
Vet Aquí Que... del 23/5/2019
Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup Marc (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).
Episodis etiquetats amb Altres

Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup Marc (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.


Resum general En aquest episodi de Paraula Viscuda, el/la locutor/a conversa amb Abre Agulló i Guerra, veí i activista ecologista de Sant Just, sobre la seva relació vital amb els arbres. Es tracten temes com la comunicació i cooperació entre arbres, els beneficis dels banys de bosc per a la salut, la història del roure monumental a la zona de l’ITV, la formació del sòl (capa edàfica), l’ecologisme i la no-violència, la transició energètica i el problema de les espècies invasores locals. "El meu pare és com un arbre, que el vent mou, però mai no tomba." (Poema de l’Anna Agulló a la contraportada del llibre del seu pare) Temes principals Natura i salut: Shinrin-yoku (banys de bosc), abraçar arbres, efectes anímics i fisiològics. Ciència dels boscos: comunicació subterrània per xarxes micorríziques, cooperació i regulació del creixement. Roure monumental de Sant Just: valor ecològic i emocional, experiència personal d’Abre. Ecologisme i valors: no-violència, esperit crític, responsabilitat col·lectiva. Energia i política: renovables (plaques solars, eòlica), crítica a l’AVE i alternatives ferroviàries. Terra viva: humus, capa edàfica i paper de les arrels en la formació del sòl i l’accés a l’aigua. Espècies invasores: ailànt, càssia, llorer; impacte i gestió a Sant Just. Moments clau i idees La passió per plantar i cuidar arbres (22 anys al torrent de Can Cortés) • Plantacions del grup ecologista des de fa 22 anys; cura constant i comunitària. • La feina al bosc com a “camí de vida” i font d’alegria i sentit. La vida secreta dels arbres: ciència de la comunicació vegetal • Arbres que cooperan: intercanvi de recursos (p. ex. glucosa) via xarxa micorrízica (fongs a les arrels). • Autoregulació del creixement de branques per evitar competència i deixar passar el sol. • Enfocament científic, no esotèric: observacions i divulgació accessibles. "Árboles que se comunican entre sí... árboles sensibles, con emociones, con recuerdos... increíble, pero cierto." Banys de bosc, salut i abraçar arbres • El Shinrin-yoku (Japó) està integrat en medicina convencional: millora l’estat d’ànim i la salut. • Abre reporta sortir del bosc eufòric, respirant compostos beneficiosos que alliberen els arbres. • L’abraçada als arbres com a pràctica de connexió i benestar. El roure monumental de la ITV • Roure majestuós en un entorn industrial; descobert i reivindicat per Abre. • Pràctica d’abraçar-lo i percebre’n la “corrent” (flux de saba i aigua cap a les fulles). • Funcions ecològiques: ombra, refugi d’ocells, aliment per fauna i identitat del lloc. Arrels, roca i aigua: com els boscos creen terra viva • Arrels d’alzines i roures fracturen la roca, afavoreixen l’oxidació i retenen aigua en “cavitats” naturals. • En sequera, Abre rega els plançons; a llarg termini, el bosc es fa més resilient. • Formació d’humus i capa edàfica: base de la “terra viva” que sosté els ecosistemes. D’on neix l’activisme: no-violència i ecologisme • De la foscor del franquisme al Vaticà II: obrir portes al qüestionament i la no-violència (Crist, Gandhi, MLK). • Primeres passes d’ecologisme als anys 70-80. Energia i política pública • Crítica a l’AVE: alternatives ferroviàries (doble via) més eficients i inclusives. • Impuls a renovables (plaques solars, eòlica) i resistències estètiques/socials. • Denúncia del negacionisme climàtic i del benefici immediat com a fre per al bé comú. Acció i esperança • Exemples inspiradors: neteja massiva d’una platja a l’Índia; activisme global (p. ex. jovent com Greta Thunberg). • Els arbres com a bona companyia i escola de paciència i perseverança. Espècies invasores a Sant Just • Ailànt (Ailanthus): molt invasor, fusta dolenta i fins i tot tòxica; eliminació complexa i lenta. • Càssia i llorer: també invasores, ofeguen el creixement d’altres espècies. • Gestió: control mecànic, protecció de plançons, marges amb bardisses per fauna i protecció. Espiritualitat i natura • Viure la natura com a espiritualitat quotidiana i ètica de la bondat i respecte. • Recomanació d’abraçar un arbre per rebre vibracions positives i recordar que som part del Tot. "Som natura"

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.


Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Resum executiu Programa centrat en documental: del festival DocsBarcelona i el seu impacte al debat sobre plataformes, amb crítiques d’«Aquarela» i «Fyre», i una segona part dedicada al convidat Jordi Espuny, que presenta el documental «Cacau i Nata» i repassa el llegat de la Granja Viader i el naixement del Cacaolat. Punts clau • DocsBarcelona: seus (Aribau Multicines, CCCB), masterclasses (p. ex. Víctor Kossakovsky), seccions i expansió a Hispanoamèrica. • Auge del documental: creixement d’audiència, paper de TV3 «Sense ficció», i la versatilitat del format documental. • Crítica de títols: «Aver que ensorri la revolució» (relat del 20‑S/1‑O amb gran claredat narrativa) i «Aquarela» (l’aigua com a protagonista, altíssim framerate). • «Fyre» (Netflix): l’estafa del festival i la fascinació pel seu making of intern; debat sobre realitat/ficció i magnetisme del protagonista. • Plataformes i qualitat: «The Ballad of Buster Scruggs», estratègies d’estrena (Beatles «Eight Days a Week», film de Bruce Springsteen) i la convivència cine/streaming. • Convidat: Jordi Espuny: presenta «Cacau i Nata» (dir. Fina Sensada), documental sobre quatre generacions de dones Viader, arxius familiars i la gènesi del Cacaolat. • Estrena: BTV (DOCS), dissabte 25, 19:30. • Tema pendent: educació clàssica vs pensament crític. Contingut detallat DocsBarcelona: impacte, seccions i formats • Dates i seus: del 15 al 25, projeccions a l’Aribau Multicines i masterclasses al CCCB. • Programació: obertura amb «Aquarela» i classe magistral de Víctor Kossakovsky; cloenda amb el documental sobre Pepe Mujica. • Abast i premis: diverses seccions, inclusió d’obres d’Espanya i Hispanoamèrica, i itineràncies (sales, biblioteques i fins i tot presons). • Auge del gènere: augment exponencial d’interès; referència a TV3 «Sense ficció» com a motor de qualitat. «El format de documental és molt versàtil… hi ha films on el personatge és l’aigua.» «Aver que ensorri la revolució» (20‑S/1‑O) • Relat dirigit per un canadenc amb abundant material enregistrat a Barcelona (20‑S, 1‑O). • Narració molt ben conduïda (anades i tornades temporals), amb context històric i fils com Lluís Llach. • Valorat per la seva claresa expositiva i recorregut internacional (Grenoble, París). «Aquarela» (Víctor Kossakovsky) • «El personatge d’Aquarela és l’aigua» en les seves formes (líquida, sòlida, vaporosa). • Filmada a ~95 imatges/segon i projectada localment a 48 i/s: definició i detall excepcionals, sense efectismes gratuïts. • Seqüències impactants: tormenta tropical devastadora i rescats sobre gel que es trenca. «Jo no havia vist mai res semblant.» «Fyre: The Greatest Party That Never Happened» (Netflix) • De l’app per contractar artistes a un festival-escàndol de luxe a les Bahames (entrades fins a 45.000 €). • El promotor Billy McFarland va contractar càmera per documentar-ho tot: material de primera mà que alimenta el dubte entre realitat i posada en escena. • Tò «angoixant però també hilarant»: el guió real sembla increïble, però és verídic (McFarland a presó). «No m’ho crec… Sembla muntat com una pel·lícula.» Plataformes, qualitat i estratègies • Qualitat a Netflix: «The Ballad of Buster Scruggs» dels germans Coen desmunta prejudicis. • Estrenes esdeveniment: cas «Eight Days a Week» (Beatles) o el film de Bruce Springsteen; finestres curtes al cinema i posterior disponibilitat massiva. • Conclusió: si hi ha creació i qualitat, benvingui vingui d’on vingui; el cinema i el streaming poden coexistir. Convidat: Jordi Espuny i «Cacau i Nata» Història de la Granja Viader i el Cacaolat • Orígens familiars a Cardedeu; Marc Viader passa de mosso a propietari, funda Letona i impulsa la diversificació. • Inspiració del batut de cacau en un viatge a Hongria; el fill Joan hi veu l’oportunitat d’aprofitar mermes de llet: neix el Cacaolat. • Repte tècnic: emulsions i dissolució del cacau (procés químic-industrial). • Màrqueting pioner (anys 30): ràdio, cinema, eslògans; gran record a les retransmissions futbolístiques dècades després. • Canvis als 70 (multinacionals) i, avui, Fundació Marc Viader per preservar i difondre la memòria. El documental «Cacau i Nata» (dir. Fina Sensada) • Projecte impulsat per Teresa Enric (productora) i Teresa Pérez (guió inicial), amb focus en les dones de la família Viader. • Arxiu familiar extens (films domèstics de Jaume Casadamunt, materials dels fills i nets) que la directora reconstrueix creativament en una nova línia narrativa. • La directora, Fina Sensada, aporta ofici de camp (ONGs, operacions, camps de refugiats) i un muntatge d’autor sensible i potent. • Retrat d’un segle i quart d’història i d’uns valors: treball, emprenedoria i compromís social. • Estrena: BTV (DOCS), dissabte 25, 19:30. «Va capgirar-ho tot… d’una manera molt creativa, molt inspirada: obra d’autor.» Valors i llegat Viader • La granja farà 150 anys el proper any: continuïtat familiar i identitat de país reflectida en la seva trajectòria. • Èmfasi en humilitat d’origen i ajuda als altres com a eixos del relat familiar. Tema pendent • Debat proposat per al futur: educació clàssica (adoctrinadora?) vs educació per al pensament crític i l’autonomia personal. Recs finals • Veure «Cacau i Nata» a BTV. • Recuperar «Aquarela» en sala si és possible. • A Netflix: «Fyre» i «The Ballad of Buster Scruggs». • Comèdia italiana citada: «Como un pez fuera del agua» (per un altre programa).

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.