
Music Club Selecció Migdia del 13/6/2018
Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.
Episodis etiquetats amb Altres

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.


Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Introducció • El programa obre amb salutacions i la presentació del convidat, Joan Agut (mestre amb més de 30 anys d’experiència i cinèfil), que torna per parlar del tema central: nens i cinema. "Parlar dels nens i el cinema: què ens mostra el cine i com evoluciona la mirada sobre la infància." Panorama del cinema xilè contemporani Larraín i Lelio, dos noms clau • Es repassa la renovació del cinema xilè recent amb èxits internacionals. • Pablo Larraín: “La frontera”, “No” (2012), “El club” (2015), “Neruda”, “Jackie”. • Sebastián Lelio: “Gloria” (2013), “Una mujer fantástica” (Òscar a millor pel·lícula internacional), i el seu remake nord-americà de “Gloria”. Temes destacats • Debat sobre remakes: de “Gloria” a “Funny Games”, i el pes del mercat dels EUA i l’allergia als subtítols. • Comparativa Spotlight vs El club: per alguns, “El club” és més contundent i fosca en la denúncia. Ressenyes i recomanacions Desobedience (Sebastián Lelio) • Coproducció anglosaxona ambientada a Londres; guió de S. Lelio i Rebecca Lenkiewicz (co-guionista d’“Ida”). • Protagonitzada per Rachel Weisz i Rachel McAdams. Drama intimista sobre ortodòxia jueva i identitat. • Punts forts: interpretacions, concisió narrativa i subtilesa. Maria by Callas • Documental d’arxiu amb una selecció molt cuidada que contraposa la diva i la dona. • Moments musicals icònics (ex. Casta Diva). Retrat de la solitud de l’excepcionalitat. Borg vs McEnroe • Duelo de 1980 a Wimbledon com a sismògraf del perfeccionisme i la pressió d’elit. • Retrat més profund de Borg; McEnroe queda més esbossat però el partit i el tiebreak són memorable. The Cakemaker (El repostero de Berlín) • Melodrama discret sobre dol, identitats i límits religiosos/culturals a Jerusalem. • Ritme molt lent i un llarg flashback final poc justificat; destaca l’ús sensual de la pastisseria en imatge. El orden divino • Suïssa, 1971: lluita pel sufragi femení. Tractament emotiu i lineal, amb toc de didactisme sentimental. • Reflexió (política) sobre per què Suïssa hi arribà tard sense revolució industrial ni gran classe obrera. Dossier principal: Nens i cinema (Joan Agut) 1) Estereotips i catàleg bàsic • Imatges recurrents: nen/nena “agradable”, repipi, o pensat per generar empatia immediata. • Exemples: “Mary Poppins”, “Somriures i llàgrimes”, “Solo en casa”, “Cinema Paradiso”. • Mirada espanyola amb nenes protagonistes de gran nivell: “El espíritu de la colmena”, “El sur”, “Cría cuervos” i el recent “Estiu 1993”. 2) Empatia, perill i seqüències icòniques • Adolescència desorientada a “The Ice Storm”. • Patiment i revelació a “El sexto sentido”; la nena atrapada a “Poltergeist”. • Clàssic del muntatge: el carric fort d’“El acorazado Potemkin” i el seu “muntatge d’atraccions”. 3) Nens “dolents” o amenaça invertida • Variants de terror i inquietud: univers Stephen King (pobles abduïts per infants), “Los niños de Brasil”, “The Children’s Hour”, “El exorcista”, “El buen hijo”, “La cinta blanca”. • Subversió contemporània: “Hard Candy” (capgira la Caputxeta; duel psicològic poderós). • Vampir romàntic i ambigu: “Déjame entrar” (preferible versió sueca a l’americana). 4) Quan el vincle amb un adult fa créixer el nen • “El chico” (Chaplin) barreja de comèdia i melodrama; model fundacional. • Tati i el nebot (Monsieur Hulot) contra la modernitat tecnificada. • “Ladrones de bicicletas” i “Pelle el conquistador”: el nen acaba superant la figura adulta, duresa i maduració. • “Cinema Paradiso”: estima pel cinema, però amb excessos sentimentals. • Truffaut com a referent de la infància: “Les 400 coups”, “L’enfant sauvage”, “L’argent de poche”. 5) Duos insòlits i paternitats alternatives • “Kikujiro” (Takeshi Kitano): gàngster i nen en un viatge tendre i anti-cliché. • “Terminator 2”: el robot com a “pare” que no falla a John Connor. • “The Shining” (Danny) i “Léon: The Professional” (Natalie Portman): presència infantil potentíssima en gèneres de risc. 6) Distopies: els nens com a esperança del món • “Children of Men”, “Mad Max: Fury Road”: el nen (o l’embaràs) com a promesa de continuïtat de l’espècie. 7) Adults que fan de nens; faules i límits • Del cinema mut (Chaplin, Keaton, Laurel & Hardy) a “Amélie” i “Life of Pi”: la mirada infantil en cos adult. • Debat sobre “La vida és bella”: faula efectiva per a uns, inversemblant per a altres; comparació amb “El niño del pijama de rayas”. 8) Si féssim una pel·lícula amb nens... • Rebuig d’estereotips i preferència per finals oberts; mostrar la vida tal com és, amb la complexitat dels processos de creixement. Conclusions i tancament • Programa coral amb crítiques variades i un dossier dens i didàctic sobre la representació de la infància al cinema: de l’empatia als rols invertits, de l’educació a la distopia. • S’anuncia la propera convidada, Gloria Montero, per parlar de cinema i escriptura.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.


Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.


Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...