
Music Club Selecció Migdia del 25/10/2019
Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.
Episodis etiquetats amb Altres

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Programa dedicat al món del Swing, amb Albert Abella i Diego Fontova

Panorama general Programa dinàmic amb música, òpera i molt cinema. Es comença amb una presentació distesa i un sumari, i després es despleguen anàlisis i recomanacions que van de Puccini a Zhang Yimou, passant per Joker, el terror contemporani, clàssics imprescindibles, cinema d’autor gallec, una comèdia dramàtica espanyola sobre la imatge corporal i el perfil fascinant d’Hedy Lamarr. "No es pot dir tot al principi: aquesta és la màgia de la ràdio" Òpera: Turandot al Liceu (Puccini) Context històric: celebració del 20è aniversari de la reinauguració del Liceu (1999) amb la mateixa obra programada abans de l’incendi de 1994. Argument: la princesa de gel Turandot imposa tres enigmes als pretendents; si fallen, moren. Calaf els resol, però li proposa un repte final: endevinar el seu nom abans de l’alba. La serventa Liú, enamorada i sacrificada, és clau dramàtica. Muntatge i estètica: posada en escena futurista i molt visual (piràmide-robot, mapping, vestuari no “xinès” sinó futurista, il·luminacions frontals), amb humor dels ministres Ping, Pang i Pong. Música: potència coral i l’aria icònica Nessun dorma. "L’amor vincerà" (Nessun dorma) Cinema: Joker (Todd Phillips) Enfocament: no és un film de superherois a l’ús; és un retrat fosc i social d’un malalt mental ignorat pels serveis socials a una Gotham degradada. Interpretació: Joaquim Phoenix, transformació física i emocional; riure incontrolable amb base clínica; construcció d’un antiheroi per deriva social. Tono i ritme: atmosfera grisa i decadent; tot i ser llarga, es fa àgil. Valoració: Fortaleses: actuació, mirada personal, coherència del descens a la violència. Però: no necessàriament una “obra mestra”. "No és l’obra mestra que tothom diu, però és molt recomanable" Terror i thriller: It Capítol 2 i Greta It 2 (Andy Muschietti) Premissa: 27 anys després, el Club dels Perdedors torna a Derry per enfrontar Pennywise. Execució: més efectes i espectacularitat; por puntual (ensurts) però gust a producte alimentici. Durada: 2h44; correcta, però de reminiscència vuitantera que pot sentir-se desfassada. Greta (Neil Jordan) Repartiment: Isabelle Huppert brilla, però el guió cau en clixés previsibles. Resultat: thriller entretingut i correcte, sense el pols del millor Jordan. Clàssics recuperats La senyora Miniver (William Wyler) Guerra i comunitat: crònica elegant i emotiva de resistència civil; contrapunt al desencís social vist a Joker. Ser o no ser (Ernst Lubitsch) Sàtira del feixisme: humor finíssim amb mala bava i elegància marca Lubitsch. Gigante (George Stevens) Saga, petroli i ambició: Rock Hudson, Elizabeth Taylor i James Dean; retrat de l’èxit i les seves fractures morals; gran relat amb imatges poderoses. JFK (Oliver Stone) Teixit d’hipòtesis: muntatge que combina documental i ficció; Kevin Costner, contingut i precís; film que no envelleix i convida a rellegir la història. Cinema d’autor: O que arde (Oliver Laxe) Trama: un piròman torna amb la seva mare a l’aïllament d’Os Ancares (Galícia). Imatges: paisatge com a personatge; control de cremes i tècniques contra incendis; fotografia d’una força colpidora. Subtext: arrelament, solitud, estigmes i xoc entre tradició i reinvenció rural. Cannes – Un Certain Regard: Premi del Jurat. "Les imatges són molt potents" "No cal que entenguis la lletra per estimar una cançó" (sobre ‘Suzanne’, Leonard Cohen) Cinema espanyol: Gordos (Daniel Sánchez Arévalo) Tema: imatge corporal, pressió estètica i identitat a través d’un mosaic de personatges i teràpia de grup. Forma: muntatge viu (pantalla dividida, to modern) i humor negre; més amarga que moralitzant. Idees: el pes real és el dels problemes íntims; la gordura és símptoma, no arrel. Figura clau: Hedy Lamarr Dues vides: estrella de Hollywood (Dalila a ‘Sansón y Dalila’) i inventora austríaca. Fita de cinema: ‘Éxtasis’ (1933), primer orgasme femení simulat en pantalla. Ciència: co-inventora del frequency hopping per guiar torpedes; base de tecnologies wireless (Wi‑Fi/Bluetooth). Reconeixement: estrella al Passeig de la Fama del cinema i dels inventors. Cinema oriental: Sombra (Zhang Yimou) Estètica: composició en blanc i negre tipus tinta xinesa amb espurnes de color; bellesa plàstica única. Concepte: les ombres (dobles) com a estratègia de poder i identitat. Acció: coreografies amb paraigües/ombreles i moviments de línia “femenina”; eco de ‘Dagues voladores’, però més ascètic i cal·ligràfic. Idees clau Òpera clàssica, mirada contemporània: Turandot amb escenografia high-tech i lectura actualitzada. Antagonista com a producte social: Joker planteja l’origen del villano com a fracàs col·lectiu. Terror industrial vs. autoral: la franquícia d’It contrasta amb l’ascetisme poderós d’‘O que arde’. Clàssics que no caduquen: Lubitsch, Wyler, Stevens i Stone continuen dialogant amb el present. Darrere del mite: Hedy Lamarr, pont entre cinema i tecnologia.

Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup Marc (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.


Resum executiu Programa monogràfic amb dues línies principals: • Drets humans emergents (Declaració 2007) i la seva actualització de garanties clàssiques amb nous drets (renda bàsica universal, mort digna, dret a migrar, drets LGTBI, salut i educació). • Migracions actuals i el seu futur: causes estructurals (pobresa, guerres, canvi climàtic), demografia africana, resposta de la UE (tancament de fronteres i ports), i enfocament ètic i polític per a solucions a llarg termini. Temes principals Drets humans emergents: actualització de la Declaració del 1948 amb nous drets adaptats als reptes del segle XXI. Migracions actuals: causes, dinàmiques i respostes institucionals (UE, ONG, països receptors). Finances, armament i conflictes: vincles entre inversió, indústria de defensa i exacerbació de guerres. Perspectiva ètica i ecològica: inspirada en el papa Francesc (Laudato si) i la justícia global. Drets humans emergents (2007) Context: Declaració Universal de Drets Humans Emergents (Conferència de Monterrey, 2007), que complementa la del 1948 i l’actualitza als nous temps. Drets destacats: Renda bàsica universal: dret a uns ingressos mínims per viure amb dignitat; avui sembla una utopia, però marca rumb. Dret a una mort digna: debat sobre eutanàsia; avenços legals en alguns països europeus. Dret a emigrar: com a resposta a guerres, pobresa i manca d’oportunitats. Drets vinculats a l’orientació sexual: matrimoni igualitari i reconeixement de les identitats i orientacions LGTBI. Dret de vot de les persones migrants: ampliació de ciutadania. Dret a la salut i als medicaments: qualitat assistencial i accés efectiu. Dret a l’educació (gratuïta i contínua): del bàsic a la universitat; crítica a la carestia de màsters i postgraus. Recursos: Ajuntament de Barcelona i Institut de Drets Humans de Catalunya com a fonts d’informació. Migracions actuals i el seu futur Trajectòria local de suport (Justícia i Pau de Sant Just) Acció al Kurdistan: recollida i enviament de roba d’abric davant una emergència humanitària. Campament de Calais (“la Selva”): suport amb 1.500 kg de roba a unes 3.000 persones en trànsit cap al Regne Unit; logística pròpia des de Sant Just. Causes actuals de migració Necessitats bàsiques insatisfetes: alimentació, salut, educació i treball. Guerres i violència: empeses per fluxos d’armes i interessos geopolítics. Canvi climàtic: nou factor multiplicador de desplaçaments. Manca de perspectives per a fills i famílies. Demografia i resposta europea Àfrica: creixement demogràfic (1.200 M avui; projeccions a 1.400 M en 10 anys i 1.500 M en 25). UE: polítiques de tancament de fronteres i ports; dificultats i sancions a ONG de rescat; criminalització i internament a CIEs. Excepcions destacades: Alemanya (acollida inicial d’un milió de refugiats) i Canadà (50.000). Finances, indústria d’armes i conflictes Societats avançades i inversions amb rendiments alts i ràpids; paper de la banca en finançar la indústria armamentística. Efecte bumerang: més armes → més guerres → més desplaçaments. Metàfora dels “quatre genets” (guerra, pesta, fam i destrucció) i el 5è: canvi climàtic. Marc ètic i ecològic "El desafiament urgent de protegir la casa de tots inclou la preocupació d’unir tota la família humana en la recerca d’un desenvolupament integral i sostenible. Com és possible que es pretengui construir un futur millor sense pensar en la crisi de l’ambient i els sofriments dels exclosos?" — Laudato si’, 13 Crida a una justícia distributiva global i a reconèixer el sofriment del migrant com a conseqüència d’injustícies acumulades. Proper capítol El programa anuncia una segona part centrada en alternatives i solucions a llarg termini per abordar el repte de les migracions, integrant dimensions financeres, econòmiques i de drets. Termes clau Drets humans emergents, renda bàsica universal, mort digna/eutanàsia, dret a migrar, LGTBI, dret a vot dels migrants, accés a medicaments, educació gratuïta i formació contínua, canvi climàtic, CIEs, ONG de rescat, finançament d’armament, Laudato si’, Justícia i Pau de Sant Just.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.


Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.