Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12214episodis
Veus Parròquia del 16/10/2019 — Pare Nostre i ecologia integral: Temps de la Creació, Laudato Si i la paràbola de la vídua persistent - episode art
Veus Parròquia
29'

Veus Parròquia del 16/10/2019 — Pare Nostre i ecologia integral: Temps de la Creació, Laudato Si i la paràbola de la vídua persistent

Context i objectiu • Programa dedicat a relacionar el Pare Nostre amb l’ecologia integral, a partir de fulletons de Justícia i Pau durant el Temps de la Creació, inspirats en l’encíclica Laudato Si. • El mossèn Joaquim i la Montserrat Giró dialoguen per donar una lectura espiritual i social de la pregària, posant l’accent en la fraternitat universal i la cura de la Mare Terra. "Temps de la creació... totes relacionades amb la Mare Terra" Lectura i comentari del Pare Nostre (lectura ecològica) Primera part: Pare, Regne i Voluntat • Clau teològica: Déu és Pare de tots, proper, no llunyà; el “nostre” subratlla la dimensió comunitària i universal, “amb nosaltres i amb tot el creat”. "Pare Nostre... amb nosaltres i amb tot el creat" • Regne: de veritat, de justícia, d’amor i de pau, no de domini; neix del cor i es tradueix en fraternitat i respecte per la vida. "Vingui a nosaltres el teu regne... de veritat, de justícia, d’amor i de pau" • Voluntat de Déu: vol veure feliços els seus fills i filles; la santedat del seu nom s’expressa estimant la creació i tots els vivents. Segona part: Pa, Perdó i Temptació • Pa de cada dia: partir i compartir perquè tothom tingui el suficient; el “pa” inclou cultura, convivència i bé comú; denúncia de la indiferència envers migrants i refugiats. "El nostre pa de cada dia... perquè partit i compartit tothom en tingui el suficient" • Perdó: va més enllà de l’ofensa personal; és reconciliació activa per la justícia i la pau, fent-nos càrrec dels problemes dels altres. • Temptació: no donar l’esquena a Déu ni descartar els pobres; evitar convertir la cura de la creació en abús i explotació (crítica a l’individualisme i l’acaparament). "No ens deixis caure en la temptació... de convertir la cura de la creació en abús i explotació" Aportacions espirituals i pedagògiques Santa Teresa d’Àvila: la pregària pausada • Exemple de resar el Pare Nostre paraula a paraula: pensar què diem per evitar la rutina i aprofundir en el sentit de “Pare” i “nostre”. Laudato Si: paternitat i tendresa • Recorda la relació paterna de Déu amb totes les criatures i la seva tendresa; convida a una ecologia integral que uneix fe, justícia social i cura del creat. Responsabilitat personal i social • Lectura simbòlica d’Adam i Eva: l’afany de “ser com Déu” porta a dominar i destruir la natura. • Crítica del sistema econòmic que fomenta acumulació i descart; crida a no acostumar-nos a la situació present i a viure una fe dinàmica orientada al bé comú i a les generacions futures. Evangeli del diumenge (Lluc 18, 1-8) • Paràbola del jutge injust i la vídua persistent: cal pregar sempre sense perdre l’esperança. Déu no és com el jutge; fa justícia als qui clamen dia i nit. "Us asseguro que els farà justícia molt aviat... però quan el Fill de l’home vindrà, trobarà fe a la terra?" Missatge final • Pregar “Pare Nostre” és unir-se a tota la humanitat i a tota la creació; sense aquesta consciència, la pregària esdevé buida. • La fe cristiana és dinàmica, compromet amb la justícia, la pau i la cura de la casa comuna.

M de Música del 15/10/2019 - episode art
M de Música

M de Música del 15/10/2019

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 15/10/2019 — So Long, My Son, Woody Allen i el projecte Cinema en curs: crítiques d’O que arde, Retrat d’una dona en flames, Joker i Ad Astra, i debat sobre sales de repertori - episode art
Cinema sense condicions
59'

Cinema sense condicions del 15/10/2019 — So Long, My Son, Woody Allen i el projecte Cinema en curs: crítiques d’O que arde, Retrat d’una dona en flames, Joker i Ad Astra, i debat sobre sales de repertori

Introducció i editorial Context excepcional a Catalunya: el programa s’obre amb una posició clara davant les sentències als presos polítics (total de 99 anys i 6 mesos). "Un problema polític només es pot resoldre políticament" i cal respectar una demanda que implica més de dos milions de ciutadans. Crítiques i recomanacions ‘So Long, My Son’ (Hasta siempre, hijo mío) — Wang Xiaoshuai Punts clau • Actuacions magistrals (Os de Plata a la Berlinale per als dos protagonistes) amb un realisme que freguen el documental. • Estructura narrativa per el·lipsis molt clara i entenedora, que travessa 30–40 anys d’història xinesa a través d’una parella. • Diàleg amb el neorealisme (Rossellini) i ecos d’Angelopoulos; to sobri, profund i gens melodramàtic malgrat un títol castellà molt carregat. • Context social: política del fill únic, transformacions del país i el pes de la comunitat, però amb tractament familiar universal. • Durada: 3 hores que “les ha de durar”. “És una obra d’art.” ‘A Rainy Day in New York’ — Woody Allen Punts clau • Banda sonora exquisida (jazz clàssic; “Misty”, d’Erroll Garner) i fotografia de Vittorio Storaro (tardor a Central Park). • Elle Fanning destaca; Timothée Chalamet divideix opinions. • Woody Allen en clau d’“essència Allen”: elegant i fluida però derivativa, repeteix gags i situacions d’altres títols; “notable” per ofici, però sense la màgia de les grans. • Crítica a la bombolla pija novaiorquesa i a un protagonista que “no dóna un pal a l’aigua”. ‘O que arde’ (Lo que arde) — Oliver Laxe Punts clau • Cinema físic i sensorial a la Galícia rural; no actors (Benedicta Sánchez i Amador Arias) d’una veritat colpidora. • Obertura amb bulldozers arrasant el bosc i clímax amb incendi real; la lluita paradoxal dels bombers. • Relació mare-fill d’una empatia i sensibilitat excepcionals. • Recorregut festivaler: Quinzena dels Realitzadors (Cannes) — Premi de la Crítica. ‘Retrat d’una dona en flames’ — Céline Sciamma Punts clau • 1770, Bretanya: una pintora ha de retratar una jove que es nega a posar; amor construït entre mirades. • Gira de dones: direcció, protagonistes i mirada feminista subtil dins el context històric. • Guió de filigrana (Premi al Millor Guió a Cannes), diàlegs escassos però precisos; imatges d’una bellesa extraordinària. • Pot connectar encara més amb el públic femení, segons testimonis de sala. ‘Joker’ — Todd Phillips Punts clau • No és una cinta de superherois; és una pel·lícula rebel sobre exclusió i violència estructural. • Joaquin Phoenix, interpretació descomunal. • Controvèrsia internacional: problemes a Rússia i prohibició a la Xina. • L’elogi a l’autocrítica del cinema nord-americà. ‘Ad Astra’ — James Gray Punts clau • Òrbita íntima: odissea fill–pare amb ecos d’Homer (Telèmac), Edip i ‘Heart of Darkness’ (Conrad). • Estètica que remet a 2001, però la història és traslladable a qualsevol geografia; el viatge és emocional. • Brad Pitt, magnetisme sobri en un relat d’obsessió i reconciliació. Debat: clàssics i experiència de visionat Punts clau • Sales de repertori (Verdi, “Imprescindibles”): revisitar Bergman (‘Summer with Monika’, ‘Fresas salvajes’, ‘Persona’) que no envellixen. • Crítica a l’emissió televisiva amb corts publicitaris llargs (8TV): “no es pot tallar una emoció” (Fellini). Preferència per BTV i plataformes (control del temps i sense anuncis). Tema central: el projecte educatiu ‘Cinema en curs’ Què és i com neix • Iniciat el 2005; impulsores: Núria Aidelman i Laia Collel. • Objectiu: el cinema com a art i llenguatge, no com a instrument publicitari; creació al centre. Metodologia i pràctica • Simbiosi cineasta–docent a l’aula; treball per pràctiques des del primer dia amb material professional (càmeres, micros). • Nivells: de Primària a Batxillerat (implicació real del centre; sovint caps de setmana, franges llargues, etc.). • Guió col·lectiu a partir d’emocions viscudes; rigor en llum, plans i posada en escena; vocabulari tècnic integrat pels alumnes. • Formació del professorat (convivència de cap de setmana amb cineastes) i projeccions a la Filmoteca. Resultats, reconeixements i expansió • Premi Ciutat de Barcelona; projeccions i xarxa internacional (França/Marseille, Xile, Argentina, Brasil...). • Cineastes implicats: p. ex. Pep Garrido i Meritxell Colell (‘Con el viento’). • Web i contacte: cinemaencurs.org — l’accés demana centres “creients” i molt implicats. "Els resultats són impagables"; els infants incorporen el llenguatge cinematogràfic amb una velocitat sorprenent. Agenda • Mostra a Bordils (Primària, tradició de llenguatge audiovisual): dissabte, 10–18 h. Rutes guiades, càmera fosca i pràctiques obertes per a famílies i visitants. Cloenda • A l’avanç: visita de L’Àngela Gutiérrez (música i cinema) per parlar del Festival de Venècia.

← Torna a tots els podcasts