Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12220episodis
Veus Parròquia del 30/5/2018 — Gaza i Rohingya, Refugiats i Festa de la Pau: Premis Català de l’Any i crida a l’acció des de Sant Just - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 30/5/2018 — Gaza i Rohingya, Refugiats i Festa de la Pau: Premis Català de l’Any i crida a l’acció des de Sant Just

Resum general Programa de Justícia i Pau amb un recorregut per diversos focus de vulneració de drets humans i respostes ciutadanes. Les idees clau: Gaza: context del bloqueig i proposta concreta d’alleujament mitjançant l’ampliació de la zona de pesca fins a 30 milles segons el dret internacional. Premis Català de l’Any: reconeixement a Josep Maria Pou i, especialment, a Oriol Mitjà, metge que ha impulsat un tractament eficaç contra el pian a Papua Nova Guinea. Rohingya: denúncia de l’expulsió i persecució a Myanmar i l’alt risc d’inundacions als campaments de Bangladesh per l’arribada del monsó. Crida a l’acció: invitació a enviar cartes a ambaixades i consolats (Myanmar i Israel) per demanar mesures humanitàries i de respecte als drets. Refugiats: comunicat de Justícia i Pau Sant Just al consistori, denúncia de l’incompliment espanyol en l’acollida pactada a la UE i agraïment a Open Arms. Festa de la Pau: crònica local dedicada als drets dels infants, malgrat incidències meteorològiques. "És molt trist que hi hagi aquests esclats de violència que... fan que el futur es compliqui d’una manera terrible." Temes principals Conflicte a Gaza: dades, bloqueig i proposta Gaza: alta densitat (1,8 M en 365 km²), control aeri, marítim i de serveis per part d’Israel. Impacte recent: 60 morts i prop de 2.000 ferits palestins esmentats. Proposta clau: ampliar la franja de pesca de 8 a 30 milles conforme al dret internacional marítim per millorar l’alimentació i l’economia local. Premis Català de l’Any: el cas d’Oriol Mitjà Guardonats: Josep Maria Pou i Oriol Mitjà (2017). Mitjà: especialista en malalties infeccioses; lidera, des de 2010 a Papua Nova Guinea, un tractament eficaç contra el pian (azitromicina) i una tasca de camp sostinguda. Reconeixements: Fundació Maurer (2012), Fundació Princesa de Girona (Recerca), i documental "On acaben els camins" (Canal 33). Crisi dels Rohingya i risc de monsó Persecució i expulsió de la minoria Rohingya (musulmana) de Myanmar cap a Bangladesh. Campaments superpoblats a la plana costanera del Golf de Bengala i vulnerables a inundacions per l’arribada del monsó. ONU i premis Nobel (incloent Desmond Tutu) insten Aung San Suu Kyi i el govern de Myanmar a actuar. Crida a l’acció i pressió ciutadana Enviar cartes a l’ambaixada/consulat de Myanmar demanant protecció efectiva per als Rohingya. Enviar cartes al consolat d’Israel per ampliar la zona de pesca de Gaza a 30 milles. Refugiats: responsabilitats i suport Comunicació formal de Justícia i Pau Sant Just a l’Ajuntament: denúncia de la situació insostenible als camps i demanda d’impuls polític local. Incompliment d’Espanya: compromís d’acollir 30.000 i només 1.300–1.400 efectivament acollits; es demanen queixes institucionals (Síndic, Defensor del Poble, Govern espanyol). Open Arms: agraïment per la tasca de salvament malgrat impediments i requisits. Reflexió de fons: guerres alimentades pel comerç d’armes de les grans potències com a causa de l’èxode. Festa de la Pau: drets dels infants Edició centrada en els drets dels infants (11–13 de maig): teatre "Amic meu" basat en contes escrits per infants de camps de refugiats de Grècia. Canvi d’emplaçament per pluja però continuïtat de les activitats als equipaments municipals, amb el cau i l’esplai ben implicats. Reconeguda la tasca de presentació de Roger Cònsul. Punts destacats Mesures concretes proposades: ampliar pesca a Gaza; pressió diplomàtica per Rohingya; queixa institucional per l’acollida de refugiats. Connexió local-global: del plenari municipal a la crisi mediterrània i asiàtica. Protagonistes positius: Oriol Mitjà i Open Arms com a referents d’acció i esperança.

M de Música del 29/5/2018 - episode art
M de Música

M de Música del 29/5/2018

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 29/5/2018 — Camarón, Petitet i "Como Nossos Pais"; i el neofeixisme vist pel cinema: Bergman, American History X i La Ola - episode art
Cinema sense condicions
59'

Cinema sense condicions del 29/5/2018 — Camarón, Petitet i "Como Nossos Pais"; i el neofeixisme vist pel cinema: Bergman, American History X i La Ola

Bloc 1 — Recomanacions i crítiques de cinema Camarón, Flamenco y Revolución (Alexis Morante) Documental d’arxiu sobre Camarón de la Isla que entusiasma per la força del personatge i la seva veu, però amb omissions notables. • Virtuts: recorregut vital complet, material d’arxiu valuós i impacte universal del seu art (comparat amb figures com Ravi Shankar o Frank Sinatra). • Crítiques clau: - Oblit de la seva etapa a Badalona/Barcelona (no es menciona “Badalona” i quasi no apareix Barcelona), malgrat concerts al Palau de la Música i La Monumental, i el seu vincle amb Catalunya. - Enfoc “andalusista” per ser una producció de Canal Sur/Junta d’Andalusia: es construeix un relat nacional que esborra la dimensió gitana universal de Camarón. "En el meu fèretre només hi haurà la bandera del poble gitano" — voluntat de Camarón, remarcant la seva identitat per sobre de l’andalusisme o l’espanyolitat. • Moments destacats: - La lectura que el seu “quejío” ja conté contingut social sense necessitat de lletres explícites (record de Paco de Lucía). - Records dels Jocs del 92 (contractat però no hi va actuar per la seva mort el febrer de 1992). • Veredicte: Recomanable, tot i les mancances. Convida a trencar prejudicis sobre el flamenc a Catalunya i a reconèixer el llegat de Camarón. Petitet (Carles Bosch) Retrat vibrant de la rumba catalana a través del percussionista Petitet i el seu repte: portar la rumba al Liceu en format simfònic. • Eix narratiu: promesa a la mare al llit de mort; superació personal malgrat la miastènia gravis; del carrer de la Cera al Liceu. • Tensió dramàtica real: malalties, contratemps logístics, i fins i tot cantant solista perdut per una borratxera la nit abans. • Lectura cultural: film que emociona i s’exporta bé, però dificultat de convertir la rumba catalana en fenomen global (disciplina/organització vs. espontaneïtat del context). Como Nossos Pais (Laís Bodanzky) Drama brasiler que aborda amb gran equilibri i naturalisme els rols de gènere, la vida de parella i l’empoderament femení sense caure en pamflets. • Temes: - Reavaluació del paper de la dona al segle XXI. - L’amor com a concepte social i la fidelitat com a possible forma de repressió. - La sobrecàrrega de rols (filla, mare, professional) i la pressió invisible sobre la dona “independent”. • Punts forts: guió coescrit per la directora i el seu marit, mirada no maniquea (“dona amb l’home”), i sensació de realitat quotidiana. • Veredicte: Molt recomanable per la seva honestedat i capacitat de generar reflexió. Bloc 2 — Debat: neofeixisme i cinema Marc general Ressorgiment de l’extrema dreta a Europa amb partits que ja incideixen en governs. Factors clau: • Crisi econòmica i pèrdua de poder adquisitiu (especialment des de 2008), precarietat i erosió de la classe mitjana. • Immigració i refugi instrumentalitzats com a cap de turc. • Desaparició/transformació del moviment obrer, deslocalització i revolució tecnològica (robòtica) que destrueix llocs de treball. "La percepció de pobresa és sovint una percepció de desigualtat." El huevo de la serpiente (Ingmar Bergman, 1977) i ecos de Cabaret Berlín 1923: hiperinflació, fam i desesperació. El film il·lumina el naixement del monstre dins la societat: decadència de Weimar, violències antisemites creixents i experiments “científics” que preludien l’horror. • Paral·lel històric: Tractat de Versalles, hiperinflació, caiguda de la classe mitjana i ascens del ressentiment (banquers/prestamistes, molts jueus), utilitzat pel nazisme fins a l’Holocaust. De 1929/73/2008 al present: patrons que tornen • Cicles de crisi capitalista (1929, 1973, 2008) i conseqüències socials. • La classe treballadora és absorbida en una classe mitjana endeutada (hipoteques) que assumeix menys risc i queda més exposada a la por. • Immigració com a substitut del “ressentiment nacional” (Versalles) en el relat contemporani de l’extrema dreta. American History X (Tony Kaye, 1998) Radicalització individual en context de família fracturada i entorn tense, amb lideratges neonazis a l’ombra i institucions desbordades (educació, policia). • Clau: la promesa de “solucions fàcils” a problemes complexos posa el focus en la polarització i el racisme. La Ola / Die Welle (Dennis Gansel, 2008) Experiment pedagògic que mostra com neix l’autoritarisme a l’aula: ritual, uniforme, salutació, lema (força mitjançant disciplina, comunitat i acció) i efecte identitari que emborratxa de poder. • Deriva: el professor perd el control i constata que ell mateix va ser arrossegat pel poder. • Missatge: la educació i la cultura són centrals per immunitzar contra el sectarisme i la seducció de l’autoritarisme, especialment en joves que, tot i “tenir-ho tot”, busquen sentit en llocs obscurs. "Pertànyer a un grup identitari dona seguretat, però també pot encegar." Apunt final Referència a La cinta blanca (Haneke) per aprofundir en educació i valors com a substrat d’ideologies autoritàries. Tancament amb disculpes pel temps i compromís de continuar el debat.

← Torna a tots els podcasts