
Music Club Selecció Migdia del 29/5/2018
Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.
Episodis etiquetats amb Altres

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.


Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.


Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Programa dedicat al món del Swing, amb Edu Martínez

Visió general Un episodi variat i dinàmic que transita entre literatura reflexiva, crítica cinematogràfica i cultura pop. Els conductors obren amb una agenda àmplia i entren de ple en dues lectures curtes però potents (Primo Levi i Ryszard Kapuściński), segueixen amb la novel·la recent de Juan José Millás, passen a una ronda de crítiques de cinema (Refn, Clooney, Payne) i tanquen amb Eurovisió 2018 i un homenatge a Donna Summer. Literatura Primo Levi — felicitat i infelicitat (Si esto es un hombre) • A partir d’un passatge de Primo Levi, es debat la idea que la felicitat perfecta no és possible, però tampoc la infelicitat perfecta. • Context: Levi escriu des de l’experiència d’Auschwitz, posant en valor com les "preocupacions materials" i la finitud humana limiten tant el goig com el dolor. • Idea central: fins i tot en el pitjor context imaginable, hi ha una matriu humana (esperança/temor, finitud) que impedeix els absoluts. "Todo el mundo descubre tarde o temprano que la felicidad perfecta no es posible; pero pocos hay que se detengan en la consideración opuesta, de que lo mismo ocurre con la infelicidad perfecta... la seguridad de la muerte pone límite a cualquier gozo, pero también a cualquier dolor." • El diàleg deriva cap a la resiliència, el judici sobre el benestar aliè i el trauma que roman fins i tot molts anys després. Ryszard Kapuściński — el temps a l’Àfrica • Lectura d’un fragment on Kapuściński contraposa el temps occidental (lineal, tirà) al temps africà (elàstic, subjectiu). • A Occident: conflicte insalvable entre l’home i el temps; el temps "ens aniquila" i ens en fa esclaus. • A l’Àfrica: el temps és més obert; els esdeveniments li donen existència i l’ésser humà n’influeix el ritme. "Para ellos el tiempo es una categoría mucho más holgada, abierta, elástica y subjetiva... El tiempo incluso es algo que el hombre puede crear." • Reflexió personal sobre com canvia la percepció del temps amb l’edat i amb l’oci/feina. Juan José Millás — "Que nadie duerma" • Protagonista: una analista informàtica que, arrossegant un trauma infantil i una mare que actua com un ocell (to surrealista), es reconverteix en taxista. • L’òpera ("Nessun dorma", Turandot) activa un periple identitari que barreja realisme màgic i urbanitat: Madrid es confon amb Pequín, i la protagonista oscil·la entre dona-ocell i princesa xinesa. • Estil: clar, directe i madur, sense por a parlar de sexualitat; univers Millás: microcosmos (el taxi) i acceptació natural del fantàstic. • Valoració: lectura curta, potent i recomanable; probable desenllaç agredolç marca de la casa. Cinema Valhalla Rising (Nicolas Winding Refn, 2009) • Ambient viking amb Mads Mikkelsen (mut, un sol ull); fotografia impressionant, atmosferes fosques i boiroses. • Pocs diàlegs, simbologia carregada i un relat que es percep més contemplatiu que narratiu: bellesa visual però feixuguesa i falta de "què" i "per a què". • Comparativa amb Drive: allà l’economia verbal era cinema pur al servei d’un personatge magnètic; aquí l’abstracció no sempre cristal·litza. Suburbicon (George Clooney, 2017) • Suburbia americana anys 50 (estètica "Mad Men"): posada en escena exquisida. • Dues trames en paral·lel: sátira racial i thriller domèstic amb Matt Damon i Julianne Moore (doble paper). • Guió d’origen Coen (adaptat per Clooney): to negre i maligne, però resultat irregular; es veu bé, podria sostenir-se molt millor. Downsizing / La vida a lo grande (Alexander Payne, 2017) • Premissa distòpica brillant: miniaturitzar humans (2 cm) per reduir consum i salvar el planeta; world-building convincent i ple de detalls. • Inici prometedor que es dispersa a mitja pel·lícula; la sàtira social i els arcs emocionals perden focus i el conjunt es dilueix. Música i cultura pop Homenatge a Donna Summer • Sis anys de la seva mort; so disco icònic i vincle amb l’escena LGTBIQ+. • Sona "On the Radio" per celebrar-la i, metarreferencialment, el mitjà del programa. Eurovisió 2018 • Netta (Israel) guanya amb "Toy": missatge anti-bullying i posada en escena memorabla (beatbox, estètica pop orientalitzada), cançó enganxosa. • Record a Salvador Sobral (Portugal, 2017): una de les millors balades recents; l’artista és crític amb l’edició 2018. • Espanya: duet poc inspirat, escenografia antiquada i execució desigual. • Incidència: espectador envaeix l’escenari del Regne Unit; tensió i nervis. • Eurovisió com a festa transversal: gran seguiment al món gai, però viscuda per públic molt divers; un esdeveniment social per veure entre amics. Idees clau • Ni felicitat ni infelicitat absolutes: la condició humana i la finitud en marquen el límit. • El temps pot ser tirà (Occident) o elàstic (algunes cultures africanes); el vivim i el creem a través d’esdeveniments. • El realisme màgic urbà de Millás normalitza l’estrany amb una prosa neta i personatges memorables. • Al cinema, la forma pot esclafar el fons: Refn brilla visualment però pot desconnectar; Clooney llueix estètica; Payne es desinfla malgrat una gran idea. • Eurovisió alterna qualitat i espectacle; la memòria pop (Donna Summer) continua sent patrimoni emocional compartit.

Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup Marc (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...