Cinema sense condicions del 22/10/2019 — Amenábar, thrillers espanyols, Costa‑Gavras i H0US3; Especial Venècia amb Àngela Gutiérrez: Joker, O que arde, Martin Eden, No.7 Cherry Lane, Kore‑eda, Lanthimos i Blanco en blanco
Panorama general Programa dedicat a crítiques i recomanacions de cinema recent, amb una segona part centrada en el Festival de Venècia (crònica d’Àngela Gutiérrez). • Eix central: Mientras dure la guerra (Amenábar) i el seu tractament clàssic del conflicte intel·lecte vs. força durant el 1936. • Repàs crític a thrillers espanyols recents. • Debat sobre Adults in the Room (Costa‑Gavras) i la crisi grega. • Descoberta tecnològica: H0US3 (Manolo Munguía), techno‑thriller sobre privacitat i desxifrat. • Especial Venècia: Joker, O que arde, Martin Eden, No.7 Cherry Lane, La Vérité, This Is Not a Burial, It’s a Resurrection i el curt Nimic de Lanthimos. • Recomanació final: Blanco en blanco. Crítiques i temes principals Mientras dure la guerra (Alejandro Amenábar) • Focus temporal: estiu-tardor de 1936 i el famós discurs d’Unamuno al Paranimf de Salamanca. • Amenábar opta per una estructura clàssica i un guió “pla però eficaç”, que aposta per la minuciositat i el moment polític (oportunitat del tema). • Interpretacions: • Karra Elejalde (Unamuno) — molt sòlid, però se li troba a faltar més “sutileza”. • Eduard Fernández (Millán Astray) — personatge molt ben calibrat, evita la caricatura. • Franco — veu molt encertada; figura representada com a murri i aparentment apàtic. • Lectura ideològica: alguns veuen una balança inclinada a la dreta en la representació. • Context i vigència: debat contemporani sobre memòria i franquisme; exhumació de Franco de fons. "Venceréis, pero no convenceréis" — la cita ressona com a idea‑eix, tot i els dubtes sobre la literalitat històrica. Thrillers espanyols en cartellera • El asesino de los caprichos (Gerardo Herrero) — Maribel Verdú al capdavant; hook basat en els gravats de Goya; mancances de guió i to “de sèrie”. • El silencio de la ciudad blanca (Daniel Calparsoro) — producció A3Media; errors de raccord i tancament “absurd”; repeteix tics del thriller local recent. • Diagnosi general: bones intencions tècniques, però guions febles i models nòrdics/USA difícils d’igualar. Adults in the Room (Costa‑Gavras) • Adaptació del llibre de Yanis Varoufakis sobre les negociacions del 2015 amb la troika (CE, FMI, BCE). • Virtuts: ofici de Gavras; Christos Loulis convincents com Varoufakis; partitura d’Alexandre Desplat que sustenta la tensió. • Retrets: reiteració de reunions i dinàmiques; visió parcial (alineada amb l’autor); li escau quan s’atreveix amb un toc de “cor grec” surrealista. • Impacte: recordatori del cop social (pensions, classes mitjanes) i del rol d’Alemanya. H0US3 (Manolo Munguía) • Reunió d’amics tech aïllats a una casa: joc de deduir contrasenyes amb poques dades; deriva cap a terror sociotecnològic. • Temes: tracking, control de dades, desxifrat, vulnerabilitat dels sistemes. • Sosté interès fins al final; el desenllaç es percep menys potent, però el conjunt intriga i inquieta. Especial Venècia (amb Àngela Gutiérrez) Joker (Todd Phillips) • Joaquin Phoenix: treball físic i psicològic de primer nivell; film pensat per ser “Oscar‑friendly”, però ben executat. • Lectures: més proper a drama d’autor (eco de Taxi Driver) que no pas a superhero movie; reflexió sobre l’individu i el seguiment col·lectiu (les caretes). • Recepció: entusiasme a Hollywood i entre fans de l’univers Batman, sense perdre el component introspectiu. O que arde (Oliver Laxe) i eco gallec • Retrat contingut d’un piròman que torna al poble; s’hi destaquen el so (pluja, silenci), les textures i una subtil línia romàntica amb la veterinària. • La incomoditat social es fa tangible en petites escenes (“¿tienes fuego?”). • Afinitats: memòria de “Rapa das bestas” per to i arrelament territorial. Martin Eden (Pietro Marcello) • Ascens i educació d’un jove mariner que vol ser escriptor, travessat per classe, política i amor. • Luca Marinelli, premi a millor actor a Venècia. • Fotografia de gran sensibilitat (blauets, composició), amb diverses capes que conviden a la revisió. • Ambientació temporal situada aquí als anys 60 (trasllat lliure de la novel·la original). No.7 Cherry Lane (Yonfan) — millor guió • Animació d’autor, dibuix a mà + 3D; Hong Kong anys 60, modernització i convulsió. • Odissea sensual i melancòlica d’un estudiant entre mare i filla; llenguatge cinematogràfic amb “càmera‑pilota”, travelings i passatges onírics. • Polaritza: alguns abandonen, d’altres en surten fascinats; premi a millor guió per la seva originalitat. La Vérité (Hirokazu Kore‑eda) • Kore‑eda treballa en francès amb Catherine Deneuve i Juliette Binoche: memòries, mare‑filla i egos en clau d’humor contingut. • Menys colpidora que els seus drames familiars japonesos, però elegant i adequada per a inauguració. This Is Not a Burial, It’s a Resurrection • Docuficció africana d’alta intensitat emocional: una dona gran afronta pèrdues successives, la despossessió i l’arrel a la terra. • Missatge: de la desesperança a la resurrecció; una experiència immersiva i espiritual. Nimic (Yorgos Lanthimos) — curt • Un violoncel·lista pateix un encontre fortuït al metro que trastoca la seva identitat. • Música: Simple Symphony de Benjamin Britten, leitmotiv orquestral que es repeteix i construeix inquietud. “Nimic” destil·la el segell Lanthimos: fredor, repetició i desplaçament del quotidià cap a l’estranyesa. Recomanació final • Blanco en blanco (Theo Court): obra notable vista també a Venècia; pendent d’arribada a sales.
