Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12220episodis
Cinema sense condicions del 5/6/2018 — Polanski i “Basada en hechos reales”, guia de cartellera d’estiu, “Ladrones de tiempo” i Laia Colet: de Cuba a l’estació MIR - episode art
Cinema sense condicions

Cinema sense condicions del 5/6/2018 — Polanski i “Basada en hechos reales”, guia de cartellera d’estiu, “Ladrones de tiempo” i Laia Colet: de Cuba a l’estació MIR

Panorama general Episodi miscel·lani i molt complet: comença amb la crítica de “Basada en hechos reales” de Roman Polanski, segueix amb una guia de cartellera d’estiu amb recomanacions sòlides, un avanç d’estrena (“On Chesil Beach”) i un bloc dedicat al DOCS Barcelona amb el documental “Ladrones de tiempo”. La segona meitat és una entrevista en profunditat a Laia Colet (directora d’art) sobre el seu ofici i rodatges internacionals: Cuba (Yuli), el set de l’estació MIR per a “Sergio & Sergei” i el projecte distòpic “Paradise Hills”. Crítica destacada: “Basada en hechos reales” (Roman Polanski) “La salsa no li qualla.” Punts clau • Tema i to: thriller psicològic d’aires clàssics, amb duel entre dues protagonistes. • Guió: coescrit per Polanski i Olivier Assayas a partir de la novel·la de Delphine de Vigan. • Recepció: crítica dividida; es retreu confusió, erratisme i un clímax poc reeixit. Virtuts • Posada en escena i fotografia molt polides; muntatge solvent. • Música d’Alexandre Desplat que ajuda a sostenir la tensió. Mancances • Guió condensat en excés d’una novel·la complexa; subtileses que el cinema no acaba de traduir. • Duel interpretatiu que no ateny la intensitat esperada. • Com a referents, alguns hi veuen ecos de “Repulsión” i “El quimérico inquilino”, però el resultat decep. Guia de cartellera (quadern d’estiu) Recomanacions amb una sola sessió o poca disponibilitat • “Borg/McEnroe” — molt bona, parla d’èxit/fracàs, atrau fins i tot fora del tennis. • “Camarón: Flamenco y revolución” — documental cim. • “Cares i llocs (Visages, Villages)” d’Agnès Varda i JR — molt recomanable. • “Dede” (Geòrgia) — tragicomèdia rural, cinema ètnic honest i ben fet. • “Disobedience” (Sebastián Lelio) — internacional, amb Rachel Weisz i Rachel McAdams. • “En tiempos de luz menguante” — mirada des de dins a la RDA, amb Bruno Ganz. • “La forma de l’aigua” — Òscar a millor pel·lícula; encara en cartell. • “Lean on Pete” — retrat de l’Amèrica profunda; Steve Buscemi, Chloë Sevigny i un cavall memorable. • “Maria by Callas” — arxiu monumental condensat en 100 minuts imprescindibles. • “Muchos hijos, un mono y un castillo” (Gustavo Salmerón) — divertidíssima. • “Rebelde entre el centeno” — biopic d’S. D. Salinger i el naixement d’un clàssic. • “Tres anuncios en las afueras” — provocadora i altament recomanable. • “Un sol interior” (Claire Denis) — interessant, amb Juliette Binoche; recepció desigual segons gènere. • “Una mujer fantástica” (Sebastián Lelio) — Òscar a millor pel·lícula internacional; radiografia del Xile contemporani. Apunt • “Lucky” — homenatge a Harry Dean Stanton; debat entre expectatives i guió; presència de David Lynch en un paper. Avanç d’estrena: “On Chesil Beach” • Basada en la novel·la curta d’Ian McEwan (guió del mateix autor). • Fidelitat elevada al text, amb un retoc final més edulcorat. • Saoirse Ronan brilla; Emily Watson en suport de luxe. • Fotografia i localitzacions: extraordinàries. • Òpera prima de Dominic Cooke: s’hi veu fusta de director. DOCS Barcelona: “Ladrones de tiempo” (Cosima Dannoritzer) Idees principals • Crítica a la cultura do it yourself quan trasllada tasques de l’empresa al consumidor (Ikea, auto-check-in, kioscos de comanda, compra online). • El temps com a recurs més preuat i camp de negoci. • Concepte de cost d’oportunitat: el que fas impedeix fer una altra cosa. Exemples i impacte • Casos de substitució de personal per màquines i outsourcing al client. • El fenomen japonès del karoshi (mort per excés de feina). • Debat posterior amb discrepàncies: el valor del film és la reflexió que obre. Entrevista a Laia Colet (directora d’art) Trajectòria en breu • De col·laboracions amb Ken Loach, Almodóvar i Marc Recha, a títols com “El perfum”, “Che: El argentino”, “El olivo”, “Presentimientos” i “Sergio & Sergei”. • Premi Gaudí per la direcció artística d’“Eva”. Yuli (Icíar Bollaín): biopic de Carlos Acosta • Projecte BBC amb Paul Laverty (guió). • De barri humil de l’Havana a primer ballarí del Royal Ballet; primer Romeo negre. • Rodatge principalment a Cuba, amb setmanes a Madrid i Londres. Treballar a Cuba: reptes logístics i creatius • Sense Internet i telèfon car: canvia el flux de comunicació; et torna propietari del teu temps. • Transport fràgil (cotxes dels 50–60), aturades imprevistes. • Escassetat de materials (fusta, pintura, ferro): cal enginy i intercanvis; aconseguir fusta per a la tarima va costar 2,5 mesos. • Anècdota: decidir un camió groc i descobrir que “a l’illa no hi havia groc”. • Equip local competent i espavilat: tot s’aconsegueix, però més lent i de manera artesanal. Censura, permisos i context • L’Estat controla permisos i hi ha lectura de guió; “Yuli” és no denunciant, però situa el context dur dels 90 (crisi soviètica, balseros). • Carlos Acosta és molt estimat i mai ha renunciat a Cuba; avui impulsa escola i companyia. Canvis recents a Cuba • Iniciatives privades tímides i controlades; auge del turisme (almendrones “impoluts”). • Obertura amb EUA: més teòrica que real. “Sergio & Sergei”: l’estació MIR al plató • Exterior i interiors cubans rodats a Cuba; l’estació MIR es construeix a Barcelona. • Documentació: la MIR real era estreta, atapeïda i “cutre” (fòrmiques, moquetes tacades), res a veure amb la ciència-ficció pulcra. • Solució per a la ingravidesa: actors penjats amb arnesos. • Recerca d’aparellatge soviètic: viatge a Polònia a una empresa de desmilitarització; selecció amb gomets i enviament de palets plens de material. “Paradise Hills” (Alice Waddington) • Òpera prima produïda per Nostromo; guió de Nacho Vigalondo i Brian DeLeeuw. • Repartiment: Milla Jovovich, Emma Roberts... • Distopia d’estètica molt agosarada: fotografia, vestuari i art inventen un món. Ofici i mirada • Diferències de sistema: als EUA predomina el productor; a Europa, més veu de director (excepcions: Soderbergh com a productor-director). • Referents: Dante Ferretti, Ezio Frigerio, equips italians i clàssics. • Filosofia: la direcció d’art ha de ser adaptable; si el teu “segell” s’imposa sempre, falla la pel·lícula. “T’has d’adaptar a la pel·lícula; ha de ser funcional.” Frases destacades • “És una pel·lícula de Polanski... però la salsa no li qualla.” • “A Cuba tornes a ser propietari del teu temps.” • “La MIR real era l’antítesi de 2001.”

l'Audició del 4/6/2018 - episode art
l'Audició

l'Audició del 4/6/2018

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Beats del 1/6/2018 - episode art
Beats

Beats del 1/6/2018

Un repàs a l’actualitat de la música electrònica i les seves variants.

Babilònia del 31/5/2018 — De Hiperion a Osho: llibres, sèries i cinema — Wild Wild Country, Molly’s Game, Tom of Finland i Campeones - episode art
Babilònia
59'

Babilònia del 31/5/2018 — De Hiperion a Osho: llibres, sèries i cinema — Wild Wild Country, Molly’s Game, Tom of Finland i Campeones

Panorama general Un episodi coral on el grup repassa lectures i estrenes amb to distès però criteri clar: de la ciència-ficció clàssica de Dan Simmons a la crònica d’una secta a Oregon, passant per un biopic artístic, pòquer d’alt nivell i una comèdia humana que triomfa. També hi ha espai per a una recomanació costumista breu i per a una crítica dura a una cinta de terror recent. Temes principals tractats 1) Llibres Hiperion (Dan Simmons) • Univers ric i ambiciós: hegemonia humana de més de 200 mons, éxters (humans nòmades de l’espai) i el tecnonúcleo (IA autoconscient) com a contrapoder. • Tecnologia clau: portes de telelectores (forats de cuc) que creen cases “multimón” i fins i tot un riu que travessa planetes; reflexions sobre el deute temporal dels viatges relativistes. • El misteri d’Hiperion: les Tombes del Temps i l’ésser mític l’Alcaudón (The Shrike), objecte de peregrinacions i possible amenaça existencial. Context religiós residual (Església catòlica vestigial) i Terra desapareguda arran d’un forat negre (l’Ejira). • Valoració: molt ben documentat i escrit; saga que enganxa i obre grans preguntes filosòfiques i tecnològiques. La Ràdio de Piedra (Juan Herrera) • Novel·la breu i costumista ambientada a la postguerra (anys 40): un poble descobreix el món a través d’una ràdio de galena col·locada al campanar. • Galeria de personatges tendres i irònics (capellà, “les lombrices”, el noi alt i desgarbat que esdevé mite amatori, el dramaturg local) i una farsa al voltant d’un fals Franco. • To amable i àgil: ideal per a una lectura d’estiu “d’un parell de dies”. Los perros duros no bailan (Arturo Pérez-Reverte) • Protagonitzada per gossos en un entorn marginal: bevedors, baralles il·legals i codi propi; llenguatge ple de girs canins i un catàleg extens de races. • Trama de retorn al món brut de les baralles per rescatar amics segrestats; to de novel·la negra amb tints detectivescos. • Crítica: es perceben estereotips i sexisme; l’interès inicial decau. Debat obert sobre altres obres de Reverte (els Alatristes agraden, “Carta esfèrica” divideix, adaptacions cinematogràfiques irregulars). "Me importaba un carajo de Chihuahua" — un dels girs lingüístics que exemplifica l’humor caní del llibre. 2) Sèries Wild Wild Country (Netflix) • Docu-sèrie en 6 capítols sobre la comuna d’Osho (Bhagwan Rajneesh) a Oregon (1981–85): d’aixecar una ciutat utòpica a xocar amb la Amèrica cristiana de Reagan. • Comunitat de gent molt preparada (arquitectes, metges, científics) i autogestionada; escalada del conflicte amb el poble veí (Antelope), politització i militarització (armes i “policia” pròpia). • Punts foscos: el cas de bioterrorisme més gran fins aleshores als EUA i maniobres legals agressives. Figura magnètica de Ma Anand Sheela: intel·ligent, fanàtica i decisiva. • Valoració: ritme àgil, material d’arxiu potent i tensió creixent “capítol a capítol”. Un relat real que supera sovint la ficció. 3) Cinema Molly’s Game (Aaron Sorkin) • Biopic de Molly Bloom: educada amb disciplina de ferro, passa d’esquiadora d’elit a organitzadora de timbes de pòquer VIP (actors, magnats) amb apostes de 100–200k $ per mà. • Clau legal: és legal organitzar si només vius de propines; cau quan fa de “banca” i reté percentatges de fitxes. Advocacia d’Idris Elba; estructura de flashbacks. • Valoració: recomanable per l’accés a un món opac i el pols narratiu; final judicial percebut com a sobtat. "Als 5 minuts de partida, si no saps qui és el primo, el primo ets tu" — la psicologia del pòquer, al cor del film. Tom of Finland (Dome Karukoski) • Biopic sensible sobre l’artista finlandès que va codificar l’estètica leather i l’art homoeròtic del segle XX. • De la guerra (front rus) al descobriment del desig i la creació d’un univers visual de botes de cuir, bigotis i volums impecables; procés creatiu elegant i contingut. • Valoració: rodona i creïble, actors no famosos que afavoreixen la versemblança; bona parella de programa amb “Behind the Candelabra”. Campeones (Javier Fesser) • Comèdia humana amb Javier Gutiérrez: un entrenador sancionat es fa càrrec d’un equip de bàsquet amb persones amb diversitat funcional. • To entre humor i tendresa, sense victimisme: reivindicació de l’educació emocional i de mirades diferents sobre el temps, les relacions i el valor de l’autenticitat. • Valoració: divertida, entranyable i enriquidora. Dentro de tus sueños • Premissa suggeridora (nen que materialitza un “monstre” anomenat Cànquer i fa aparèixer morts), però execució caòtica i erràtica. • Valoració: mal plantejada i confusa; es desinfla tot i partir d’una idea amb potencial.