Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12214episodis
l'Audició del 14/10/2019 - episode art
l'Audició

l'Audició del 14/10/2019

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Empanada Cultural del 13/10/2019 — Sitges 2019: “El hoyo” triomfa; debat sobre la política dels premis; “Bacurau”, “Vivarium”, “Judy & Punch” i l’animació de “J’ai perdu mon corps” - episode art
Empanada Cultural
1h

Empanada Cultural del 13/10/2019 — Sitges 2019: “El hoyo” triomfa; debat sobre la política dels premis; “Bacurau”, “Vivarium”, “Judy & Punch” i l’animació de “J’ai perdu mon corps”

Panorama general de Sitges 2019 Sitges manté la seva ànima de festival de gènere (terror/fantàstic), però obre focus a un cinema més ampli i contemporani del segle XXI. Es remarca el “caos deliciós” del festival: moltíssima oferta, múltiples seccions (Oficial, Noves Visions, Òrbita, Panorama, Brigadoon…) i una atmosfera única a sala: Aplaudiments a la capçalera i als logos de productores; xiulades a les subvencions. Identitat canalla i lliure de complexes, però cada cop més present la lectura social dels films i la política del palmarès. "Sitges és un deliciós caos" Palmarès i “El hoyo” (The Platform) Per què és clau Primera pel·lícula espanyola que guanya íntegrament el premi a Millor Pel·lícula a Sitges (des de 1994, quan va ser ex aequo). Òpera prima de Galder Gaztelu-Urrutia; coproducció bascocatalana. També rep: Premi del Públic, Direcció Revelació i Millors Efectes Especials. De què va (sense espòilers) Distopia claustrofòbica: un “cub” vertical amb desenes de nivells, on una plataforma plena de menjar descendeix. Com més avall, menys en queda. Temes clau: jerarquia, solidaritat, sàtira social i el camí de l’heroi. Punts forts Plantejament de món ràpid i clar, sense text expositiu. Direcció sòlida i to èpic clàssic dins d’un marc bèl·lic i violent. Interpretació central (Iván Massagué) i repartiment coral amb caràcter. Referències i ecos Cube (vertical), High-Rise (Ballard), Snowpiercer (Bong Joon-ho). Running gag a sala: "Òbvio" Recepció Consens majoritari: triomf justa i recomanadíssima; possible recorregut a Goya i, fins i tot, a premis internacionals. “Bacurau”: Millor Direcció i recepció dividida Premis i context Millor Direcció (Kleber Mendonça Filho i Juliano Dornelles), Gran Premi del Jurat, Premi de la Crítica i del Jurat Jove. Un palmarès molt acumulat. De què va Poble del Brasil àrid i fronterer que “desapareix del mapa”. Transgènere: western de setge + sàtira política + violència pulp. Udo Kier com a antagonista icònic. Lectura i debat Per uns, obra potent i simbòlica; per altres, pedant i massa dicotòmica. Missatge polític sobre corporativització de la violència i resistència comunitària. Recomanada a amants del gènere i a curiosos amb la pell poc fina. Interpretacions i “Vivarium” Premis Millor Interpretació Femenina: Imogen Poots per “Vivarium”. La pel·lícula Dir. Lorcan Finnegan. Amb Jesse Eisenberg i Imogen Poots. Parella jove visita una urbanització “perfecta” i queda atrapada en un laberint suburbà. To de sàtira àcida, humor hieràtic, gran posada en escena (background de disseny gràfic del director). Valoració Molt efectiva i visualment poderosa; manté el to més que sumar girs a la segona meitat. Ideal per a sales; premi a Poots del tot merescut. “Judy & Punch”: Millor Guió i revenja feminista Dir. Mirrah Foulkes (òpera prima). Protagonitzada per Mia Wasikowska. Fàbula medieval fosca sobre una parella de titellaires que deriva en violència masclista i venjança liderada per ella. To gamberro, èpic i d’esperit de resistència; guió premiat amb encert. Animació a competició: “J’ai perdu mon corps” Dir. Jérémy Clapin (òpera prima). Guió amb Guillaume Laurant (Amélie). Una mà escapada d’un laboratori busca el seu cos; en paral·lel, la vida d’un jove orfe a París. Animació per a adults: lírica, poètica, emocional; Premi a Millor Música a Sitges (per alguns, “premi de consolació” d’una obra que mereixia més). Estrena: a Espanya el 15/11 i a Netflix global el 29/11. Premis, política i distribució La política del palmarès Es debat com, alguns anys, els premis reflecteixen estratègies (ex.: donar visibilitat a òperes primes locals, o missatges socials del moment). Tot i això, aquest any, “El hoyo” és vista com una decisió encertada més enllà de la política. Arribada a sales i premis nacionals “El hoyo”, “Vivarium” i “El faro” arriben a sales; Bacurau incerta. “El hoyo”, clara candidata a Goya. Plataformes Netflix guanya presència com a finestra de films de festival; debat latent amb Cannes. Frases a recordar "Òbvio" "Sitges és un deliciós caos" Què queda pendent No s’arriba a comentar a fons: “El faro” (Eggers), “The Wild Goose Lake”, “Ad Ami” (Quentin Dupieux), “Dogs Don’t Wear Pants”, “The Long Walk”… Avanç: proper programa dedicat al Noir.

Club Alternatiu del 11/10/2019 - episode art
Club Alternatiu

Club Alternatiu del 11/10/2019

Fem que les nits de divendres i les tardes de diumenge sigui menys avorrida! Descobriment de novetats musicals i el millor entreteniment amb el millor equip. Ens escoltem? Amb Pau Martínez.

Babilònia del 10/10/2019 — De Bartók a Ad Astra: automedicació, terror i twerk; Alzheimer, remakes Disney i El peral salvatge - episode art
Babilònia
1h

Babilònia del 10/10/2019 — De Bartók a Ad Astra: automedicació, terror i twerk; Alzheimer, remakes Disney i El peral salvatge

Visió general Episodi variat i viu on l’equip de Babilònia repassa música clàssica, literatura, teatre i cinema. Es combinen peces amb to crític i reflexiu: des de la recepció polèmica de Béla Bartók, passant per una novel·la sobre l’automedicació i la fugida de la realitat, un thriller de terror tecnològic, un espectacle que resignifica el twerk des d’una mirada feminista, un drama tendre sobre l’Alzheimer, ciència-ficció íntima, revisions Disney i un gran fresc turc d’autor. Música clàssica: context i impacte d’El mandarí meravellós de Béla Bartók; programa amb Brahms i Respighi. Llibres: Mi año de relajación y descanso (automedicació i depressió) i La senyal (terror amb dol col·lectiu i tecnologia). Teatre: Així ballen les putes, peça participativa que desmunta tòpics sobre el twerk. Cinema: Vivir dos veces (Alzheimer), Ad Astra (paternofilial i nou “Far West” lunar), remakes Disney (Dumbo i Aladdin), apunts sobre Joker i recomanació de Her. Cinema d’autor: El peral salvatge, retrat generacional i simbòlic de la Turquia contemporània. Música clàssica: Béla Bartók — El mandarí meravellós Context: obra que va ser polèmica en la seva estrena per trencar amb el classicisme i el virtuosisme convencional, amb un tema “sòrdid” i provocador. Orquestració: orquestra completa amb percussió rica (timbals, gong, platerets...), textures que construeixen un ambient bulliciós, quasi de mercat oriental. Dramaturgia musical: pantomima de caràcter fosc amb tipus socials i un mandarí de poders extraordinaris. “Són tres pòtols que retenen [...] una jove prostituta [...] i després assassinar-los un cop seduïts.” Programa del concert (context) Brahms: Concert per a piano núm. 1. Respighi: Àries i danses antigues (corda; to de cambra). I finalment, Bartók: El mandarí meravellós. Llibre: Mi año de relajación y descanso Tema central: automedicació com a fugida d’una depressió no assumida; protagonista que decideix “hibernar” a base de sedants per desconnectar del món. “Vol viure dormint, dormida.” Tractament: to lleuger per a un assumpte seriós; mirada crítica al rol professional (puntualització sobre psiquiatre vs psicòleg) i la banalització de la recepta. Valoració: estil correcte, plantejament singular però sense arribar massa lluny; interès en la paradoxa d’una vida confortable i un buit existencial. Llibre: La senyal (Maxim Chatham) Gènere: terror de prosa clara i directa; lectura “enganxosa” i ben travada. Eixos: dol col·lectiu mal resolt + tecnologia i efectes paranormals; una espurna desencadena violència latent en una comunitat que “amaga sota la catifa” des de fa segles. “Aquell poble acumulava porqueria sota la fombra… durant segles.” Comparacions: ecos de Stephen King (més directe) i ressonàncies de Fargo en la radiografia moral del poble. Escena i cos: Així ballen les putes (Espai Joan Brossa) Direcció: Pau Roca. Amb Júlia Bertran (periodista) i Anna Chinchilla (professora de twerk). Peça del Grec que continua a l’Espai Joan Brossa. Proposta: teatre participatiu amb públic dret i dispositiu immersiu; exercici de resignificació del twerk com a expressió corporal i comunitària (arrels afrodescendents) davant la seva sexualització masclista a Occident. “Així balla la puta”: frase punyent que la peça capgira per denunciar la mirada moralista i l’etiquetatge del cos femení. Idees clau: Ball com a llibertat i autonomia del cos, no com a provocació “per a l’altre”. Història cultural dels balls “agarraos” i rols de gènere; el twerk es presenta com a autoafirmació. Cinema: Vivir dos veces (drama sobre l’Alzheimer) Trama: professor amb Alzheimer inicia un viatge per retrobar el seu primer gran amor; la família s’hi implica (relació avi-neta especialment tendra). Temes: cura, amor i dignitat, desinhibició pròpia de la malaltia i com els vincles es reconfiguren. Valoració: emotiva i assequible; destaca Inma Cuesta. Final bell i reconfortant. Cinema: Ad Astra Premissa: missió paternofilial en clau íntima; un fill (Brad Pitt) ruma sobre el sentit del viatge i el llegat d’un pare mític. Paràbola: paral·lel amb Apocalypse Now (recerca d’una figura “desbordada” al límit). Món: ascensor espacial, Lluna com a nou Far West amb pirates; bones intuïcions tecnològiques. “La Lluna és el nou Far West.” Valoració: interessant i respectuosa amb la ciència, però amb problemes de tempo i versemblança en el viatge. Remakes Disney: Dumbo (Tim Burton) i Aladdin (Guy Ritchie) Dumbo: to visualment fosc i moments durs per a canalla sensible; Barton aporta marca pròpia però irregular; Michael Keaton descafeïnat. Aladdin: molt fidel a l’original, efectes correctes i Will Smith com a motor carismàtic; globalment previsible. Altres apunts de cinema Joker: fort consens crític; pendent de comentari ampli en un altre programa. Her (Joaquin Phoenix): recomanació entusiasta; intimista, lògica i emotiva. Cinema d’autor: El peral salvatge (Turquia) Autor: Nuri Bilge “Seiland” (Ceylan). Fresc de tres hores que flueix amb agilitat. Trama: jove mestre i escriptor retorna al seu poble; xoc ciutat-poble, precarietat, obstacles per publicar i servei militar. Debats: islam tradicional vs visió més humanista i evolutiva (diàleg entre imams), rol de la dona i sortides vitals limitades. Simbolisme: pou que s’excava sense aigua com a metàfora de perseverança; peral que fructifica malgrat la sequedat; referències culturals (cavall de Troia). Valoració: preciosa fotografia, ritme contemplatiu i humanista; molt recomanable.

← Torna a tots els podcasts