Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12213episodis
Cinema sense condicions del 12/11/2019 — La trinxera infinita, L’Alternativa i estrenes (Gloria Mundi, Si yo fuera rico, Buenos Principios) — Esplugues City: l’oest de Balcázar - episode art
Cinema sense condicions
59'

Cinema sense condicions del 12/11/2019 — La trinxera infinita, L’Alternativa i estrenes (Gloria Mundi, Si yo fuera rico, Buenos Principios) — Esplugues City: l’oest de Balcázar

Resum general El més destacat • Crítica destacada de "La trinxera infinita": interpretacions excel·lents d’Antonio de la Torre i Belén Cuesta; posada en escena sòbria i efectiva per mostrar el pas del temps i la claustrofòbia; estructura en episodis amb paraules-definicions com a pont narratiu; algun excés melodramàtic a la segona meitat i metratge llarg. • Panoràmica de L’Alternativa (Festival de Cinema de Barcelona): el col·laborador fa de jurat a la secció nacional (curts i llargs), detalla seus (CCCB, Filmoteca, Zumzeig), i activitats com masterclass de Jean-Gabriel Périot i seminari de Neus Ballús; recordatori de l’efemèride dels 30 anys de la caiguda del Mur de Berlín amb projeccions temàtiques. • Estrenes i valoracions: - "Sic transit Gloria Mundi" (Robert Guédiguian): percebut com a film fallit i moralment problemàtic; premi d’interpretació a Ariane Ascaride considerat “lleuger”. - "Si yo fuera rico": comèdia nefasta, d’“espanyolada” casposa. - "Buenos principios (Mon chien stupide)": irregular però interessant, amb certa originalitat i una evolució de personatge que val la pena. - Avanç: passe de premsa d’"El irlandès" (Scorsese), 3h20. • Mostra de Cinema Mediterrani (CineBaix): recomanacions de programació diversa (cinema gipsy, turc, egipci), destacant un film sobre futbol femení —potser Freedom Fields— i sessions amb debat. • Dossier històric- industrial: Esplugues City i Balcázar: recorregut per la creació dels estudis d’Esplugues, l’estratègia de coproduccions europees, la intuïció de l’auge de l’spaghetti western, la construcció del poblat Far West al Baix Llobregat i les solucions de direcció artística de Juan Alberto. Crítica: "La trinxera infinita" Sinopsi i context • Andalusia, 1936: un republicà perseguit pels nacionals s’amaga 30 anys en un amagatall domèstic fins a l’amnistia de 1969. • La pel·lícula retrata la por, el secret familiar i la perversa influència del franquisme sobre la intimitat: "fer una mirada sobre la influència d’un sistema… la perversió que comporta, i fins a quin punt arriba a la unitat familiar". Virtuts • Interpretacions: Antonio de la Torre i Belén Cuesta, “boníssimes”, punt fort absolut del film. • Posada en escena: càmera “estratègica” des de l’amagatall; ús del color fosc i credibilitat temporal (envelliment dels actors treballat, pausa de rodatge perquè l’actor guanyi pes). • Estructura: capítols-paraula amb definició i episodi breu; recurs narratiu amb gràcia i intel·ligència. Pegues • Durada: massa llarga; segona meitat amb to de “culebró”. • Risc de melodrama contingut per direcció i interpretacions. Temes • Claustrofòbia, pas del temps, secret i silenci dins un poble petit, herència emocional del franquisme, i memòria col·lectiva. Festival: L’Alternativa (jurat, seus i activitats) Paper del col·laborador i dispositiu del festival • Forma part del jurat de l’ACCEC (curts i llargs nacionals): 10 curts i 8 llargs; sala de visió contínua al CCCB (11h–21h) per repassar peces. • Seus: CCCB, Filmoteca de Catalunya i Zumzeig. Activitats destacades • Masterclass de Jean-Gabriel Périot sobre cine d’arxiu i muntatge. • Seminari de Neus Ballús amb 4 curtmetratges d’aprenentatge; seguiment de l’evolució estilística fins a “Staff Only/El viatge de la Marta”. • 30 anys de la caiguda del Mur de Berlín: instal·lació fotocall i 6 films temàtics (majoritàriament alemanys). "Accés a cinema alternatiu i experimental que s’escapa dels canals comercials habituals". Estrenes i crítiques Avanç: "El irlandès" (Martin Scorsese) • Passe de premsa imminent; durada 3h20. Interès públic per la seva estratègia amb plataformes. "Sic transit Gloria Mundi" (Robert Guédiguian) • Drama coral a Marsella, xoc generacional i precarietat. • Valoració: fallida, moralitat “justeta”. Premi a Ariane Ascaride percebut com a excessiu (“paper no plenament protagonista ni especialment treballat”). "Si yo fuera rico" (Álvaro Fernández Armero) • Comèdia de nou ric; valorada com nefasta, actuacions “sota mínims” i humor ranci d’“espanyolada”. "Buenos principios (Mon chien stupide)" • Escriptor en crisi sacsejat per un gos “estúpid” que desordena la família. • Valoració: no rodona però estimable; gràcia en l’evolució del protagonista i certa originalitat de guió. Agenda: Mostra de Cinema Mediterrani (CineBaix) Què hi trobareu • Programació diversa: cinema gipsy, turc i d’altres països mediterranis. • Proposta destacada: film sobre futbol femení (probablement Freedom Fields). • Sessions amb debat (p. ex., “Ser” amb presència d’equip). Espai útil per veure cinema mediterrani poc distribuït i fora dels circuits comercials. Dossier: Esplugues City i els Estudis Balcázar Indústria i visió internacional • Estudis d’Esplugues amb 5 platós, tallers, doblatge i muntatge; coproduccions tri/quadripartites (Itàlia, Alemanya, França). • Estratègia industrial guiada pel mercat: "yo no hago el cine que me gusta, sino el cine que en este momento me pide el público". Naixement de l’spaghetti western i primer èxit • Intuïció del filó western quan el peplum decaia. • Construcció d’un poblat Far West a Esplugues, rodatges gairebé continus, nocturns quan cal. • "Pistoleros de Arizona" (amb Robert Woods): èxit internacional i arribada als EUA via Universal; antecedeix l’estrena nord-americana de "Per un pugno di dollari". Direcció artística de Juan Alberto: autenticitat i enginy • Emmascarament d’elements urbans (torre d’aigua per tapar antenes; xemeneia falsa alineada amb fum real de la fàbrica per donar versemblança). • Carrer principal de 110–120 m orientat per aprofitar el sol; repartiment d’edificis (saloon, sheriff, etc.). • Recerca d’autenticitat: documentació fotogràfica i viatge a Mojave/Vall de la Mort; únic poblat europeu amb base realista. • Trucs segurs: vidres de caramel policroms per a defenestracions (pastisseria Fígols), cavalls domats subministrats per l’empresa Fernández Medina. Reús del decorat i títols destacats • "Totó d’Aràbia": paròdia d’espionatge/desert a l’estela Bond + "Lawrence of Arabia"; transformació del poblat en entorn aràbic amb camells. • "Surcouf" (Paramount): superproducció napoleònica en dues parts a Europa; Esplugues City reconvertida en poble de l’oceà Índic. • "Crónica de un atraco": Esplugues City transformat en Amèrica profunda dels 50 (neons, cadillacs). Proper programa • Avanç de convidada: Mercè Espelleta (actriu de cinema/teatre/TV, directora de càsting), cofundadora del Projecte Vaca (impuls feminista de creació i direcció escènica).

l'Audició del 11/11/2019 - episode art
l'Audició

l'Audició del 11/11/2019

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Empanada Cultural del 10/11/2019 — Noir en 3 actes: Grim Fandango, la trilogia d’Altarriba i el (neo/neon) noir al cinema — de Welles a Winding Refn - episode art
Empanada Cultural
1h

Empanada Cultural del 10/11/2019 — Noir en 3 actes: Grim Fandango, la trilogia d’Altarriba i el (neo/neon) noir al cinema — de Welles a Winding Refn

Panorama general Episodi temàtic dedicat al noir a través de tres mirades complementàries: videojocs, còmics i cinema. El programa combina anàlisi estètica, context històric i lectura social, amb una entrevista-orgia de tall clau a Antonio Altarriba i una revisió del pas del noir clàssic al neo/neon-noir. • Eix comú: la representació de la foscor moral i la crítica social, amb humor i esperit lúdic quan toca. • Tres blocs: videojocs (Grim Fandango), còmic noir (Altarriba/Keko) i cinema (de Welles a Winding Refn), més tancament amb agenda. "El noir no només reflecteix el món: ens posa un mirall al davant." — Antonio Altarriba Videojocs — Grim Fandango (LucasArts, 1998) Punts clau • Aventura gràfica que barreja art déco anys 30 amb folklore mexicà del Día de los Muertos (calacas, xolotl), en clau de noir paròdic i emotiu. • Protagonista: Manny Calavera, agent de viatges de l’Inframón, que destapa una conspiració de classe: els virtuosos també reben el "bitllet de caminar". Trama d’odissea noir amb corrupteles, traïcions i femme fatale. • Estil i so: visuals icònics, banda sonora amb sabor Big Band/Cotton Club. "Si us fixeu, tots els personatges que fumen al joc estan morts." • Homenatge a Casablanca: ciutat de Rubacava, smoking blanc i la línia "de tots els bars...". • Tonalitat: humor LucasArts (descendent de Monkey Island), puzzles enginyosos i seqüències brillants (ex. visita al món dels vius en collage de revistes). • Subtext: una visió mexicana de la mort — "La mort no és el final, és un trànsit cap al descans merescut." Connexions i ecos culturals • Parallels amb The Good Place (sistema moral puntuat) i referències clàssiques (romans, Caront, memòria i necròpolis). • Recomanat: remaster a Steam; accessible a no jugadors (ratolí i clic). Còmics — Antonio Altarriba i la trilogia egoista (amb Keko) Qui és i per què importa • Antonio Altarriba: assagista, novel·lista, catedràtic i guionista premiat (El arte de volar, La rota). Impulsor dels Premis ARC i veu clau del còmic noir contemporani. Orígens i tesis del còmic noir • Dick Tracy (anys 30) com a primer gran referent de còmic noir — "Lo mejor son los malos." • El noir com a mirall social: dels baixos fons a l’actualitat, desmuntant hipocresies col·lectives. La trilogia del "Jo" (egoista) • Títols i eixos: • Jo assassino: impostura de l’art i la impostura intel·lectual (acadèmia). • Jo loco: poder de les corporacions, sobretot farmacèutiques. • Jo mentiroso: complicitats entre partits i grups mediàtics (manipulació, compra d’info, perfils i vot). • Codi cromàtic i llenguatge visual (amb Keko): • Vermell (assassinat), groc (bogeria), verd (mentida). • Blanc i negre molt contrastat, bicromia, sense grisos. • Influències: Breccia, Will Eisner, Milton Caniff, Frank Miller. • Procés creatiu: guió obert i diàleg constant guionista-dibuixant; quan la barreja és indistingible, la història és de tots dos. "El còmic és el mitjà ideal per al noir": imatges estàtiques, elipsi entre vinyetes i lector com a motor del temps i el moviment. • Exclusives: avanç de Jo mentiroso (lliurament previst a editorial el juny de 2020). Projecte paral·lel sobre warlords i nens soldats (ONG). "Fins a quin punt... tots podríem convertir-nos en assassins?" Cinema — Del noir clàssic al neo/neon-noir Clàssic: culminació i crepuscle • Touch of Evil (1958, Orson Welles) sovint considerada la darrera del noir clàssic: Quinlan com a símbol de destrucció moral (abús, mentida, corrupció). • Context i etiqueta: Nino Frank (1946) encunya "film noir"; el clima social (Llei Seca, Gran Depressió, WWII) alimenta el gènere. • Canònics: El halcón maltés, Perdición, Laura, The Woman in the Window, Perversidad, Desvío, The Big Sleep, The Lady from Shanghai, etc. Revisions, hibridacions i mirades globals • Nouvelle Vague: À bout de souffle (Godard) — homenatge i subversió (Marlowe/Bogart relecturats). • Altres geografies: Kurosawa (High and Low, 1963) com a noir nipó amb pell americana; Altman (The Long Goodbye) en clau més lleugera; The Long Goodbye (2014, Japó) amb Tadanobu Asano (detectiu Mazusawa) i Koyuki com a femme fatale. Neon-noir i present • Nicolas Winding Refn com a referent actual: Drive, Only God Forgives, Too Old to Die Young — contrastos radicals, temps dilatat i paletes fúcsia/neó al servei de la foscor moral. • Nota visual: del blanc-i-negre clàssic al color neó; el noir s’ha anat blanquejant en part per la lògica del star system, però ressorgeix en noves formes. "On és més fort avui el gènere? A l’Àsia." • Agenda viva: festivals (terror Molins, asiàtic, Filmoteca amb Ozu). Tancament i agenda • Xarxes d’Empanada Cultural i compromís de penjar l’entrevista completa d’Altarriba. • Avanç d’agenda: Terror Molins, Festival de Cinema Asiàtic, retrospectiva Ozu a la Filmoteca.

Club Alternatiu del 8/11/2019 - episode art
Club Alternatiu

Club Alternatiu del 8/11/2019

Fem que les nits de divendres i les tardes de diumenge sigui menys avorrida! Descobriment de novetats musicals i el millor entreteniment amb el millor equip. Ens escoltem? Amb Pau Martínez.