Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12214episodis
Babilònia del 24/10/2019 — Turandot al Liceu, Joker i terror (It 2, Greta), clàssics (Miniver, Ser o no ser, Gigante, JFK), O que arde, Gordos, Hedy Lamarr i Sombra - episode art
Babilònia
1h

Babilònia del 24/10/2019 — Turandot al Liceu, Joker i terror (It 2, Greta), clàssics (Miniver, Ser o no ser, Gigante, JFK), O que arde, Gordos, Hedy Lamarr i Sombra

Panorama general Programa dinàmic amb música, òpera i molt cinema. Es comença amb una presentació distesa i un sumari, i després es despleguen anàlisis i recomanacions que van de Puccini a Zhang Yimou, passant per Joker, el terror contemporani, clàssics imprescindibles, cinema d’autor gallec, una comèdia dramàtica espanyola sobre la imatge corporal i el perfil fascinant d’Hedy Lamarr. "No es pot dir tot al principi: aquesta és la màgia de la ràdio" Òpera: Turandot al Liceu (Puccini) Context històric: celebració del 20è aniversari de la reinauguració del Liceu (1999) amb la mateixa obra programada abans de l’incendi de 1994. Argument: la princesa de gel Turandot imposa tres enigmes als pretendents; si fallen, moren. Calaf els resol, però li proposa un repte final: endevinar el seu nom abans de l’alba. La serventa Liú, enamorada i sacrificada, és clau dramàtica. Muntatge i estètica: posada en escena futurista i molt visual (piràmide-robot, mapping, vestuari no “xinès” sinó futurista, il·luminacions frontals), amb humor dels ministres Ping, Pang i Pong. Música: potència coral i l’aria icònica Nessun dorma. "L’amor vincerà" (Nessun dorma) Cinema: Joker (Todd Phillips) Enfocament: no és un film de superherois a l’ús; és un retrat fosc i social d’un malalt mental ignorat pels serveis socials a una Gotham degradada. Interpretació: Joaquim Phoenix, transformació física i emocional; riure incontrolable amb base clínica; construcció d’un antiheroi per deriva social. Tono i ritme: atmosfera grisa i decadent; tot i ser llarga, es fa àgil. Valoració: Fortaleses: actuació, mirada personal, coherència del descens a la violència. Però: no necessàriament una “obra mestra”. "No és l’obra mestra que tothom diu, però és molt recomanable" Terror i thriller: It Capítol 2 i Greta It 2 (Andy Muschietti) Premissa: 27 anys després, el Club dels Perdedors torna a Derry per enfrontar Pennywise. Execució: més efectes i espectacularitat; por puntual (ensurts) però gust a producte alimentici. Durada: 2h44; correcta, però de reminiscència vuitantera que pot sentir-se desfassada. Greta (Neil Jordan) Repartiment: Isabelle Huppert brilla, però el guió cau en clixés previsibles. Resultat: thriller entretingut i correcte, sense el pols del millor Jordan. Clàssics recuperats La senyora Miniver (William Wyler) Guerra i comunitat: crònica elegant i emotiva de resistència civil; contrapunt al desencís social vist a Joker. Ser o no ser (Ernst Lubitsch) Sàtira del feixisme: humor finíssim amb mala bava i elegància marca Lubitsch. Gigante (George Stevens) Saga, petroli i ambició: Rock Hudson, Elizabeth Taylor i James Dean; retrat de l’èxit i les seves fractures morals; gran relat amb imatges poderoses. JFK (Oliver Stone) Teixit d’hipòtesis: muntatge que combina documental i ficció; Kevin Costner, contingut i precís; film que no envelleix i convida a rellegir la història. Cinema d’autor: O que arde (Oliver Laxe) Trama: un piròman torna amb la seva mare a l’aïllament d’Os Ancares (Galícia). Imatges: paisatge com a personatge; control de cremes i tècniques contra incendis; fotografia d’una força colpidora. Subtext: arrelament, solitud, estigmes i xoc entre tradició i reinvenció rural. Cannes – Un Certain Regard: Premi del Jurat. "Les imatges són molt potents" "No cal que entenguis la lletra per estimar una cançó" (sobre ‘Suzanne’, Leonard Cohen) Cinema espanyol: Gordos (Daniel Sánchez Arévalo) Tema: imatge corporal, pressió estètica i identitat a través d’un mosaic de personatges i teràpia de grup. Forma: muntatge viu (pantalla dividida, to modern) i humor negre; més amarga que moralitzant. Idees: el pes real és el dels problemes íntims; la gordura és símptoma, no arrel. Figura clau: Hedy Lamarr Dues vides: estrella de Hollywood (Dalila a ‘Sansón y Dalila’) i inventora austríaca. Fita de cinema: ‘Éxtasis’ (1933), primer orgasme femení simulat en pantalla. Ciència: co-inventora del frequency hopping per guiar torpedes; base de tecnologies wireless (Wi‑Fi/Bluetooth). Reconeixement: estrella al Passeig de la Fama del cinema i dels inventors. Cinema oriental: Sombra (Zhang Yimou) Estètica: composició en blanc i negre tipus tinta xinesa amb espurnes de color; bellesa plàstica única. Concepte: les ombres (dobles) com a estratègia de poder i identitat. Acció: coreografies amb paraigües/ombreles i moviments de línia “femenina”; eco de ‘Dagues voladores’, però més ascètic i cal·ligràfic. Idees clau Òpera clàssica, mirada contemporània: Turandot amb escenografia high-tech i lectura actualitzada. Antagonista com a producte social: Joker planteja l’origen del villano com a fracàs col·lectiu. Terror industrial vs. autoral: la franquícia d’It contrasta amb l’ascetisme poderós d’‘O que arde’. Clàssics que no caduquen: Lubitsch, Wyler, Stevens i Stone continuen dialogant amb el present. Darrere del mite: Hedy Lamarr, pont entre cinema i tecnologia.

Veus Parròquia del 23/10/2019 — Drets humans emergents i migracions actuals: renda bàsica, mort digna, dret a migrar i fronteres europees - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 23/10/2019 — Drets humans emergents i migracions actuals: renda bàsica, mort digna, dret a migrar i fronteres europees

Resum executiu Programa monogràfic amb dues línies principals: • Drets humans emergents (Declaració 2007) i la seva actualització de garanties clàssiques amb nous drets (renda bàsica universal, mort digna, dret a migrar, drets LGTBI, salut i educació). • Migracions actuals i el seu futur: causes estructurals (pobresa, guerres, canvi climàtic), demografia africana, resposta de la UE (tancament de fronteres i ports), i enfocament ètic i polític per a solucions a llarg termini. Temes principals Drets humans emergents: actualització de la Declaració del 1948 amb nous drets adaptats als reptes del segle XXI. Migracions actuals: causes, dinàmiques i respostes institucionals (UE, ONG, països receptors). Finances, armament i conflictes: vincles entre inversió, indústria de defensa i exacerbació de guerres. Perspectiva ètica i ecològica: inspirada en el papa Francesc (Laudato si) i la justícia global. Drets humans emergents (2007) Context: Declaració Universal de Drets Humans Emergents (Conferència de Monterrey, 2007), que complementa la del 1948 i l’actualitza als nous temps. Drets destacats: Renda bàsica universal: dret a uns ingressos mínims per viure amb dignitat; avui sembla una utopia, però marca rumb. Dret a una mort digna: debat sobre eutanàsia; avenços legals en alguns països europeus. Dret a emigrar: com a resposta a guerres, pobresa i manca d’oportunitats. Drets vinculats a l’orientació sexual: matrimoni igualitari i reconeixement de les identitats i orientacions LGTBI. Dret de vot de les persones migrants: ampliació de ciutadania. Dret a la salut i als medicaments: qualitat assistencial i accés efectiu. Dret a l’educació (gratuïta i contínua): del bàsic a la universitat; crítica a la carestia de màsters i postgraus. Recursos: Ajuntament de Barcelona i Institut de Drets Humans de Catalunya com a fonts d’informació. Migracions actuals i el seu futur Trajectòria local de suport (Justícia i Pau de Sant Just) Acció al Kurdistan: recollida i enviament de roba d’abric davant una emergència humanitària. Campament de Calais (“la Selva”): suport amb 1.500 kg de roba a unes 3.000 persones en trànsit cap al Regne Unit; logística pròpia des de Sant Just. Causes actuals de migració Necessitats bàsiques insatisfetes: alimentació, salut, educació i treball. Guerres i violència: empeses per fluxos d’armes i interessos geopolítics. Canvi climàtic: nou factor multiplicador de desplaçaments. Manca de perspectives per a fills i famílies. Demografia i resposta europea Àfrica: creixement demogràfic (1.200 M avui; projeccions a 1.400 M en 10 anys i 1.500 M en 25). UE: polítiques de tancament de fronteres i ports; dificultats i sancions a ONG de rescat; criminalització i internament a CIEs. Excepcions destacades: Alemanya (acollida inicial d’un milió de refugiats) i Canadà (50.000). Finances, indústria d’armes i conflictes Societats avançades i inversions amb rendiments alts i ràpids; paper de la banca en finançar la indústria armamentística. Efecte bumerang: més armes → més guerres → més desplaçaments. Metàfora dels “quatre genets” (guerra, pesta, fam i destrucció) i el 5è: canvi climàtic. Marc ètic i ecològic "El desafiament urgent de protegir la casa de tots inclou la preocupació d’unir tota la família humana en la recerca d’un desenvolupament integral i sostenible. Com és possible que es pretengui construir un futur millor sense pensar en la crisi de l’ambient i els sofriments dels exclosos?" — Laudato si’, 13 Crida a una justícia distributiva global i a reconèixer el sofriment del migrant com a conseqüència d’injustícies acumulades. Proper capítol El programa anuncia una segona part centrada en alternatives i solucions a llarg termini per abordar el repte de les migracions, integrant dimensions financeres, econòmiques i de drets. Termes clau Drets humans emergents, renda bàsica universal, mort digna/eutanàsia, dret a migrar, LGTBI, dret a vot dels migrants, accés a medicaments, educació gratuïta i formació contínua, canvi climàtic, CIEs, ONG de rescat, finançament d’armament, Laudato si’, Justícia i Pau de Sant Just.

M de Música del 22/10/2019 - episode art
M de Música

M de Música del 22/10/2019

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

← Torna a tots els podcasts