
l'Audició del 27/5/2019
Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.
Episodis etiquetats amb Altres

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Programa musical amb l'Imanol Lòpez, Gerard Maynés i l'Amador Saiz

Fem que la tarda dels diumenges sigui menys avorrida! Descobriment de novetats musicals i el millor entreteniment amb el millor equip. Ens escoltem? Amb Pau Martínez.



Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.


Programa dedicat al món del Swing, amb Edu Martínez

Resum general Episodi coral amb to proper i molt contingut cultural. Es combinen arts escèniques, música popular, literatura i cinema, amb comentaris vivencials i criteri crític. Els blocs principals són: Teatre: èxit de “Les noies de Mossbank Road” a la Villarroel, direcció de Sílvia Munt i trio actoral de primer nivell. Música popular: crònica del gran festival de la Sardana al Liceu (30a edició), amb ple absolut i col·laboracions destacades. Llibres: el costumisme vital i desvergonyit de “Candela” (Juan del Val) i la ciència-ficció d’Asimov (Robots i Fundació). Cinema: mirada profunda a L’angosta (distopia de parelles forçades), lectura neo-realista de Roma, clímax comercial amb Avengers: Endgame i un western fosc i cerebral amb The Sisters Brothers. "És una distopia sobre el món dels solters i de les solteres" (sobre L’angosta) "Allò és l’orgasme final" (sobre el clímax d’Avengers: Endgame) Teatre Les noies de Mossbank Road (La Villarroel) Direcció: Sílvia Munt. • Autoria: Amelia Wilmore. Repartiment: Clara Segura, Marta Marco, Cristina Genevat. Tema: amistat universitària, identitats, relacions i decisions de vida (família, carrera, èxit). To: comèdia àgil amb fons emocional; alterna moments divertits i colpidors. Posada en escena: escenari central amb públic a banda i banda; dinamisme i proximitat. Recepció: gran demanda de públic i crítiques molt positives. Música popular (Sardanes) 30a edició al Gran Teatre del Liceu Participació massiva i suport institucional (assistència del President i responsables de cultura). Format: promoció anual de sardanes (votació popular + final al festival). Rotació territorial (Catalunya i Andorra). Anunci de la propera seu: Sabadell – La Faràndula. Valoració artística: qualitat alta però percepció d’estètica clàssica poc permeable a innovacions. Moments destacats: Havaneres convidades (trio molt solvent). Polifònica de Puig-reig: potència coral remarcable. Adaptacions: Ave Maria, intermezzo de Cavalleria rusticana, i incursions “inesperades” (Beethoven) en clau de cobla. • Reflexió: com obrir el gènere a més mestissatge i nous públics? Llibres Candela (Juan del Val) Gènere: novel·la costumista, directa i fresca en el tractament del sexe i les relacions. Univers: un bar de barri i el seu mosaic humà (mare amb ull de vidre, àvia carismàtica, treballadora Loli i el seu fill “poligonero”, clients fidels...). To: humor negre, situacions almodovarianes i tendresa de fons. Valoració: lectura àgil i simpàtica (ideal per a l’estiu); ben escrita, sense pretensions profundes. Asimov: Robots e Imperio i Fundación y Tierra Pont entre sagues: connexió entre l’univers de Robots i el de Fundació. Conceptes clau: Tres lleis de la robòtica i el robot humaniforme; Giscard amb capacitat telepàtica i d’influència mental limitada per les lleis. Conflicte històric: Espacials vs Terrícoles; decadència de la Terra (radioactivitat) i diàspora humana cap a l’Imperi. Debat de futur: tecnocràcia (1a Fundació) vs poder mental (2a Fundació) vs model orgànic planetari (Gaia). Planetes icònics: Solària (societat misàntropa i autoreproducció hermafrodita) i Gaia (ecosistema ment-compartida). Valoració: narrativa d’idees amb gran ambició temporal; lectura exigent però estimulant. • Nota final: expectatives per la sèrie de Fundació (Apple TV+). Cinema L’angosta (Yorgos Lanthimos) Distopia: societat que obliga a viure en parella; qui no s’aparella en 45 dies és convertit en animal i expulsat al bosc. Normatives absurdes: parelles per similituds físiques; al bosc, l’“antítesi” també imposa prohibicions (no enamorar-se). Estil: atmosfera freda i decadent, humor negre i ironia punyent. Protagonista: Colin Farrell. Lectura: crítica a la pressió social per emparellar-se i a l’engranatge normatiu que coarta la llibertat. Roma (Alfonso Cuarón) Estètica: blanc i negre exquisit, càmera objectiva, ritme calmat; ecos de neorealisme. Relat: vida quotidiana d’una serventa d’origen mèxica a la burgesia del barri Roma (CDMX, anys 60). Experiència: aparent quietud on “no passa res”, però passen moltes coses; seqüències de gran força emocional. Valoració: cinema hipnòtic i magistral, que demana entrar-hi i deixar-se portar. Avengers: Endgame Clímax de la saga iniciada a Infinity War: resposta al genocidi còsmic de Thanos (les “gemes” i el xascar dels dits). Espectacle total: ritme, emoció i banda sonora d’Alan Silvestri; final apoteòsic per a fans. The Sisters Brothers (Jacques Audiard) Western: fosc, fred i cerebral; dissecció del mite de la frontera, el control i la violència sistèmica. Parella protagonista: John C. Reilly i Joaquin Phoenix. Elements: recerca d’or amb mètodes químics perillosos; moral ambigua i final inesperat. Valoració: gran cinema, però no per a tots els paladars (to sever i atmosfera ombrívola).