
Vet Aquí Que... del 17/10/2019
Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup Marc (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).
Episodis etiquetats amb Altres

Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup Marc (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.


Context i objectiu • Programa dedicat a relacionar el Pare Nostre amb l’ecologia integral, a partir de fulletons de Justícia i Pau durant el Temps de la Creació, inspirats en l’encíclica Laudato Si. • El mossèn Joaquim i la Montserrat Giró dialoguen per donar una lectura espiritual i social de la pregària, posant l’accent en la fraternitat universal i la cura de la Mare Terra. "Temps de la creació... totes relacionades amb la Mare Terra" Lectura i comentari del Pare Nostre (lectura ecològica) Primera part: Pare, Regne i Voluntat • Clau teològica: Déu és Pare de tots, proper, no llunyà; el “nostre” subratlla la dimensió comunitària i universal, “amb nosaltres i amb tot el creat”. "Pare Nostre... amb nosaltres i amb tot el creat" • Regne: de veritat, de justícia, d’amor i de pau, no de domini; neix del cor i es tradueix en fraternitat i respecte per la vida. "Vingui a nosaltres el teu regne... de veritat, de justícia, d’amor i de pau" • Voluntat de Déu: vol veure feliços els seus fills i filles; la santedat del seu nom s’expressa estimant la creació i tots els vivents. Segona part: Pa, Perdó i Temptació • Pa de cada dia: partir i compartir perquè tothom tingui el suficient; el “pa” inclou cultura, convivència i bé comú; denúncia de la indiferència envers migrants i refugiats. "El nostre pa de cada dia... perquè partit i compartit tothom en tingui el suficient" • Perdó: va més enllà de l’ofensa personal; és reconciliació activa per la justícia i la pau, fent-nos càrrec dels problemes dels altres. • Temptació: no donar l’esquena a Déu ni descartar els pobres; evitar convertir la cura de la creació en abús i explotació (crítica a l’individualisme i l’acaparament). "No ens deixis caure en la temptació... de convertir la cura de la creació en abús i explotació" Aportacions espirituals i pedagògiques Santa Teresa d’Àvila: la pregària pausada • Exemple de resar el Pare Nostre paraula a paraula: pensar què diem per evitar la rutina i aprofundir en el sentit de “Pare” i “nostre”. Laudato Si: paternitat i tendresa • Recorda la relació paterna de Déu amb totes les criatures i la seva tendresa; convida a una ecologia integral que uneix fe, justícia social i cura del creat. Responsabilitat personal i social • Lectura simbòlica d’Adam i Eva: l’afany de “ser com Déu” porta a dominar i destruir la natura. • Crítica del sistema econòmic que fomenta acumulació i descart; crida a no acostumar-nos a la situació present i a viure una fe dinàmica orientada al bé comú i a les generacions futures. Evangeli del diumenge (Lluc 18, 1-8) • Paràbola del jutge injust i la vídua persistent: cal pregar sempre sense perdre l’esperança. Déu no és com el jutge; fa justícia als qui clamen dia i nit. "Us asseguro que els farà justícia molt aviat... però quan el Fill de l’home vindrà, trobarà fe a la terra?" Missatge final • Pregar “Pare Nostre” és unir-se a tota la humanitat i a tota la creació; sense aquesta consciència, la pregària esdevé buida. • La fe cristiana és dinàmica, compromet amb la justícia, la pau i la cura de la casa comuna.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.


Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Introducció i editorial Context excepcional a Catalunya: el programa s’obre amb una posició clara davant les sentències als presos polítics (total de 99 anys i 6 mesos). "Un problema polític només es pot resoldre políticament" i cal respectar una demanda que implica més de dos milions de ciutadans. Crítiques i recomanacions ‘So Long, My Son’ (Hasta siempre, hijo mío) — Wang Xiaoshuai Punts clau • Actuacions magistrals (Os de Plata a la Berlinale per als dos protagonistes) amb un realisme que freguen el documental. • Estructura narrativa per el·lipsis molt clara i entenedora, que travessa 30–40 anys d’història xinesa a través d’una parella. • Diàleg amb el neorealisme (Rossellini) i ecos d’Angelopoulos; to sobri, profund i gens melodramàtic malgrat un títol castellà molt carregat. • Context social: política del fill únic, transformacions del país i el pes de la comunitat, però amb tractament familiar universal. • Durada: 3 hores que “les ha de durar”. “És una obra d’art.” ‘A Rainy Day in New York’ — Woody Allen Punts clau • Banda sonora exquisida (jazz clàssic; “Misty”, d’Erroll Garner) i fotografia de Vittorio Storaro (tardor a Central Park). • Elle Fanning destaca; Timothée Chalamet divideix opinions. • Woody Allen en clau d’“essència Allen”: elegant i fluida però derivativa, repeteix gags i situacions d’altres títols; “notable” per ofici, però sense la màgia de les grans. • Crítica a la bombolla pija novaiorquesa i a un protagonista que “no dóna un pal a l’aigua”. ‘O que arde’ (Lo que arde) — Oliver Laxe Punts clau • Cinema físic i sensorial a la Galícia rural; no actors (Benedicta Sánchez i Amador Arias) d’una veritat colpidora. • Obertura amb bulldozers arrasant el bosc i clímax amb incendi real; la lluita paradoxal dels bombers. • Relació mare-fill d’una empatia i sensibilitat excepcionals. • Recorregut festivaler: Quinzena dels Realitzadors (Cannes) — Premi de la Crítica. ‘Retrat d’una dona en flames’ — Céline Sciamma Punts clau • 1770, Bretanya: una pintora ha de retratar una jove que es nega a posar; amor construït entre mirades. • Gira de dones: direcció, protagonistes i mirada feminista subtil dins el context històric. • Guió de filigrana (Premi al Millor Guió a Cannes), diàlegs escassos però precisos; imatges d’una bellesa extraordinària. • Pot connectar encara més amb el públic femení, segons testimonis de sala. ‘Joker’ — Todd Phillips Punts clau • No és una cinta de superherois; és una pel·lícula rebel sobre exclusió i violència estructural. • Joaquin Phoenix, interpretació descomunal. • Controvèrsia internacional: problemes a Rússia i prohibició a la Xina. • L’elogi a l’autocrítica del cinema nord-americà. ‘Ad Astra’ — James Gray Punts clau • Òrbita íntima: odissea fill–pare amb ecos d’Homer (Telèmac), Edip i ‘Heart of Darkness’ (Conrad). • Estètica que remet a 2001, però la història és traslladable a qualsevol geografia; el viatge és emocional. • Brad Pitt, magnetisme sobri en un relat d’obsessió i reconciliació. Debat: clàssics i experiència de visionat Punts clau • Sales de repertori (Verdi, “Imprescindibles”): revisitar Bergman (‘Summer with Monika’, ‘Fresas salvajes’, ‘Persona’) que no envellixen. • Crítica a l’emissió televisiva amb corts publicitaris llargs (8TV): “no es pot tallar una emoció” (Fellini). Preferència per BTV i plataformes (control del temps i sense anuncis). Tema central: el projecte educatiu ‘Cinema en curs’ Què és i com neix • Iniciat el 2005; impulsores: Núria Aidelman i Laia Collel. • Objectiu: el cinema com a art i llenguatge, no com a instrument publicitari; creació al centre. Metodologia i pràctica • Simbiosi cineasta–docent a l’aula; treball per pràctiques des del primer dia amb material professional (càmeres, micros). • Nivells: de Primària a Batxillerat (implicació real del centre; sovint caps de setmana, franges llargues, etc.). • Guió col·lectiu a partir d’emocions viscudes; rigor en llum, plans i posada en escena; vocabulari tècnic integrat pels alumnes. • Formació del professorat (convivència de cap de setmana amb cineastes) i projeccions a la Filmoteca. Resultats, reconeixements i expansió • Premi Ciutat de Barcelona; projeccions i xarxa internacional (França/Marseille, Xile, Argentina, Brasil...). • Cineastes implicats: p. ex. Pep Garrido i Meritxell Colell (‘Con el viento’). • Web i contacte: cinemaencurs.org — l’accés demana centres “creients” i molt implicats. "Els resultats són impagables"; els infants incorporen el llenguatge cinematogràfic amb una velocitat sorprenent. Agenda • Mostra a Bordils (Primària, tradició de llenguatge audiovisual): dissabte, 10–18 h. Rutes guiades, càmera fosca i pràctiques obertes per a famílies i visitants. Cloenda • A l’avanç: visita de L’Àngela Gutiérrez (música i cinema) per parlar del Festival de Venècia.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.