Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12222episodis
Babilònia del 8/3/2018 — Òscars 2018: repàs crític a La forma de l’aigua, Dunkerque, El hilo invisible, Get Out i Una mujer fantástica, amb debat #MeToo i correcció política - episode art
Babilònia
1h

Babilònia del 8/3/2018 — Òscars 2018: repàs crític a La forma de l’aigua, Dunkerque, El hilo invisible, Get Out i Una mujer fantástica, amb debat #MeToo i correcció política

Resum de l’episodi "Serà cinema puro i duro." Els dos presentadors dediquen el programa a un repàs crític i sense embuts dels Òscars 2018, amb especial atenció a La forma de l’aigua, Dunkerque, El hilo invisible, Get Out i Una mujer fantástica, i amb un debat obert sobre #MeToo, correcció política i llibertat d’expressió a la indústria. Punts clau • Òscars 2018 amb repartiment de premis fragmentat: tornen a separar millor pel·lícula i millor direcció. • La forma de l’aigua: celebrada en art/disseny, però banda sonora i “millor pel·lícula” generen dubtes; es destaca el seu to retro amb pinzellades steampunk i colors pastel. • Dunkerque: triomf sonor i de muntatge merescut; el so com a part del llenguatge narratiu (bateg constant, tensió sostinguda). • El hilo invisible (Phantom Thread): elegància formal i perversitat soterrada; vestuari incontestable i gran treball musical i de muntatge subtil. • Blade Runner 2049: fotografia i VFX reconeguts, amb debat sobre alternatives (per ex. Dunkerque). • Una mujer fantástica: victòria justa; retrat potent de la transfòbia i de la lluita per la dignitat, amb ecos d’Almodóvar en alguns moments. • Get Out: guió original premiat per l’originalitat i la barreja de gèneres (thriller/terror psicològic i sàtira racial). • Call Me by Your Name: guió adaptat premiat a James Ivory (90 anys); els presentadors el troben fred i irregular tot i el prestigi. • Debat social: conversa franca sobre #MeToo, la correcció política com a corrent “omnipresent” i la llibertat d’expressió als mitjans. Debat inicial: #MeToo, correcció política i llibertat d’expressió • Es qualifica la gala d’“una mica sosa” i molt centrada en #MeToo. • Reflexió sobre abusos de poder a indústries creatives i la complexitat de les relacions de poder (també entre homes). • Reivindicació de la llibertat d’expressió a la ràdio local i crítica a cert formalime “políticament correcte”. Repàs de categories i guanyadors Maquillatge – El instante más oscuro (Darkest Hour) • Reconeixement lògic pel maquillatge transformador de Gary Oldman com a Churchill. • Comparació amb una altra cinta britànica recent sobre Churchill; intriga per la versemblança maquillada vs. actors d’edat semblant al personatge. Disseny de producció – La forma de l’aigua • Debat sobre què engloba el disseny de producció (conjunt artístic: art, localitzacions, vestuari integrat, textures). • Estètica retro, Guerra Freda, sèrie B i to steampunk suau amb colors pastel i criatura “clàssic 50s”. Muntatge i So (edició i mescla) – Dunkerque • So espectacular i funcional: des de l’impacte de les bales al casc del vaixell fins a les comunicacions dels pilots. • El pols sonor sosté el suspens i ajuda a entendre el missatge; muntatge com a nervi del film. Vestuari – El hilo invisible (Phantom Thread) • Premi “cantat” per recreació exquisida dels 50 i el personatge modista. • Elogi a Paul Thomas Anderson: contenció, ritme subterrani i una bella dialèctica entre elegància i perversitat. "És una pel·lícula elegant, però en l’elegància existeix la perversitat." Fotografia i VFX – Blade Runner 2049 • Reconeixement previsible per la seva aposta visual i tecnològica. • Es comenta que Dunkerque també era candidata sòlida en fotografia per la seva força plàstica. Animació i Cançó – Coco • Sense sorpresa amb Pixar; es compara amb l’expectativa que This Is Me (The Greatest Showman) pogués endur-se cançó. • Tangent sobre rècords d’Òscars i grans guanyadores històriques. Banda sonora – La forma de l’aigua • Valoració tèbia: música agradable però poc memorable per als presentadors. • Comparacions: El hilo invisible (piano clàssic, filigrana de cordes) i Dunkerque (Zimmer i el tic-tac/bateg que no s’atura) com a treballs més potents en record i funció narrativa. Pel·lícula estrangera – Una mujer fantástica • Triomf merescut del film xilè; actuació destacada de la protagonista (dona trans). • Denúncia de transfòbia institucional i familiar amb escenes dures i simbòliques; moments estilístics que evoquen Almodóvar. • Comentaris sobre les rivals: The Square (per ells, esnob i avorrida) i En cuerpo y alma (interès, duresa d’imatges d’escorxador). Guió original – Get Out (Déjame salir) • Originalitat en el gir de to: de trobada amb els sogres a thriller psicològic i sàtira del racisme “amable”. • Se subratllen les imatges hipnòtiques i la sensació d’opressió sostinguda. Guió adaptat – Call Me by Your Name • Premi a James Ivory (90 anys). • Opinen que el guió és fred, desmanegat i amb poca química entre els protagonistes, tot i la bellesa d’ambientació; discurs final del pare, el millor moment. Actriu secundària – Allison Janney (I, Tonya) • Elogi entusiasta: personatge devastador i presència imponent; contrast entre la duresa a pantalla i la seva elegància a la gala. Temes transversals i observacions • Separació de “pel·lícula” i “director”: retorn a una tradició menys habitual dels últims anys. • Mexican connection: es promet comentar l’auge de creadors mexicans als Òscars (del Toro, Cuarón, Iñárritu), però queda per a un altre moment. • Música en directe i talls: el programa tanca amb un bloc musical (Dire Straits) i un comiat dilatat en antena.

Veus Parròquia del 7/3/2018 — Islam avui: orígens, Corà i Sunna, pràctiques (oració, Ramadà, Hajj), matrimoni/divorci i moderació vs extremisme - episode art
Veus Parròquia
29'

Veus Parròquia del 7/3/2018 — Islam avui: orígens, Corà i Sunna, pràctiques (oració, Ramadà, Hajj), matrimoni/divorci i moderació vs extremisme

Context i convidats Programa "Veus de la Parròquia" (Parròquia dels Sants Just i Pastor, Sant Just Desvern) dedicat a entendre de viva veu l’Islam. Conversa amb la Nàdia (marroquina, de Fes) i en Mateu (català convertit a l’Islam per casar-se), amb el conductor Lluís i la col·laboradora Immaculada Periques. Temes principals Identitat, orígens i matrimonis mixtes • La Nàdia es defineix com a àrabo-musulmana, creient però de pràctica moderada. • En Mateu explica la seva conversió a l’Islam per contraure matrimoni amb la Nàdia, atès que una dona musulmana no es pot casar amb un home no musulmà; en canvi, un home musulmà pot casar-se amb dones de religions del Llibre (jueva o cristiana). Corà i Sunna: revelació i tradició • La visió musulmana sosté que el Corà és paraula dictada per Al·là a Mahoma a través de l’àngel; el text es tanca amb la mort del Profeta. • Després, la Sunna (pràctiques i dits del Profeta) orienta la vida islàmica i explica diversitats culturals (costums de dol, ablucions, aparença...). Pràctiques religioses i vida quotidiana • Oració i Ramadà: reconeixen que la pràctica és més exigent a Catalunya que al Marroc, on l’entorn social acompanya (ritmes, horaris, espais). • Hajj (Meca): viatge somiat i altament espiritual; s’organitza amb cupos i sorteigs per país per gestionar les multituds. • Alimentació halal: s’evita el porc i es respecta el sacrifici ritual; es menciona la complexitat de l’alcohol en els textos (prohibició i advertència de no resar embriac) i la necessitat d’interpretació. Dona, vel i models de vida • La Nàdia, musulmana moderna i liberal, no porta vel; reivindica identitat oberta amb arrels religioses. Matrimonis, divorci i poligàmia • Al Marroc hi ha reformes legals: poligàmia fortament restringida (consentiment de la primera dona, capacitat econòmica i justícia), i repudi masculí limitat per llei. • Defensa que la poligàmia, en context, s’orienta a protegir drets de dones i fills davant relacions extramatrimonials. Integració, moderació i radicalització • A Catalunya, perceben una tendència a la moderació i integració: l’Islam es manté i evoluciona cap a formes més lliberals. • Sobre el terrorisme, rebutgen l’associació entre Islam i violència: parlen de manipulació, pobresa i manca d’educació com a factors de radicalització, amb matisos i excepcions. Diàleg interreligiós i respecte • Subratllen el respecte interreligiós en l’Islam: no matar innocents, no atacar qui resa, i el principi de no coacció en la fe. Punts clau • El Corà és tancat des de la mort de Mahoma; la Sunna n’articula l’aplicació pràctica. • Pràctiques centrals: oració, Ramadà i Hajj; el context social facilita o dificulta la vivència religiosa. • Halal: ètica alimentària i de sacrifici; porc prohibit i alcohol com a tema d’interpretació prudent. • Reformes al Marroc sobre poligàmia i divorci, amb èmfasi en justícia i responsabilitat. • Islam i pau: l’essència és el respecte, la tolerància i la no violència; el radicalisme és una desviació sovint alimentada per factors socioeconòmics. Cites destacades "El respecte és la base de la religió musulmana." "Si vols creure, creus; si no vols creure, no creguis." Conclusions • Testimoni personal i proper que mostra un Islam quotidià, integrat i respectuós, amb consciència de les seves diversitats culturals i reptes contemporanis. • L’episodi ofereix un pont de comprensió sobre creences, pràctiques i marcs legals, i desmunta simplificacions sobre l’Islam i la violència.