Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12211episodis
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 15/12/2019 — Barrabàs, Por Favor i La Vanguardia: memòries d’edició; toros a Barcelona; Txernòbil i rescats bancaris - episode art
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats
59'

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 15/12/2019 — Barrabàs, Por Favor i La Vanguardia: memòries d’edició; toros a Barcelona; Txernòbil i rescats bancaris

Introducció i fil conductor L’episodi reuneix una conversa àgil i plena d’anècdotes amb en Josep (editor, periodista i escriptor), on es repassen reptes editorials de la sàtira gràfica i la premsa, es disseccionen estratègies de negoci i perfils d’editors clau, i s’obre el focus cap a dues seccions magazine: història dels toros a Barcelona i viatges a Txernòbil. Culmina amb una peça de “La realitat supera la ficció” sobre rescatis bancaris. "Quan algun és polèmic, algú aporta." "Jo sóc jo i la meva circumstància." Barrabàs: la sàtira esportiva que va néixer un diumenge a la nit Com arrenca Barrabàs (1973) • Idea inicial de dos dibuixants (Ibar i Òscar de Breda), amb una estètica afrancesada (Charlie Hebdo, Le Canard enchaîné) traslladada al futbol. • Reptes logístics: tancament en diumenge a la nit per sortir dilluns, gairebé ritme de diari, amb poc marge per filtrar continguts sensibles. • Cautela inicial de Javier Godó; es dona llum verda coincidint amb un Barça–Madrid (1973). • Col·laboracions clau: Antonio Franco, entre d’altres. Clau: L’humor esportiu satíric va exigir operativa quasi diària i una direcció valenta en una Espanya de canvi. Por Favor: èxit de ressonància, límits econòmics La barreja d’humors i l’elitisme • Tesi de Josep: per vendre sàtira cal barrejar humor (intel·lectual, de carrer i fins i tot barroer). • Por Favor va pecar d’elitisme i d’un tiratge desalineat: es feien 100.000 exemplars, se’n venien uns 20.000. Distribució i suspensió governamental • Acord amb un distribuïdor (xilens vinculats a l’Editorial Abril, família César i Ricardo Civita): bones condicions però pobra lectura de mercat. • El Consell de Ministres suspèn la revista 3 mesos; la societat es desmunta i Josep decideix seguir sol. • Final: venda a senyora Nadal (Garbo, Lecturas), després passa a Planeta; anys més tard, el mateix Josep n’acaba decretant el tancament. Clau: La sàtira política rarament és gran negoci; sense mix d’humor i amb mala distribució, l’equació no quadra. Perfils d’editors: nas, audàcia i negociació Quatre (i més) escoles editorials • José Manuel Lara (pare vs fill): el pare, editor visceral; el fill, gran negociador que fa créixer el negoci. • Antonio Asensio (mencionat com “l’Escència”): audàcia i una “flor al cul” per sortir-se’n en situacions límit. • Javier Godó: “nas d’editor” i idees sòlides, però es pot cansar de projectes per cicles. • Armando de Armas: per a Josep, el número 1 sud-americà. • Experiències societàries diverses (Bruguera, Planeta/Playboy, Primera Plana, etc.). Clau: Editor vs gestor; olfacte editorial, coratge i timing són vectors diferents que rarament coincideixen en una sola persona. La Vanguardia i la crisi del paper: què aporta avui un diari? Tendències i hàbits de lectura • La davallada és global: problema del paper, de model econòmic i d’atenció. • Hàbit de Josep: llegir titulars, destacats, tires còmiques i necrològiques; valor als col·laboradors que aporten mirada i polèmica. Direcció, opinió i estil • “Tots els directors estan supeditats a la idea d’empresa.” • Elogi del “bitllet” del Màrius Carol (pàg. 2): estil americà, anècdota al servei d’una idea; eficaç per enganxar. • Debat oient (Joan): risc de prepotència per excés de cites; Josep defensa habilitat i ofici, i el tàndem amb Jordi Joan. Clau: El diari es jutja més pels seus articulistes i per la seva capacitat d’obrir debat que no per una línia fixa. Grup Godó: pluralitat o poti-poti? • Percepcions creuades: dretes, esquerres… “és un poti-poti”: el grup inclou La Vanguardia, RAC1 (més sobiranista), 8tv… • L’objectiu d’un editor pot ser cobrir públics diferents, no pas militar políticament. • Javier Godó: obert al diàleg, amb grans dosis d’ironia en privat. • Relleu: Anna Godó impulsa suplements temàtics; Carlos Godó, bon gestor, però “sense sensibilitat d’editor” (anècdota d’Arafat). Clau: Cohabitació de línies editorials sota un mateix paraigua per abastar audiències heterogènies. Vindicació Femenina: ponts, professionalitat i respecte • Paradoxa aparent: editar Playboy i, alhora, impulsar Vindicació Femenina (1979). • Contacte clau: Carmen Sarmiento. Recomanació de Josep: cal fer ponts amb les lectores i professionalitzar el producte per captar-les, més enllà de “cridar”. • Respecte frontal al feminisme (no per moda), i esment a trajectòries de Maruja Torres, Vázquez Montalbán i Joan Mercè. “Jo sóc jo i la meva circumstància.” Clau: La causa necessita productes ben editats que convidin a entrar-hi; el missatge sol no basta. Barcelona i els toros: de 1287 al 2011 Cronologia essencial • Última corrida: 25/09/2011 (la prohibició s’activava l’1/01/2012). • Arrels històriques: cites des de 1287 (Joan I, Plaça del Rei), actes festius al Born (1559), Plaça Palau (1601), celebracions amb el virrei (1670). • Carles IV (1802) motiva una plaça efímera de fusta; primera plaça estable: 1834. • Barcelona arriba a tenir tres places en funcionament simultani; oscil·lació entre noblesa i poble; Felip V n’havia restringit el patrocini nobiliari. Clau: Tradició intermitent i ritualitzada, que a Barcelona es consolida tard però intensa, fins a la prohibició contemporània. Viatges: Txernòbil i Prípiat, turisme entre riscos El desastre i les conseqüències • 26/04/1986, 01:23: explosió del reactor 4; prova de seguretat desbocada. • Acció ràpida de bombers i exèrcit evita un mal major, però “liquidators” amb seqüeles greus. • Evacuació tardana de Prípiat (~50.000 habitants) incrementa impacte en salut (càncers, malformacions). Avui i el “dark tourism” • Alertes sobre seguretat de tours (mascaretes, dosímetres, roba). • Nivell radiològic alt vs resiliència ecològica: flora i fauna adaptades a un “paradís vegetal”. • Núvol radioactiu amb impacte a Ucraïna, Rússia, Alemanya, Suècia, Finlàndia; milers de càncers de tiroide estimats. Clau: La curiositat pel lloc conviu amb riscos reals; la natura hi ha reocupat l’espai, però la petjada humana persisteix. La realitat supera la ficció: rescats bancaris • Holanda (ING): retorna 10.000 M€ + 3.500 M€ en interessos i primes. • Regne Unit (Lloyds): recupera 23.800 M€ i hi guanya quasi 1.000 M€. • Alemanya (Commerzbank): torna 20.400 M$ a l’estat. • Espanya: el Banc d’Espanya calcula 60.600 M€ d’ajudes no recuperables. Clau: Contrastos europeus en la gestió i retorn dels rescats; Espanya queda a la cua en recuperació. Tancament • Recordatori de la mancança de museu a Sant Just. • Comiat amb “What a Wonderful World”.

Empanada Cultural del 15/12/2019 — Game Awards 2019: Sekiro com a GOTY, Death Stranding (Direcció, BSO, Acting), l’ascens indie de Disco Elysium i anuncis bomba (Xbox Series X, Hellblade II, Ghost of Tsushima) - episode art
Empanada Cultural
1h

Empanada Cultural del 15/12/2019 — Game Awards 2019: Sekiro com a GOTY, Death Stranding (Direcció, BSO, Acting), l’ascens indie de Disco Elysium i anuncis bomba (Xbox Series X, Hellblade II, Ghost of Tsushima)

Panorama general Resum profund d’una edició molt comentada dels Game Awards 2019: Sekiro s’endú el GOTY, Death Stranding triomfa en direcció, banda sonora i acting, i Disco Elysium arrasa en l’escena indie. També es destaquen anuncis de nova generació (Xbox Series X) i grans primers plans com Hellblade II o Ghost of Tsushima. "Fuck the Oscars" — la indústria reivindica la seva identitat pròpia Què són els Game Awards i d’on venen Gala anual (des de 2014) ideada pel periodista Geoff Keighley; pretén ser els “Òscars dels videojocs”. Hereus dels Video Game Awards (Spike TV, 2003–2012) i del fallit VGX 2013. Innovació clau: emissió en línia (YouTube, Twitch, TikTok) i protagonisme de la comunitat gamer (creadors de contingut, eSports). Model de votació: jurat de premsa/desenvolupadors/jugadors (no hi ha acadèmia formal com al cinema). Controvèrsia: relació estreta de Keighley amb grans estudis i creadors (cas Hideo Kojima), possible pèrdua d’independència. Diferències amb els Òscars: a banda dels premis, hi ha tràilers i anuncis; el hype forma part del cicle del videojoc (distinció entre in-engine i in-game). Repàs exprés 2014–2018 2014 • GOTY: Dragon Age: Inquisition • Primer gameplay de Zelda: Breath of the Wild. 2015 • GOTY: The Witcher 3 • Homenatge a Satoru Iwata • Vet d’assistència a Kojima (Konami). 2016 • GOTY: Overwatch • Kojima rep premi icònic i es presenta Death Stranding. 2017 • GOTY: Zelda BOTW • Teaser de Sekiro • Moment mític: > "Fuck the Oscars" (Joseph Fares). 2018 • GOTY: God of War • Red Dead Redemption 2 (4 premis) • Anunci de Super Smash Bros. Ultimate • Audiència: ~30M. Palmarès 2019 (el més destacat) GOTY: Sekiro: Shadows Die Twice (FromSoftware/Hidetaka Miyazaki) • Competició: Control • Death Stranding • Resident Evil 2 (remake) • The Outer Worlds • Super Smash Bros. Ultimate • Valoració clau: jugabilitat d’altíssima exigència (parry, mobilitat amb braç grappling) i relectura de la fórmula Souls. Death Stranding • Millor Direcció (Hideo Kojima) • Millor Banda Sonora • Millor Interpretació: Mads Mikkelsen • Fort component social de connexió asíncrona i to contemplatiu. Disco Elysium (gran triomf indie) • Millor Narrativa • Millor Joc de Rol • Millor Joc Indie • Millor Estudi Independent • Exemple de narrativa profunda i baixa “dissonància ludonarrativa”. League of Legends • Millor eSport • Millor Equip eSport • Millor Esdeveniment eSport Fire Emblem: Three Houses • Millor Estratègia • Vot del Públic GRIS (espanyol) • Games for Impact (temàtica: depressió) Altres categories destacades: • Acció: Devil May Cry 5 • Esports/Curses: Crash Team Racing Nitro-Fueled (per davant de FIFA i F1) "El hype forma part dels videojocs" — una diferència estructural respecte al cinema VR i experiència d’usuari Beat Saber com a millor porta d’entrada a la VR: interacció rítmica, intuïtiva i físicament satisfactòria. Limitacions actuals: mareig per dissonància visual-cinètica; solucions de locomoció per salts, recerques en àudio/infrasons i perifèrics. Anuncis i novetats (tràilers i projectes) Senua’s Saga: Hellblade II (Ninja Theory) — peça in-engine impactant; continuació d’un indie “AA” amb tractament exquisit del so (recomanat amb auriculars). Xbox Series X — presentació sorpresa; llançament Nadal 2020. PlayStation 5 (implícit) — Godfall anunciat com a primer joc confirmat per PS5 (tardor 2020); descrit com a looter-slasher. Ghost of Tsushima (Sucker Punch) — tràiler extens, to samurai. Naraka: Bladepoint — acció amb evident influència de Sekiro. Dungeons & Dragons: Dark Alliance — retorn d’una sub-saga d’acció cooperativa. Riot Forge: Ruined King i Convergence — expansions d’univers de LoL amb estils diferenciats. Ori and the Will of the Wisps — retard a març; metroidvània d’alta càrrega estètica i emocional. No More Heroes 3 — tràiler a Switch. The Wolf Among Us 2 — renaixement de Telltale. Sons of the Forest — survival horror de to inquietant (estètica “ballarina creepy”). Moment polèmic: aparició de Vin Diesel presentant joc de Fast & Furious amb tràiler percebut com a feble. Tertúlia: debats i conclusions Sekiro vs Death Stranding • Sekiro guanya per excel·lència de jugabilitat i coherència global. • Death Stranding és reconegut per autoría i apartats tècnics (direcció/BSO/acting), però pot haver pesat la polèmica de la proximitat Keighley–Kojima. Remakes, indies i narrativa • Tendència a remakes/reboots (Resident Evil 2, Crash Team Racing) ben valorats quan aporten. • Indies com Disco Elysium i GRIS aborden salut mental i emoció amb maduresa. • Reivindicació d’absències: p. ex. Katana Zero (narrativa, música i disseny). Videojocs vs cinema • Creix la presència d’actors/directors (Mikkelsen, Norman Reedus, Del Toro), i formats híbrids. • El videojoc suma interactivitat i rejugabilitat com a diferència clau. Indústria i plataformes • Amazon entra amb l’MMO fosc New World. • Google Stadia inicia trajecte amb dificultats; Netflix podria explorar el sector. Prediccions i agenda El 2020 apunta fort: Cyberpunk 2077, possiblement Elden Ring (FromSoftware amb G. R. R. Martin), curiositat viral: I Am Jesus Christ. Agenda immediata: • Cinema: Star Wars — The Rise of Skywalker (19/12) • Sèries: The Witcher (Netflix, 20/12) "Els tràilers en videojocs no són només màrqueting: activen comunitats i marquen expectatives"

Club Alternatiu del 13/12/2019 - episode art
Club Alternatiu

Club Alternatiu del 13/12/2019

Fem que les nits de divendres i les tardes de diumenge sigui menys avorrida! Descobriment de novetats musicals i el millor entreteniment amb el millor equip. Ens escoltem? Amb Pau Martínez.

Babilònia del 12/12/2019 — Teatre amb Dani Rovira (“Odio”), llibres (La illa dels tresors, Elevación, La Tierra Errante), cinema (Legado en los huesos, El viento nos llevará) i sèrie (“Bonding”) + Debat sobre “Paràsitos” - episode art
Babilònia
1h

Babilònia del 12/12/2019 — Teatre amb Dani Rovira (“Odio”), llibres (La illa dels tresors, Elevación, La Tierra Errante), cinema (Legado en los huesos, El viento nos llevará) i sèrie (“Bonding”) + Debat sobre “Paràsitos”

Panorama del programa • Equip: Presentació distesa amb Rosa Alcalá, Jaume Vidal i David Montaner (amb el presentador). Ambient pre-Nadal i sumari del que ve: teatre, llibres, cinema i una sèrie. Teatre: Dani Rovira — “Odio” (monòleg en gira) Claus • Estil: humor negre amb toc andalús i ritme d’stand-up a l’estil Rubianes. Escena minimalista: focus, pantalla amb 4-5 fotos, taburet, ampolla d’aigua. • Contingut: dards a “tothom” (incloent Borbons), gags sobre animals i escatologia, bromes sexuals explícites però amb timing i carisma. Interacció amb el públic i “fals” cabreig sobre el tema de l’odi. • To i remat: després de repartir, gira cap a una reflexió sobre el riure i la convivència; tanca amb un conte breu i tendre — "Me desperté, y todos teníamos azúcar en los labios, y cuando salimos a la calle nos besamos todos." • Valoració: potent, ritme alt (1h 45’ sense pausa), públic dret; espectacle rodó i recomanable. Llibres (I): “La illa dels tresors” (antologia de contes a les biblioteques) Què és • Volum d’encàrrec (xarxa de biblioteques) amb 15 contes sobre biblioteques i lectura. Autors destacats: Maria Barbal, Sebastià Bennasar, Xavier Bosch, Francesc Miralles, Care Santos, Najat El Hachmi, Sílvia Soler, Albert Sánchez Piñol, entre d’altres. Apunts destacats • Sánchez Piñol (futurista): conversa avi-net sobre el préstec gratuït; crítica al fet que les biblioteques no remuneren els autors pel préstec. Tema polèmic i obert. • Maria Barbal (“Clarianes”): memòria lectora d’infància, el pare acompanyant, i símbols com el Mowgli del Llibre de la jungla reinterpretats com a refugiats actuals. • Francesc Miralles (“La biblioteca”): viatge oníric cap a un poble-biblioteca en una altra dimensió; atmosfera surrealista. • Mario Serra (“Biblioteca oral”): reportatge a Maputo sobre vida als abocadors, entre periodisme i ficció; impacte social. Verdicte • Antologia entretinguda i variada, ideal per lectura nocturna a dosis curtes. Regalada a la xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona. Llibres (II): Stephen King — “Elevación” Premissa • Protagonista de mitjana edat que perd pes cada dia però sense aprimar-se físicament; el seu pes es manté igual tant si està vestit com si sosté objectes pesants. Violació de les lleis de la física com a motor metafòric. Context i personatges • Poble a Maine amb clima social conservador (vot Trump). Nova amistat amb dues veïnes lesbianes que obren un restaurant; aposta i cursa on el protagonista aprofita la seva “ingravidesa”. Lectura • Metàfora oberta (elevació/redempció?) sense explicació tancada; estil més lineal i contingut del que és habitual en King. Es comenta (amb humor) si hi ha mà d’altres a la família (Joe Hill/Tabitha) o edicions més “estilitzades”. Valoració • Amè i breu, ideas suggerents però menys “King clàssic”. Es menciona “The Institute” com a lectura paral·lela més “King” (telepatia/telequinesi). Nota lateral: “La taranyina” (Jaume Cabré) rep una valoració molt crítica (“feixuc/lent”). Llibres (III): Liu Cixin — “La Tierra Errante” (contes de ciència-ficció) Conte títol (“La Tierra Errante”) • Científics calculen una expansió imminent del Sol; la humanitat converteix la Terra en nau espacial amb milers de motors gegants (11.000 m d’alçada) i un viatge de 2.500 anys. Vida subterrània, cataclismes i re-ancoratge a un altre sistema. Altres contes remarcables • Exploració intraterrestre: naus que perforen cap al magma; descoberta de l’interior del planeta. • Reflector solar orbital de 30.000 km²: enginyeria titànica i la vida dels mecànics que el mantenen. • “Era Micro”: la humanitat s’ha miniaturitzat (microescala) per estalviar recursos; xoc cultural amb un viatger espacial retornat. Verdicte • Ciència-ficció d’idees original i rigorosa; molt recomanable si busques “big ideas” i especulació científica. Cinema (I): “Legado en los huesos” (Trilogia del Baztán, 2a part) Fortaleses • Ritme sostingut i atmosfera fosca; trama que enllaça crims, Opus Dei i arrels familiars de la inspectora. Millor recepció crítica que la primera. Peros • Adaptació amb talls de subtrames i personatges (p. ex., menys pes per a certs rols clau). Es comenta el to “teleprompter” de la primera entrega. Crèdits • Direcció: Fernando González Molina (també a “El guardián invisible” i “Ofrenda a la tormenta”). Cinema (II): Abbas Kiarostami — “El viento nos llevará” (1999) Essència • Poema visual sobre la mort i el sentit de la vida. Equip de rodatge arriba a un poble kurd per filmar un ritual de dol; retrat de comunitat rural: feina, lentitud, ajuda mútua, felicitat senzilla. Complement • Extra recomanat: documental “The Art of Living” (entrevista i context d’autor) que enriqueix la lectura del film. “No seran mai rics, però seran feliços.” Debat: “Paràsitos” (Bong Joon-ho) Eixos • Classisme i “fàstic”: l’escena del cotxe i les calces il·lustra la mirada moral de la classe alta. Les dues famílies, a la seva manera, actuen com a paràsits i interdependents. • Disfressa i infiltració: família desposseïda que entra a la casa rica i desencadena una reacció en cadena de farses. • Gir del soterrani: canvi de joc que reconfigura el relat i accelera el caos. • Final i epíleg: tancament poètic i contundent. Premis • Palma d’Or a Cannes; candidata a premis internacionals (com a film internacional als Oscars, junt amb “Dolor y gloria”). Lectura en antena • Poema “El viento nos llevará” (Forugh Farrokhzad) — lectura breu que dialoga amb la pel·lícula de Kiarostami. Sèrie: “Bonding” (Netflix) Format i to • 10 capítols de 15 minuts: ritme àgil, humor millennial. Tracta el bondage/BDSM amb lleugeresa i sense caure en la vulgaritat. Premissa • Estudiant que treballa com a dominatrix col·labora amb un amic (descobriment identitari). Vinyetes sobre fantasies sexuals i inseguretats amb to còmic. Verdicte • Ideal per a una marató de 2-3 hores. Entretinguda, fresca, de “consum ràpid”. Idees clau del programa • Stand-up amb vora satírica i cor tendre (Rovira). • El paper de les biblioteques i la remuneració d’autoria al centre del debat. • Metàfores fantàstiques per parlar d’ètica i comunitat (King, Liu Cixin). • Cinema que contraposa arrels, poder i ritu (Baztán, Kiarostami). • “Paràsitos”: retrat ferotge de la lluita de classes amb un final memorable. • Sèries curtes que exploren sexualitat i humor sense barroeria (Bonding).

← Torna a tots els podcasts