
Smooth Jazz Club del 1/3/2018
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...
Episodis etiquetats amb Altres

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House


Resum general Podcast de “La finestra de Justícia i Pau” amb una conversa coral centrada en: (1) la crida al "treball decent" i la precarietat laboral; (2) la defensa de l’escola catalana; (3) la condemna de la violència a Kurdistan/Afrin i a Guta (Síria) i el posicionament del Papa; (4) el 50è aniversari de Justícia i Pau; (5) el malbaratament alimentari i les solucions locals; i (6) un “minut d’Àfrica” amb alertes humanitàries de Nacions Unides. Punts clau Treball decent i precarietat: reclam de salaris i condicions dignes, especial focus en joventut, lloguers abusius i pobresa energètica; referència a l’OIT i a la necessitat de polítiques públiques i reforma laboral amb criteris humans. Escola catalana: concentració local per defensar drets educatius i model lingüístic; sentiment de “tornar 35 anys enrere” en les reivindicacions. Kurdistan i Guta (Síria): denúncia de bombardejos i violacions de drets; missatge del Papa Francesc a Erdogan i crítica a la indústria d’armes. 50 anys de Justícia i Pau: memòria de campanyes (armament, banca ètica) i compromís a transformar el món amb petites grans coses. Malbaratament alimentari: iniciatives municipals i escolars (tàpers, donacions), paper de Solidança, i proposta de llei catalana amb dades d’impacte. Alertes ONU a l’Àfrica: tragèdies al Mediterrani i necessitats urgents a Sudan del Sud i Somàlia. 1) Treball decent i precarietat laboral "No qualsevol treball sinó un treball decent" Idees principals Acte i debat: anàlisi del fòrum “Com assolir avui un treball decent”, amb representants sindicals, institucionals i empresarials, i moderació periodística. Diagnosi: • Salaris baixos i precarietat creixent. • Lloguers que superen el 40% del sou i pobresa energètica. • Impacte en joves: feines inestables i dificultat per compaginar feina i estudis. Polítiques públiques: crida a reformes laborals amb criteris humans i a l’impuls polític efectiu. Marc internacional: tema prioritari a l’OIT i a la Unió Europea. Missatge La dignitat en el treball és clau per evitar l’exclusió social. Cal incidència col·lectiva i responsabilitat també de qui té feina estable per defensar els drets de tothom. 2) Escola catalana i drets educatius Concentració a la plaça de l’Ajuntament per reclamar respecte al model educatiu català i als drets adquirits. Presència d’entitats locals (com EVA) i famílies; el mal temps no impedeix fer “pinya”. Mirada històrica: "Vols dir que haurem de tornar a sortir al carrer com fa 35 anys per reivindicar l’escola catalana?" Crida a continuar mobilitzats per la convivència i la igualtat d’oportunitats. 3) Kurdistan i Guta: condemna de la guerra i crida del Papa Fets destacats Kurdistan (Afrin): denúncia d’operacions militars turques amb víctimes civils. Guta Oriental (Síria): bombardejos i ús de gas clor; l’ONU parla de "l’infern a la Terra". Posicions i apel·lacions Justícia i Pau d’Europa i el Vaticà: demanda d’aturar la violència i respecte al dret internacional. "Aquest és un àngel de pau que venç el dimoni de la guerra" (medalla del Papa a Erdogan) Crítica a fabricants i comerciants d’armes i proposta de destinar capacitats industrials a energies renovables i desenvolupament. 4) 50è aniversari de Justícia i Pau Commemoració amb eucaristia i dinar: repàs de campanyes sobre armament i banca ètica. Compromís de futur: transformar el món des de les petites grans coses i defensa dels drets humans i la dignitat. 5) Malbaratament alimentari: solucions locals i marc legal Pràctiques i projectes Restaurants de Sant Just: tàpers orgànics per endur-se el menjar i evitar llençar-lo. Escoles: aprofitament d’excedents de menjador per a famílies vulnerables (exemple a Castellar del Vallès i iniciatives locals; referència a la peça “En aquesta escola no es llença el menjar”, El País, 13/02). Solidança: recull, envasat i distribució diària a famílies derivades per serveis socials (ex. Escola Marrex), amb resultats positius sostinguts. Proposta de llei catalana Re-entrada al Parlament (8/02) de la llei contra el malbaratament alimentari. Objectius: canviar comportaments, recuperar el valor dels aliments, reduir residus i reforçar donacions i transformació en bioenergia. Dades clau a Catalunya: • ~262.000 tones/any malbaratades. • 35 kg per persona/any. • Cost anual ~112 € per habitant (total >840 M€). 6) Minut d’Àfrica (ONU): emergències i xifres Mediterrani (Líbia): ~90 migrants ofegats (12/02). Sudan del Sud: es demanen 3.200 M$ per atendre 9,5 M de persones (refugiats/desplaçats); denúncia de morts per fam. Somàlia: necessitat de 1.500 M$ per alimentació i assistència. Conclusió Eix comú: la dignitat humana. Des del treball i l’educació fins a la pau i l’alimentació, calen respostes coordinades i acció cívica sostinguda.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.


Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Visió general de l’episodi Programa de tertúlia cinèfila amb un to àgil i proper. A la primera part, l’equip comenta estrenes i recomanacions de la setmana; a la segona, entrevista musical amb els pianistes de jazz Albert Bové i Marco Mezquida, el Duo Nosferatu. Bloc 1 — Crítiques de cinema: valoracions de «La vida lliure», «Una razón brillante (Le Brio)», «Herrementari», «The Party» i «En la sombra (In the Fade)». Bloc 2 — Música i cinema: conversa amb el Duo Nosferatu sobre el seu projecte, el pes del cinema mut (Murnau), i influències jazzístiques (Ellington, Strayhorn, Monk, Bud Powell), amb anècdotes sobre el repte de tocar amb dos pianos i el seu concert al Festival de Jazz de Terrassa. Crítiques de cinema La vida lliure (Marc Recha) "És una petita obra mestra" Ambientada a Menorca, 1918, amb la grip com a amenaça de fons; segueix Biel i Tina en la seva lluita pel retrobament amb la mare (a Argel). Cinema més narratiu que poètic, però amb una forma visual que frega la poesia cinematogràfica; ritme lent però precís que convida a la contemplació. Interpretacions destacades: Mariona Gomila, el nen protagonista, l’avi, i Sergi López (to mitològic). Aparició de Núria Prims i Miquel Gelabert en trames de contraban. Referències culturals: de l’Odissea al Vell i la mar; fotografia extraordinària. Apunts sobre Recha: cineasta dels Països Catalans (València, Catalunya Nord, Menorca); treballa des d’una mena de "novel·la prèvia" pròpia i dona centralitat a imatge i so. Anècdota amb Toti Soler i la fusió de guitarra i sons de natura. Una razón brillante (Le Brio, Yvan Attal) Comèdia francesa convencional però efectiva sobre oratòria i classe social/origen. Duo central: professor provocador (Daniel Auteuil) i estudiant magrebina (Camélia Jordana) preparant un concurs nacional d’eloqüència. Temes: racisme i sexisme insinuats; crítica subtil que es dilueix pel to de comèdia. Curiositats: el professor cita estratègies d’oratòria de Schopenhauer; retrat impactant de la Universitat de París 2 (escales, aules massives, arquitectura oberta). Herrementari (El herrero y el diablo) Conte fosc basat en fàbula amb aire de "Sleepy Hollow" i ecos de "Pastorets" en algunes solucions visuals. Ambientació: Postguerres carlines al País Basc; mite local d’un ferrer demonitzat pel poble, descens a l’infern i tractes d’ànimes. Producció amb voluntat i art disseny sòlids, però desigual: moments suggerents i d’altres grotescos o ridículs. Comentari irònic: al segle XIX "es dialogava a base de clatellots"; to gran guinyol al tram final. The Party (Sally Potter) Peça de cambra brevíssima (71’), en blanc i negre, d’humor negre i ritme britànic. Repartiment coral excel·lent: Timothy Spall, Kristin Scott Thomas, Bruno Ganz, Cillian Murphy. Arquitectura teatral: espai únic, diàleg punxant, final sorprenent. Paral·lelismes d’estructura amb «Un dios salvaje» però desenvolupament propi; comparacions amb «Le Prénom» pel mecanisme de dinar/reunió que esclata. En la sombra (In the Fade, Fatih Akin) Drama en tres capítols: «La família», «La justícia» (judici) i «En el mar» (resolució). Diane Kruger premiada a Canes; història inspirada en terrorisme neonazi, però Akin opta per la ficció i no la dramatització d’un cas real. Debat ètic: justícia institucional vs justícia per la pròpia mà; final discutit però amb coherència dins la proposta. Punts forts: la posada en escena del judici i el joc de mirades; posicions dividides sobre alguns girs de personatge. Entrevista musical: Duo Nosferatu (Albert Bové i Marco Mezquida) Origen i leitmotiv del projecte Nom inspirat en Nosferatu (1922, F.W. Murnau); l’ombra del cinema mut com a leitmotiv estètic. També coneixen la versió de Werner Herzog (1979). Composició pròpia d’Albert Bové, «Nosferatu», en dues parts: • Primera: to bàlcànic/terrorífic, Nosferatu al taüt al castell. • Segona: viratge jazz (Cotton Club), trobada imaginària amb Duke Ellington i Billy Strayhorn. Repertori i influències Repertori amb aroma vampiresc/diabòlic: títols de fantasmes i dimonis; evolució cap a un set més obert en directe. Influències clau: Ellington–Strayhorn (cançoner, personalitat melòdica i harmònica), Thelonious Monk i Bud Powell (dues fites del bebop). Anècdota de llenguatge jazzístic: maltraduccions com «Straight, No Chaser» → «Recto, no cazador»; mostra de com el context és clau en terminologia. El repte dels «dos pianos» en escena El piano ja és una "orquestra"; dos pianos poden ser densitat abrasiva o una conversa fluïda. Clau del duet: escolta mútua, ús flexible de textures (una mà vs «artilleria» completa) i equilibri sonor. Logística: lloguer i transport complexos; varietat de mides de cua segons sala; ocasional ús de teclats si l’espai ho demana. Agenda Festival de Jazz de Terrassa: concert el 10 de març (actuació a platea per qüestions d’espai), presentant el projecte Duo Nosferatu. Detalls destacats i temes transversals Identitat cinematogràfica per tonalitat nacional: • «Le Brio», molt francesa (oratòria, universitat, comèdia social) • «The Party», molt britànica (sarcasme, format teatral) • «En la sombra», molt alemanya (rigor formal, divisió en capítols) Ús de poètica audiovisual: «La vida lliure» prioritza imatge i so per sobre del diàleg explícit. Presència de filosofia de l’argumentació (Schopenhauer) en una comèdia d’oratòria, un toc poc habitual al cinema comercial.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.