
Music Club Selecció Migdia del 24/5/2018
Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.
Episodis etiquetats amb Altres

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House


Introducció Programa “Paraula viscuda” a Ràdio d’Esbert, amb Montserrat Giró, Lina i el convidat Pere Aceiton, que comparteix la lectura que l’ha marcat: el llibre “Els llams de la maleïda”. El llibre i l’autor Títol: “Els llams de la maleïda” Autor: mossèn Jaume Oliveres, pioner de l’excursionisme català Temes centrals: tragèdia a l’Aneto (1916), seguretat en alta muntanya, respecte i humilitat davant la natura Estil: llenguatge poètic i precís, amb descripcions vívides del paisatge i de la tempesta La tragèdia de l’Aneto (1916) Context i ascensió • Inauguració del refugi de la Renclusa; dos alpinistes alemanys animen Oliveres a pujar a l’Aneto, amb el guia Josep Salló. • Ruta: portillons → glacera (antigament amb esquerdes latents) → pas de Mahoma → cim; matí esplèndid i parada per esmorzar. Canvi sobtat i drama • S’acosta un núvol; comencen senyals elèctrics: sorolls metàl·lics a les roques (com alta tensió). • Irrompen llamps i trons; el grup inicia la retirada pel pas de Mahoma; es separen i dos integrants queden enrere. • Oliveres torna enrere en un acte d’heroisme i troba un panorama tràgic; ajuda a retornar el supervivent al refugi. “La muntanya no traïciona, ets tu que no has sabut escoltar.” Aprenentatges clau i seguretat Escoltar la natura: interpretar senyals premonitoris (electricitat a l’ambient, remor a les pedres, canvis de vent i núvols). Prudència i renúncia: saber retirar-se no és covardia; la muntanya hi serà demà. Humilitat: som una part molt petita de la natura; cal respecte i mesura. Canvi climàtic i imprudències Retrocesos brutals de les glaceres (exemple: Aneto) per l’impacte humà. Imprudències freqüents: anar a alta muntanya com si fos “la Rambla”, sense equipament ni preparació (ex.: Pedraforca). Estil literari i bellesa del relat Oliveres combina crònica i poesia, amb imatges poderoses del cel, el vent, la calamarsa i les roques en tempesta. El llenguatge reforça el contrast entre la bellesa alpina i la violència sobtada del temps. L’herència excursionista: Travessa Montseny–Montserrat Oliveres llança el repte: fer Montseny→Montserrat en < 24 h. Des de 1972, centres excursionistes l’organitzen; avui molts la completen en ~17 h amb bon equip i preparació. Valors humans destacats • Perseverança i fortalesa (física i moral) de l’autor. • Amistat i lleialtat amb el guia Josep Salló i la seva família; el dol posterior. • Resiliència: Oliveres marxa a Veneçuela en missions i supera, amb el temps, la culpa i el trauma. Consells pràctics (alta muntanya) Preparació física, mental i tècnica; formació en centres excursionistes. Equip imprescindible: calçat tècnic, capes d’abric, impermeable, guants, gorra, menjar i aigua, frontal, botiquí, mapa/GPX, aïllament tèrmic. Evitar anar amb bambes, camiseta i pantaló curt a l’alta muntanya. Vigilar la meteo i els senyals d’electricitat atmosfèrica; si cal, renunciar i tornar. Cloenda Invitació a llegir el llibre per la seva aportació pedagògica en seguretat. Avís litúrgic: lectura de l’Evangeli de Sant Mateu diumenge (després de Pentecosta). Anunci final d’activitats i festa (percussió, ioga, cuina...).

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.


Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Introducció del programa • El programa s’obre amb el lema «Cinema sense condicions» i un avís: aquesta setmana han vist moltes pel·lícules, però poques recomanacions fermes. • Estructura en dues parts: taula de crítiques/recomanacions i entrevista amb convidada. "Biblioteca és molt més que cultura: és l’espai més democràtic que tenim" — Adela de l’Os Crítiques i recomanacions de cinema Lucky (John Carroll Lynch) — retrat del final de vida • Protagonitzada per Harry Dean Stanton, als 90 anys, en una Amèrica profunda i silenciosa. • To proper a Nebraska; minimalisme, silencis i una mirada lúcida sobre la por final i la solitud. • Moments destacats: el somriure final i la cançó «Volver». Aparició deliciosa de David Lynch amb la metàfora de la tortuga. • Idea clau: una meditació serena sobre la mort, sense melodrama i amb humanitat. "Tinc por" — confessió que sintetitza el nucli emocional del film. Paris, Texas (Wim Wenders) — ressò temàtic • Rescatada per comparació: un altre Stanton solitari i romàntic, amb guió de Sam Shepard. • Camí de redempció i reconeixement del deute afectiu: història poderosa sostinguda pel guió. Lean on Pete (Andrew Haigh) • Drama d’iniciació sobre un jove i el cavall que li dona rumb. Actuació remarcable de Charlie Plummer; secundaris de luxe (Steve Buscemi, Chloë Sevigny). • Sensibilitat europea aplicada a un relat molt americà; contenció emocional sense sensibleria; fotografia excel·lent. • Versemblança discutida, però el detall i els silencis arrosseguen l’espectador. «El doctor de la felicidad» (Knock) — advertiment • Comèdia francesa amb Omar Sy. Valorada com greument perillosa (socialment): s’enriu de la gent del poble i promou valors equivocats. • Diagnòstic del panell: no recomanada. Corporate — dinàmiques laborals i pressió • Thriller corporatiu contemporani sobre RRHH i la cultura d’acomiadaments. Interessant i àgil, amb bones interpretacions (Céline Sallette i Violaine Fumeau). • Limita el focus a l’empresa i acaba condescendent amb les cúpules, però evidencia bé la pressió que deriva en suïcidis. Deadpool 2 (David Leitch) • El superheroi més irreverent de Marvel: autoreferencial, comèdia negra explícita (no per a menors). • Guió enginyós però irregular en to i ritme; menys potent que la primera. Recomanable com a entreteniment. Sergio & Serguei (apunt) • Es menciona breument; queda pendent de comentari per falta de temps. Entrevista: Adela de l’Os i la Fundació Biblioteca Social Missió i visió • La Fundació (sense ànim de lucre) neix per visibilitzar i impulsar projectes de biblioteques públiques adreçats a col·lectius vulnerables. • Reivindicació central: la biblioteca és cohesió social — obertura universal, estada sense consum, acollida. Context social: dades clau • Catalunya: ~20% de pobresa; pobresa infantil ~30%; >500.000 persones amb discapacitat. • Espanya (INE): ~14 milions en risc de pobresa; ~6 milions en pobresa severa. • Necessitat: biblioteques com a nodes d’inclusió i detecció precoç. Premis «Biblioteca Pública i Compromís Social» — projectes inspiradors • Mecànica: premi anual, finalistes i un guanyador; 1.200€ per reinvertir + vídeo de difusió del projecte. • Exemples destacats: - Porxena — «Biblioteca d’Acogida» per a joves migrants: apoderament i integració local. - Madrid (Retiro + Hospital Niño Jesús) — «La lectura que da vida»: biblioteca duplicada a l’hospital per donar esperança a infants amb càncer. - Cambados (Galícia): la biblioteca com a centre neuràlgic comunitari, xarxa amb escoles i oficis locals (mariscadores). - Bon Pastor (Barcelona) — «Teixint una xarxa d’oportunitats»: substitució de vigilant per educador social, treball de microviolències i sexisme, connexió amb Serveis Socials i Barcelona Activa. Impacte: resocialització de joves en risc mitjançant xarxa amb escoles i centres juvenils. "En lloc d’un segurata, porteu-me un educador social" — canvi de paradigma amb resultats tangibles al cap d’un any de feina. Finançament i governança • Patronat i jurat mixts: bibliotecaris i tercer sector (educadors i treballadors socials). Treball voluntari. • Política de finançament: no accepten subvencions públiques per independència i perquè els diners públics vagin directament a les biblioteques. • Model: microdonacions de particulars i empreses del sector (editorials), i campanya «aniversari/festa amb compromís social» per convertir regals en donacions. Biblioteques al cinema i imaginari cultural • Referències recents: «The Public» (persones sense llar a una biblioteca pública; filmada dins la biblioteca). • Dades d’una tesi (1928–2015): 855 pel·lícules on apareixen biblioteques (públiques i privades). Títols esmentats: El nom de la rosa, La novena porta. • Llibre i censura al cinema: El joven Marx (culmina amb el Manifest), La libreria (xoc per publicar Lolita en un poble; context històric de polèmica i prohibicions). Evolució del rol bibliotecari • De prestatge i estudi a espais de creació i coneixement compartit: tallers, clubs, presentacions, formació digital. • Exemples internacionals: - Dinamarca: ampliació d’horaris a l’hivern per combatre l’aïllament i reduir consum energètic. - Bibliobusos: vida social itinerant per a pobles envellits; sovint l’únic contacte regular. • Ecosistema català: >380 biblioteques públiques i 11 bibliobusos; estructura digna d’equipaments i personal, amb sensibilitat social creixent arreu de l’Estat (Galícia, País Basc, etc.). • Distinció institucional: la Biblioteca de Catalunya és nacional (no municipal) i té funcions i activitats (exposicions) diferents d’una biblioteca pública municipal. Cloenda i avanç • Tancament amb agraïment a Adela de l’Os i avanç del proper programa: neonazisme i l’ascens de l’extrema dreta.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.
