Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12222episodis
M de Música del 6/3/2018 - episode art
M de Música

M de Música del 6/3/2018

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 6/3/2018 — Oscars 2018, ‘IPIS’ i el canvi de paradigma: Netflix/HBO/Amazon, amb crítica d’En la sombra - episode art
Cinema sense condicions
1h

Cinema sense condicions del 6/3/2018 — Oscars 2018, ‘IPIS’ i el canvi de paradigma: Netflix/HBO/Amazon, amb crítica d’En la sombra

Panorama general del programa "Cinema sense condicions" posa el focus en una gala dels Oscars repartida, un curtmetratge propi amb ambició formal i un debat profund sobre el futur del cinema en l’era de les plataformes. • Programa amb tres blocs principals: Oscars 2018, curtmetratge IPIS i plataformes (Netflix/HBO/Amazon), amb una crítica destacada d’En la sombra (Fatih Akin). Oscars 2018: gala equilibrada i poca sorpresa Balanç global • Percepció d’una gala “bastant fluixeta” i molt repartida (cap film domina aclaparadorament: màxim 4 premis; diversos empats a 3). • Menys soroll del previst sobre Me Too i reivindicacions racials; en canvi, sensació de repartiment polític dels guardons. Títols clau i sorpreses • "La forma de l’aigua" (Guillermo del Toro): debat intern sobre el seu to romàntic/naïf i l’ús de l’al·legoria; part de la taula la percep massa publicitada i comparada amb fenòmens com La La Land o Amélie. • "Tres anuncios en las afueras": per alguns, la més encertada i la que “feia més cinema d’acadèmia”. • Àmbit tècnic: Blade Runner 2049 i Dunkirk s’enduen els premis d’oficis. • Sorpresa: Get Out (Déjame salir) guanya guió original, inesperat per part d’alguns oients i tertulians. ‘IPIS’ (Qui paga mana): un curt de 25’ sense diàleg que parla amb la música i el so Concepte i llenguatge • Curtmetratge de 25 minuts, sense diàlegs i amb la protagonista muda: la narrativa se sosté en actuació, fotografia, so i música. • Gènere: thriller amb elements de tensió i terror; to “pseudo-tecnològic” on la pantalla i els xats esdevenen part de la posada en escena. • Idea visual clau: el joc de tancar un ull alternant (percepció/punt de vista), que guia l’espectador sense mastegar-li la informació. So, música i decisions formals • No es va gravar so directe; tot el disseny de so i foley es crea en postproducció (Reaper), amb música original (Ableton) d’Ariad i Miquel Soler. • El so i la música “parlen” per la protagonista; aposta conscient per confiar en l’espectador. Producció, rodatge i postproducció • Desenvolupament: impulsat després d’un networking a Sitges; subvenció ICEC i suport de Film Commissions (Barcelona i Cerdanya), Catalan Films i FIFH (Hospitalet). • Rodatge: Blackmagic 4K, acabat a 2K; format 2.40:1; equip reduït i molt cohesionat; anècdota de “barbacoa” durant el rodatge que reflecteix el clima de família. • Eines: Premiere i After Effects per a edició i grafismes; el gruix de postproducció s’allarga fins a 5 mesos per la càrrega de pantalles i so. Direcció, guió i interpretacions • Roser (protagonista): interpretació expressiva i sostinguda sense paraules; la progressió emocional (de la calma a l’angoixa) es treballa escena a escena. • Guió: reescriptura col·lectiva abans del rodatge; sense storyboard formal, però amb planificació clara i marge d’improvisació útil al set. • Valoració global: fotografia meravellosa, tensió sostinguda i ús innovador de la tecnologia com a motor dramàtic. Crítiques breus: ‘Lady Bird’ i ‘En la sombra’ Lady Bird • Opinió d’una part de la taula: mediocre per a estàndards d’Oscars; debat sobre nominacions per raons comercials. En la sombra (Fatih Akin) • Recomanació destacada: Diane Kruger carrega el film amb una interpretació colpidora. • Basada en fets reals sobre terrorisme d’extrema dreta a Alemanya (2000–2007) contra persones d’origen turc. • Estructura en tres parts; el judici subratllat com a cim dramàtic. • Debat sobre el final: per a uns, justificat i sense moralina; s’apunta una diferència generacional en la recepció. Plataformes i canvi de paradigma: Netflix, HBO i Amazon VOD i premis • De la TV lineal al Video On Demand: consum sota demanda i menys dependència de publicitat. • Netflix/Amazon arriben als Oscars (documentals, guions, interpretacions); es qüestiona: què és “cinema” si no passa per sala? Cinema vs streaming: debat obert • Postures puristes (e.g., Christopher Nolan) vs. nova realitat d’estrenes directes a plataforma. • Experiència: sala vs casa. Millora tècnica a la llar i qualitat desigual d’algunes sales alimenten el canvi d’hàbits. Catàlegs, inversions i identitat de marca • Inversions 2018: Amazon ~4.500 M$, Netflix ~8.000 M$ en producció pròpia; objectiu d’arribar a 50% contingut original. • Identitats editorials percebudes: - HBO: més seriosa/autor; sèries com The Sopranos, The Wire, True Detective, The Young Pope. - Netflix: amplitud i varietat; originals com House of Cards, Orange is the New Black. - Amazon: risc i propostes estranyes/singulares (e.g., adaptacions com American Gods). • Mercat espanyol: pes de Movistar en drets i finestres, que condiciona la disponibilitat de sèries a altres plataformes. Serialització i convivència • El cinema s’serialitza (franquícies tipus Star Wars), mentre la TV fa films d’autor; les fronteres es difuminen. • Conclusió compartida: convivència entre sales i plataformes. Més riscos i veus noves a l’streaming, però cal filtre per la sobreoferta. Avanç del proper programa • Invitació d’un expert en SIDA (Josep Malloles, Hospital Clínic) per parlar de cinema i VIH: Philadelphia, Dallas Buyers Club i altres títols.

l'Audició del 5/3/2018 - episode art
l'Audició

l'Audició del 5/3/2018

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Beats del 2/3/2018 - episode art
Beats

Beats del 2/3/2018

Un repàs a l’actualitat de la música electrònica i les seves variants.

Babilònia del 1/3/2018 — Òscars a la vista: I, Tonya, Tres anuncis, La forma de l’aigua; més La Catedral del Mar i William Morris al MNAC - episode art
Babilònia

Babilònia del 1/3/2018 — Òscars a la vista: I, Tonya, Tres anuncis, La forma de l’aigua; més La Catedral del Mar i William Morris al MNAC

Resum de l’episodi Un episodi àgil i ple de contingut cultural amb mirada crítica i humor. Els tertulians arriben a les portes dels Òscars amb un repàs de les principals nominades, una ressenya literària i una parada al MNAC per descobrir l’herència de William Morris. Temes destacats • Especial Òscars: anàlisi de les favorites i travesses finals. • Crítica literària: "La Catedral del Mar" d’Ildefonso Falcones. • Exposició: William Morris i el moviment Arts & Crafts al MNAC. • Dossier cinema: "I, Tonya", "Barry Seal (American Made)", "Call Me by Your Name", "La forma de l’aigua", "Tres anuncis a les afores" i pinzellada d’"El fil invisible". • Pausa musical: ABBA – "Chiquitita" i el seu ús sorpresa a "Tres anuncis a les afores". Llibres La Catedral del Mar (I. Falcones) • Trama clàssica d’ascens social i caigudes en el marc de la Barcelona medieval: entreteniment fàcil i ben documentat, però amb tòpics i algun forat de versemblança. • Punts qüestionats: - Tractament massa ràpid de la Pesta Negra malgrat el seu impacte social i demogràfic colossal. - Algunes llicències històriques i personatges que s’elimina o giren el caràcter de manera poc coherent. - Descripcions del món dels bastaixos (carreus de Montjuïc a Santa Maria del Mar) que semblen extremes pel desplaçament físic implicat. • Valoració: lectura amena, ideal per “desintoxicar” d’obres més denses, però lluny de la profunditat o la potència d’un clàssic com El comte de Montecristo. Art i disseny William Morris i l’Arts & Crafts al MNAC • Context: final de l’època victoriana i auge del neogòtic; pont cap a l’Art Nouveau i el modernisme català. • Idea-força del moviment: "No tinguis res a casa teva que no sàpigues que és útil i que no consideris bell." • Què s’hi veu: papers pintats, catifes, mobles, vitralls i motius florals/vegetals, amb influències de japonisme i revival medieval artesanal. • Tensió central: exaltació de l’artesania vs. industrialització del segle XIX. Producte bell però elitista per cost. • Recomanació: molt didàctica i visual, ideal per famílies; ajuda a entendre el pas cap al modernisme. Cinema I, Tonya • Nominacions: Actriu (Margot Robbie), Actriu secundària (la mare) i Muntatge. • To i forma: biopic irreverent i muntatge fresc, àgil i metacinematogràfic; humor negre amb ecos Coen. • Personatge: Tonya Harding com a antítesi de la “princesa” del patinatge; crítica al judici estètic i de classe en l’esport. Fita tècnica: primer triple axel femení. • Escena clau: "Jo te hice campeona" — "Tú me condenaste" (mare-filla) • Valoració: recomanable; interpretacions potents (Robbie i la mare) i discurs feminista explícit. Barry Seal (American Made) • Trama: pilot carismàtic arrossegat a encàrrecs de la CIA i correguts de narco amb diners literalment “voleiant”. • Tom Cruise: histrionisme funcional al to esbojarrat de la història; encaixa bé. • Ritme i to: espiral d’excessos a l’estil "El senyor de la guerra"; connexió amb l’univers de "Narcos". Call Me by Your Name • Ambient: estiu als 80 al nord d’Itàlia, elegància d’Època i banda sonora de l’època. • Crítica del programa: ritme morós, química que arriba tard i poc justificada; salva un monòleg final del pare (excel·lent). • Valoració: correcta però no d’Òscar segons els tertulians. La forma de l’aigua • Delicada faula romàntica amb estètica vintage anys 50, colors delicatessen/Amélie i ecos de sèrie B de monstres. • Repartiment: Sally Hawkins, Michael Shannon, Octavia Spencer. • To: conte adult tipus La bella i la bèstia, amb moments de tendresa, humor i acció justa. • Valoració: molt ben resolta visualment i narrativa sòlida; favorita en diverses categories. Tres anuncis a les afores (Three Billboards) • Guió: molt potent, tot i que de vegades es nota el mecanisme del gir per transmetre missatge. • Interpretacions: Frances McDormand monumental; Sam Rockwell brillant i en evolució; Woody Harrelson contingut i emotiu. • Moment musical: ús sorprenent de "Chiquitita" (ABBA) en una escena trista que crea contrapunt emocional. • Valoració: per alguns, la millor de l’any; passa “com un coet” i manté la força dramàtica. El fil invisible (Phantom Thread) • Elegància extrema i preciós treball de vestuari; ritme Anderson més fred. • Pronòstic del programa: possible reconeixement a Vestuari; menys opcions en Film/Direcció. Prediccions Òscar (travesses del programa) • Millor pel·lícula: Tres anuncis a les afores (majoria) vs. El fil invisible (una veu). • Direcció: Christopher Nolan (Dunkerque) com a “compensació” acadèmica. • Actriu: Frances McDormand. • Actor: Gary Oldman (Darkest Hour). • Actor secundari: Sam Rockwell. • Actriu secundària: debat entre Allison Janney (I, Tonya) i Laurie Metcalf (Lady Bird). • Muntatge: Baby Driver. • Efectes/tecnic: Blade Runner 2049. • Pel·lícula estrangera: Una mujer fantástica. • Animació: Coco. Cites destacades "No tinguis res a casa teva que no sàpigues que és útil i que no consideris bell." — William Morris "Jo te hice campeona" — "Tú me condenaste" — diàleg mare-filla a I, Tonya To i ritme • Conversa distesa i irònica a l’inici; després crítica argumentada i referencial. • Pausa musical amb ABBA – Chiquitita per “aterrar” el to kitsch d’I, Tonya i recordar el seu ús insòlit a Tres anuncis.

← Torna a tots els podcasts