Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12214episodis
Babilònia del 31/10/2019 — Castanyada, fotografia i desinformació; In-Edit i Saló del Manga; ressenyes de Yesterday, Viaje al cuarto de una madre, Joker, Dark Water, Diecisiete i La biblioteca dels llibres rebutjats - episode art
Babilònia
56'

Babilònia del 31/10/2019 — Castanyada, fotografia i desinformació; In-Edit i Saló del Manga; ressenyes de Yesterday, Viaje al cuarto de una madre, Joker, Dark Water, Diecisiete i La biblioteca dels llibres rebutjats

Panorama general de l’episodi Especial Castanyada/Halloween amb conversa distesa sobre panallets i sostenibilitat, i un recorregut cultural que combina fotografia, llibres, agenda (In-Edit i Saló del Manga) i un bloc potent de cinema: ressenyes i debats sobre Yesterday, Viaje al cuarto de una madre, Joker, el terror japonès de Dark Water, Diecisiete i La biblioteca dels llibres rebutjats. "Has de dedicar un temps a aprendre l’ofici d’informar-te bé" — idea clau del llibre sobre desinformació comentat al programa Castanyada i cultura popular Halloween i panallets: entusiasme per la tradició, però alerta al preu dels pinyons i a l’impacte ambiental dels envasos. To amable i d’actualitat lleugera per donar pas a un programa carregat de cultura. Fotografia i música: una mirada al passat Exposició “Fotografies abans del rock’n’roll” (Francesc Fàbregas) Visita recomanada a una mostra que recull cantants i escenes d’abans de l’era del rock’n’roll. Valoració: coherència curatorial gràcies a subtítols i context, i interès històric per les imatges i el seu relat. La fotografia dins de l’art i el fotoperiodisme Debat sobre la fotografia com a art menor vs. disciplina artística plena quan hi ha discurs i mirada. S’esmenten vessants: simbòlica, avantguardes, urbana, eròtica/pornogràfica, i fotoperiodisme (World Press Photo com a referent). Reflexió sobre l’era del mòbil i Instagram: abundància d’imatges que demana més criteri i “ull” que tecnologia. Lectura crítica de la desinformació Llibre: “Los siete hábitos de la gente desinformada” (Marc Argemí) Tesi central: ens desinformem per vocació; busquem contingut que reafirma el que ja pensem (illes/eco cambres). Conceptes clau: Cunyadisme (la primícia i “saber-ho tot” a qualsevol preu) Fake news com a eina política i mediàtica aprofitant la manca de temps per contrastar Paper dels fact-checkers Proposta: educació informativa proactiva — dedicar temps a aprendre a contrastar, analitzar i superar biaixos. Agenda: música i cultura japonesa Festival In-Edit (Barcelona) Documentals musicals de qualitat (rock, pop, escenes culturals), sessions assequibles i diverses seus de cinema. Saló del Manga Fenomen de masses amb cosplay, tallers (bonsai, origami) i cultura pop japonesa. Observació: boom del japonès (idioma i viatges) en generacions joves, sovint per passió més que per utilitat pràctica. Cinema: ressenyes i debats Yesterday (Danny Boyle) Premissa: una apagada global “esborra” els Beatles del món; un cantautor recorda les cançons i salta a la fama. Punts forts: idea brillant, cançoner irresistible, Lily James encertada. Crítica: To suau i ensucrat; es troba a faltar el punt “psicotrònic” habitual de Boyle. Protagonista (Himesh Patel) amb registres limitats per a l’arc que demana el personatge. Subtrama romàntica amb dinàmiques antiquades. Viaje al cuarto de una madre (Celia Rico) Drama íntim de dol i maduració (mare-filla) en espai domèstic; el poble de Constantina (Sevilla) dóna atmosfera. Metàfora preciosa: la mesa camilla com a tercer personatge (calor, recolliment, complicitat). Interpretacions excel·lents (Lola Dueñas, Anna Castillo); reconeixements (Gaudí, Sant Sebastià). Comentari d’exhibició: experiència de CineBaix (Sant Feliu) i anunci de la Mostra de Cinema de la Mediterrània (8–18 nov). Joker Debat obert: recepció dividida. Per a alguns, exageració de la problemàtica mental i to que no ajuda a aclarir-la. Joaquin Phoenix: part de l’audiència percep sobreactuació (balls, gestualitat), d’altres ho veuen coherent amb el personatge. Comparacions amb Nicholson i Ledger, i amb els Batman clàssics vs. el retrat independent/realista. El zorro de los océanos (John Wayne) i submarins al cinema Clàssic d’aventures navals amb capità alemany anti-nazi; detall destacat: lideratge col·laboratiu (enginyeria i recursos com el carbó/fusta). Apunts ràpids sobre Das Boot i La caza del Octubre Rojo. Dark Water (Hideo Nakata) Emblema del J-horror: espais urbans grisos i deshumanitzats, aigua com a símbol malign omnipresent, i fantasmagoria infantil. Barreja d’angoixa lenta amb tendresa trista; final no feliç a l’estil japonès. Diecisiete (Daniel Sánchez Arévalo) Road movie emocional amb teràpia de gossos i un jove amb dificultats d’empatia; Biel Montoro destaca. Premissa bona, però estructura repetitiva i amb menys volada del que s’esperava del director. La biblioteca de los libros rechazados (Rémi Bezançon) Comèdia literària basada en David Foenkinos: un manuscrit rebutjat esdevé èxit i s’investiga la veritable autoria. Fabrice Luchini i Camille Cottin: química d’antagonistes que diverteix; sàtira del món editorial i el xoc “província vs. París”. Cloenda Avanç: proper comentari de The Tale. Tancament musical amb els Beatles.

Veus Parròquia del 30/10/2019 — Mort cristiana i esperança: eutanàsia, unció dels malalts, funerals i Tots Sants a Sant Just - episode art
Veus Parròquia
28'

Veus Parròquia del 30/10/2019 — Mort cristiana i esperança: eutanàsia, unció dels malalts, funerals i Tots Sants a Sant Just

Context i focus de l’episodi Espai “Mort i Vida” de Veus de la Parròquia (Parròquia dels Sants Just i Pastor, Sant Just d’Esvern) amb la participació de mossèn Joaquim Rius. Es dialoga sobre la visió cristiana de la mort, la coherència de l’Església davant l’eutanàsia i les cures pal·liatives, els sagraments del final de la vida, els ritus funeraris i la vivència comunitària de Tots Sants. "Jo sóc el camí, la veritat i la vida"; Déu és Déu de vius i no de morts. Visió cristiana de la mort • La mort és un pas cap a l’eternitat, no cap a l’absurd ni al no-res. • El cristià viu l’enllaç amb Crist: si Ell ha ressuscitat, també nosaltres. • “Camí, veritat i vida” defineix una manera de viure: • Camí: una manera de fer i de caminar segons Jesús. • Veritat: allò que allibera i dona sentit. • Vida: orientació a la vida eterna. Idees clau • La fe i l’esperança donen sentit a la vida present i al trànsit final. • La ignorància sobre “com és” l’eternitat es viu amb esperança confiada. Eutanàsia, cures pal·liatives i dignitat • L’Església manté una coherència: defensa i respecte per la vida humana en tot moment. • Distinció important: • Cures pal·liatives/sedació per evitar sofriment al final: acceptables. • Eutanàsia activa: no acceptada per contradir el valor de la vida. • La decisió de “voler acabar avui” sovint neix d’una manca d’acompanyament i amor; l’entorn afectiu i les cures adequades canvien la vivència del final. Testimonis i sentit oferent • Sants i fidels han viscut la malaltia com una ofrena per amor a Déu i al món. • El bon acompanyament permet un comiat ple de pau i sentit. Providència, llibertat i el misteri del sofriment • Evitar una visió infantil de la providència: no cal “carregar a Déu” accidents o tragèdies (testos, accidents, Auschwitz…). • Hi ha responsabilitat humana i límits del món; Déu no és l’autor del mal. • Des del baptisme, Déu habita en nosaltres per l’Esperit, acompanya i orienta. • Hi ha morts viscudes amb gratitud i serenor, esperant la felicitat plena. “No sabem quan vindrà…”, per això el cristià viu en vigilància confiada i esperança. Sagraments en la malaltia i al final de la vida De l’“extremunció” a la “unció dels malalts” • No només per a l’últim moment: també per malalties greus, edat avançada o abans d’operacions. • Significa la proximitat i ajuda del Senyor en situacions de risc. Viàtic, confessió i comunió • El viàtic és la comunió de l’últim tram: el pa que alimenta per a l’eternitat. • Sovint es demana confessió i comunió; depèn de la sensibilitat religiosa de la família. Després de la mort: ritus i llocs • Respons: pregària amb Paraula de Déu, invocacions i aigua (símbol de vida), normalment sense eucaristia; es pot fer al tanatori o a la parròquia. • Funeral: eucaristia pel difunt; data flexible segons la família. • Preferència pastoral per la parròquia (millor ambient litúrgic) sobre el tanatori. • Respecte a la voluntat de la família: alguns només demanen respons; altres celebren funeral més endavant. Estil de prèdica i Paraula de Déu en funerals • Respecte a creients i no creients; evitar posar ningú en evidència. • Centrar-se en la vida més que en la mort: valorar-la, protegir-la i fer-la possible per a tothom. • Punt de trobada universal: dignitat de la vida humana i compromís perquè el món sigui millor. • Textos bíblics que sosténen l’esperança: • “Jo sóc el camí, la veritat i la vida.” • Visió final: “no hi haurà més plor, ni llàgrimes, ni dolor”. Tots Sants i vivència comunitària • Dies per recordar els difunts: visites al cementiri, flors naturals i pregària. • La parròquia organitza una pregària comunitària al cementiri (amb suport logístic de la funerària) i activitats com la coral. • Moment de germanor de poble: tots compartim la ferida de la pèrdua i l’esperança. Conclusions i aspectes pràctics • La mort del cristià és la mateixa biològicament, però és “especial” per la fe: es viu com a pas amb sentit cap a la vida eterna. • Aspectes econòmics: la funerària canalitza un donatiu (p. ex. 60 €) cap a la parròquia; el mossèn no entra en costos del servei funerari. “Dono gràcies de creure en la vida eterna, perquè sé que val la pena viure-ho tot al màxim de bé.”

M de Música del 29/10/2019 - episode art
M de Música

M de Música del 29/10/2019

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 29/10/2019 — Paràsits, Ken Loach i Netflix: recomanacions, thrillers espanyols i el futur del cinema - episode art
Cinema sense condicions
59'

Cinema sense condicions del 29/10/2019 — Paràsits, Ken Loach i Netflix: recomanacions, thrillers espanyols i el futur del cinema

Resum general Programa centrat en recomanacions i crítica de cinema amb èmfasi en: Paràsits (Parasite) com a retrat ferotge de la desigualtat amb comèdia negra i thriller d’alta tensió. Staff Only (El viatge de la Marta) i Sorry We Missed You: iniciació, família i precarietat en l’economia de plataformes. Thrillers espanyols recents (amb desigual fortuna), la punyent Ventajas de viajar en tren i el preestrenat Doctor Sueño. Debat final sobre plataformes (Netflix), sèries i el futur de les sales de cinema. Paràsits (Parasite) – Bong Joon-ho Dues famílies en paral·lel (pare, mare, fill, filla): una pobra que malviu en un semi-soterrani i una rica en una casa de disseny; simetria inicial que esdevé sàtira social. Inici memorable: cerca de Wi-Fi al lavabo que situa el to i el context de precarietat contemporània. Infiltració de la família pobra a la casa dels rics amb un pla tan enginyós com tramós; el guió és brillant, sorprenent i ple de girs. Barregen comèdia negra i thriller, sempre amb tensió sostinguda. El film diverteix però colpeix: les diferències de classe són insalvables i el xoc és cruel. Mirada nuançada: rics càndids (perquè s’ho poden permetre) vs pobres centrats en la supervivència. El nen ric és l’únic que “llegeix” bé el món. “Has de patir sí o sí” — el film et col·loca en una banda i et fa patir amb consciència. Staff Only (El viatge de la Marta) – Neus Ballús Viatge a Senegal d’un pare (Sergi López) amb els fills; història iniciàtica d’una noia que passa de 17 a 18 anys. Radiografia crítica d’un ressort turístic “per europeus”: exotització i ficció de l’experiència. Reconnexió pare-filla culminada en una escena final esplèndida. Sergi López destaca amb un underacting natural i efectiu. Sorry We Missed You – Ken Loach Retorn de Ken Loach (83 anys) amb vigor i punteria social; guió de Paul Laverty. Famíla de quatre a Newcastle atrapada per la precarietat: ell, repartidor “autònom” amb jornades interminables; ella, cuidadora a domicili amb horaris durs; fills tensionats per les circumstàncies. Guió depurat, ple de girs orgànics; interpretacions contundents (protagonistes i secundaris). Escena clau: la intimitat de la parella queda posposada a la “llista d’assumptes pendents”. La pel·lícula converteix estadístiques en vida concreta. “El sistema no et vol feliç.” “Com més facis, més cobraràs… a canvi de no viure.” Official Secrets (Secrets d’Estat) – Gavin Hood Basada en fets reals (2003): filtració que exposa un pla EUA-Regne Unit per pressionar sis països de l’ONU i avalar la guerra de l’Iraq. Protagonitza Keira Knightley; relat a tres bandes: periodisme, intel·ligència i judicial. Eix temàtic: legalitat vs veritat; quan la llei serveix per tapar disbarats. Doctor Sueño (Doctor Sleep) – Mike Flanagan Continuació del Resplandor de Stephen King: Ewan McGregor és el Danny Torrance adult. Trama: una secta exploita nens amb the shining; to de terror amb sensibilitat de Flanagan. Expectativa alta (no vista encara en premsa a la data comentada). Thriller espanyol recent: alts i baixos El silencio de la ciudad blanca (Daniel Calparsoro): bona mà per a l’acció, però guió feble i línies argumentals poc lligades. El asesino de los caprichos: previsible, perd el thrill massa aviat. Ventajas de viajar en tren – Aritz Moreno Adaptació d’Antonio Orejudo amb guió de Javier Gullón; tres/quatre històries entrellaçades. Juga amb la metaficció: capes de relat, narradors poc fiables i ambivalència constant entre veritat i invenció. Fosca, dinàmica i amb mala llet; grans treballs de Pilar Castro, Belén Cuesta i Luis Tosar. Plataformes, sèries i el futur del cinema Sitges programa títols que apareixen a Netflix gairebé en paral·lel: canvi d’hàbits de consum. Debat: excés d’oferta, palla en sèries llargues, i necessitat de curadoria crítica per orientar-se. Exemples citats: “La balada de Buster Scruggs” (Coen), “Band of Brothers”, “The Crown”, i l’estratègia de finestra de “The Irishman” (Scorsese). Record de la “profecia” de Coppola: el cinema es veuria majoritàriament a casa. Conclusió incòmoda: risc creixent per a les sales. “És un lladre de temps de primera magnitud.” — sobre l’addicció a les sèries.

← Torna a tots els podcasts