
l'Audició del 25/11/2019
Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.
Episodis etiquetats amb Altres

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Programa musical amb l'Imanol Lòpez, Gerard Maynés i l'Amador Saiz

Resum general Episodi coral que combina entrevista, debat i crònica cultural. La cantant afroamericana Violeta Corri, establerta a Barcelona, conversa sobre el seu compromís polític i racial, les arrels de la música negra i l’apropiació cultural, el paper del hip-hop, i la situació als EUA sota Trump. El programa s’obre a un debat geopolític amb col·laboradors, incorpora una peça de viatges sobre Jack l’Esbudellador i una secció històrica sobre l’esclavitud vinculada a Catalunya i Cuba. Es tanca amb una opinió sobre el doble raser polític a l’Estat espanyol i l’agenda d’un concert de Nadal de Violeta. "La política toca tot en la vida." "El problema és quan el reconeixement no va cap a tu." "El hip-hop és una veu potent que explica les experiències autèntiques." "El racisme és una malaltia." Temes principals Identitat i consciència política de Violeta Corri • La política com a vida quotidiana: Violeta subratlla que la política incideix en tots els àmbits i que amb l’edat n’ha pres més consciència. • Influència familiar: el seu pare, músic respectat, va viure i denunciar discriminacions; a casa es parlava obertament de racisme i de la por a una possible persecució massiva. • Conscienciació primerenca: de jove tenia la sensació que el món "no era seu"; conversa sobre l’analogia paterna amb l’Holocaust i l’idea d’emigrar a Anglaterra. Cultura negra, apropiació cultural i hip-hop • Arrels de la música popular: del treball als camps de cotó al blues, jazz, soul i hip-hop, la música negra és columna vertebral de la cultura moderna. • Apropiciació vs. reconeixement: el problema no és qui interpreta un gènere, sinó la manca de reconeixement i crèdit a les comunitats d’origen; exemple de les "trenes africanes" convertides en exotisme quan les porta una actriu blanca a "10 (Ten)". • Revalorització i hashtags: moviments com Black Lives Matter o Black Girls Rock expressen orgull i reclam de drets, però l’apropiació continua present. • Hip-hop com a crònica social: més que bo o dolent, és important perquè narra realitats i denuncia injustícies socioeconòmiques. Vida a Espanya i mirada sobre Europa • Integració a Barcelona: experiències de racisme limitades a comentaris fora de lloc; percepció d’una ciutat oberta. • Dreta i discurs antiimmigració: preocupació puntual, però enfocament en ocupar-se més que preocupar-se. Racisme als EUA, Trump i el cicle dels imperis • Racisme endèmic: Violeta defensa que als EUA coexisteixen "dos sistemes" (per blancs i per la resta) i que el racisme és sistèmic. • Efecte Trump: més que augmentar el racisme, el fa aflorar sense filtres (fi del "correcte" cultural). • Imperis i declivi: visió que els EUA ja viuen un descens imperial; debat obert sobre alternatives (Xina, Rússia) i hegemonia futura. Obama i el racisme latent • Efecte rebot: l’elecció d’Obama no va acabar amb el racisme; per contra, va reactivar sectors obertament racistes. Poder transformador de la música i educació artística • Música que transcendeix: com a llenguatge universal, pot canviar mentalitats i cors; defensa d’un lloc central de les arts a l’educació. • Progrés a Catalunya: els col·laboradors remarquen el desplegament d’oferta artística i musical reglada en les darreres dècades. Memòria i sanació de l’esclavitud • Museus a Alabama: centres dedicats a Rosa Parks i a l’esclavisme; crítica al risc de convertir la memòria en gest cosmètic. • Febrer com a Mes de la Història Negra: no substitueix un veritable procés de sanació i justícia històrica. Londres i el mite criminal • Ruta de Jack l’Esbudellador: tours pels escenaris dels crims (1888) malgrat que la identitat de l’assassí continua desconeguda. • Scotland Yard i el "Museu Negre": col·leccions de criminologia no obertes al públic general; fascinació per la frontera entre realitat i ficció. Esclavitud i negrers vinculats a Catalunya • Antonio López i memòria urbana: retirada d’estàtues i revisió de figures amb passat negrer. • Complexitat històrica: participació catalana (i espanyola) en el tràfic i explotació esclavista a Cuba i altres llocs; referències a Bartolomé de las Casas i a llegendes locals (el "Pigat"). • Crida a estudiar sense tòpics: superar visions edulcorades i assumir la duresa del passat. Editorial: la realitat supera la ficció • Doble raser polític: crítica a sectors progressistes espanyols per condemnar moviments a fora i deslegitimar els catalans (CDR) a dins mentre es negocia amb altres forces territorials. Tancament i agenda • Concert de Nadal: Violeta Corri actua el 25 de desembre (20 h i 22 h) al Jamboree, amb programa de nadales.

Xerrem de cinema, de les pel·lícules que us agraden, de les nostres, festivals, premis, pelis dolentes, de bones, etc. Amb Laia Vidal, Dani Martinez i Raúl N. Cortés.

Panorama general Episodi especial d’Empanada Cultural dedicat a la literatura en femení i a les seves ressonàncies en cinema i videojocs. Parteix de Virginia Woolf i la seva tesi d’“una habitació pròpia” per abordar: Bretxa d’autoria i visibilitat de les escriptores. Entrevista a Maite Carranza: gènere, temes delicats i el Gaudí jove de “La Leda i el Drac”. Cinema: crítica de “A Vida Invisível de Eurídice Gusmão”. Videojocs: el cas “Gaming Ladies”, el masclisme i la necessitat d’espais segurs. Agenda cultural i cloenda amb una cita de Woolf. Editorial: la base de Woolf i la bretxa de visibilitat A partir d’“Una habitació pròpia”, Woolf reclama independència econòmica i personal per crear. Dades recents apunten a una infrarepresentació d’autoria femenina (p. ex. 2018: només un ~32% de títols signats per dones). Exemple de pseudonimització per esquivar prejudicis de mercat: J.K. Rowling. «La dona a la literatura reina; a la història, gairebé no hi apareix». Llibres: entrevista a Maite Carranza (gènere, temes i Gaudí) Veus femenines i perspectiva de gènere Carranza defensa que escriure des de l’experiència pròpia ja incorpora perspectiva de gènere. Ha tractat temes delicats i complexos: • Abusos sexuals infantils • Mutilació genital femenina • Declaracions anti-masclisme (p. ex. a “Safari”). “Travestisme literari” i personatges Reivindica la capacitat d’habitar l’altre gènere (exemples clàssics: Flaubert–Madame Bovary, Tolstói–Anna Karènina, Clarín–La Regenta). Reflexiona sobre identificació i risc de caricatura quan es crea l’“altre”. “La Leda i el Drac”: el Gaudí jove Novel·la que ficciona el Gaudí adolescent (Reus, 1868), documentada sobre fets i personatges reals (Papeta Moreu, Eduard Toda). Trenca el tòpic del Gaudí únicament misticocatòlic i explora arrels anticlericals i contradiccions de joventut. Debat sobre el xoc ficció–realitat i el que el lector “tolera” i espera d’un mite cultural. Literatura catalana i mercats Frankfurt 2007: punt d’inflexió per a la projecció internacional de la literatura catalana. Carranza alterna públic adult i infantil/juvenil: ajusta ritmes, extensió i estil a l’atenció dels lectors joves. Bilingüisme i poesia: record a Joan Margarit i el pes del llenguatge en el pensament. Cinema: “A Vida Invisível de Eurídice Gusmão” Film brasiler de Karim Aïnouz, premiat a Cannes (Un Certain Regard) i altres certàmens; candidata d’Oscar per Brasil. Drama de sororitat i patriarcat (Rio de Janeiro, anys 50) entre les germanes Guida i Eurídice: somni de ser pianista vs. normes socials asfixiants. Posada en escena: melodrama amb fotografia d’Hélène Louvart (color saturat, gra, ambientació impecable) que dota el relat d’una modernitat formal. Connexions temàtiques amb “Retrato de una mujer en llamas” i el mite d’Orfeu i Eurídice (cerca, pèrdua, mirada i destí). Videojocs: Gaming Ladies, Gamergate i espais segurs Gaming Ladies (Barcelona, 2017): iniciativa de Marina Amores “Blissy” amb suport de King per crear espai segur exclusiu per a dones. Reacció misògina a xarxes i fòrums (exemples d’assetjament) que va forçar cancel·lació del primer esdeveniment (retirada de King). Context: Gamergate (2014) — ciberassetjament a Zoe Quinn, doxing, justificat falsament per “ètica periodística”. Va exposar el masclisme estructural del sector. Casos i símptomes: taules rodones sense dones, preguntes reduccionistes (“com et sents com a dona”), i sexualització al disseny. Necessitat d’espais segurs i normalització de la presència femenina en rols de codificació, direcció i producció. Agenda Cinema en sales i plataformes: The Irishman, Història d’un matrimoni, J’ai perdu mon corps, Weathering with You, La hija de un ladrón, La odisea de los giles. Esdeveniments: Nice Barcelona (ex-Games World), O Còmic – Can Fabra, Memefest. Continua el Novembre Literari a Sant Just. Cloenda Lectura d’un passatge de Virginia Woolf sobre la doble realitat de la dona: musa omnipresent en l’art, invisible i controlada a la vida. «La dona, en el terreny de la imaginació, té la major importància; en la pràctica, és insignificant. Reina en la poesia; a la història, quasi no hi apareix».


Fem que les nits de divendres i les tardes de diumenge sigui menys avorrida! Descobriment de novetats musicals i el millor entreteniment amb el millor equip. Ens escoltem? Amb Pau Martínez.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Programa dedicat al món del Swing, amb Albert Abella i Diego Fontova