el mite criminal • Ruta de Jack l’Esbudellador: tours pels escenaris dels crims (1888) malgrat que la identitat de l’assassí continua desconeguda. • Scotland Yard i el "Museu Negre": col·leccions de criminologia no obertes al públic general; fascinació per la frontera entre realitat i ficció. Esclavitud i negrers vinculats a Catalunya • Antonio López i memòria urbana: retirada d’estàtues i revisió de figures amb passat negrer. • Complexitat històrica: participació catalana (i espanyola) en el tràfic i explotació esclavista a Cuba i altres llocs; referències a Bartolomé de las Casas i a llegendes locals (el "Pigat"). • Crida a estudiar sense tòpics: superar visions edulcorades i assumir la duresa del passat. Editorial: la realitat supera la ficció • Doble raser polític: crítica a sectors progressistes espanyols per condemnar moviments a fora i deslegitimar els catalans (CDR) a dins mentre es negocia amb altres forces territorials. Tancament i agenda • Concert de Nadal: Violeta Corri actua el 25 de desembre (20 h i 22 h) al Jamboree, amb programa de nadales.

Empanada Cultural del 24/11/2019 — Literatura en femení: Virginia Woolf, Maite Carranza i Gaudí; cinema brasiler amb “La vida invisible” i Gaming Ladies als videojocs - episode art
Empanada Cultural
1h

Empanada Cultural del 24/11/2019 — Literatura en femení: Virginia Woolf, Maite Carranza i Gaudí; cinema brasiler amb “La vida invisible” i Gaming Ladies als videojocs

Panorama general Episodi especial d’Empanada Cultural dedicat a la literatura en femení i a les seves ressonàncies en cinema i videojocs. Parteix de Virginia Woolf i la seva tesi d’“una habitació pròpia” per abordar: Bretxa d’autoria i visibilitat de les escriptores. Entrevista a Maite Carranza: gènere, temes delicats i el Gaudí jove de “La Leda i el Drac”. Cinema: crítica de “A Vida Invisível de Eurídice Gusmão”. Videojocs: el cas “Gaming Ladies”, el masclisme i la necessitat d’espais segurs. Agenda cultural i cloenda amb una cita de Woolf. Editorial: la base de Woolf i la bretxa de visibilitat A partir d’“Una habitació pròpia”, Woolf reclama independència econòmica i personal per crear. Dades recents apunten a una infrarepresentació d’autoria femenina (p. ex. 2018: només un ~32% de títols signats per dones). Exemple de pseudonimització per esquivar prejudicis de mercat: J.K. Rowling. «La dona a la literatura reina; a la història, gairebé no hi apareix». Llibres: entrevista a Maite Carranza (gènere, temes i Gaudí) Veus femenines i perspectiva de gènere Carranza defensa que escriure des de l’experiència pròpia ja incorpora perspectiva de gènere. Ha tractat temes delicats i complexos: • Abusos sexuals infantils • Mutilació genital femenina • Declaracions anti-masclisme (p. ex. a “Safari”). “Travestisme literari” i personatges Reivindica la capacitat d’habitar l’altre gènere (exemples clàssics: Flaubert–Madame Bovary, Tolstói–Anna Karènina, Clarín–La Regenta). Reflexiona sobre identificació i risc de caricatura quan es crea l’“altre”. “La Leda i el Drac”: el Gaudí jove Novel·la que ficciona el Gaudí adolescent (Reus, 1868), documentada sobre fets i personatges reals (Papeta Moreu, Eduard Toda). Trenca el tòpic del Gaudí únicament misticocatòlic i explora arrels anticlericals i contradiccions de joventut. Debat sobre el xoc ficció–realitat i el que el lector “tolera” i espera d’un mite cultural. Literatura catalana i mercats Frankfurt 2007: punt d’inflexió per a la projecció internacional de la literatura catalana. Carranza alterna públic adult i infantil/juvenil: ajusta ritmes, extensió i estil a l’atenció dels lectors joves. Bilingüisme i poesia: record a Joan Margarit i el pes del llenguatge en el pensament. Cinema: “A Vida Invisível de Eurídice Gusmão” Film brasiler de Karim Aïnouz, premiat a Cannes (Un Certain Regard) i altres certàmens; candidata d’Oscar per Brasil. Drama de sororitat i patriarcat (Rio de Janeiro, anys 50) entre les germanes Guida i Eurídice: somni de ser pianista vs. normes socials asfixiants. Posada en escena: melodrama amb fotografia d’Hélène Louvart (color saturat, gra, ambientació impecable) que dota el relat d’una modernitat formal. Connexions temàtiques amb “Retrato de una mujer en llamas” i el mite d’Orfeu i Eurídice (cerca, pèrdua, mirada i destí). Videojocs: Gaming Ladies, Gamergate i espais segurs Gaming Ladies (Barcelona, 2017): iniciativa de Marina Amores “Blissy” amb suport de King per crear espai segur exclusiu per a dones. Reacció misògina a xarxes i fòrums (exemples d’assetjament) que va forçar cancel·lació del primer esdeveniment (retirada de King). Context: Gamergate (2014) — ciberassetjament a Zoe Quinn, doxing, justificat falsament per “ètica periodística”. Va exposar el masclisme estructural del sector. Casos i símptomes: taules rodones sense dones, preguntes reduccionistes (“com et sents com a dona”), i sexualització al disseny. Necessitat d’espais segurs i normalització de la presència femenina en rols de codificació, direcció i producció. Agenda Cinema en sales i plataformes: The Irishman, Història d’un matrimoni, J’ai perdu mon corps, Weathering with You, La hija de un ladrón, La odisea de los giles. Esdeveniments: Nice Barcelona (ex-Games World), O Còmic – Can Fabra, Memefest. Continua el Novembre Literari a Sant Just. Cloenda Lectura d’un passatge de Virginia Woolf sobre la doble realitat de la dona: musa omnipresent en l’art, invisible i controlada a la vida. «La dona, en el terreny de la imaginació, té la major importància; en la pràctica, és insignificant. Reina en la poesia; a la història, quasi no hi apareix».

Club Alternatiu del 22/11/2019 - episode art
Club Alternatiu

Club Alternatiu del 22/11/2019

Fem que les nits de divendres i les tardes de diumenge sigui menys avorrida! Descobriment de novetats musicals i el millor entreteniment amb el millor equip. Ens escoltem? Amb Pau Martínez.

← Torna a tots els podcasts