Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12220episodis
Babilònia del 7/6/2018 — 2001, Neon Demon i més: Match Point, Gorrión Rojo, Una habitació amb vistes, El malvat guineu ferotge i la novel·la Les souvenirs - episode art
Babilònia
59'

Babilònia del 7/6/2018 — 2001, Neon Demon i més: Match Point, Gorrión Rojo, Una habitació amb vistes, El malvat guineu ferotge i la novel·la Les souvenirs

Visió general Podcast cultural amb crítiques de cinema i literatura. Es repassen clàssics i estrenes, amb un to analític però proper. Destaquen: 2001: Una odissea de l’espai, The Neon Demon, Match Point, Gorrión Rojo, Una habitació amb vistes, l’animació El malvat guineu ferotge i la novel·la Les souvenirs de David Foenkinos. També hi ha un homenatge musical a María Dolores Pradera. Les souvenirs (David Foenkinos) Idea principal Novel·la de records en forma de capítols breus i episodis biogràfics d’un jove aspirant a escriptor. Estil col·loquial i agradable, però amb cohesió irregular. Punts clau • Protagonista: fill únic, recepcionista nocturn d’hotel que vol escriure; pares en crisi (mare professora, pare jubilat). • Eix emotiu: relació amb l’àvia, residència geriàtrica i retorn al poble natal—moments més tendres i “maco”. • Estructura: capítols com a records, amb moltes referències culturals (Modiano, Fitzgerald, Kawabata, Camus; i a l’art: Van Gogh, Camille Claudel; arquitectura: Gaudí). • Temes: desencant juvenil, precarietat de rumbs vitals, apatia social; sàtira del sistema educatiu francès i el desgast docent. “l’ensenyament és una màquina per a formar la joventut… i una màquina de crear depressions als ensenyants” • Valoració: lectura fàcil i distreta, però “massa de records” i menys compacta que La delicadesa (novel·la i film del mateix autor). 2001: Una odissea de l’espai (Stanley Kubrick) Idea principal Clàssic de la ciència-ficció (1968) de gran ambició tècnica i estètica, que va redefinir el llenguatge visual del gènere. Reaccions mixtes: influència enorme i, alhora, percepció de fredor i ritme lent. Punts clau • Context 1968: conjunt amb Planet of the Apes, Rosemary’s Baby i Night of the Living Dead—any fundacional per al gènere. • Escenes icòniques: “Dawn of Man” i el tall de l’os a la nau; vals amb El Danubi Blau; desconnexió de HAL; viatge “psicotròpic” final. • Temes: evolució i violència com a motor; tensió humà-màquina. • Aportació: gran angular, pantalles i tècniques pioneres; va crear una estètica “seriosa” per a la sci-fi. • Debat: obra “sobrevalorada” per a alguns per metratge i fredor; però “de culte” i analitzada acadèmicament. • Comparació: Solaris (Tarkovski) compartint lentitud/filosofia; per alguns, amb idea més rodona. The Neon Demon (Nicolas Winding Refn) Idea principal Conte fosc sobre el món de la moda a Los Angeles, amb estètica hipnòtica i tempo pausat. No és “amable”, però impacta visualment i deixa imatges inesborrables. Punts clau • Protagonista (Elle Fanning): noia de poble que entra a un ecosistema “antropòfag”. • Estil: neons vermells/verd/groc, contrallums buscats, direcció d’art contemporània, música electrònica repetitiva i immersiva. • Influències: molt David Lynch (especialment Mulholland Drive), ecos de Blow-Up i iconografia simbòlica (p. ex., el “puma” a l’habitació). • Ritme i guió: ritme molt lent i guió prim, però posada en escena potent i escenes que sorprenen per la seva naturalitat inquietant. • Valoració: per qui aprecia el cinema d’estil i la simbologia; “deliciós” a nivell visual. Homenatge a María Dolores Pradera (parèntesi musical) • Recordatori afectuós de la “dama de la música hispana” i escolta d’“Amarraditos”. • Apunt curiós: diferències entre el vals mexicà i el vals vienès. • Anècdotes personals de ball. Una habitació amb vistes (James Ivory, 1986) Idea principal Romance d’època entre convençions socials i amor genuí, amb el xoc cultural Florència–Anglaterra i l’elegància clàssica d’Ivory. Punts clau • Repartiment: Helena Bonham Carter, Julian Sands, Maggie Smith, Daniel Day-Lewis. • Temes: xoc de maneres de viure i estimar; xaperonatge i reputació; triar per amor vs “bon partit”. • Estètica: paisatges, interiors i vestuari exquisits; classicisme i contenció en el tractament del desig. • Fil d’autor: connexions amb James Ivory guionista de Call Me by Your Name (elegància i recat latent). Match Point (Woody Allen) Idea principal Allen s’endinsa en el drama criminal britànic: ambició social, moral ambigua i destí (la “bola a la cinta”). Guió i diàlegs per construir personatges amb precisió. Punts clau • Entorn: alta burgesia/elit britànica; “wannabees” que s’hi volen infiltrar. • Protagonistes: Jonathan Rhys Meyers i Scarlett Johansson, outsiders atractius i calculadors. • Metàfora: el punt de sort al tennis com a metàfora vital (“la bola toca la cinta i… no saps on caurà”). • Estètica: elegància fosca, espais de caoba, xòfer, vestuari. • Woody Allen fora dels EUA: línea que continuarà amb Scoop, Vicky Cristina Barcelona, Midnight in Paris, Café Society, Wonder Wheel. Gorrión Rojo (Red Sparrow) Idea principal Thriller d’espionatge amb Jennifer Lawrence molt sòlida. Formació “Sparrow”: seducció i manipulació com a armes d’Estat. Correcta però massa explicada i llarga. Punts clau • Direcció: Francis Lawrence (maduració respecte a The Hunger Games). • Dinàmica: espia russa vs espia nord-americà—joc de veritat vs engany. • Escenes potents: seqüència de classe on ella capgira el poder davant d’un agressor—escena crua però empoderadora. • Pegues: excés d’exposició “a l’americana” i metratge (2h20)—li “sobren 20 minuts”. El malvat guineu ferotge (animació francesa) Idea principal Antologia d’animació de Benjamin Renner: dibuix encantador però històries massa senzilles i lentes. Millor per a nens petits; als adults els pot faltar “xispa”. Punts clau • Format: tres contes amb marc de “funció de fi de curs”. • Humor: caigudes i gags recurrents, ritme pausat. • Moment simpàtic: “impronta” dels pollets que prenen la guineu per la mare. • Valoració: visualment maca; narrativa fluixa. Tancament • Comiat musical amb “Caballo Viejo” (versió de María Dolores Pradera).

Veus Parròquia del 6/6/2018 — Vocació, desert i presons: Rosaura de Jesús (Germanetes de Jesús) sobre Carles de Foucault, l'islam i la vida als marges - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 6/6/2018 — Vocació, desert i presons: Rosaura de Jesús (Germanetes de Jesús) sobre Carles de Foucault, l'islam i la vida als marges

Resum general Converses a “Veus de la parròquia” amb Rosaura de Jesús (germaneta de Jesús), que repassa la seva vocació, el treball als marges, el vincle amb el món penitenciari i l’actualitat de l’espiritualitat de Carles de Foucault —amb arrels en el desert i el diàleg amb l’islam—, així com llocs emblemàtics de la fraternitat i crides actuals. Vocació i formació • Crida no planificada: Rosaura no volia ser monja, però en conèixer les germanetes i l’espiritualitat del germà Carles, hi va trobar allò que cercava. • Itinerari formatiu: Treball al camp a Extremadura, postulantat en un barri marginal del País Basc, i noviciat a Touggourt (Algèria), on s’arrela el carisma en context islàmic. • Opció de retorn: Discerniment per tornar a Espanya per la seva sensibilitat cap a l’emarginació i les presons. Treball als marges i presons • Presència en barris populars i feines amb condicions difícils. Contacte directe amb pobresa i emergència social. • Inquietud penitenciària de joventut: crisi davant el manament d’“estimar els enemics” en context universitari; això la porta a un compromís permanent amb persones preses. • Itinerari carcerari ampli: coneixement de presons del País Basc, Andalusia, Madrid, Ocaña (Toledo), Alacant, Melilla…; a Catalunya, coneix la Model i Brians. • Pregària a les portes: quan no pot entrar, practica una comunió interior amb qui és dins. “Metge” d’una altra manera • Tot i no exercir oficialment la medicina, Rosaura viu la vocació de curar a través de l’acompanyament i l’accés a recursos (per ex., portar persones al psiquiatre que no hi anirien soles). “És que tot el que tu toques, el cures.” • Evita etiquetes que posin barreres; busca la igualtat i la proximitat. Experiència a Suïssa com a detinguda • El 1992, a una presó de dones a prop de Berna (Suïssa), la fraternitat té un pacte que permet viure com a detingudes (no com a voluntàries) per compartir la condició. Rosaura hi passa tres mesos, d’on en surt un diari valuós. Foucault i la germaneta Magdalena: trets comuns • Amor per l’islam, esperit aventurer, i un absolut de Déu que empeny a la radicalitat evangèlica. La germaneta Magdalena, fundadora, encarna i desplega el carisma intuït per Carles de Foucault. Govern i naixement de la fraternitat a Ceuta • Com a responsable regional (Espanya-Portugal), Rosaura acompanya un procés de reagrupament i reconciliació entre països. • A petició del bisbe de Càdiz (i Ceuta), s’obre una fraternitat a Ceuta, impuls europeu malgrat la manca de vocacions; el projecte es consolida després d’avaluació. Arrels a l’islam i estil d’evangelització • El carisma neix a Algèria i s’obre al món. L’evangelització es fa per presència, amistat i bondat, no per proselitisme. • Clau fou aprendre el respecte i no voler convertir, sinó fer visible l’Evangeli a través de la vida —l’apostolat de l’amistat. “Que quan la gent us vegi viure, us pregunti per què ho feu.” Llocs emblemàtics de la fraternitat • Le Tubet (El Tubet/Tibé, prop d’Ais de Provença): casa gran de formació i acollida; lloc de pas de moltes germanes i famílies. • Tre Fontane (Roma): casa general nascuda humilment en barracons cedits pels trapencs, en el recinte on la tradició situa la decapitació de sant Pau. • El Goléa (Sàhara algerià): oasis on hi ha la tomba de Carles de Foucault; comunitats actuals (per ex., germanes de Madagascar) en cuiden la memòria perquè no es perdi en la sorra del desert. Joventut i crida avui • Els joves queden impactats per la senzillesa i proximitat del carisma, però fa por el compromís estable en una vida amb poca estructura i seguretat. • També hi ha camins laicals inspirats en el carisma. Rosaura veu que encara som en etapa fundacional: poques vocacions, però reals; la descoberta de Déu no és cosa de minories, el vot religiós potser sí. Cloenda: oració d’abandó • Es resa la coneguda oració d’abandó, inspirada en una meditació de Carles de Foucault i composta per un germà de la branca masculina. “Pare, m’abandono a tu… fes de mi el que tu vulguis… poso la meva vida a les teves mans…”

M de Música del 5/6/2018 - episode art
M de Música

M de Música del 5/6/2018

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

← Torna a tots els podcasts