
Music Club Selecció Migdia del 9/3/2018
Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.
Episodis etiquetats amb Altres

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Programa dedicat al món del Swing, amb Edu Martínez

Resum de l’episodi "Serà cinema puro i duro." Els dos presentadors dediquen el programa a un repàs crític i sense embuts dels Òscars 2018, amb especial atenció a La forma de l’aigua, Dunkerque, El hilo invisible, Get Out i Una mujer fantástica, i amb un debat obert sobre #MeToo, correcció política i llibertat d’expressió a la indústria. Punts clau • Òscars 2018 amb repartiment de premis fragmentat: tornen a separar millor pel·lícula i millor direcció. • La forma de l’aigua: celebrada en art/disseny, però banda sonora i “millor pel·lícula” generen dubtes; es destaca el seu to retro amb pinzellades steampunk i colors pastel. • Dunkerque: triomf sonor i de muntatge merescut; el so com a part del llenguatge narratiu (bateg constant, tensió sostinguda). • El hilo invisible (Phantom Thread): elegància formal i perversitat soterrada; vestuari incontestable i gran treball musical i de muntatge subtil. • Blade Runner 2049: fotografia i VFX reconeguts, amb debat sobre alternatives (per ex. Dunkerque). • Una mujer fantástica: victòria justa; retrat potent de la transfòbia i de la lluita per la dignitat, amb ecos d’Almodóvar en alguns moments. • Get Out: guió original premiat per l’originalitat i la barreja de gèneres (thriller/terror psicològic i sàtira racial). • Call Me by Your Name: guió adaptat premiat a James Ivory (90 anys); els presentadors el troben fred i irregular tot i el prestigi. • Debat social: conversa franca sobre #MeToo, la correcció política com a corrent “omnipresent” i la llibertat d’expressió als mitjans. Debat inicial: #MeToo, correcció política i llibertat d’expressió • Es qualifica la gala d’“una mica sosa” i molt centrada en #MeToo. • Reflexió sobre abusos de poder a indústries creatives i la complexitat de les relacions de poder (també entre homes). • Reivindicació de la llibertat d’expressió a la ràdio local i crítica a cert formalime “políticament correcte”. Repàs de categories i guanyadors Maquillatge – El instante más oscuro (Darkest Hour) • Reconeixement lògic pel maquillatge transformador de Gary Oldman com a Churchill. • Comparació amb una altra cinta britànica recent sobre Churchill; intriga per la versemblança maquillada vs. actors d’edat semblant al personatge. Disseny de producció – La forma de l’aigua • Debat sobre què engloba el disseny de producció (conjunt artístic: art, localitzacions, vestuari integrat, textures). • Estètica retro, Guerra Freda, sèrie B i to steampunk suau amb colors pastel i criatura “clàssic 50s”. Muntatge i So (edició i mescla) – Dunkerque • So espectacular i funcional: des de l’impacte de les bales al casc del vaixell fins a les comunicacions dels pilots. • El pols sonor sosté el suspens i ajuda a entendre el missatge; muntatge com a nervi del film. Vestuari – El hilo invisible (Phantom Thread) • Premi “cantat” per recreació exquisida dels 50 i el personatge modista. • Elogi a Paul Thomas Anderson: contenció, ritme subterrani i una bella dialèctica entre elegància i perversitat. "És una pel·lícula elegant, però en l’elegància existeix la perversitat." Fotografia i VFX – Blade Runner 2049 • Reconeixement previsible per la seva aposta visual i tecnològica. • Es comenta que Dunkerque també era candidata sòlida en fotografia per la seva força plàstica. Animació i Cançó – Coco • Sense sorpresa amb Pixar; es compara amb l’expectativa que This Is Me (The Greatest Showman) pogués endur-se cançó. • Tangent sobre rècords d’Òscars i grans guanyadores històriques. Banda sonora – La forma de l’aigua • Valoració tèbia: música agradable però poc memorable per als presentadors. • Comparacions: El hilo invisible (piano clàssic, filigrana de cordes) i Dunkerque (Zimmer i el tic-tac/bateg que no s’atura) com a treballs més potents en record i funció narrativa. Pel·lícula estrangera – Una mujer fantástica • Triomf merescut del film xilè; actuació destacada de la protagonista (dona trans). • Denúncia de transfòbia institucional i familiar amb escenes dures i simbòliques; moments estilístics que evoquen Almodóvar. • Comentaris sobre les rivals: The Square (per ells, esnob i avorrida) i En cuerpo y alma (interès, duresa d’imatges d’escorxador). Guió original – Get Out (Déjame salir) • Originalitat en el gir de to: de trobada amb els sogres a thriller psicològic i sàtira del racisme “amable”. • Se subratllen les imatges hipnòtiques i la sensació d’opressió sostinguda. Guió adaptat – Call Me by Your Name • Premi a James Ivory (90 anys). • Opinen que el guió és fred, desmanegat i amb poca química entre els protagonistes, tot i la bellesa d’ambientació; discurs final del pare, el millor moment. Actriu secundària – Allison Janney (I, Tonya) • Elogi entusiasta: personatge devastador i presència imponent; contrast entre la duresa a pantalla i la seva elegància a la gala. Temes transversals i observacions • Separació de “pel·lícula” i “director”: retorn a una tradició menys habitual dels últims anys. • Mexican connection: es promet comentar l’auge de creadors mexicans als Òscars (del Toro, Cuarón, Iñárritu), però queda per a un altre moment. • Música en directe i talls: el programa tanca amb un bloc musical (Dire Straits) i un comiat dilatat en antena.

Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup Marc (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House


Context i convidats Programa "Veus de la Parròquia" (Parròquia dels Sants Just i Pastor, Sant Just Desvern) dedicat a entendre de viva veu l’Islam. Conversa amb la Nàdia (marroquina, de Fes) i en Mateu (català convertit a l’Islam per casar-se), amb el conductor Lluís i la col·laboradora Immaculada Periques. Temes principals Identitat, orígens i matrimonis mixtes • La Nàdia es defineix com a àrabo-musulmana, creient però de pràctica moderada. • En Mateu explica la seva conversió a l’Islam per contraure matrimoni amb la Nàdia, atès que una dona musulmana no es pot casar amb un home no musulmà; en canvi, un home musulmà pot casar-se amb dones de religions del Llibre (jueva o cristiana). Corà i Sunna: revelació i tradició • La visió musulmana sosté que el Corà és paraula dictada per Al·là a Mahoma a través de l’àngel; el text es tanca amb la mort del Profeta. • Després, la Sunna (pràctiques i dits del Profeta) orienta la vida islàmica i explica diversitats culturals (costums de dol, ablucions, aparença...). Pràctiques religioses i vida quotidiana • Oració i Ramadà: reconeixen que la pràctica és més exigent a Catalunya que al Marroc, on l’entorn social acompanya (ritmes, horaris, espais). • Hajj (Meca): viatge somiat i altament espiritual; s’organitza amb cupos i sorteigs per país per gestionar les multituds. • Alimentació halal: s’evita el porc i es respecta el sacrifici ritual; es menciona la complexitat de l’alcohol en els textos (prohibició i advertència de no resar embriac) i la necessitat d’interpretació. Dona, vel i models de vida • La Nàdia, musulmana moderna i liberal, no porta vel; reivindica identitat oberta amb arrels religioses. Matrimonis, divorci i poligàmia • Al Marroc hi ha reformes legals: poligàmia fortament restringida (consentiment de la primera dona, capacitat econòmica i justícia), i repudi masculí limitat per llei. • Defensa que la poligàmia, en context, s’orienta a protegir drets de dones i fills davant relacions extramatrimonials. Integració, moderació i radicalització • A Catalunya, perceben una tendència a la moderació i integració: l’Islam es manté i evoluciona cap a formes més lliberals. • Sobre el terrorisme, rebutgen l’associació entre Islam i violència: parlen de manipulació, pobresa i manca d’educació com a factors de radicalització, amb matisos i excepcions. Diàleg interreligiós i respecte • Subratllen el respecte interreligiós en l’Islam: no matar innocents, no atacar qui resa, i el principi de no coacció en la fe. Punts clau • El Corà és tancat des de la mort de Mahoma; la Sunna n’articula l’aplicació pràctica. • Pràctiques centrals: oració, Ramadà i Hajj; el context social facilita o dificulta la vivència religiosa. • Halal: ètica alimentària i de sacrifici; porc prohibit i alcohol com a tema d’interpretació prudent. • Reformes al Marroc sobre poligàmia i divorci, amb èmfasi en justícia i responsabilitat. • Islam i pau: l’essència és el respecte, la tolerància i la no violència; el radicalisme és una desviació sovint alimentada per factors socioeconòmics. Cites destacades "El respecte és la base de la religió musulmana." "Si vols creure, creus; si no vols creure, no creguis." Conclusions • Testimoni personal i proper que mostra un Islam quotidià, integrat i respectuós, amb consciència de les seves diversitats culturals i reptes contemporanis. • L’episodi ofereix un pont de comprensió sobre creences, pràctiques i marcs legals, i desmunta simplificacions sobre l’Islam i la violència.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.
